A la part superior trobarem un cercador en el qual poder buscar per paraula, idioma o etiqueta. De moment, els idiomes amb més paraules “intraduïbles” són l’alemany, japonès i castellà. El seu funcionament és molt senzill. Podem, per exemple, posar “french” i apareixeran totes les paraules en francès que no te- nen traducció a altres idiomes. Un dels punts més importants de Eunoia és que podem reproduir un àudio per saber com sona. A la columna del mig apareix una explicació (en anglès) que ens diu què vol dir aquest terme. També podem buscar una determinada paraula, com per exemple pot ser “saudade” en portuguès. El millor de tot és que podem ajudar a que aquesta plataforma segueixi creixent, i en la part superior dreta trobarem un botó per “suggerir” noves paraules. Simplement haurem d’introduir la paraula, la seva definició, l’idioma i una etiqueta. Un cop l’haguem enviat s’encarregaran de revisar-la, i quan ho hagin fet ja apareixerà en Eunoia. Tant de bo aquesta web segueixi creixent i algun dia hi hagi una versió en català. (Font: Genbeta)
Per la meva part, ja hi he introduït alguns mots en català, en espera que siguin aprovats. Per una banda els típics seny i rauxa, i per altra banda dos mots molt interessants, un dels quals no està recollit al diccionari.
seny: ponderació mental / common sense, is a form of ancestral Catalan wisdom or sensibleness. It involves well-pondered perception of situations, level-headedness, awareness, integrity, and right action. More specifically, a National Geographic anthropologist defined seny as "a kind of refined good sense and self-realization." (source)
rauxa: determinació sobtada, pensada capriciosa / sudden determination or action.
celístia: claror dels estels / brightness from the stars
Fa cent cinquanta anys l’escriptor i polític Víctor Balaguer demanava que aquest catalanisme fos inclòs al diccionari castellà, tota vegada que no té traducció a aquesta llengua i no hi ha manera de substituir-lo. Deia Josep Carner a “Com el Vallès no hi ha res”:
“Els cims de la rodalia
es veuen amorosits
d’una calitja, de dia,
d’una celístia, de nits”
bixomets: vergonya aliena / shame on behalf of others (not in dictionary; used by reknown writter Espinàs)
Josep Maria Espinàs parla d'aquesta paraula en una nota a peu de pàgina del llibre "Viatge al Pirineu de Lleida" (Barcelona 1957, pàg. 235) i diu que fou inventada per unes noies de Figueres, les germanes Viñas. Espinàs la fa servir en una ocasió en tot el llibre: “El foraster mai no ha vist una cosa tan bèstia i pensa en l’avís del programa: Espectáculo altamente moral. Sent uns irresistibles bixomets”. I en diu que ell i alguns dels seus amics l’usaven familiarment per indicar que es passa vergonya aliena, que se sent el ridícul d’una altra persona, del qual ella és inconscient. És a dir, que s’experimenta l’angúnia del ridícul sense ser-ne la causa. Finalment afegeix que creient necessari i sense equivalent en llengua catalana el mot ‘bixomets’, es permet presentar-lo a la consideració de les autoritats lingüístiques, com un producte lliure i vigorós del geni de l’idioma. “Bixomets” no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. L'origen del mot sembla inspirat en l'expressió anglesa to be shamed. Per la seva utilitat, jo la faig servir habitualment i fins i tot per escrit.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada