12.7.18

Canyelles, creador del model TSR, reflexiona a Alacant amb motiu de la iniciativa del govern valencià de fomentar els Territoris Socialment Responsables


Josep Ochoa, director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern del Generalitat valenciana ha presentat la jornada i ha explicat que la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació ha organitzat aquesta acció per establir un diàleg directe i obert amb la ciutadania i grups d'interès en el moment en què està a punt de publicar-se la llei valenciana de responsabilitat social, la primera que promourà els teritoris socialment responsables.

La ponència de Josep Maria Canyelles ha iniciat la sessió, que ha estat seguida d'una taula rodona i un col·loqui. Canyelles ha començat explicant els orígens del terme, quan algunes institucions públiques catalanes van començar a usar-lo però com a sinònim de la responsabilitat social de les pimes o, més en concret, en relació a les accions de foment que es portaven a terme des de les administracions locals en aquest sentit. Canyelles ha explicat que, juntament amb un altre expert, Xavier Agulló, van considerar que es perdia tot el potencial de l'expressió, la qual van creure que s'havia de relacionar amb la responsabilitat social de tots els agents d'un territori. En un moment en què el sector públic no havia parlat mai de la necessitat de gestionar la pròpia responsabilitat social, van creure que calia començar a parlar de l'RS de les Administracions i de les Organitzacions Socials per avançar en els territoris socialment responsables.

Aprofitant una col·laboració amb l'Associació per les Nacions Unides, Canyelles va organitzar el Seminari collaboratio de TSR, i va elaborar el marc conceptual sobre el sentit i la metodologia dels territoris socialment responsables, el model TSR que ha inspirat les diferents experiències tant a Catalunya com a fora ja que la xarxa Retos del Ministeri de Treball va fer un marc dels TSR basat en l'anterior si bé no incorporava amb detall la proposta metodològica. Aquell seminari ha tingut continuació 10 anys després, ja que Respon.cat va organitzar el 2017 el Seminari TSR+10 que, seguint el mateix criteri del primer, va comptar amb la participació de representants molt diversos: 5 d'empreses petites, 5 d'empreses mitjanes, 5 d'empreses grans, 5 d'entitats culturals, 5 d'ajuntaments, 5 d'universitats, i així fins a 100 organitzacions. D'aquest seminari va sortir-ne el Manifest de Vilanova i la Geltrú, amb una actualització de la definició de TSR:
Entenem el Territori Socialment Responsable (TSR) com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.  
El ponent ha presentat diverses experiències, entre les quals, la Garrotxa, el barri del Raval de Barcelona, o el Penedès, entre d'altres. Tot seguit, donat que el concepte de TSR es va desenvolupar com una projecció de la responsabilitat social, ha explicat què és metodològicament l'RS, fet que li ha permès fer el salt a explicar la proposta metodològica de gestió d'un TSR.

Com a exemple de gestió d'un TSR, Canyelles ha proposat els Focus de l'RSE a Catalunya, liderats per l'associació empresarial Respon.cat. Canyelles també ha presentat la iniciativa Edificis positius, que Vector5 està portant a terme amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, com una manera d'aterrar els TSR i els ODS al nivell més proper a la ciutadania a partir de les comunitats de veïns. Finalment, Canyelles ha destacat que els TSR permeten un colideratge més distribuït per part dels diferents agents per contribuir a abordar els grans reptes que té una societat o un territori, sense perjudici de les responsabilitats que pugui tenir una administració: el fet és que avui dia certs reptes de la societat tenen una complexitat tan elevada que no poden ser abordats amb efectivitat per cap agent al marge de l'establiment de sinergies amb molts altres agents concurrents.


Després del descans, ha tingut lloc la taula rodona, amb les següents intervencions:

José Mª Martínez, representant de Paterna Ciutat d'Empreses, una associació creada per l'ajuntament que inclou els diferents agents econòmics d'aquest municipi de 70.000 habitants. Ha explicat algunes de les iniciatives que porten a terme des de l'ajuntament de Paterna: des del 2008 aplica clàusules social de contractació;  al 2016 van fer el primer pla quadriennal d'igualtat homes-dones;  divulguen els ODS a 1r d'ESO i després els alumnes fan accions d'Aprenentatge-Servei a la comunitat; bonificacions a pimes per foment de l'ocupació; foment de l'economia social; foment de l'RSE entre les pimes; han creat el segell social de Paterna, de qualitat, que inclou criteris d'RSE. En el futur voldrien valorar el segell en la contractació. En col·laboració amb la Fundació Èxit, han fet el projecte Coach Pyme, de voluntariat corporatiu per millorar l'ocupabilitat dels joves. El voluntari atén durant sis sessions els joves i els ajuda a descobrir les seves vocacions. Han promogut el Pacte Local de Paterna per la Innovació, per fer de la innovació un motor de desenvolupament econòmic i social, i han implementat un media lab social com un sistema de cerca de solucions als reptes socials del municipi.
José Antonio Navarro, representant del Consorci Pactem Nord, un consorci públic que atenen la ciutadania tant per temes socials com d'ocupació. Explica que la crisi i la desocupació va afectar de manera molt greu el territori i que van desaparèixer les accions públiques. Van fer un Pacte territorial per a la creació d'ocupació Pactem Nord 2011, i van tenir com a font d'inspiració l'experiència del pacte territorial del Vallès Occidental, que tenia una dotació important. Entenen la corresponsabilitat territorial com una concepció estructural de l'RSE i el seu model de territori socialment responsable parla de territori relacional -que integri i responsabilitzi-, iniciativa local i resiliència territorial. Van ser impulsors de la xarxa RETOS, inicialment orientada a la integració de col·lectius amb dificultats i després més oberta a l'RSE i als TSR. Van fer un manifest de TSR inspirat en el del Seminari collaboratio de Sitges del 2007. Fomenten el teixit associatiu de dones i el de comerços. Lliuren els Distintius Pactem Nord a la corresponsabilitat territorial en matèria d'ocupació. Fomenten el teixit associatiu de dones i el de comerços. Van fer un manual d'RSE. Coordinen el programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa de Pensions.

Remedios Pavón, representant de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, explica que aposten per un TSR però que són conscients que encara no se'n poden dir, ja que és un repte difícil. Volem anar cap aquí, amb paraules de Ciceró, per crear una societat per viure i conviure. Van impulsar la xarxa Retos, que actualment agrupa 29 territoris i han recollit 178 bones pràctiques, i que inicialment van haver de fer front a la dificultat d'entrar en matèria. Respecte a la llei valenciana que s'ha d'aprovar, demana que es posi l'èmfasi en com s'arriba a un TSR. Explica que han estat molt exigents amb el recull de bones pràctiques i que, de vegades, cal formar més a la gent perquè potser algunes bones pràctiques ambientals avui dia s'haurien de recatalogar com a economia circular. Respecte a clàusules socials van agafar el model pioner d'Avilés. Mentre que un grup cercava bones pràctiques, altres portaven el codi ètic, la comunicació, o el marc conceptual, el qual es va inspirar en el marc conceptual dels TSR elaborat al 2007 per Josep Maria Canyelles. Els processos estratègics que han fet a Castelló ho han fet amb molt diàleg i escoltant els diferents grups d'interès, que són els que en saben de cada matèria. Per exemple, amb la federació de cooperatives van pactar com fer una cooperativa d'emprenedors, Beta.coop. Finalment, respecte als TSR, ha dit que és important ser-hi tots però sobretot amb molta il·lusió.

Jorge Villar, representant de l'Ajuntament d'Elx, forma part de l'equip de la regidoria de Comunicació, transparència i responsabilitat social. Inicialment l'RS era una mirada cap enfora, cap a les empreses, però també han de mirar portes endins, entre altres coses per la incoherència que pot suposar respecte a algunes polítiques públiques que es propugnen. Han volgut passar d'algunes bones pràctiques a una gestió més ordenada i transversal, ja que pot ser que en una àrea facin servir paper reciclat perquè un regidor ho ha decidit però cal fer un pas més, com a desplegament ordenat dels valors del govern. Per no fer un protocol imposat des d'una àrea al conjunt de l'Ajuntament, es va encarregar a la Universitat, donat que ja en tenien un de propi. En paral·lel han format els treballadors en la compra ètica i verda. Calia ser prudents amb les exigències en clàusules socials per no expulsar les pimes de la contractació pública. Internament hi havia una certa prudència o reticències per la por que no es burocratitzés massa els procediments, però calia fer-ho. 

Josep Vicent Mascarell, representant de Baleària, ha començat afirmant que Sèneca deia que el món està ple de coses que no tenen nom i nosaltres avancem a partir de posar nom a les coses. A Baleària fan RSE però la intervenció es vol centrar en el projecte de la Marina Alta. Fa cinc anys es va presentar un llibre de Dani Jover i van parlar de territori socialment responsable. Posteriorment van fer unes jornades, on va venir Josep Maria Canyelles i altres ponents. Van considerar que una manera d'avançar en un TSR és que hi hagi algú que sigui gran i sigui exemplar i atragui les altres, i el fet que Baleària sigui l'empresa més gran de la comarca fa que se sentin responsables de tibar el llençol per portar les altres empreses del territori cap a l'RSE. Baleària va començar al 2008 a fer informes d'RSE i no els publicaven, fins que en una licitació internacional a Miami va preguntar si disposaven de memòria d'RSE. A partir d'aquell moment van començar a parlar-ne publicament. Inicialment basaven l'RSE en la Fundació, com va passar amb moltes empreses, sota un model que ha caracteritzat com que l'empresa guanya diners i la Fundació compra indulgències, que en el seu cas han anat superant. 

 
Mascarell ha volgut destacar un concepte, l'exemplaritat, del qual no es parla prou i és molt important: cal ser exemplar per canviar les coses, i és el que et dona el capital moral per poder actuar: no pots sortir a dir coses que no fas perquè quedaràs en evidència. Un altre concepte important és el lideratge, i perquè funcioni cal un líder, un projecte i uns seguidors. Quan el projecte està difús o cadascú l'utilitza per a interessos espuris no funciona. L'altre concepte és la connectivitat, molt estudiat per la neurociència, que es relaciona amb l'exploració. El cervell i les institucions són més productius en funció de si ets més capaç de connectar les idees i els elements. Però això no és suficient si sempre connectes les mateixes coses: cal portar idees de fora. És la diferència entre Atenes i Esparta, ha dit, remuntant-se a la Grècia clàssica. Ara a la Marina Alta tenen un grup de TSR després de les jornades del 2017 en què van convidar Josep Maria Canyelles a fer uns seminaris, i han fet servir una adaptació dels ODS. En col·laboració amb la Universitat, treballaran amb indicadors i els mesuran. Finalment, Mascarell ha dit que millorar la governabilitat és important però no suficient, cal la praxis, que et permet anar trobant l'encaix per al millor model: no s'avança molt si no reflexiones sobre el que fas; es parla molt d'ètica empresarial des de fora de l'empresa, cosa que és impossible, ja que finalment has de prendre una decisió ara i les teories serveixen de poc.

0 comentaris: