24.9.15

[REFLEXIÓ] Dues preguntes sobre el 27-S

El sector sobiranista ha publicat molts estudis i informes que detallen el procés perquè Catalunya pugui dotar-se d'un estat propi. De ben segur estem davant del procés de secessió més analitzat, descrit, previst en tots els passos i àmbits. Els interrogants que queden pendents són els que no es poden preveure i que, en gran mesura, depenen de quina sigui l'actitud de l'Estat espanyol, tant en el moment central del procés com en els mesos posteriors, en funció de s'avé a acceptar el mandat democràtic i es porta a terme un procés ordenat, pactat, i sense efectes rellevants en el camp econòmic.

En canvi, tinc algunes preguntes per al sector unionista, ja que és el que al llarg d'aquests anys, i també en campanya electoral, no ha tingut capacitat d'aportar arguments més enllà dels tòpics al voltant de la legalitat i les afirmacions sentimentals de base nacionalista, combinades amb les amenaces i l'estratègia de la por.

Pregunta 1. En cas que el 100% de la ciutadania es declarés a favor de la creació d'un nou estat per a Catalunya, acceptarien aquest fet com un mandat democràtic i col·laborarien amb actitud respectuosa a la implementació?

Aquesta pregunta en format d'hipòtesi és molt important i tots els indicis de les afirmacions que s'han anat fent per part dels líders unionistes apunten que ni en aquest cas no acceptarien la secessió perquè seguiria anant contra la legalitat i perquè en tot cas caldria saber què pensa la resta d'espanyols ja que es tracta d'una qüestió que els afecta a tots.

La resposta intuïda i d'alguna manera verbalitzada en algunes afirmacions ens porta a una constatació de la incapacitat de l'unionisme i de les institucions espanyoles d'entendre la diferència entre legalitat i legitimitat, i la incapacitat de comprendre que les lleis s'han d'adaptar a la voluntat de la ciutadania.

Si en algun cas un unionista es deixa portar pel joc de la hipòtesi i considera que amb un percentatge tendent a la totalitat és evident que caldria acceptar el procés, aleshores cal reformular la pregunta i saber quin és el percentatge o les condicions: el 60? el 55? el 51? Per experiència, he de dir que aquí el contrast d'opinions ja no tindrà continuïtat ja que l'apriorisme que el procés no es pot produir està per sobre de la democràcia i del raciocini, i acceptar que en certes condicions caldria acceptar-ho implica en darrer terme acceptar que hi ha una legitimitat que passa per sobre de la legalitat, cosa que finalment esquerda la veritat única de l'unionisme, que és el caràcter sagrat i indivisible d'Espanya.

Pregunta 2. Si un dels arguments centrals de l'unionisme és la crítica a posar fronteres, per què la seva acció de revenja seria imposar fronteres?

Un dels grans arguments de l'unionisme és que crear fronteres és antic i va contra les tendències d'Europa i del món. El problema és que el sobiranisme no està proposant de posar fronteres sinó solament de crear un estat propi, és a dir, que cadascú es pugui governar a si mateix dins el marc d'interdependència que el món actual demana. La proposta sobiranista central, de fet, proposa que Catalunya segueixi dins la Unió Europea i que l'Espanya resultant sigui considerada una nació germana amb qui compartir molts actius i estratègies, fins al punt de ser el gran aliat en el món.

Quan l'unionisme afirma que en cas de secessió hi haurà una frontera entre Catalunya i Espanya, de fet, estan dient una altra cosa que no gosen declarar de manera més explícita: si Catalunya crea un estat propi, com a revenja, Espanya posarà tots els esforços per vetar la seva entrada a la Unió Europea i a tots els organismes internacionals possibles. Interpreto com un acte de covardia que no es gosi explicar clarament què és el que volen dir exactament. Si l'Estat espanyol respecta un suposat mandat democràtic dels catalans en pro del nou estat, no hi hauria cap frontera real, com no en tenim cap en aquest moment amb tots els països de la UE.

La contradicció és flagrant i molt greu, ja que si realment allò que et preocupa és que no hi hagi fronteres, i aquest és un dels teus arguments bandera, com pot ser que després el que vulguis fer sigui precisament imposar fronteres? Potser les fronteres no els importen gaire i el problema és que se sentirien ferits en el seu orgull nacional, però això ja és un problema sentimental i de nacionalisme que han de curar-se a partir de l'acceptació dels fets democràtics i no dissimular amb falsos arguments.

0 comentaris: