A tots els candidats se'ls fan les mateixes preguntes. Per part del Cercle d'Economia s'ha demanat a tots els partits que es comprometin a respectar la llei. No ha concretat si es referia a la legalitat emanada del Parlament de Catalunya o bé les imposades il·legítimament pel govern espanyol fent un ús de la justícia impropi d'un estat democràtic. Tampoc s'ha referit el representat del Cercle als reiterats incompliments espanyols de les sentències del Tribunal Constitucional o el fet que Espanya sigui l'estat més incomplidor d'Europa amb diferència. Tampoc sabem com s'ha d'interpretar la voluntat de les institucions espanyoles de seguir el full de ruta de la FAES per pervertir l'esperit de la Constitució i retrocedir en la descentralització.
La presentació d'Oriol Amat s'ha basat en quatre bloc que miro de reproduir aquí amb les notes preses sobre la marxa.
Diagnòstic
Cal començar dient que la finalitat de l'economia no és el PIB sinó millorar el benestar de la població. La situació econòmica de Catalunya té gran fortaleses però també febleses. Sol, localització, captació talent, microclima de seguretat, cultura... Economia molt diversificada: no és com Grècia que tot és turisme i sector navilier. la indústria representa el 20%, que és l'objectiu que la UE pretén per d'aquí a uns anys, i Catalunya ja hi és. L'agroalimentari i molts altres. El talent, i amb uns costos molt competitius, amb presència de les universitats als rànquings mundials. Som el 0,1% mundial i produïm l'1% de la ciència. L'economia està molt internacionalitzada. PIB que està creixent, malgrat el catastrofisme d'alguns que la realitat ja ha desmentit els seus vaticinis negatius dels últims anys. Hem passat del 23 al 12% d'atur, encara inacceptable. 74% de les empreses han tingut beneficis, més que al 2007, i també augmenten més les vendes. Som contribuents nets de la UE, on cada any hi aportem entre 400 i 700M€.
Tenim dèficit d'infraestructures, poca inversió en R+D, som encara un país business-unfriendly, amb una administració que suposa una feblesa per a l'activitat empresarial en comparació amb altres. Hi ha poca col·laboració público-privada (a Noruega o Holanda representa el 20% del PIB; a Espanya el 10%, com Turquia. Molt poca relació universitat - empresa. Energia cara. Massa poca empreses grans, ens en calen pel cercle virtuós que genera. Tenim un 22% de la població amb risc de pobresa.
Relació Catalunya-Espanya
Albert Carreras va publicar l'article "un estat en contra" a la Revista de Catalunya on aportava tot de dades molt explícites: amb el 16% de la població, generem el 20% del PIB, 23% de la indústria , 26% de l'exportació. Rebem l'11% de la despesa pública discrecional (deixem de banda la SS on no es pot discriminar. 10% de les infraestructures, 4% dels quilòmetres d'autovies gratuïtes, 24% dels quilòmetres d'autopistes de peatge.
Tenim una relació amb l'estat que limita el creixement de Catalunya. Però després el pressupost s'ha d'executat, i seguim estant a la cua amb percentatges per sota del pressupostat. Quan es diu que hi ha empreses que marxen no es parla de totes les empreses que no han vingut per les mancances de les infraestructures, com la Mercedes-Benz que volia anar a Tarragona. Tenim les lleis que afecten a temes socials impugnades. El traspàs de les beques encara no s'han transferit malgrat les sentències del TC. La conseqüència de tot això és que Catalunya de les 272 regions, en generació de PIB és la 58, en el primer quartil. Però mirem com arriba aquesta riquesa a la població. Las UE calcula el progrés social. En índex de progrés socials passem a la 165. Una explicació seria que el diner públic es gestiona molt malament o bé que n'hi ha poc. No hi ha cap estudi que demostri que es gestioni malament. Al contrari, per exemple en sanitat.
Catastrofisme
Va sortir una notícia dient que una senyora no havia estat atesa en un hospital perquè no havia parlat en català. La premsa espanyola la va divulgar. Era una notícia falsa. No es va corregir, i com aquesta moltes. Amb les dades de les marxes d'empreses també passa el mateix. Però no és una bona notícia i hem de treballar per revertir-ho. Pel que fa a la recaptació és inapreciable.
El tràfic del port, aeroport, transport de mercaderies per carretera, creació d'empreses, consum, despesa turística, vendes de cotxes... han augmentat respecte al novembre de l'any passat. S'anuncien projectes i inversions empresarials. Però el 155 no és bo per a l'economia, s'han paralitzat projectes, s'han alentit procediments... Què hauria passat si el món no hagués vist la violència de l'1 d'octubre? Va afectar la imatge arreu del món. No hi ha dades objectives que avalin el catastrofisme. I sense la violència de l'1-O i el 155 tot aniria molt millor.
Propostes
El país que volem ha de tenir un sector privat més fort que ho tingui més fàcil per crear riquesa. Però també volem un sector públic més fort i transparent. I amb molta més col·laboració público-privada.
Acabar amb el 155, reprendre grans pactes, promoure l'R+D (cal passar dels papers al desenvolupament; amb professionals experts en transferència); incentius fiscals al mecenatge; formació dual; apostar per la internacionalització i restablir les delegacions catalanes a l'estranger; posar en marxa un sistema d'assegurances per a l'exportació; donar més potencial a l'ICF i convertir-lo en un banc públic; mesures coherents amb Europa 2020; reconversió de les destinacions turístiques madures, fer un cluster turístic; nou sistema tributari segons el que ja es va projectar fa uns anys, amb transparència i amb mecanismes de reducció de litigis; crear el Consell Català del Treball Autònom, inspirant-se en el model francès.
Un assistent pregunta si no és millor demanar a Espanya una millora de les condicions de l'autonomia. Oriol Amat respon, però jo ja em nego a reproduir tantes obvietats. Santa innocència i quin desconeixement del que és Espanya. Dos altres empresaris han intervingut posteriorment per dir que són persones d'ordre però que aquest maltractament meditat no es pot sostenir.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada