- Els resultats del balanç del Bé Comú elaborat els últims mesos situen a l'organisme al nivell mitjà i proposen 234 propostes de millora
- Vector 5 ha assessorat i acompanyat l'Agència en aquest procés participatiu pioner en el sector públic, després que també va facilitar-ho al Districte d'Horta-Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona.
Entre els punts més ben
valorats internament pels treballadors de l’ACJ hi ha l’àmbit social i
de foment dels valors del bé comú. En aquesta categoria, s’ha valorat
molt positivament aspectes com ara la cooperació entre diferents agents
per compartir actuacions, coneixement o finançament (79%), el foment
dels valors relacionats amb els drets humans (68%) o el comportament
ecològic (53%). En la categoria del finançament, la gestió transparent i
democràtica de les finances ha merescut una àmplia aprovació (72%),
així com també s’ha aprovat la gestió ecològica de les finances, amb
l’elecció d’entitats que gestionen ecològicament els seus recursos o que
inverteixen en projectes d’impacte ambient positiu (52%). Altres
accions aprovades han estat, en la categoria de ciutadania, els
mecanismes de l’ACJ per a la interrelació entre els diferents agents
socials del territori (51%).
Al llarg del procés
participatiu, els treballadors de Joventut han elaborat un total de 234
propostes de millora. D’aquestes, 43 propostes són en l’àmbit dels
proveïdors; 28 se centren en els processos del finançament; 79 fan
referència als empleats i empleades de l’ACJ; 55 estan enfocades a
millorar aspectes sobre ciutadania i organitzacions juvenils; i les 29
restants fan referència a l’àmbit social i al foment dels valors del bé
comú.
D’aquestes 234 propostes, un total de 42 han
estat seleccionades pels propis treballadors com a més rellevants i
ara es començaran a posar en pràctica. D’aquestes propostes, en
destaquen l’augment de recursos per millorar l’eficiència energètica i
la inclusió d’aliments de proximitat dels albergs, avançar en el
desplegament de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, millorar
l’oferta social del Carnet Jove, incrementar el foment de proveïdors
socials als processos de contractació o revisar la incidència dels
programes de Joventut als joves amb més dificultats.
De
fet, des de la Direcció de l’Agència i la Direcció General de Joventut
destaquen que aquest ha estat un procés innovador i ple de
potencialitats pel fons i per la forma, de manera que s’han detectat
possibilitats de millora de l’ACJ, i a més a més s’ha fet amb la
participació de les persones que formen part de l’ACJ.
Així
mateix, s’ha fet notar que tres dels projectes més importants que té
ara mateix l’ACJ en marxa, com són el nou contracte de subministres de
productes de proximitat per als albergs de joventut, l’elaboració del
contracte programa entre l’ACJ i la DGJ, i la Relació de Llocs de
Treball, han de donar resposta a una bona part d’aquestes propostes de
millora i situaran l’ACJ en un nivell més elevat de l’Economia del Bé
Comú.
En aquest sentit, un cop finalitzat aquest
procés d’autoavaluació interna, ara s’ha establert un calendari amb el
pla de mesures a implementar, així com una comissió de seguiment que en
garanteixi l’aplicació dintre el marge que la legislació i la situació
econòmica permetin.
L’Agència Catalana de la
Joventut s’ha convertit en el primer organisme de la Generalitat de
Catalunya en fer un procés d’aquestes característiques i implementar un
sistema de millora en la seva gestió basat en l’Índex del Bé Comú.
L’Economia
del Bé Comú, promoguda per l'Associació Catalana per al Foment de l’ECB
i inspirada per l’economista austríac Christian Felber, és un model
socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en
la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé
comú. Aquest model es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals
que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica: dignitat humana,
solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació
democràtica i transparència.
L’Agència Catalana de la Joventut, executora de les polítiques de joventut
L’Agència Catalana de la Joventut, creada per llei
del Parlament de Catalunya el 2006, executa els programes per a
l’emancipació de les persones joves els programes de foment de la
participació impulsats per la Direcció General de Joventut, d’acord amb
el Pla Nacional de Joventut, assessora els ens locals i impulsa i
coordina la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Així mateix, entre
d’altres serveis, gestiona l’Observatori Català de la Joventut, la Xarxa
Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) i el Carnet Jove.
En
l’actualitat, l’ACJ compta amb un total de 243 empleats, dels quals 130
duen a terme la seva tasca als albergs de la xarxa pública.
Més informació
Font: gencat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada