Auroville vol ser una ciutat dedicada a la pau, l'enteniment internacional i a la unitat humana, sense religions però amb una recerca espiritual. Persones
de diferents races, diferents cultures i tipologies psicològiques
dispars de tots els continents viuen a Auroville de manera harmoniosa,
entenent la diferència com a base d'igualtat i el respecte a la
diversitat com l'essència de la unitat.Malgrat que va ser concebuda per a 50.000 habitants, hi viuen unes 3.000 persones, ja que no és fàcil prendre el compromís que suposa formar-ne part. Està situada al sud-est de l'Índia, a la Costa Coromandel, a l'Estat de Tamil Nadu, a uns 160 km. al sud de Chennai (Madràs) i a 10 km. al nord de Pondicherry. El seu centre urbà està situat a uns 3 km. del litoral marítim, sobre un petit altiplà 50 m. sobre el nivell del mar, però diverses de les seves comunitats estan situades a la mateixa costa. Té escoles i serveis bàsics i diferents empreses que fabriquen fins i tot motos elèctriques i plafons solars. Les grans inversions infraestructurals les corren a càrrec del govern de l'Índia.
GÈNESI
La Terra necessita un lloc on la gent pugui viure més enllà de rivalitats nacionals, de convencions socials, de morals contradictòries i de religions enfrontades; un lloc on els éssers humans alliberats de tot esclavatge al passat, puguin consagrar-se totalment al descobriment de la Consciència Divina que vol manifestar-se. Auroville vol ser aquest lloc i s'ofereix a tots aquells que aspiren a viure la Veritat del matí. Mare, 1969.09.20Al novembre de 1966 l'Assemblea General de la UNESCO reconeix unànimement a Auroville com a Ciutat Universal. Amb aquest beneplàcit comencen a organitzar-se els preparatius i es compren els primers terrenys per a la futura ciutat.
En el matí del 28 de febrer de 1968, en una cerimònia solemne davant milers de persones es va fundar la ciutat d'Auroville. Al centre de la futura ciutat, al costat d'un arbre baniano enmig d'un altiplà semidesèrtica, joves de 124 països i de 23 Estats de l'Índia van dipositar un grapat de les seves respectives terres en una urna en forma de lotus com a símbol d'unitat humana, i es va llegir en 16 llengües la "Carta d'Auroville".
Auroville està compromesa amb la recerca i posada en pràctica, de les necessitats ambientals, socials, culturals i espirituals de la humanitat del futur. La seva importància queda ressaltada pel fet de comptar amb el suport de la UNESCO i d'altres institucions internacionals, i gaudeix de tot el suport i aprovació del Govern de l'Índia, el país que l'acull.
Una de les fites més importants de l'experiment d'Auroville és dur a terme un canvi interior en l'individu i fer d'Auroville un model en el qual es puguin investigar de manera constructiva les solucions a les dificultats de la humanitat. Amb aquesta finalitat, Mare va donar una sèrie de principis orientatius i consells pràctics que més tard s'han recollit en un petit llibre titulat "Mère parle d'Auroville"; del qual traduïm alguns paràgrafs:
- La raó de ser d'Auroville és accelerar l'adveniment de la realitat supramental sobre la terra. L'ajuda de tots aquells que considerin que el món no és com hauria de ser, és benvinguda. (1972)
- La Terra sencera s'ha de preparar per a l'adveniment de l'espècie nova i Auroville vol treballar conscientment per ajudar-hi. (1971)
- L'oposició entre vida espiritual i vida material no té sentit per a mi, ja que en realitat vida i esperit són un, i és a la feina i per mitjà del treball físic com ha de manifestar-se l'esperit. (1968)
- La primera necessitat és la descoberta interior per saber el que un és realment darrere de les aparences socials, morals, culturals, racials o hereditàries. En el nostre interior existeix un ésser lliure, vast, un ésser de coneixement que s'ofereix al nostre descobriment i que ha d'esdevenir el centre actiu del nostre ésser i la nostra vida a Auroville. (1970)
- Per viure a Auroville un ha de tenir la convicció de la unitat essencial humana i la voluntat de col·laborar en la realització material d'aquesta unitat. (1967)
- L'aurovilià ha de perdre el sentit de la possessió personal. En el nostre pas pel món material, el que és indispensable per a la nostra vida i acció és posat a la nostra disposició segons el lloc que hem d'ocupar. Com més conscients siguem del nostre ésser interior, més ens seran donats els mitjans exactes. (1970)
- El treball, fins i tot manual, és una cosa indispensable per al descobriment interior. Si un no treballa, si no es infon consciència en la matèria, aquesta mai es desenvoluparà. (1971)
- Auroville és per a aquells que volen viure una vida essencialment divina, però que renuncien a qualsevol tipus de religió, sigui aquesta antiga, moderna, nova o futura. (1970)
- Aquí no hi ha religió. Reemplacem la religió per la vida espiritual, ja que aquesta és molt més veritable, més profunda i més elevada; és a dir, més propera al Diví. El Diví està en tot i en cada cosa, però no som conscients. Aquest és l'immens progrés que la gent ha de fer. (1973)
- La humanitat no és l'últim esglaó de la creació terrestre. L'evolució continua i l'home serà sobrepassat. A cada un li correspon saber si vol participar o no en l'adveniment d'aquesta nova espècie. (1966)
UN SOMNI
Hi hauria d'haver a la Terra un lloc que cap nació pogués reclamar com a seu; on tot ésser humà de bona voluntat que tingués una aspiració sincera pogués viure lliure com a ciutadà del món obeint una sola autoritat, la de la suprema veritat; un lloc de pau, de concòrdia i d'harmonia on tot instint de lluita en l'home fos usat exclusivament per vèncer la causa dels seus patiments i les seves misèries, per superar les seves debilitats i la seva ignorància, i per triomfar sobre les seves limitacions i les seves incapacitats; un lloc on les necessitats de l'esperit i l'interès de progrés prevalguessin sobre la satisfacció dels desitjos i les passions o la recerca de plaers i el gaudi material.
En aquest lloc, els nens podrien créixer i desenvolupar-se integralment sense perdre el contacte de la seva ànima; la formació seria donada, no per passar exàmens o per obtenir certificats sinó, per a l'enriquiment de les facultats existents i la creació d'altres de noves. En aquest lloc, els títols i rangs serien reemplaçats per oportunitats de servir i organitzar; les necessitats corporals de cada un serien equitativament cobertes, i la superioritat intel·lectual, moral i espiritual es traduiria en l'organització general, no per un augment de plaers i poders en la vida sinó, per un increment de les obligacions i responsabilitats. La bellesa en totes les seves formes artístiques: pintura, escultura, música, literatura, serien accessibles a tots per igual, la facultat de participar del goig que comporta estaria limitat únicament per la capacitat de cadscú i no per la posició social o financera.
En aquest lloc ideal, el diner ja no seria l'amo i senyor; el valor individual tindria moltíssima més importància que la riquesa material o la posició social. El treball no seria el mitjà de guanyar-se la vida, sinó el mitjà d'autoexpressió i desenvolupament de les pròpies capacitats i possibilitats, sent al mateix temps un servei ofert a la comunitat, que al seu torn, proporcionaria a cadascun dels mitjans de subsistència i esfera d'acció.
En suma, seria un lloc on les relacions humanes que comunament es basen gairebé exclusivament en la rivalitat i la lluita, serien reemplaçades per relacions d'estímul de perfecció, de col·laboració i de real fraternitat...
Mare, agost 1954
CARTA d'Auroville
1) Auroville no pertany a ningú en particular. Auroville pertany a la humanitat en el seu conjunt. Però per viure en Auroville cal ser un servidor voluntari de la Consciència Divina.
2) Auroville serà un lloc d'educació permanent, de progrés constant i d'una joventut que mai envelleix.
3) Auroville vol ser el pont entre el passat i el futur. Aprofitant tots els descobriments exteriors i interiors, vol llançar-se audaçment cap a les realitzacions futures.
4) Auroville serà el lloc de recerca material i espiritual per donar cos a una unitat humana concreta.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada