26.12.17

Els nazis anormals que havíem de ser esterilitzats i desinfectats hem guanyat. Reflexió postelectoral

La gent anormal, nazis, que hauríem d'haver estat desinfectats o, millor encara, els nostres pares, esterilitzats, hem guanyat les eleccions. Quin país més estrany, no?

Les persones que defensen pacíficament, per vies polítiques i cíviques, amb una capacitat extraordinària de mobilització, hem estat titllats de nazis durant tots aquests darrers anys, curiosament per part de representants de partits que són hereus del veritable feixisme i per part de persones amb entorns familiars gràvids d'adhesions totalitàries.

Ens han dit que no som prou catalans o potser que no som dignes de ser-ne perquè ser català és emocionar-se amb les victòries de 'la roja' i pensar en català però dir 'te quiero' en espanyol [Albiol, PP]. S'han fet campanyes mediàtiques per fer mal a professionals i empreses que s'han posicionat per la democràcia o bé que no han mostrat la seva adhesió incondicional al cop d'estat del 155.

Resulta que les persones que defensen que el seu país es pugui autogovernar amb plenitud, és a dir, de manera sobirana, respectant democràticament la voluntat de la seva societat, hem estat tipificats com a anormals. I també s'ha dit que convindria esterilitzar [Nart, Cs] la gent que no compleix els estàndards de la normalitat per a evitar que escampin la seva llavor genètica. Però això no és nazisme, no...

Ves per on que els que tenim la convicció que no cal que ens governin des de fora del país hem estat caracteritzats com una infecció i, per tant, ens haurien de desinfectar [Borrell, PSOE].

Són afirmacions pròpies de forces polítiques poc assimilables a un entorn democràtic, poc basades en el respecte entre els condendents polítics, i literalment orientades a extirpar els rivals de la confrontació política.

I certament han extirpat els rivals, empresonant o obligant a l'exili de manera completament arbritrària al govern legítim i als líders de l'activisme socials, amb acusacions de violència que no guarden cap correlació amb la realitat i que suposen la màxima perversió en la utilització de la justícia i les institucions de l'estat per als propis interessos partidistes. 

Malauradament, ja estem tan acostumats a expressions i capteniments tan desmesuratss que els estem normalitzant. Almenys, hi ha dues notícies positives: han hagut d'acceptar la realitat del volum de l'espoli fiscal i la falsedat de la majoria silenciosa!

I per acabar, dos microcontes:

0 comentaris: