Efectivament, segons l'article 58 bis, els partits polítics podran utilitzar "les dades personals" de la ciutadani que obtinguin "en pàgines web i altres fonts d'accés públic". Però no havíem quedat que calia protegir de manera molt elevada l'ús de les dades personals dels ciutadans?
Sembla que si és amb finalitats polítiques s'entén que preval un bé públic superior, que la gent tingui accés a la informació electoral dels partits. El problema és que molta gent ha deixat de considerar que es tracti d'un bé superior, i podem realment dubtar-se si comprenem que s'obre la porta a una americanització de les campanyes en què l'objectiu no serà aportar elements de debat i confrontació d'idees per a conformar l'opinió de l'electorat sinó l'articulació d'estratègies capcioses, tramposes, per a alterar l'opinió i per radicalitzar l'opinió pública a partir d'estratègies populistes. Hem d'acceptar aquests mètodes? Hem d'entendre que són un bé públic?
La llei obre una porta sense límits, que pot permetre que s'obtingui informació d'un tuit entre dos usuaris i, per tant, consideri que és d'interès públic. Sens dubte, aquesta llei sembla massa invasiva atès el poder creixent de les eines d'intel·ligència artificial, que estan demostrant la capacitat per condicionar els votants amb informacions tendencioses que apel·len sovint a les emocions més baixes.
Protegir els partits
La senadora socialista Begoña Nasarre va dir que aquesta llei és un "gran pas endavant" per garantir la seguretat jurídica dels ciutadans pel que fa a la protecció de les seves dades personals però la sensació és que la seguretat jurídica que s'ha volgut protegir i blindar és la dels partits polítics.
Aquest pas recorda el que va succeir ara fa set anys amb la reforma del Codi penal. Curiosament, els partits polítics com també les administracions públiques van quedar excloses de resposabilitat penal a diferència de les empreses i fins i tot de les organitzacions socials sense ànim de lucre.
Dubtes legals sobre l'aplicació
L'Agència espanyola de Protecció de Dades avisa els partits que "és il·legal fer perfils ideològics dels ciutadans i enviar propaganda segmentada en base a aquest perfil, de manera que serà "extremadament vigilant" i "rigorosa" respecte al tractament de dades personals que duguin a terme els partits polítics. La interpretació que l'organisme dona a la nova llei és que "no es permet als partits polítics perfilar dades ideològics, sexuals, de religió o de qualsevol altre tipus, que els ciutadans estiguin donant a través del seu comportament a Internet o a les xarxes socials", i que "tampoc es permet l'enviament de publicitat o propaganda electoral adaptada a un perfil ideològic".
Segons Espanya, directora de l'organisme, es podria permetre, per exemple, que els partits polítics testin si a les xarxes socials la preocupació pel canvi climàtic està sent 'trending topic' i que puguin "adaptar els seus programes electorals a aquestes preocupacions" o "enviar a través de les dades que hagin obtingut a Internet publicitat o propaganda amb el mateix caràcter general "que ho enviarien als domicilis," i no personalitzada "perquè" no poden fer un seguiment ideològic". A més, la responsable de l'AEPD ha concretat que després del període electoral "aquesta recopilació de dades que hagin fet hauran de destruir-la" i ha assegurat que l'incompliment de la normativa, d'acord amb els criteris de Protecció de Dades i els que estableixi la Junta Electoral Central, poden comportar sancions econòmiques per als partits polítics que poden arribar als 20 milions d'euros en funció de les circumstàncies de cada cas.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada