28.11.16
Jornada d'ocupació a Montgat dins el programa Incorpora per la inserció laboral (dj 1-des 9,30)
La Fundació Bancària 'la Caixa', l’Ajuntament de Montgat i la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert us conviden a la jornada d'ocupació que tindrà lloc el proper dijous 1 de desembre de 9.30 a 11 hores a la Sala Pau Casals de la Bibilioteca de Montgat. Avinguda Països Catalans s/n. Montgat.
A aquesta jornada es presentarà el conveni de col·laboració assolit entre l'Ajuntament de Montgat i el programa INCORPORA de l' Obra Social “la Caixa”.
PROGRAMA DE L'ACTE
9.20h. Recepció i benvinguda als assistents.
9.30h Inici de l'acte. Intervindran el Sr. Miquel Àngel Ruiz, gerent de la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert; el Sr. Jordi Nicolau, director territorial de CaixaBank a Barcelona i la Il·lma. Sra. Rosa Funtané, alcaldessa de Montgat.
Condueix l’acte la periodista i locutora Sra. Neus Sala.
9.50h Presentació del Programa Incorpora de la Fundació Bancària “la Caixa”.
10.00h Ponència: La Responsabilitat Social Empresarial, a càrrec del Sr. Josep Maria Canyelles, promotor de Responsabilitat Global i soci consultor de Vector 5.
10.25h Bones pràctiques en matèria de responsabilitat social al territori. Testimoni de empreses inclusives i treballadors del programa.
10.35h Torn obert de paraules a càrrec del Sr. Bernardo Muñoz, tècnic del programa Incorpora.
10.45h Cloenda de l’acte a càrrec del Sr. Miquel Àngel Ruiz, gerent de la Fundació Privada el Molí d’en Puigvert.
11.00h. Coffee break i networking.
27.11.16
Al mercado español le falta madurez para premiar el compromiso empresarial, según Canyelles ayer en Málaga
- A lo largo de esta semana ha tenido lugar el curso de RSE de la Universidad de Málaga, dentro del programa de Cursos de Otoño.
- La última sesión ha ido a cargo del experto Josep Maria Canyelles, quien ha complementado las sesiones anteriores con un taller sobre el sentido empresarial de la RSE con el foco situado en las pymes.
Para ello, el promotor de Responsabilitat Global, ha hilvanado una presentación basada en casos, a la vez que se ha suscitado un intenso debate entre los participantes, tanto alumnos de la propia universidad como de empresas y organizaciones interesadas.
Para Canyelles, socio director de la empresa Vector 5, cuando hablamos de RSE hablamos sobretodo de gestión empresarial. No hacer este abordaje supone un error de partida que nos impedirá comprender el sentido de lo que es este enfoque de gestión. Y ello conlleva que una empresa que este gestionando la RSE deberá tomar una decisión sobre hasta qué punto querrá convertir esa RSE en un atributo que se integre en la propuesta de valor que se ofrece. En este sentido, Canyelles considera que al mercado español todavía le falta madurez para premiar el compromiso empresarial aunque las empresas más comprometidas no se esperan sino que entienden que la RSE forma parte de una hipótesis estratégica, que les acabará dando tarde o temprano una ventaja competitiva, ya que como mínimo, en el trayecto hacia la RSE ya habremos desarrollado una organización más sólida, y con mayor capacidad de crear confianza en sus grupos de interés.
La sesiones previas han ido a cargo de Cristina Quintana, Carlos Benavides y Macarena Marchante, del Departamento Economía y Administración de Empresas de la Universidad de Málaga, con una parte presencial y otra online.
En
el marco de los CURSOS DE OTOÑO 2016 de la Fundación General de la
Universidad de Málaga (FGUMA), la Cátedra Santander de Responsabilidad
Social Corporativa ha ofertado el curso “RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA: TENDENCIAS Y RETOS”,
el cual se ha celebrado en la semana de 21 a 26 de noviembre en la
Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales de la Universidad de
Málaga. El curso ha tenido una duración de 25 horas (15 online y 10
presenciales).
En este Curso se ha pretendido estimular la reflexión y debate acerca de la importancia de la responsabilidad social corporativa (RSC) en el ámbito empresarial. En él, se ha realizar un análisis de los ámbitos que componen la RSC. A modo de buenas prácticas, se han descrito actuaciones de RSC desarrolladas por empresas paradigmáticas que mantienen un fuerte compromiso con su entorno social y medioambiental, haciendo un especial énfasis en las experiencias implantadas en PYMEs españolas.
Ver información del curso en: Canyelles participará en el curso "RSC: Tendencias y retos, de la Universidad de Málaga
En este Curso se ha pretendido estimular la reflexión y debate acerca de la importancia de la responsabilidad social corporativa (RSC) en el ámbito empresarial. En él, se ha realizar un análisis de los ámbitos que componen la RSC. A modo de buenas prácticas, se han descrito actuaciones de RSC desarrolladas por empresas paradigmáticas que mantienen un fuerte compromiso con su entorno social y medioambiental, haciendo un especial énfasis en las experiencias implantadas en PYMEs españolas.
Ver información del curso en: Canyelles participará en el curso "RSC: Tendencias y retos, de la Universidad de Málaga
22.11.16
Menarini, Tarannà, Esteve, Celler Credo, BonÀrea Agrupa y Fundació Joia, premios Respon.cat
Redacción, Europa Press
Las empresas Laboratoris Menarini, Tarannà, Esteve, Celler Credo, BonÀrea Agrupa y la Fundació Joia han recibido este lunes en Lleida los premios a la responsabilidad social Respon.cat 2016 de manos de la consellera de Presidencia y portavoz del Govern, Neus Munté; el presidente de la entidad organizadora y consejero delegado de DKV, Josep Santacreu, y el alcalde de la ciudad, Àngel Ros.
La Associació Respon.cat ha hecho también un reconocimiento como territorio sostenible al barrio del Raval de Barcelona, que ha estado representado por la Fundació Tot Raval.
La consellera ha considerado que la responsabilidad social de las empresas es una "auténtica oportunidad de apertura para mejorar la competitividad de las empresas situando a la persona en el centro de sus necesidades".
Por su parte, Santacreu ha recordado que Respon.cat nació para promover la responsabilidad empresarial en Catalunya con la idea de que "no solo era un tema de las grandes empresas, sino también de las pequeñas y medianas y de todo el territorio.
El alcalde de Lleida ha valorado el esfuerzo de las empresas que asumen la responsabilidad social en su estructura de costes y en su misión como empresa para dar a la sociedad parte de su actividad, y ha aprovechado para felicitar a Santacreu por la Creu de Sant Jordi este año por ser uno de los impulsores en Catalunya del concepto de responsabilidad social de la empresa, sobretodo desde la dirección de organizaciones sociales, sanitarias y económicas.
BonÀrea Agrupa ha ganado el premio por sus prácticas en la gestión de ladiversidad de origen ha contado con el apoyo de la Secretaría de Igualdad, Migraciones y Ciudadanía de la Generalitat. El jurado ha dado el premio al grupo cárnico de Guissona por desarrollar acciones destacadas para la integración como la selección y acogida, facilitar la vivienda, créditos personales, servicio de gestoría, contratación fija, formación y promoción interna y creación de fundaciones sociales.
Font: La Vanguardia
Munté: "Al país que volem, les empreses més avançades i punteres aposten clarament per la Responsabilitat Social"
- La consellera de la Presidència ha participat a la segona edició dels premis Respon.cat, que ha tingut lloc a la Seu Vella de Lleida
La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha apel·lat avui a les empreses a apostar “clarament per la Responsabilitat Social, generant confiança en el seu entorn i situant les persones en el centre de les seves accions”. “Aquest és el país que volem i pel qual treballem”, ha afegit, perquè amb la Responsabilitat Social “els treballadors, els clients, els proveïdors, els accionistes, és a dir, tota la comunitat, els ciutadans i ciutadanes” surten guanyant.
La consellera ha agraït la tasca de Respon.cat en la segona edició de l’acte de lliurament de premis, per abordar “la necessitat de repensar l'estratègia empresarial en matèria de Responsabilitat Social, tant a nivell de PIMES com de grans empreses. I per fer factible un salt qualitatiu molt important i necessari”.
Munté ha posat l‘accent en la importància d’actes com el d’avui, que “contribueixen a fer més visible el compromís de les empreses amb l'entorn, el territori i les persones” i que responen així a “els reptes socials i medioambientals que tenim com a país i als que volem donar resposta”.
La consellera, que ha tancat els parlaments del lliurament de premis després de les intervencions de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i del president de Respon.cat, Josep Santacreu, ha assenyalat la importància del “compromís amb el medi ambient i la sostenibilitat”, i considera que, juntament amb la creació d’ocupació i de qualitat, aquesta és una de les “responsabilitats de les empreses del S. XXI”. Un compromís al que se li ha de sumar “la racionalització dels horaris i l'aposta per a la conciliació i la competitivitat, que no són conceptes que estiguin necessàriament renyits”, ha reblat.
En aquest sentit la consellera ha recordat que la reforma horària és també una aposta d'aquest Govern, que pretén contribuir “a la millora del benestar de la ciutadania, augmentar la competitivitat de l'economia i generar una vida social més equitativa i de major qualitat.”
A l’acte, celebrat a l’interior de la Seu Vella de Lleida, també hi ha assistit e delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré; el secretari general d’Empresa i Coneixement, Xavier Gibert, i el director de SSTT d’Empresa i Coneixement, Octavi Miarnau, entre d’altres.
Munté: “Necessitem aquests pressupostos”
Un cop acabat l’acte, i a preguntes dels periodistes, la consellera ha comentat sobre el nomenament d’Enric Millo com a nou delegat del govern espanyol a Catalunya que tot i que “és de justícia” esperar per poder valorar la seva tasca, “esperaríem que sí que hi hagi canvis, sobretot pel que fa al diàleg” respecte de la seva predecessora, Llanos de Luna. Munté creu però que “no seria molt difícil” que ,efectivament, hi hagi canvis donat el coneixement que el nou delegat té de “la realitat política catalana”.
Pel que fa a la recent manifestació en la que diverses entitats i sindicats que demanaven uns pressupostos més socials, la consellera ha puntualitzat que tot i que “qualsevol reivindicació mereix el nostre màxim respecte”, hi ha un acord per iniciar la tramitació dels pressupostos “que ens ha de permetre aprovar-los”. ”Necessitem aprovar aquests pressupostos” ha afirmat, i “hem treballat molt activament perdonar resposta a les necessitats socials”. Uns pressupostos ha reblat, “són la millor eina” per aconseguir-ho i “confio plenament que trobarem la manera de tirar-los endavant”.
Respon.cat
Respon.cat és un organisme que vol implicar les empreses i les organitzacions empresarials més compromeses amb la Responsabilitat Social, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de l’RSE a Catalunya. És un projecte de país vinculat a la competitivitat sostenible de les empreses, que focalitza l’RSE com a factor estratègic i cultural de les empreses.
Respon.cat neix el 2014 i es constitueix formalment el 2015, en aquest curt recorregut ha passat de 33 a més de 60 empreses membres.
Quadres de premiats Respon.cat
- Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran: Laboratoris Menarini
- Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana: Tarannà, viatges amb Sentit
- Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat: Esteve
- Reconeixement Respon.cat al programa empresarial ambiental de col·laboració Celler Credo
- Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables: Barri del Raval de Barcelona, representat per la Fundació Tot Raval
- Reconeixement Respon.cat a la gestió de la diversitat d’origen: BonÀrea Agrupa
- Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària: Fundació Joia
20.11.16
Canyelles participará en el curso "RSC: Tendencias y retos, de la Universidad de Málaga
RESPONSABILIDAD SOCIAL CORPORATIVA: TENDENCIAS Y RETOS
Resumen
La Responsabilidad Social Corporativa se configura como un elemento clave de las empresas y organizaciones para generar valor añadido, en la medida que supone una contribución activa y voluntaria a la mejora social, económica y ambiental. Se engloba bajo este concepto un conjunto de prácticas, estrategias y sistemas de gestión que persigue el desarrollo sostenible tanto de las empresas como del entorno en que se encuentran insertas.
En este Curso se pretende estimular la reflexión y debate a cerca de la importancia de la responsabilidad social corporativa en el ámbito empresarial. En él, se va realizar un análisis del desarrollo y estado actual de la responsabilidad social corporativa en España y en el contexto internacional, haciendo especial referencia a la Agenda 2030 para el desarrollo sostenible. Además, a modo de buenas prácticas,se van a describirlas actuaciones de RSC desarrolladas por empresas paradigmáticas que mantienen un fuerte compromiso con su entorno social y medioambiental.
Programa
Básico
Profesorado
Fecha: Del 21 al 26 de noviembre de 2016
Duración: 25 horas
Horas online: 15
Horas presenciales: 10
Lunes 21 noviembre de 16 a 21h
Viernes 25 noviembre de 16 a 21h
Facultad Económicas, aula 3
Precio
50€ comunidad UMA, 70€ externos
1 crédito ECTS
|
Resumen
La Responsabilidad Social Corporativa se configura como un elemento clave de las empresas y organizaciones para generar valor añadido, en la medida que supone una contribución activa y voluntaria a la mejora social, económica y ambiental. Se engloba bajo este concepto un conjunto de prácticas, estrategias y sistemas de gestión que persigue el desarrollo sostenible tanto de las empresas como del entorno en que se encuentran insertas.
En este Curso se pretende estimular la reflexión y debate a cerca de la importancia de la responsabilidad social corporativa en el ámbito empresarial. En él, se va realizar un análisis del desarrollo y estado actual de la responsabilidad social corporativa en España y en el contexto internacional, haciendo especial referencia a la Agenda 2030 para el desarrollo sostenible. Además, a modo de buenas prácticas,se van a describirlas actuaciones de RSC desarrolladas por empresas paradigmáticas que mantienen un fuerte compromiso con su entorno social y medioambiental.
Programa
- Fundamentos de la responsabilidad social corporativa.
- El valor de la responsabilidad social.
- Marco institucional de la responsabilidad social.
- Agenda 2030 para eldesarrollo sostenible.
- Sistemas de gestión para la responsabilidad social: estándares internacionales e informes de sostenibilidad.
- Buenas prácticas sobre responsabilidad social en la empresa.
- Responsabilidad social en las pequeñas y medianas empresas (PYMEs).
Básico
Profesorado
- Dña. Cristina Quintana García. Departamento Economía y Administración de Empresas. Universidad de Málaga
- D. Carlos G. Benavides Chicón. Departamento de Economía Aplicada. Universidad de Málaga
- Dña. Macarena Marchante Lara. Departamento Economía y Administración de Empresas. Universidad de Málaga
- D. Josep Maria Canyelles i Pastó. Socio-consultor Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, SL.
17.11.16
Tinc un nou requeriment d'Hisenda: primer paga i després reclama. Indefensió dels autònoms, els més perjudicats!
Fa molts anys que sistemàticament sóc objecte de les investigacions per part de l'Agència Tributària. Malgrat el desgast pels maldecaps i la feinada requerida, mai se m'havia trobat res incorrecte, fins a un cert moment, coincidint amb amb certes interaccions meves a l'Agència i amb alguns dels seus funcionaris. Aquest episodi ja l'explicaré quan toqui, ja que encara està en procés i se'm desaconsella de parlar públicament.
Anem a compartir amb transparència. L'observació atenta dels meus números segueix sent un objectiu per a Hisenda, malgrat haver-se tractat de les xifres modestes d'un consultor autònom. I encara ara és així. Com que és possible que hi hagi altres autònoms que pateixin la mateixa pressió, faré públiques algunes coses, tant com a exercici de transparència com per a facilitar que altres col·legues puguin expressar-me si és el cas els seus paral·lelismes.
Avui he rebut la desestimació del Recurs de reposició corresponent a l'IRPF del 2014, un entre els molts exercicis que tinc oberts. La discrepància és sobre rendiments del treball i rendiments d'activitats econòmiques, a més de les derivades de declarar en un exercici les factures que he cobrat l'any següent. En el tràmit d'al·legacions vaig aconseguir reduir en un 50% l'import que se'm demanava pagar. No tenia massa sentit que un 50% s'hagués acceptat i l'altre 50% no. Gent amb coneixement de causa em diuen que encara que tingui raó, Hisenda em destina molt de temps i que alguna cosa sempre s'ha d'acabar cobrant.
Se'm diu que "No consta en l'expedient cap acreditació que el contribuent no ordeni per compte propi bé mitjans de producció, bé recursos humans. La nova documentació aportada en el present recurs de reposició no pot entrar a valorar-la aquesta Oficina Gestora segons el que disposa l'article 96.4 del Reglament de gestió i inspecció i procediments administratius comuns. L'article 17.1 de la Llei de l'impost qualifica aquest tipus de rendiments com del treball sempre que no siguin considerats d'activitats econòmiques per tant l'absència de documentació ha de portar a la qualificació dels seus rendiments per cursos o conferències com a rendiments d'una activitat econòmica". He d'interpretar literalment que no s'han mirat la documentació que vaig aportar? Sembla que m'estan dient això, no?
Però resulta que la documentació sí que hi era. Fins i tot correus electrònics on se m'encarregava que anés a fer una sessió d'un curs. Per deixar clar que jo no era l'organtizador sinó merament un docent. Però cal realment justificar fins a aquest nivell per justificar que no he ordenat els mitjans de producció, que no tinc aules... Doncs sí, perquè es parteix de la presumpció de culpabilitat de l'administrat. I ni demostrant-ho...
Com sempre passa a Espanya, els grans esforços d'Hisenda es destinen als que paguem, als que estem dins del sistema, i que es poden produir petits errors o bé discrepàncies, com és el cas, que en fons es deriven d'una gran inseguretat jurídica, que porta a no tenir la certesa de com s'han de fer les coses. Mai saps del cert si ho fas bé del tot o si estàs en zona de risc, tot és interpretable, és la manera de garantir-se un gran poder discrecional. I tot això aplicat a les empreses i particulars sovint amb menys capacitat de defensar-se. Aquí va l'esforç de la Hisenda espanyola. No va pas a perseguir els grans defraudadors, als estafadors. N'agafen uns quants per casualitat, però el sistema no està concebut cap a ells sinó cap als que paguem. Jo sempre he fet el que m'ha dit el gestor. I jo sempre he dit al gestor que ho vull fer bé. I a l'Agència en diferents ocasions he demanat consell, però sempre m'han dit que això ja ho ha de saber el meu gestor, que ells no estan per això.
A més, com ja he anat experimentant a partir del 2012 coincidint amb l'agreujament de la crisi econòmica per al sector públic, no solament s'han incrementat els requeriments sinó que s'ho fan com sigui perquè primer paguis i si no te'n canses i vas presentant al·legacions i finalment al Tribunal al cap d'uns quants anys ja ho podràs recuperar.
Publico ara l'estat actual de situació. Els antecedents són: amb data 11-08-2016 es va presentar un escrit en el qual se sol·licita l'anul·lació de la liquidació practicada per l'Administració per l'impost i l'exercici 2014, fonamentant la petició en la consideració que els rendiments declarats com del treball són correctes ja que no s'han de qualificar de rendiments d'activitats econòmiques i que les diferències entre el consignat en la liquidació provisional i el declarat obeeixen a facturació de l'any 2013 que les entitats declaren el 2014.
INFORME ENVIAT 11-08-2016 (d'aquí fins al final de l'entrada)
Activitat professional durant l'exercici 2014
Durant l'exercici 2014 vaig emetre xxx factures d'honoraris (sèrie H), corresponents a activitat formativa, exempta d'IVA i declarades com a rendiments del treball:
[recull de totes les factures d'honoraris]
Els clients van ser majoritàriament universitats o centres universitaris adscrits a una universitat (xxx), dos col·legis professionals (xxx), i una administració pública (xxx).
Segons la Notificació de 7 d'abril de 2016, solament han estat admesos com a rendiments del treball els corresponents a una de les Universitats (xxx) i un dels Col·legis professionals (xxx).
Justificació de la no subjecció a IVA
La meva activitat professional se centra en la prestació de serveis de consultoria a empreses, administracions públiques o altres organitzacions en la matèria d'ètica empresarial i responsabilitat social.
A partir de la meva experiència en la matèria, algunes organitzacions acadèmiques o que tenen la formació per funció prevista han requerit la meva participació en les seves activitats formatives.
En certs casos, se'm va mostrar per part seva la preferència per la facturació sense IVA atès que jo no ho feia com una activitat empresarial. Després de comprovar l'adequació al marc legal, assessorat pel meu gestor i per altres professionals, vaig optar per facturar aquestes col·laboracions acadèmiques com a honoraris, clarament desvinculats de la meva activitat econòmica. Per això, estic donat d'alta a dos epígrafs diferents d'IAE:
Així mateix, es compleixen els requisits previstos a l'article 20.U.9 de la Llei 37/1992 perquè sigui aplicable l'exempció:
a) Un requisit subjectiu, és a dir, que les esmentades activitats siguin realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.
b) Un requisit objectiu. Com ha assenyalat el Tribunal de Justícia, l'ensenyament és aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, acompanyada, a més, d'un conjunt d'altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s'estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu del centre en el qual s'imparteix la formació, sempre que aquestes activitats no siguin de caràcter merament recreatiu.
I com a subjecte passiu tinc dret a ser tractat com els altres professionals que fan la mateixa activitat, tant en aquest estat com a la resta de la Unió Europea:
Reiteradament, any rere any, he rebut per aquest motiu els corresponents requeriments de l'Agència Tributària, i any rere any he hagut d'aportar les mateixes justificacions, fet que suposa per a un professional autònom com jo una càrrega de feina, i entenc que per a la mateixa Administració pública un volum de gestió equivalent. Malgrat tot els temps esmerçat per les dues parts, l'Agència sempre m'ha acabat donant la raó en aquesta matèria recurrent.
Els requeriments reiterats han vingut derivats de la coincidència de tres factors:
a) La facturació en sèrie F i, per altra banda, en sèrie H, la primera subjecte a IVA i la segona no.
b) El fet que alguna institució docent declarés com a activitat econòmica en lloc de rendiment del treball.
c) Factures emeses en un exercici i declarades pel receptor en l'exercici següent, cosa que ha passat reiteradament amb el sector públic com és de domini públic.
En data 25 de març del 2011, vaig reunir-me amb l'administrador Sr. xxx, a qui vaig poder mostrar el malestar per aquesta circumstància i em va indicar verbalment que el meu procediment tributari en aquest aspecte era correcte però que la coincidència dels tres factors provocava que reiteradament fos objecte de requeriments que va qualificar d'automatitzats.
Agrairé en aquest sentit una proposta raonada i amb justificació normativa de quina és la manera més correcta de procedir de cara al futur, aplicable al meu cas, donat que porto dotze anys amb el convenciment que actuo de manera estricta complint amb el marc legal però amb la sospita permanent per part de l'Agència Tributària, que s'ha concretat en requeriments continuats.
Anem a compartir amb transparència. L'observació atenta dels meus números segueix sent un objectiu per a Hisenda, malgrat haver-se tractat de les xifres modestes d'un consultor autònom. I encara ara és així. Com que és possible que hi hagi altres autònoms que pateixin la mateixa pressió, faré públiques algunes coses, tant com a exercici de transparència com per a facilitar que altres col·legues puguin expressar-me si és el cas els seus paral·lelismes.
Avui he rebut la desestimació del Recurs de reposició corresponent a l'IRPF del 2014, un entre els molts exercicis que tinc oberts. La discrepància és sobre rendiments del treball i rendiments d'activitats econòmiques, a més de les derivades de declarar en un exercici les factures que he cobrat l'any següent. En el tràmit d'al·legacions vaig aconseguir reduir en un 50% l'import que se'm demanava pagar. No tenia massa sentit que un 50% s'hagués acceptat i l'altre 50% no. Gent amb coneixement de causa em diuen que encara que tingui raó, Hisenda em destina molt de temps i que alguna cosa sempre s'ha d'acabar cobrant.
Se'm diu que "No consta en l'expedient cap acreditació que el contribuent no ordeni per compte propi bé mitjans de producció, bé recursos humans. La nova documentació aportada en el present recurs de reposició no pot entrar a valorar-la aquesta Oficina Gestora segons el que disposa l'article 96.4 del Reglament de gestió i inspecció i procediments administratius comuns. L'article 17.1 de la Llei de l'impost qualifica aquest tipus de rendiments com del treball sempre que no siguin considerats d'activitats econòmiques per tant l'absència de documentació ha de portar a la qualificació dels seus rendiments per cursos o conferències com a rendiments d'una activitat econòmica". He d'interpretar literalment que no s'han mirat la documentació que vaig aportar? Sembla que m'estan dient això, no?
Però resulta que la documentació sí que hi era. Fins i tot correus electrònics on se m'encarregava que anés a fer una sessió d'un curs. Per deixar clar que jo no era l'organtizador sinó merament un docent. Però cal realment justificar fins a aquest nivell per justificar que no he ordenat els mitjans de producció, que no tinc aules... Doncs sí, perquè es parteix de la presumpció de culpabilitat de l'administrat. I ni demostrant-ho...
Com sempre passa a Espanya, els grans esforços d'Hisenda es destinen als que paguem, als que estem dins del sistema, i que es poden produir petits errors o bé discrepàncies, com és el cas, que en fons es deriven d'una gran inseguretat jurídica, que porta a no tenir la certesa de com s'han de fer les coses. Mai saps del cert si ho fas bé del tot o si estàs en zona de risc, tot és interpretable, és la manera de garantir-se un gran poder discrecional. I tot això aplicat a les empreses i particulars sovint amb menys capacitat de defensar-se. Aquí va l'esforç de la Hisenda espanyola. No va pas a perseguir els grans defraudadors, als estafadors. N'agafen uns quants per casualitat, però el sistema no està concebut cap a ells sinó cap als que paguem. Jo sempre he fet el que m'ha dit el gestor. I jo sempre he dit al gestor que ho vull fer bé. I a l'Agència en diferents ocasions he demanat consell, però sempre m'han dit que això ja ho ha de saber el meu gestor, que ells no estan per això.
A més, com ja he anat experimentant a partir del 2012 coincidint amb l'agreujament de la crisi econòmica per al sector públic, no solament s'han incrementat els requeriments sinó que s'ho fan com sigui perquè primer paguis i si no te'n canses i vas presentant al·legacions i finalment al Tribunal al cap d'uns quants anys ja ho podràs recuperar.
Publico ara l'estat actual de situació. Els antecedents són: amb data 11-08-2016 es va presentar un escrit en el qual se sol·licita l'anul·lació de la liquidació practicada per l'Administració per l'impost i l'exercici 2014, fonamentant la petició en la consideració que els rendiments declarats com del treball són correctes ja que no s'han de qualificar de rendiments d'activitats econòmiques i que les diferències entre el consignat en la liquidació provisional i el declarat obeeixen a facturació de l'any 2013 que les entitats declaren el 2014.
INFORME ENVIAT 11-08-2016 (d'aquí fins al final de l'entrada)
Activitat professional durant l'exercici 2014
Durant l'exercici 2014 vaig emetre xxx factures d'honoraris (sèrie H), corresponents a activitat formativa, exempta d'IVA i declarades com a rendiments del treball:
[recull de totes les factures d'honoraris]
Els clients van ser majoritàriament universitats o centres universitaris adscrits a una universitat (xxx), dos col·legis professionals (xxx), i una administració pública (xxx).
Segons la Notificació de 7 d'abril de 2016, solament han estat admesos com a rendiments del treball els corresponents a una de les Universitats (xxx) i un dels Col·legis professionals (xxx).
Justificació de la no subjecció a IVA
La meva activitat professional se centra en la prestació de serveis de consultoria a empreses, administracions públiques o altres organitzacions en la matèria d'ètica empresarial i responsabilitat social.
A partir de la meva experiència en la matèria, algunes organitzacions acadèmiques o que tenen la formació per funció prevista han requerit la meva participació en les seves activitats formatives.
En certs casos, se'm va mostrar per part seva la preferència per la facturació sense IVA atès que jo no ho feia com una activitat empresarial. Després de comprovar l'adequació al marc legal, assessorat pel meu gestor i per altres professionals, vaig optar per facturar aquestes col·laboracions acadèmiques com a honoraris, clarament desvinculats de la meva activitat econòmica. Per això, estic donat d'alta a dos epígrafs diferents d'IAE:
- 751 Professionals de la publicitat, relacions públiques i similars
- 934 Ensenyament fora d'establiment permanent
- Els honoraris corresponen a fer unes activitats formatives (classes dins assignatures). Per l'import d'aquestes, es pot observar que corresponen a preus habituals per hora de classe universitària.
- Les classes han estat prestades per mi, com a persona física, en tant que expert en les matèries a impartir. Jo no hi poso més mitjans que la meva presència personal i coneixements. És la institució que em contracta la que disposa de l'ordenació de mitjans materials propis d’ una activitat empresarial.
- A diferència de les activitats econòmiques de consultoria, no comercialitzo la meva activitat docent, ja que no forma part d'aquelles, sinó que alguns centres de formació m'han demanat que hi faci aquestes col·laboracions menors.
- Les matèries de les classes formen part de plans d’estudis acadèmics, oficials. Els col·legis professionals en referència als seus col·legiats o les Diputacions en referència als tècnics i polítics de les administracions locals, tenen la funció de formar i reciclar professionalment. Tots aquests centres educatius disposen d'aquelles unitats econòmiques integrades per un conjunt de mitjans materials i humans, ordenats amb caràcter de permanència, amb la finalitat de prestar de manera continuada serveis d'ensenyament. Per tant, a aquests efectes, no cal que el centre educatiu disposi d'un local determinat en el qual es realitzi materialment l'activitat l'ensenyament, sent suficient que compti amb un conjunt ordenat de mitjans materials i humans destinats a la prestació del servei d'ensenyament.
- D’acord a criteris jurisprudencials del propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea, l’ensenyament exempt es aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, a part d’altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s’estableixen entre professors i estudiants i els que composen el marc organitzatiu en el que s’ imparteix la formació.
- Per tant s’ han de complir els requisits subjectius i objectius (activitats realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades i que suposi transmissió de coneixements i matèries incloses en els plans d’estudi).
Així mateix, es compleixen els requisits previstos a l'article 20.U.9 de la Llei 37/1992 perquè sigui aplicable l'exempció:
a) Un requisit subjectiu, és a dir, que les esmentades activitats siguin realitzades per entitats de dret públic o entitats privades autoritzades per a l'exercici d'aquestes activitats.
b) Un requisit objectiu. Com ha assenyalat el Tribunal de Justícia, l'ensenyament és aquella activitat que suposa la transmissió de coneixements i de competències entre un professor i els estudiants, acompanyada, a més, d'un conjunt d'altres elements que inclouen els corresponents a les relacions que s'estableixen entre professors i estudiants i els que componen el marc organitzatiu del centre en el qual s'imparteix la formació, sempre que aquestes activitats no siguin de caràcter merament recreatiu.
I com a subjecte passiu tinc dret a ser tractat com els altres professionals que fan la mateixa activitat, tant en aquest estat com a la resta de la Unió Europea:
“Uno. Estarán exentas de este Impuesto las siguientes operaciones:
[...] el artículo 20, apartado uno, número 9º, anteriormente trascrito, constituye la transposición al ordenamiento jurídico interno del artículo 132 de la Directiva 2006/112/CE del Consejo de 28 de noviembre de 2006 relativa al sistema común del Impuesto sobre el Valor Añadido, precepto que establece que los Estados miembros eximirán “la educación de la infancia o de la juventud, la enseñanza escolar o universitaria, la formación o el reciclaje profesional, así como las prestaciones de servicios y las entregas de bienes directamente relacionadas con estas actividades, cuando sean realizadas por Entidades de Derecho público que tengan este mismo objeto o por otros organismos a los que el Estado miembro de que se trate reconozca que tienen fines comparables.”.
5.- En relación con las condiciones y los límites que los Estados miembros pueden establecer a las exenciones previstas en la citada Directiva, se ha pronunciado el Tribunal de Justicia de la Unión Europea, entre otras, en su sentencia de 17 de febrero de 2005, dictada en los asuntos acumulados C-453/02, y C-462/02, en el sentido de que actividades comparables, susceptibles de competir entre sí, no deben ser tratadas de forma distinta a efectos del Impuesto sobre el Valor Añadido, a fin de salvaguardar la neutralidad del Impuesto. Por tanto, de acuerdo con la jurisprudencia del Tribunal de Justicia citada, no puede condicionarse la exención de los servicios educativos, prevista en el artículo 132 de la citada Directiva, existiendo identidad en las prestaciones de servicios realizadas, a que el operador que las realiza esté autorizado por el órgano competente, dado que no se respetaría el principio de neutralidad fiscal.Altres consideracions generals
[fragment de la consulta vinculant V0723-16]
Reiteradament, any rere any, he rebut per aquest motiu els corresponents requeriments de l'Agència Tributària, i any rere any he hagut d'aportar les mateixes justificacions, fet que suposa per a un professional autònom com jo una càrrega de feina, i entenc que per a la mateixa Administració pública un volum de gestió equivalent. Malgrat tot els temps esmerçat per les dues parts, l'Agència sempre m'ha acabat donant la raó en aquesta matèria recurrent.
Els requeriments reiterats han vingut derivats de la coincidència de tres factors:
a) La facturació en sèrie F i, per altra banda, en sèrie H, la primera subjecte a IVA i la segona no.
b) El fet que alguna institució docent declarés com a activitat econòmica en lloc de rendiment del treball.
c) Factures emeses en un exercici i declarades pel receptor en l'exercici següent, cosa que ha passat reiteradament amb el sector públic com és de domini públic.
En data 25 de març del 2011, vaig reunir-me amb l'administrador Sr. xxx, a qui vaig poder mostrar el malestar per aquesta circumstància i em va indicar verbalment que el meu procediment tributari en aquest aspecte era correcte però que la coincidència dels tres factors provocava que reiteradament fos objecte de requeriments que va qualificar d'automatitzats.
Agrairé en aquest sentit una proposta raonada i amb justificació normativa de quina és la manera més correcta de procedir de cara al futur, aplicable al meu cas, donat que porto dotze anys amb el convenciment que actuo de manera estricta complint amb el marc legal però amb la sospita permanent per part de l'Agència Tributària, que s'ha concretat en requeriments continuats.
9.11.16
[TALLER] Responsabilitat Social de les Empreses: Millorar la gestió i la competitivitat a Montcada i Reixac
Taller formatiu 23 de novembre de 15 a18 h.
Inscripcions obertes!
Adreçat a pimes, microempreses i persones emprenedores
Objectiu:
• Fomentar que les pimes prenguin la Responsabilitat Social Empresarial com un estil de gestió propi vinculat als valors de l'empresa i integrat a la seva estratègia.
Continguts:
• Comprendre què pot aportar la Responsabilitat a les pimes
• Conèixer els fonaments sobre com es gestiona la Responsabilitat Social a les pimes
• Entendre casos concrets de Responsabilitat Social a les pimes.
Impartit per l'expert Josep Maria Canyelles (Vector 5 i Responsabilitat Global), expert en la promoció de la Responsabilitat Social de les Empreses i de les Organitzacions, i els Territoris Socialment Responsables.
Programa subvencionat per la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Montcada i Reixac
Lloc de realització: Servei de Promoció Econòmica i Ocupació
C.Alt de Sant Pere, 73. 08110-Montcada i Reixac
Tel: 93 564 8505
Mail: empresa@montcada.org
Font
5.11.16
1a Jornada Badalona Territori Socialment Responsable
El passat 2 de novembre de 2016, es va celebrar la I
Jornada Badalona Territori Socialment Responsable: Reptes de la RS a l’empresa,
organitzada per l’IMPO, el Consorci Badalona Sud, la Fundació Intermedia i
l’Obra Social “la Caixa”. La finalitat
d’aquesta jornada ha estat sensibilitzar les empreses del territori vers la importància
de la responsabilitat social en el àmbit laboral, que aporta valor social i
competitivitat a l’empresa.
La Jornada, que
va tenir lloc al Centre de Convencions i Negocis de Badalona (BCIN), ha aplegat representants de grans i petites empreses,
autònoms, professionals i microempreses del territori. El fet de treballar en
xarxa ha suposat obrir més el ventall empresarial i sumar esforços per un
objectiu comú: el foment de la
responsabilitat social empresarial a la ciutat de Badalona.
Dolors Sabaté, alcaldessa de Badalona, va destacar que la ciutat de Badalona treballa per fer
una ciutat inclusiva amb diferents agents com són la ciutadania, l’administració
pública, les entitats i el món
empresarial. També, iniciatives com el programa Incorpora, amb una llarga
trajectòria, són necessàries per cobrir algunes mancances que encara tenen les
lleis, que no acaben de garantir la plena igualtat a moltes persones que no
troben feina.
En aquesta
Jornada varem tenir l’oportunitat d’escoltar la situació i reptes de la
responsabilitat social, a càrrec de Ramon Giró, consultor de Responsabilitat Social,
així com el testimoni i experiència de bones pràctiques empresarials de la
Fundació Privada Horitzó, Áralos, Desmontes i contrucciones Romero i Fundació
Badalona Capaç.
El tancament del acte va ser a càrrec de Josep Maria Puente, President de la FEB
– PIMEC, i de Àlex Mañas, Regidor de Badalona pròspera i sostenible.
"La Responsabilitat Social (RS) suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments." Josep Maria Canyelles (2016)
"La Responsabilitat Social (RS) suposa un compromís integral i integrat a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern; integral perquè forma part del model d'empresa, afecta totes les àrees i s'estén per la cadena de valor; integrat perquè s'incorpora en la gestió, els processos i els procediments." Josep Maria Canyelles (2016)
3.11.16
Lozano a la Vanguardia: "Se trata del modelo de negocio"
[ca] Avui la Vanguardia publica un article del professor d'Esade Josep Maria Lozano, titulat "Se trata del modelo de negocio", on fa referència a Respon.cat i al programa RSCat.
[es] Hoy la Vanguardia publica un artículo del profesor de Esade Josep Maria Lozano, titulado "Se trata del modelo de negocio", donde hace referencia a Respon.cat y al programa RSCat.
Una vez me hicieron una entrevista. Al día siguiente salió como titular una frase que yo había dicho de paso, no premeditadamente: la responsabilidad social de la empresa no es dar dinero para buenas causas. Desde entonces, como que la frase es mía, la repito siempre. Dicho de otro modo: se puede ser 100% socialmente responsable y no dar ni un euro a ninguna causa social. Porque la RSE no pregunta cómo gastas el dinero que ganas, sino cómo ganas dinero.
Lo que tiene consecuencias muy concretas: no es lo mismo que hablar de RSE sea hablar de unas determinadas actividades de la empresa que sea hablar de la actividad de la empresa. Cuando se habla de actividades de la empresa siempre suele ocurrir lo mismo: a los responsables de RSE no les queda más remedio que ocuparse de aquellos stakeholders de los que no se ocupa nadie. De los trabajadores ya se ocupan los de RRHH, de los proveedores los de compras, de los clientes los de marketing, y así sucesivamente. Y nadie quiere ceder poder, claro. ¿De qué se ocupa entonces la RSE? Pues del stakeholder del que aún no se ocupaba nadie: de los receptores de actividades filantrópicas y de las relaciones con oenegés y otras organizaciones sociales. Y de hacer una memoria, claro.
UNA PRÁCTICA
Olvidémonos sin embargo de la denominación RSE. Y olvidémonos de seguir preguntándonos por el nombre de la cosa, como si la RSE fuera una idea que vive plácidamente en el mundo platónico con las otras ideas, y no tuviéramos otro trabajo que aclararnos para, acto seguido, poderla “aplicar”. La RSE es una práctica y remite a una práctica. A la práctica empresarial y al modelo de negocio de cada empresa. Aunque decimos que las empresas operan en el mercado, olvidamos demasiado a menudo que las personas no vivimos en mercados, sino en sociedades. Y, ciertamente, nos miramos a las empresas como clientes. Pero también como ciudadanos, como miembros de una familia, como personas sensibles ante los hechos que nos indignan, con sentimientos –y valores– de solidaridad, justicia, etc. La S de social es sobre todo la expresión de que hay que corregir ese olvido: las personas no vivimos en mercados, sino en sociedades. Y, consiguientemente, las actuaciones del mercado y en el mercado contribuyen a configurar un tipo u otro de sociedad. Porque todo lo que hacen las empresas tiene dimensiones no sólo eco nómicas, sinó sociales, ambientales, valorativas, culturales...
Lo que no significa –¡de ninguna manera!– que las empresas sean, además, un poco oenegé o que hagan una parte de lo que debería hacer el gobierno. No. Las empresas son empresas y no sustitutas de las oenegé y los gobiernos. Significa que las empresas sean empresas, y decidan también qué tipo de empresa quieren ser... tomando en consideración todas las dimensiones de su actividad. Por eso RSE no es sólo gestión de riesgos sino también gestión de oportunidades. Porque la RSE, dentro de cada empresa, debe consistir en un proceso que le permita identificar y entender las tendencias de cambio social, metabolizarlas y traducirlas en lenguaje y oportunidades empresariales. En España el discurso público sobre la RSE se ha construido básicamente en torno a las dinámicas y necesidades de las empresas del Ibex-35. Pero si la RSE es una manera de hablar del modelo de negocio debemos pensar en la totalidad de las empresas, tengan el tamaño que tengan. En Catalunya tenemos buenas experiencias al respecto. Iniciativas como RSCat y Respon.cat marcan una dirección prometedora.
Font: http://www.esade.edu/web/esp/about-esade/today/esade-opinion/viewelement/325669/1/se-trata-del-modelo-de-negocio
[es] Hoy la Vanguardia publica un artículo del profesor de Esade Josep Maria Lozano, titulado "Se trata del modelo de negocio", donde hace referencia a Respon.cat y al programa RSCat.
Se trata del modelo de negocio
La Vanguardia,
3 de Noviembre de 2016
Josep M Lozano Soler, Profesor ordinario del Departamento de Ciencias Sociales
Una vez me hicieron una entrevista. Al día siguiente salió como titular una frase que yo había dicho de paso, no premeditadamente: la responsabilidad social de la empresa no es dar dinero para buenas causas. Desde entonces, como que la frase es mía, la repito siempre. Dicho de otro modo: se puede ser 100% socialmente responsable y no dar ni un euro a ninguna causa social. Porque la RSE no pregunta cómo gastas el dinero que ganas, sino cómo ganas dinero.
Lo que tiene consecuencias muy concretas: no es lo mismo que hablar de RSE sea hablar de unas determinadas actividades de la empresa que sea hablar de la actividad de la empresa. Cuando se habla de actividades de la empresa siempre suele ocurrir lo mismo: a los responsables de RSE no les queda más remedio que ocuparse de aquellos stakeholders de los que no se ocupa nadie. De los trabajadores ya se ocupan los de RRHH, de los proveedores los de compras, de los clientes los de marketing, y así sucesivamente. Y nadie quiere ceder poder, claro. ¿De qué se ocupa entonces la RSE? Pues del stakeholder del que aún no se ocupaba nadie: de los receptores de actividades filantrópicas y de las relaciones con oenegés y otras organizaciones sociales. Y de hacer una memoria, claro.
UNA PRÁCTICA
Olvidémonos sin embargo de la denominación RSE. Y olvidémonos de seguir preguntándonos por el nombre de la cosa, como si la RSE fuera una idea que vive plácidamente en el mundo platónico con las otras ideas, y no tuviéramos otro trabajo que aclararnos para, acto seguido, poderla “aplicar”. La RSE es una práctica y remite a una práctica. A la práctica empresarial y al modelo de negocio de cada empresa. Aunque decimos que las empresas operan en el mercado, olvidamos demasiado a menudo que las personas no vivimos en mercados, sino en sociedades. Y, ciertamente, nos miramos a las empresas como clientes. Pero también como ciudadanos, como miembros de una familia, como personas sensibles ante los hechos que nos indignan, con sentimientos –y valores– de solidaridad, justicia, etc. La S de social es sobre todo la expresión de que hay que corregir ese olvido: las personas no vivimos en mercados, sino en sociedades. Y, consiguientemente, las actuaciones del mercado y en el mercado contribuyen a configurar un tipo u otro de sociedad. Porque todo lo que hacen las empresas tiene dimensiones no sólo eco nómicas, sinó sociales, ambientales, valorativas, culturales...
Lo que no significa –¡de ninguna manera!– que las empresas sean, además, un poco oenegé o que hagan una parte de lo que debería hacer el gobierno. No. Las empresas son empresas y no sustitutas de las oenegé y los gobiernos. Significa que las empresas sean empresas, y decidan también qué tipo de empresa quieren ser... tomando en consideración todas las dimensiones de su actividad. Por eso RSE no es sólo gestión de riesgos sino también gestión de oportunidades. Porque la RSE, dentro de cada empresa, debe consistir en un proceso que le permita identificar y entender las tendencias de cambio social, metabolizarlas y traducirlas en lenguaje y oportunidades empresariales. En España el discurso público sobre la RSE se ha construido básicamente en torno a las dinámicas y necesidades de las empresas del Ibex-35. Pero si la RSE es una manera de hablar del modelo de negocio debemos pensar en la totalidad de las empresas, tengan el tamaño que tengan. En Catalunya tenemos buenas experiencias al respecto. Iniciativas como RSCat y Respon.cat marcan una dirección prometedora.
Font: http://www.esade.edu/web/esp/about-esade/today/esade-opinion/viewelement/325669/1/se-trata-del-modelo-de-negocio
Tallers RSCAT: obert el termini d’inscripcions
Durant el mes de novembre, i en el marc del II Cicle formatiu RSCat, es realitzaran tres tallers gratuïts d’aprofundiment sobre: Temps de treball i conciliació; Seguretat i salut laboral: ISO45001 i Diàleg amb grups d’interès.
Obert el termini d’inscripció als tallers d’aprofundiment del II Cicle formatiu de responsabilitat social organitzat pel Consell de Relacions Laborals on hi són representades la Generalitat i les principals organitzacions sindicals i empresarials de Catalunya.
Desprès de l’èxit dels 4 seminaris, en els que han participat unes
200 persones, s’inicia el cicle de tallers d’aprofundiment que tenen com
a objectiu oferir eines a les empreses per a avançar en els diferents
àmbits de la responsabilitat social.
Els tallers estan destinats a Equips directius, càrrecs intermitjos i personal tècnic de les empreses i organitzacions catalanes que vulguin aprofundir en matèria de responsabilitat social i són gratuïts per a les persones participants.
Els tallers tindran lloc a la Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat. Carrer de l'Hospital, 56. 08001 Barcelona els dijous de 9:30 a 14h.
Dijous 10 de novembre
Temps de treball i conciliació
Vols identificar com adaptar la teva organització a la reforma horària?
Els nous usos del temps impliquen una transformació de les organitzacions per tal de satisfer les necessitats de conciliació i la coresponsabilitat.
Dijous 17 de novembre
Seguretat i Salut Laboral: la nova ISO45001
Vols identificar quines són les novetats de la nova norma ISO45001:2016?
La futura ISO 45001 posarà més èmfasi en el context de l'organització i reforçarà el paper de l'alta direcció en el lideratge del Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball.
Dijous 24 de novembre
Diàleg amb grups d’interès
Vols conèixer eines pràctiques que t’ajudin a iniciar un procés de diàleg amb els teus grups d’interès?
La creació de valor per part de les empreses ha de partir d’un procés de consulta i diàleg amb els seus grups d’interès que les ajudi a identificar accions a impulsar.
Els tallers estan destinats a Equips directius, càrrecs intermitjos i personal tècnic de les empreses i organitzacions catalanes que vulguin aprofundir en matèria de responsabilitat social i són gratuïts per a les persones participants.
Els tallers tindran lloc a la Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat. Carrer de l'Hospital, 56. 08001 Barcelona els dijous de 9:30 a 14h.
Dijous 10 de novembre
Temps de treball i conciliació
Vols identificar com adaptar la teva organització a la reforma horària?
Els nous usos del temps impliquen una transformació de les organitzacions per tal de satisfer les necessitats de conciliació i la coresponsabilitat.
Dijous 17 de novembre
Seguretat i Salut Laboral: la nova ISO45001
Vols identificar quines són les novetats de la nova norma ISO45001:2016?
La futura ISO 45001 posarà més èmfasi en el context de l'organització i reforçarà el paper de l'alta direcció en el lideratge del Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball.
Dijous 24 de novembre
Diàleg amb grups d’interès
Vols conèixer eines pràctiques que t’ajudin a iniciar un procés de diàleg amb els teus grups d’interès?
La creació de valor per part de les empreses ha de partir d’un procés de consulta i diàleg amb els seus grups d’interès que les ajudi a identificar accions a impulsar.
Més informació: Tallers RSCat
Etiquetes de comentaris:
conciliació,
formació,
normes i iniciatives,
pimes,
salut i seguretat
Els auditors catalans presenten propostes pràctiques per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU)
Dimecres, 9 de novembre, a la sessió “Cap a una economia sostenible”
El Col·legi de Censors Jurats i de Comptes de Catalunya (CCJCC) acollirà el proper dimecres 9 de novembre la sessió “Cap a una economia sostenible”, on es presentaran propostes pràctiques per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i fixar-ne indicadors de seguiment. La sessió serà inaugurada pel president dels auditors catalans, Daniel Faura, i el de la Xarxa Espanyola pel Pacte Mundial, Àngel Pes.
Daniel Faura, president del CCJCC, destaca que l’objectiu de la sessió és “debatre també sobre quins indicadors han de servir de guia per al seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Presentaran les conclusions dels quatre grups de treball impulsats per la Xarxa Espanyola i la Comissió de RSE del Col·legi: Samuel Reyes, adjunt a la direcció de l’Agència Catalana de l'Aigua (Aigua neta i sanejament); Martí Solà, director general de la Fundació Gas Natural Fenosa (Energia assequible i sostenible); Joan Fontrodona, professor d’Ètica Empresarial a IESE Business School (Treball decent i creixement econòmic); i Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat (Aliances per aconseguir els objectius).
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible -“Transformar el nostre món: L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- van ser acordats per les Nacions Unides al setembre del 2015 i proposen un conjunt de fites que tenen la finalitat d’eradicar la pobresa, reduir la desigualtat i tenir cura del medi ambient.
L’acord substitueix els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni com a fites del desenvolupament mundial fins 2030. Entre els reptes que es planteja hi ha la forma d’implicar les empreses privades, els consumidors i les organitzacions de la societat civil en el seu assoliment, així com establir mètriques útils per mesurar el progrés en el compliment dels objectius.
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professionals
La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.
Inscripció
Més informació:
Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Web del Col·legi
- L’acte serà inaugurat per Àngel Pes, president de la Xarxa Espanyola pel Pacte Mundial i el president del Col·legi de Censors Jurats i de Comptes de Catalunya, Daniel Faura
- Daniel Faura (CCJCC): “cal fixar també quins indicadors han de servir de guia per al seguiment d’aquests Objectius”.
- Es presentaran les conclusions de quatre grups de treball: Aigua neta i sanejament; Energia assequible i sostenible; Treball decent i creixement econòmic; i Aliances para aconseguir els objectius.
El Col·legi de Censors Jurats i de Comptes de Catalunya (CCJCC) acollirà el proper dimecres 9 de novembre la sessió “Cap a una economia sostenible”, on es presentaran propostes pràctiques per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides i fixar-ne indicadors de seguiment. La sessió serà inaugurada pel president dels auditors catalans, Daniel Faura, i el de la Xarxa Espanyola pel Pacte Mundial, Àngel Pes.
Daniel Faura, president del CCJCC, destaca que l’objectiu de la sessió és “debatre també sobre quins indicadors han de servir de guia per al seguiment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible”.
Presentaran les conclusions dels quatre grups de treball impulsats per la Xarxa Espanyola i la Comissió de RSE del Col·legi: Samuel Reyes, adjunt a la direcció de l’Agència Catalana de l'Aigua (Aigua neta i sanejament); Martí Solà, director general de la Fundació Gas Natural Fenosa (Energia assequible i sostenible); Joan Fontrodona, professor d’Ètica Empresarial a IESE Business School (Treball decent i creixement econòmic); i Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat (Aliances per aconseguir els objectius).
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible -“Transformar el nostre món: L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- van ser acordats per les Nacions Unides al setembre del 2015 i proposen un conjunt de fites que tenen la finalitat d’eradicar la pobresa, reduir la desigualtat i tenir cura del medi ambient.
L’acord substitueix els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni com a fites del desenvolupament mundial fins 2030. Entre els reptes que es planteja hi ha la forma d’implicar les empreses privades, els consumidors i les organitzacions de la societat civil en el seu assoliment, així com establir mètriques útils per mesurar el progrés en el compliment dels objectius.
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professionals
La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.
Inscripció
Més informació:
Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Web del Col·legi
Etiquetes de comentaris:
ambiental,
economia,
esdeveniments,
laboral,
mem'16,
ODS,
sostenibilitat
Los auditores catalanes presentan propuestas prácticas para cumplir los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ONU)
Miércoles, 9 de noviembre, en la sesión “Hacia a una economía sostenible”
Daniel Faura, presidente del CCJCC, destaca que el objetivo de la sesión es “debatir también sobre qué indicadores han de servir de guía para el seguimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible”.
Presentarán las conclusiones de los cuatro grupos de trabajo impulsados por la Red Española y la Comisión de RSE del Col·legi: Samuel Reyes, adjunto a la dirección de la Agència Catalana de l'Aigua (Agua limpia y saneamiento); Martí Solà, director general de la Fundación Gas Natural Fenosa (Energía asequible y sostenible); Joan Fontrodona, profesor de Ética Empresarial en el IESE Business School (Trabajo decente y crecimiento económico); y Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat (Alianzas para conseguir los objetivos).
Los Objetivos de Desarrollo Sostenible -“Transformar nuestro mundo: La Agenda 2030 para el desarrollo sostenible”- fueron acordados por las Naciones Unidas en septiembre de 2015 y proponen un conjunto de hechos que tienen la finalidad de erradicar la pobreza, reducir la desigualdad y tener cuidado del medio ambiente.
El acuerdo substituye los Objetivos de Desarrollo del Milenio como hitos del desarrollo mundial hasta 2030. Entre los retos que se plantea está la forma de implicar a las empresas privadas, a los consumidores y las organizaciones de la sociedad civil en su logro, así como establecer métricas útiles para medir el progreso en el complimiento de los objetivos.
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 profesionales
La misión del Col·legi es velar para que la actividad profesional del auditor se adecue a los intereses de los ciudadanos, representar la profesión en todos los ámbitos relacionados con el entorno económico-financiero, defender los intereses de los colegiados, regular en el marco de las leyes y vigilar el ejercicio de la profesión de censor jurado de cuentas, así como facilitar la formación profesional del auditor y velar por el cumplimento de la calidad de los trabajos. En la actualidad el Col·legi lo integran 1.600 profesionales pertenecientes a más de 200 firmas del sector. El presidente actual es Daniel Faura.
Inscripción
Más información:
Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Web del Col·legi
- El acto será inaugurado por Àngel Pes, presidente de la Red Española por el Pacto Mundial y el presidente del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, Daniel Faura
- Daniel Faura (CCJCC): “habría que fijar también qué indicadores deben servir de guía para el seguimiento de estos objectivos”.
- Se presentaran las conclusiones de cuatro grupos de trabajo: Agua neta y saneamiento; Energía asequible y sostenible; Trabajo decente y crecimiento económico; y alianzas para conseguir los objetivos.
Daniel Faura, presidente del CCJCC, destaca que el objetivo de la sesión es “debatir también sobre qué indicadores han de servir de guía para el seguimiento de los Objetivos de Desarrollo Sostenible”.
Presentarán las conclusiones de los cuatro grupos de trabajo impulsados por la Red Española y la Comisión de RSE del Col·legi: Samuel Reyes, adjunto a la dirección de la Agència Catalana de l'Aigua (Agua limpia y saneamiento); Martí Solà, director general de la Fundación Gas Natural Fenosa (Energía asequible y sostenible); Joan Fontrodona, profesor de Ética Empresarial en el IESE Business School (Trabajo decente y crecimiento económico); y Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat (Alianzas para conseguir los objetivos).
Los Objetivos de Desarrollo Sostenible -“Transformar nuestro mundo: La Agenda 2030 para el desarrollo sostenible”- fueron acordados por las Naciones Unidas en septiembre de 2015 y proponen un conjunto de hechos que tienen la finalidad de erradicar la pobreza, reducir la desigualdad y tener cuidado del medio ambiente.
El acuerdo substituye los Objetivos de Desarrollo del Milenio como hitos del desarrollo mundial hasta 2030. Entre los retos que se plantea está la forma de implicar a las empresas privadas, a los consumidores y las organizaciones de la sociedad civil en su logro, así como establecer métricas útiles para medir el progreso en el complimiento de los objetivos.
Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 profesionales
La misión del Col·legi es velar para que la actividad profesional del auditor se adecue a los intereses de los ciudadanos, representar la profesión en todos los ámbitos relacionados con el entorno económico-financiero, defender los intereses de los colegiados, regular en el marco de las leyes y vigilar el ejercicio de la profesión de censor jurado de cuentas, así como facilitar la formación profesional del auditor y velar por el cumplimento de la calidad de los trabajos. En la actualidad el Col·legi lo integran 1.600 profesionales pertenecientes a más de 200 firmas del sector. El presidente actual es Daniel Faura.
Inscripción
Más información:
Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Web del Col·legi
Etiquetes de comentaris:
[es],
ambiental,
economia,
esdeveniments,
laboral,
mem'16,
ODS,
sostenibilitat
XXIII Premi Voluntariat
La convocatòria 2016 vol premiar aquelles activitats o
projectes la finalitat dels quals sigui la innovació social en l'àmbit
de l'associacionisme i el voluntariat.
El premi voluntariat vol premiar les activitats o projectes de les entitats de voluntariat, executats majoritàriament amb persones voluntàries, que donin resposta a alguna de les línies prioritàries establertes en el Pla Nacional de l'Associacionisme i el Voluntariat.
En la reunió del passat 18 d’octubre del CAVC, la DGACC va informar de l’imminent publicació del Premi Voluntariat. La convocatòria 2016 vol premiar aquelles activitats o projectes la finalitat dels quals sigui la innovació social en l'àmbit de l'associacionisme i el voluntariat. La innovació social pot centrar-se tant en el disseny general de l'actuació o projecte, com en la metodologia a emprar per a la seva execució al llarg de l'any 2017.
Pel que fa als requisits, només podran presentar-se les entitats censades al Cens d’Entitats del Voluntariat de Catalunya a la data de publicació de la convocatòria. Aquestes hauran de complir també la resta de requisits que s’especificaran al llarg dels propers dies, quan surtin publicades les bases generals.
Es tracta d'un únic premi, guardonat amb 10.000€, per al millor projecte escollit pel jurat.
Comenceu a preparar les propostes
En la reunió del passat 18 d’octubre del CAVC, la DGACC va informar de l’imminent publicació del Premi Voluntariat. La convocatòria 2016 vol premiar aquelles activitats o projectes la finalitat dels quals sigui la innovació social en l'àmbit de l'associacionisme i el voluntariat. La innovació social pot centrar-se tant en el disseny general de l'actuació o projecte, com en la metodologia a emprar per a la seva execució al llarg de l'any 2017.
Pel que fa als requisits, només podran presentar-se les entitats censades al Cens d’Entitats del Voluntariat de Catalunya a la data de publicació de la convocatòria. Aquestes hauran de complir també la resta de requisits que s’especificaran al llarg dels propers dies, quan surtin publicades les bases generals.
Es tracta d'un únic premi, guardonat amb 10.000€, per al millor projecte escollit pel jurat.
Comenceu a preparar les propostes
Al llarg dels propers dies es publicaran les bases generals i la
convocatòria. Si voleu començar a preparar les vostres propostes i
basant-nos en convocatòries anteriors, les entitats que vulguin optar al
XXIII Premi Voluntariat, caldrà que presentin la següent documentació:
- Memòria de presentació de l’entitat.
- Presentació del projecte o activitat a desenvolupar.
- Pressupost complet.
- Proposta de difusió.
Tot el que necessites saber sobre els Codis ètics: dilluns 7 a les 14:30
Dilluns 7 de novembre: Càpsula de coneixement sobre els Codis ètics
Els codis ètics suposen una de les bases formals en la gestió de la Responsabilitat Social. La gestió avançada de qualsevol organització ha d’anar acompanyada de la codificació dels valors o pautes de conducta que regeixen el comportament de les persones que en formen part.
Amb la introducció de la responsabilitat penal de les empreses, algunes organitzacions han considerat més necessari disposar-ne però sovint molt formals i amb poca alineació amb els valors reals. Com hauria de ser un codi ètic fet des d’un compromís profund amb la responsabilitat social empresarial?
Intervindran:
- Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
- Xavier Carbonell, director tècnic de la Càtedra Mango – ESCI-UPF
- Sílvia Ayuso, directora acadèmica de la Càtedra Mango – ESCI-UPF
- Casos específics aplicats tant a empreses grans com pimes
Lloc: Escola Superior de Comerç Internacional de la UPF (Pg. Pujades, 1)
Cal inscripció en aquest enllaç
Aquesta acció s’emmarca en el 16è Objectiu de Desenvolupament Sostenible
“Promoure societats justes, pacífiques i inclusives” és el setzè dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per Nacions Unides per al període 2015-2030. Entre les metes que s’hi detallen hi ha reduir substancialment la corrupció i el suborn en totes les seves formes, crear institucions eficaces, responsables i transparents a tots els nivells, o garantir l’adopció de decisions inclusives, participatives i representatives. La formalització de codis ètics és una manera d’assegurar que les organitzacions s’hi comprometen i fan passos en aquest sentit per a implicar els seus grups d’interès.
Premis FIDEM 2016 - Edició XIX
Aquest és un any molt especial per Fidem, celebrem el nostre 20é aniversari, ens omple d'orgull compartir-lo conjuntament amb els vint anys de la Fundació Vicente Ferrer. A la seva Presidenta Anna Ferrer se li farà un petit homenatge per la seva trajectòria social.
Hi ha assistiran màximes autoritats com el M. Hble. Sr. Carles Puigdemont - President de la Generalitat de Catalunya, la Excma. Sra. Ada Colau - Alcaldessa de Barcelona, la Hble. Sra. Neus Munté - Consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el M. Hble. Sr. Artur Mas - Ex. President de la Generalitat de Catalunya entre d’altres autoritats.
Us esperem, si ho desitgeu podeu venir acompanyades de les vostres parelles, familiars i amics.
--------------------------------------------------------------------
PREMIS FIDEM 2016 - Edició XIX
DIA: Dimarts, 15 de novembre de 2016 a les 19h
LLOC DE CELEBRACIÓ: CAIXAFÒRUM Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 08038, Barcelona
Inscriu-t’hi: fent clic aquí
Preu: 35€
*Inclou còctel i entrada a l'acte.
* Confirmar a Begoña Eladi Telf. 933 103 166 / 649 789 004 Adreça electrònica: suport@fidem.info
Hi ha assistiran màximes autoritats com el M. Hble. Sr. Carles Puigdemont - President de la Generalitat de Catalunya, la Excma. Sra. Ada Colau - Alcaldessa de Barcelona, la Hble. Sra. Neus Munté - Consellera de la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el M. Hble. Sr. Artur Mas - Ex. President de la Generalitat de Catalunya entre d’altres autoritats.
Us esperem, si ho desitgeu podeu venir acompanyades de les vostres parelles, familiars i amics.
--------------------------------------------------------------------
PREMIS FIDEM 2016 - Edició XIX
DIA: Dimarts, 15 de novembre de 2016 a les 19h
LLOC DE CELEBRACIÓ: CAIXAFÒRUM Av. Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8 08038, Barcelona
Inscriu-t’hi: fent clic aquí
Preu: 35€
*Inclou còctel i entrada a l'acte.
* Confirmar a Begoña Eladi Telf. 933 103 166 / 649 789 004 Adreça electrònica: suport@fidem.info
La segona edició dels Premis Respon.cat 2016 es farà a Lleida dilluns 21 de novembre al migdia
- Dilluns 21 de novembre al migdia tindrà lloc el lliurament de Premis Respon.cat 2016
- Respon.cat descentralitza l’acte més important de l’any, que enguany es farà a la Seu Vella de Lleida
El proper dilluns 21 de novembre al migdia tindrà lloc l’acte de lliurament de Premis Respon.cat 2016 a Lleida. Es tracta de la segona edició dels grans premis catalans de l’RSE i enguany ja premiaran set empreses, ja que s’incorporen dos reconeixements més que en la primera edició.
La gran novetat d’aquesta edició és que l’acte se celebrarà a la Seu Vella de Lleida, d’acord amb la voluntat de fer arribar Respon.cat i l’RSE arreu del territori. La Junta directiva va prendre la decisió de decentralitzar aquesta activitat, que és l’esdeveniment més important que organitza l’associació, i s’espera que en edicions futures altres ciutats catalanes puguin acollir aquest acte de reconeixement de la responsabilitat social a Catalunya. A més, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat, l’acte es podrà realitzar en un indret tan magnífic com la nau central de la Seu Vella.
D’aquesta manera, s’espera facilitar que moltes més empreses de les comarques lleidatanes puguin tenir l’oportunitat de prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les set empreses escollides pel Jurat dels Premis. Les inscripcions per a poder participar a l’acte ja estan obertes.
Les empreses guanyadores de l’edició 2015 van ser GAES i KH Lloreda, com a empresa gran i pime respectivament, en els Premis Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE. HP Barcelona va rebre el reconeixement al programa voluntariat; el Cementiri Roques Blanques el reconeixement al programa empresarial ambiental; i la comarca de de la Garrotxa el reconeixement al territori socialment responsable. Enguany, a més, d’aquestes modalitats, se n’afegiran dues més: els reconeixements a la gestió de la diversitat d’origen i a les bones pràctiques en reforma horària.
Com l’any passat, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per a mostrar el sentit de compromís i el sentit de les seves respectives apostes. Aquests vídeos es presentaran el dia de l’acte.
Durant l’acte es farà una mostra de reconeixement als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenibleaprovats per Nacions Unides per al període 2015-2030.
Acte lliurament Premis Respon.cat 2016
Dilluns 21 de novembre a la Seu Vella de Lleida, nau central
- 11,00 Visita guiada
- 11,30 Recepció i photocall
- 12,00 Acte institucional
- 13,00 Còctel
Subscriure's a:
Missatges (Atom)