A la reunió hi ha assistit, el President Mas, la Vicepresidenta Ortega i el Conseller Homs. Per part de la Iniciativa per a la Reforma Horària, una desena de membres del Grup Motor encapçalats per Fabian Mohedano.
Foto de Rubén Moreno.
Generalitat de Catalunya
Des del punt de vista del procés de la Reforma Horària, se li ha demanat que impulsi a partir de juliol 5 taules –una per accelerador- que condueixin a pactes i acords sectorials previs a la reforma global i integral prevista per al 2016. També se li ha argumentat que seria necessària la creació d’una Oficina de la Reforma Horària adscrita al Departament de la Presidència del Govern de la Generalitat ja en el marc de la XIII Legislatura, alhora que es creava una comissió legislativa –en plena sintonia amb el consens sorgit a la Comissió d’Estudi- i que estigués adscrita a la Comissió d’Afers Institucionals. La concertació, la promoció i la legislació haurien d’anar sincronitzades amb lideratge polític clar.
En l’àmbit del treball se li ha argumentat que el Govern hauria de liderar processos per tal que des de la negociació col·lectiva es pugui contribuir a la reducció del desfasament horari de 2 hores en relació al teixit productiu de la resta del món. També s’haurien de buscar fórmules per incentivar les empreses (en les que sigui possible) que es comprometin a canviar els horaris per dinar al voltant de les 13:00h amb l’objectiu de finalitzar a les 18:00h. la jornada de treball. A més, seria bo que es posés en valor les bones pràctiques realitzades, així com les dades que mostren els beneficis econòmics d’una millor organització horària. Des d’un punt de vista de relat, cal incorporar a la normativa a Catalunya en matèria d’horaris la dimensió de salut pública i comunitària -més enllà de la conciliació-. I finalment, com ha de contribuir a reduir els problemes de mobilitat que pot originar la modificació horària així com els que genera la bretxa digital si es plantegen mesures de teletreball.
Pel que fa a l’ensenyament, se li ha argumentat perquè cal promoure un tipus de jornada similar a altres a Europa, que inclogui dinar en un horari saludable (al voltant de les 12:00h, que divideix les classes en sessions de matí i tarda i que inclou activitat de lleure en l’horari escolar, que garanteixi l’estada de l’alumnat al centre fins al menys les 15:30h i que, per a aquelles famílies que ho necessiten, també es garanteix accés a altres activitats de tarda fins a les 18:00h. També s’ha reflexionat sobre la idoneïtat d’adaptar els horaris lectius de la universitat catalana als de la resta d’universitats del món. Així com el fet de millorar la distribució dels dies festius, espaiant l’actual concentració, a imatge de la resta de països europeus.
Quant al comerç, li plantegem el model d’horaris comercials aprovat en el Parlament de Catalunya l’any passat. Ens cal atendre les noves necessitats que provoca la nova realitat horària i que requereix de més flexibilitat en l’oferta de serveis. Caldrà estudiar l’impacte del que significa la Reforma Horària, fins i tot des del punt de vista del comportament del consumidor o del comportament de les empreses, segons tipologia, segons localitzacions, per tal que les mesures preses no siguin perjudicials.
L’Administració també té un paper fonamental en aquesta reforma, li hem dit al president que cal convertir-la en agent actiu, impulsora i exemplificadora. Per altra banda, que cal adequar l’agenda política de tots els càrrecs electes i equips directius al marc horari que s’adopti. Els treballadors públics haurien d’ajustar l’horari a partir de l’avançament de la pausa de descans de 7:45h. i 9:45 h. i la de dinar a 12:30h.-14:30h. i tot això ha de fer-se si es continua progressant en la implantació de l’administració electrònica en els tràmits adreçats a la ciutadania, fent un seguiment real de l’ús i accessibilitat.
Finalment, pel que fa a la cultura l’oci i la participació; hem comentat al president que caldrà ajustar l’oferta televisiva al nou ritme de vida quotidiana. Cal garantir la convivència a partir de diferents usos del temps a Barcelona o altres realitats turístiques, amb dos tipus d’horaris que poden (segurament han) de ser diferents i conviure harmònicament, com passa a Londres, París, Berlín o Nova York. Haurem d’anticipar les conseqüències que genera els avenços de la Reforma Horària en relació a la restauració. Finalment caldrà posar en valor el treball altruista en els drets i deures del voluntariat, així com implantar mesures de flexibilitat per poder fer compatible el compromís associatiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada