24.8.09

El Ramadà: la conciliació de la vida laboral i religiosa

Dels set milions i mig d'habitants de Catalunya, més del 4% són musulmans, 320.000 seguidors de la fe islàmica, dels quals 80.000 són treballadors en actiu.

Més enllà dels aspectes tant positius com també conflictius que pugui tenir aquesta convivència que s'ha gestat amb molt pocs anys i sense temps d'aprenentatge mutu, un aspecte que moltes empreses no saben com gestionar és el Ramadà, una tradició religiosa que irromp en la vida laboral. Durant aquest període, els musulmans no poden beure ni menjar des de la sortida fins a la posta de sol.

Aquest cap de setmana s'ha iniciat el Ramadà, el mes sagrat dels musulmans, però enguany serà una mica més complicat que altres anys anteriors, i ho serà tant per als practicants com per a les empreses, ja que enguany la celebració ha coincidit en ple estiu.

Quan el Ramadà és a l’hivern, a l’haver-hi menys hores de llum i no fer calor, el dejuni és més fàcil de portar. No obstant, a l’estiu, amb jornades de gairebé 14 hores de sol i amb una calor sufocant, el compliment del dejuni és més complicat. Una dificultat que s’incrementa en el cas d’aquells musulmans que resideixen en territoris no islàmics.

És per això que els musulmans negocien ajustar l’horari laboral a un Ramadà estival: molts obrers islàmics de Catalunya han pactat sortir una hora abans i han renunciat al temps del dinar. Sindicats i associacions d'afectats han intercedit entre les parts per a permetre trobar fórmules per a fer possible la conciliació.

La resposta per part de les empreses ha estat diversa, la majoria hi accedeixen i de fet no fa sinó donar resposta al que marca la llei. A l’Acord de Cooperació de l’Estat amb la Comissió Islàmica d’Espanya, firmat el 1992, ja s’estableix que, després de pactar-ho amb els empresaris, els musulmans tenen dret durant el Ramadà a acabar una hora abans la seva jornada laboral a canvi de recuperar aquest temps de treball.

Però també es troben altres empreses que els resulta impossible o, senzillament, que no volen ni plantejar-s'ho. Aquest és un aspecte que suposa una nova realitat social, religiosa i laboral al nostre país. I necessàriament ens hi hem d'adaptar. És possible que amb el temps es vagin trobant fórmules més adequades.

Cap la possibilitat que, any a venir i després de més anys d'integració, alguns musulmans deixin de complir amb tal rigor les pràctiques religioses, però no és amb això amb el que cal pensar. Primera perquè són pràctiques arrelades i que es porten a terme amb un sentit familiar i grupal. I segona perquè l'esforç que comporta de ha de ser vist com una oportunitat per a l'aprenentatge per a desenvolupar models flexibles i més ajustats al futur.

Podeu llegir notícia al Periódico

0 comentaris: