16.4.18

[ARTICLE] El pitjor efecte de la transparència és la impunitat

Fa uns anys que les universitats van començar a competir a partir del desplegament d'una intensa activitat comercial i el disseny de programes formatius no oficials, de titulació pròpia. Aquest no era el pecat, però sí el context que va afavorir que el pecat pogués néixer: el descontrol i la possibilitat de gestionar els favors, títols a canvi de diners o favors polítics. Hi veig una analogia: fa uns anys, les caixes d'estalvis van deixar de respectar els àmbits territorials propis i van posar-se a competir les unes contra les altres i alhora contra els bancs. Aquest va ser l'inici del seu final. No per la competència en ella mateixa sinó per les males pràctiques que en aquest desplegament es van succeir.

Ja no es tracta del cas Cifuentes, d'una gran gravetat, amb un títol de màster atorgat sembla que sense haver-lo cursat. És que s'estan desvelant altres casos similars (Casado, Cospedal, fins i tot M.Rajoy...). Com diu El Español: Ara, gairebé 20 anys després i després de la polèmica suscitada amb el màster de Cristina Cifuentes, les informacions periodístiques han revelat un patró: el de persones vinculades al PP que ocupaven de forma reiterada les places dels cursos de postgrau a l'entitat dirigida per Álvarez Conde, un institut els comptes de diversos anys no poden ser consultades i que segons va revelar El Español rebre centenars de milers d'euros en subvencions atorgades per administracions governades pels populars.

La gestió de la Responsabilitat Social de les Universitats (RSU) és fonamental també, com l'RS de totes les organitzacions. El caràcter públic o acadèmic no suposa cap garantia ni de responsabilitat davant la societat ni tan sols de compliment davant la llei. La diferència és que si una empresa irresponsable pot rebre el càstig de la clientela i desaparèixer, en el cas d'un organisme públic no és tant evident perquè el paguem entre tots. 

D'altra banda, la irresponsabilitat d'un organisme acadèmic acaba pertorbant la imatge i reputació del conjunt del seu sector. També passa amb les empreses, certament. Però el mal inflingit a les universitats, centres de coneixement i de formació com a ciutadans dels professionals de demà, és dramàtica. I afecta a persones que ja no poden fer-hi res: els que tenen un títol d'aquesta universitat, que poden rebre no sols les bromes dels companys de feina sinó els dubtes raonables dels seleccionadors de personal.

La imatge de marca afecta totes les universitats vinculades a la Marca España, si que encara existeix aquesta iniciativa que ja deu tenir uns indicadors per sota de zero. Les universitats que puguin, entre les quals les catalanes, haurien de mirar de fugir d'aquesta identificació si volen competir en l'espai global. Com va dir Xavier Sala-i-Martín, he format part dels Comitès d'Admissions de Columbia i Yale des de fa 25 anys. Sé com funcionen! Si es confirma que a Espanya es convaliden 18 de 22 assignatures de grau per assignatures de postgrau, les aplicacions d'estudiants espanyols seran rebutjades en massa! Els grans perjudicats d'aquest escàndol si no s'aclareixen les irregularitats seran els BONS ESTUDIANTS de TOTES les universitats. Els rectors de tots els centres han d'intervenir o les conseqüències seran molt greus per a tota una generació d'estudiants.

La transparència és un principi fonamental de la responsabilitat social i forma part d'allò que s'espera avui dia de les organitzacions, siguin governs, empreses o entitats no lucratives. Es pot exercir de diferents maneres però ja no és solament no mostrar-se opaques a les expectatives i inquietuds de la societat sinó alguna cosa més, mostrar capacitat de diàleg i proactivitat.

Però cal tenir present que el pitjor efecte de la transparència és la impunitat. Ara estan sortint a la llum pública les primeres dades del que pot ser un gran escàndol. Amb el que se sap fins ara ja és un gran escàndol. A mesura que la transparència fa la seva feina, gràcies a la feina d'investigació de periodistes, la impunitat es va fent més evident. Alguns polítics, amb la intenció de llevar rellevàcia i tancar files es pregunta si això és tan important, i es demana orientar totes les mirades cap als sediciosos catalans, l'excusa que ho tapa tot! I no patiu, que al final tot serà culpa d'un excés de descentralització i esdevindrà una excusa més per revertir-la i treure poder dels polítics locals que no saben gestionar i que són els veritables corruptes, en un discurs que forma part de l'estratègia del PP i altres.

La impunitat creix perquè aquí no passa res, perquè no es veu que ningú estigui disposat a assumir responsabilitat. I intuïm que quan algú ho faci, serà perquè caldrà un boc expiatori que faci de tallafoc però no s'anirà al fons, no s'estirarà fins a la darrera conseqüència. Segurament hi ha massa gent implicada. Segurament és una manera de fer massa estesa en una societat marcada per una cultura de la picaresca. Una vergonya. Que Europa ho vegi i en prengui nota.

0 comentaris: