17.11.16

Tinc un nou requeriment d'Hisenda: primer paga i després reclama. Indefensió dels autònoms, els més perjudicats!

Fa molts anys que sistemàticament sóc objecte de les investigacions per part de l'Agència Tributària. Malgrat el desgast pels maldecaps i la feinada requerida, mai se m'havia trobat res incorrecte, fins a un cert moment, coincidint amb amb certes interaccions meves a l'Agència i amb alguns dels seus funcionaris. Aquest episodi ja l'explicaré quan toqui, ja que encara està en procés i se'm desaconsella de parlar públicament.

Anem a compartir amb transparència. L'observació atenta dels meus números segueix sent un objectiu per a Hisenda, malgrat haver-se tractat de les xifres modestes d'un consultor autònom. I encara ara és així. Com que és possible que hi hagi altres autònoms que pateixin la mateixa pressió, faré públiques algunes coses, tant com a exercici de transparència com per a facilitar que altres col·legues puguin expressar-me si és el cas els seus paral·lelismes.

Avui he rebut la desestimació del Recurs de reposició corresponent a l'IRPF del 2014, un entre els molts exercicis que tinc oberts. La discrepància és sobre rendiments del treball i rendiments d'activitats econòmiques, a més de les derivades de declarar en un exercici les factures que he cobrat l'any següent. En el tràmit d'al·legacions vaig aconseguir reduir en un 50% l'import que se'm demanava pagar. No tenia massa sentit que un 50% s'hagués acceptat i l'altre 50% no. Gent amb coneixement de causa em diuen que encara que tingui raó, Hisenda em destina molt de temps i que alguna cosa sempre s'ha d'acabar cobrant.

Se'm diu que "No consta en l'expedient cap acreditació que el contribuent no ordeni per compte propi bé mitjans de producció, bé recursos humans. La nova documentació aportada en el present recurs de reposició no pot entrar a valorar-la aquesta Oficina Gestora segons el que disposa l'article 96.4 del Reglament de gestió i inspecció i procediments administratius comuns. L'article 17.1 de la Llei de l'impost qualifica aquest tipus de rendiments com del treball sempre que no siguin considerats d'activitats econòmiques per tant l'absència de documentació ha de portar a la qualificació dels seus rendiments per cursos o conferències com a rendiments d'una activitat econòmica". He d'interpretar literalment que no s'han mirat la documentació que vaig aportar? Sembla que m'estan dient això, no?

Però resulta que la documentació sí que hi era. Fins i tot correus electrònics on se m'encarregava que anés a fer una sessió d'un curs. Per deixar clar que jo no era l'organtizador sinó merament un docent. Però cal realment justificar fins a aquest nivell per justificar que no he ordenat els mitjans de producció, que no tinc aules... Doncs sí, perquè es parteix de la presumpció de culpabilitat de l'administrat. I ni demostrant-ho...

Com sempre passa a Espanya, els grans esforços d'Hisenda es destinen als que paguem, als que estem dins del sistema, i que es poden produir petits errors o bé discrepàncies, com és el cas, que en fons es deriven d'una gran inseguretat jurídica, que porta a no tenir la certesa de com s'han de fer les coses. Mai saps del cert si ho fas bé del tot o si estàs en zona de risc, tot és interpretable, és la manera de garantir-se un gran poder discrecional. I tot això aplicat a les empreses i particulars sovint amb menys capacitat de defensar-se. Aquí va l'esforç de la Hisenda espanyola. No va pas a perseguir els grans defraudadors, als estafadors. N'agafen uns quants per casualitat, però el sistema no està concebut cap a ells sinó cap als que paguem. Jo sempre he fet el que m'ha dit el gestor. I jo sempre he dit al gestor que ho vull fer bé. I a l'Agència en diferents ocasions he demanat consell, però sempre m'han dit que això ja ho ha de saber el meu gestor, que ells no estan per això.

A més, com ja he anat experimentant a partir del 2012 coincidint amb l'agreujament de la crisi econòmica per al sector públic, no solament s'han incrementat els requeriments sinó que s'ho fan com sigui perquè primer paguis i si no te'n canses i vas presentant al·legacions i finalment al Tribunal al cap d'uns quants anys ja ho podràs recuperar.

Publico ara l'estat actual de situació. Els antecedents són: amb data 11-08-2016 es va presentar un escrit en el qual se sol·licita l'anul·lació de la liquidació practicada per l'Administració per l'impost i l'exercici 2014, fonamentant la petició en la consideració que els rendiments declarats com del treball són correctes ja que no s'han de qualificar de rendiments d'activitats econòmiques i que les diferències entre el consignat en la liquidació provisional i el declarat obeeixen a facturació de l'any 2013 que les entitats declaren el 2014.

INFORME ENVIAT 11-08-2016 (d'aquí fins al final de l'entrada)

Activitat professional durant l'exercici 2014

Durant l'exercici 2014 vaig emetre xxx factures d'honoraris (sèrie H), corresponents a activitat formativa, exempta d'IVA i declarades com a rendiments del treball:

[recull de totes les factures d'honoraris]

Els clients van ser majoritàriament universitats o centres universitaris adscrits a una universitat (xxx), dos col·legis professionals (xxx), i una administració pública (xxx).

Segons la Notificació de 7 d'abril de 2016, solament han estat admesos com a rendiments del treball els corresponents a una de les Universitats (xxx) i un dels Col·legis professionals (xxx).

Justificació de la no subjecció a IVA

La meva activitat professional se centra en la prestació de serveis de consultoria a empreses, administracions públiques o altres organitzacions en la matèria d'ètica empresarial i responsabilitat social.

A partir de la meva experiència en la matèria, algunes organitzacions acadèmiques o que tenen la formació per funció prevista han requerit la meva participació en les seves activitats formatives.

En certs casos, se'm va mostrar per part seva la preferència per la facturació sense IVA atès que jo no ho feia com una activitat empresarial. Després de comprovar l'adequació al marc legal, assessorat pel meu gestor i per altres professionals, vaig optar per facturar aquestes col·laboracions acadèmiques com a honoraris, clarament desvinculats de la meva activitat econòmica. Per això, estic donat d'alta a dos epígrafs diferents d'IAE:
  • 751 Professionals de la publicitat, relacions públiques i similars
  • 934 Ensenyament fora d'establiment permanent
A més d'estar donat d'alta a l'epígraf 934 de l'IAE, es donen en la meva activitat les característiques perquè estiguin considerades com a Rendiments de Treball exemptes:
  • Els honoraris corresponen a fer unes activitats formatives (classes dins assignatures). Per l'import d'aquestes, es pot observar que corresponen a preus habituals per hora de classe universitària.
  • Les classes han estat prestades per mi, com a persona física, en tant que expert en les matèries a impartir. Jo no hi poso més mitjans que la meva presència personal i coneixements. És la institució que em contracta la que disposa de l'ordenació de mitjans materials propis d’ una activitat empresarial.
  • A diferència de les activitats econòmiques de consultoria, no comercialitzo la meva activitat docent, ja que no forma part d'aquelles, sinó que alguns centres de formació m'han demanat que hi faci aquestes col·laboracions menors. 
  • Les matèries de les classes formen part de plans d’estudis acadèmics, oficials. Els col·legis professionals en referència als seus col·legiats o les Diputacions en referència als tècnics i polítics de les administracions locals, tenen la funció de formar i reciclar professionalment. Tots aquests centres educatius disposen d'aquelles unitats econòmiques integrades per un conjunt de mitjans materials i humans, ordenats amb caràcter de permanència, amb la finalitat de prestar de manera continuada serveis d'ensenyament. Per tant, a aquests efectes, no cal que el centre educatiu disposi d'un local determinat en el qual es realitzi materialment l'activitat l'ensenyament, sent suficient que compti amb un conjunt ordenat de mitjans materials i humans destinats a la prestació del servei d'ensenyament.
  • D’acord a criteris jurisprudencials del propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’ensenyament exempt es aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, a part d’altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s’estableixen entre professors i estudiants i els que composen el marc organitzatiu en el que s’ imparteix la formació.
  • Per tant s’ han de complir els requisits subjectius i objectius (activitats realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades i que suposi transmissió de coneixements i matèries incloses en els plans d’estudi).
Reunint aquests requisits s’entén clarament que la formació realitzada té el caràcter d’exempt d’IVA. A la consulta vinculant V0723-16 de la Direcció General de Tributs de 23 de febrer de 2016, es posen de manifest aquestes consideracions.

Així mateix, es compleixen els requisits previstos a l'article 20.U.9 de la Llei 37/1992 perquè sigui aplicable l'exempció:

a) Un requisit subjectiu, és a dir, que les esmentades activitats siguin realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.
b) Un requisit objectiu. Com ha assenyalat el Tribunal de Justícia, l'ensenyament és aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, acompanyada, a més, d'un conjunt d'altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s'estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu del centre en el qual s'imparteix la formació, sempre que aquestes activitats no siguin de caràcter merament recreatiu.

I com a subjecte passiu tinc dret a ser tractat com els altres professionals que fan la mateixa activitat, tant en aquest estat com a la resta de la Unió Europea:
“Uno. Estarán exentas de este Impuesto las siguientes operaciones:
[...] el artículo 20, apartado uno, número 9º, anteriormente trascrito, constituye la transposición al ordenamiento jurídico interno del artículo 132 de la Directiva 2006/112/CE del Consejo de 28 de noviembre de 2006 relativa al sistema común del Impuesto sobre el Valor Añadido, precepto que establece que los Estados miembros eximirán “la educación de la infancia o de la juventud, la enseñanza escolar o universitaria, la formación o el reciclaje profesional, así como las prestaciones de servicios y las entregas de bienes directamente relacionadas con estas actividades, cuando sean realizadas por Entidades de Derecho público que tengan este mismo objeto o por otros organismos a los que el Estado miembro de que se trate reconozca que tienen fines comparables.”.
5.- En relación con las condiciones y los límites que los Estados miembros pueden establecer a las exenciones previstas en la citada Directiva, se ha pronunciado el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, entre otras, en su sentencia de 17 de febrero de 2005, dictada en los asuntos acumulados C-453/02, y C-462/02, en el sentido de que actividades comparables, susceptibles de competir entre sí, no deben ser tratadas de forma distinta a efectos del Impuesto sobre el Valor Añadido, a fin de salvaguardar la neutralidad del Impuesto. Por tanto, de acuerdo con la jurisprudencia del Tribunal de Justicia citada, no puede condicionarse la exención de los servicios educativos, prevista en el artículo 132 de la citada Directiva, existiendo identidad en las prestaciones de servicios realizadas, a que el operador que las realiza esté autorizado por el órgano competente, dado que no se respetaría el principio de neutralidad fiscal.

[fragment de la consulta vinculant V0723-16]
Altres consideracions generals

Reiteradament, any rere any, he rebut per aquest motiu els corresponents requeriments de l'Agència Tributària, i any rere any he hagut d'aportar les mateixes justificacions, fet que suposa per a un professional autònom com jo una càrrega de feina, i entenc que per a la mateixa Administració pública un volum de gestió equivalent. Malgrat tot els temps esmerçat per les dues parts, l'Agència sempre m'ha acabat donant la raó en aquesta matèria recurrent.

Els requeriments reiterats han vingut derivats de la coincidència de tres factors:

a) La facturació en sèrie F i, per altra banda, en sèrie H, la primera subjecte a IVA i la segona no.
b) El fet que alguna institució docent declarés com a activitat econòmica en lloc de rendiment del treball.
c) Factures emeses en un exercici i declarades pel receptor en l'exercici següent, cosa que ha passat reiteradament amb el sector públic com és de domini públic.

En data 25 de març del 2011, vaig reunir-me amb l'administrador Sr. xxx, a qui vaig poder mostrar el malestar per aquesta circumstància i em va indicar verbalment que el meu procediment tributari en aquest aspecte era correcte però que la coincidència dels tres factors provocava que reiteradament fos objecte de requeriments que va qualificar d'automatitzats.

Agrairé en aquest sentit una proposta raonada i amb justificació normativa de quina és la manera més correcta de procedir de cara al futur, aplicable al meu cas, donat que porto dotze anys amb el convenciment que actuo de manera estricta complint amb el marc legal però amb la sospita permanent per part de l'Agència Tributària, que s'ha concretat en requeriments continuats.

0 comentaris: