- Ens miràvem la campanya de Trump, i els tramposos estan més a prop del que crèiem.
- Avui The Guardian diu que Espanya utilitza notícies falses per a justificar l’autoritarisme i equipara Espanya a règims autoritaris per la manipulació que fa de l’1-O
Segons informa Vilaweb, el periodista nord-americà Adam Gabbatt ha escrit al diari britànic The Guardian un article on parla de l’efecte que Donald Trump, president dels Estats Units, ha tingut sobre altres mandataris a l’hora de parlar de fake news (notícies falses).
Trump ha popularitzat el terme fake news però la manera de fer ja forma part de líders de països de tot el món, especialment els responsables dels règims autoritaris. Com a casos que justifiquen ‘les seves atrocitats i els abusos contra els drets humans’ per suposats tractaments informatius desfavorables, Gabbatt cita Maduro, Bashar al-Assad, el govern de Birmània, els mitjans estatals xinesos, i els ministeris d’Afers Estrangers de Rússia i l'estat espanyol
Sobre el ministre Dastis, explica com en una entrevista a la BBC va intentar tapar la violència policíaca de l’1 d’octubre a Catalunya dient que els vídeos eren falsos. ‘Centenars de persones van resultar ferides a Catalunya a l’octubre, quan la policia espanyola va incendiar les estacions de votació per evitar el referèndum de la independència de Catalunya. Els vídeos van mostrar que la policia va patir a les persones que intentaven votar i copejant-les amb bastons’, escriu el periodista, que recull la següent frase del ministre espanyol: ‘No dic que tots siguin imatges falses, però algunes d’elles són i han tingut molts fets alternatius i notícies falses.’
Spanish foreign minister Alfonso Dastis
Hundreds of people were injured in Catalonia in October, when Spanish police raided polling stations in attempt to prevent Catalonia’s independence referendum taking place. Videos showed police kicking people attempting to vote and striking them with batons.
Dastis’s response: “I am not saying that all are fake pictures, but some of them are and there have been a lot of alternative facts and fake news.”
L'agost passat vaig publicat articles on vaig fer servir per primer cop l'expressió postveritat.
- 31.8.17 La portada d'El Periódico. Anem coneixent com funciona la postveritat
31.8.17 [ARTICLE] La vergonya de l'Operació Catalunya. No oblidem
30.8.17 [ARTICLE] El verí de la postveritat
En el món de la postveritat no hi ha correccions ni disculpes. I encara que fessin alguna minsa correcció, els seus lectors no es donarien pas per assabentats. Que així funciona la postveritat. És com un verí inoculat que et protegeix de les veritats que et poden fer mal. És el postverí.
Malgrat la claredat comunicativa, la transparència, l'accessibilitat, el multilingüisme... és difícil fer front a les mentides que s'han anat vessant, especialment si no es vol entrar en un joc de desmentiments continus que propiciaria una imatge de confrontació a la defensiva i no transmetria la tranquil·litat volguda. Correspon a cada mitjà fer les comprovacions per saber què transmet! El discurs únic que arriba a la majoria dels espanyols ha permès que molts creguin coses malgrat l'evidència que no són certes. En això consisteix la postveritat, que fa possible que la repetició d'un argument o un fet acabi quallant en aquells que no poden contrastar la informació o bé en aquells que ja els va bé triar una explicació entre les disponibles per tal de satisfer el seu apriorisme ideològic.
Reprodueixo un fragment de l'article publicat a l'agost:
30.8.17 [ARTICLE] El verí de la postveritat
Resulta paradoxal que quan més fàcil resulta contrastar una notícia per mitjà de l'accés a fonts diverses és quan la postveritat s'ha instal·lat socialment. I és que enmig de tant soroll mediàtic, els ciutadans tendim a fer-nos una idea a partir d'allò que ens arriba amb més insistència o reiteració i amb més intensitat, que sovint ja pateix un biaix important pels mitjans i canals que triem per informar-nos. A més, no fem pas cap mitjana sinó que més aviat s'apliquen els filtres que a cadascú convenen segons les adscripcions pròpies. Així, davant la infoxicació, no accedim a allò que és més proper a la veritat ni a la possibilitat d'establir una anàlisi crítica per nosaltres mateixos, sinó que tendim a reforçar les nostres creences i apriorismes.
Fins i tot, essent-ne conscients, fins i tot fent l'esforç de triar fonts diverses, ens és difícil un altre capteniment perquè ens sabem irremeiablement enmig d'un oceà de postveritats. Ja no confiem que cap mitjà de comunicació hagi optat per la cerca de la veritat. La rapidesa com flueixen les informacions no dona temps a comprovar, a repassar, a matisar. La fungibilitat de la informació la fa més vulnerable a les inexactituds, a les descontextualitzacions, a les manipulacions, a les falsedats. Aquells amb qui no combregàvem però que ens posaven llum en el camí han deixat de ser far, i s'han sumat al desfici. Hem perdut intermediaris de confiança.Una mentida repetida mil cops esdevé una certesa per a molts, i serà molt difícil de fer net. Requerirà tant d'esforç que potser no pagarà la pena i la capacitat comunicativa caldrà esmerçar-la en altres objectius orientats més positivament. No ens podem permetre d'anar a remolc de la postveritat. Ens hi ofegaríem a canvi d'uns resultats dubtosos. Si et dediques a esmenar, per més que tinguis la veritat autèntica, entraràs en el fang d'una batalla que no tindrà mai guanyador perquè cadascú ja va prendre part abans. Més aviat pots perdre fortalesa si els teus no et veuen convincent en la defensa de la teva presumpta autèntica veritat. La vida convertida en teatre, el raonament i les proves esdevingudes un sainet. [...]
Ens miràvem la campanya de Trump, i els tramposos estan més a prop del que crèiem. La postveritat ha arribat a casa. Com el jihadisme. Hem d'aprendre a moure'ns en aquest nou entorn verinós. No hi volem sucumbir, no volem ser enganyats, no volem contemplar que les bases de la certitud social se'ns escolen enmig d'una postsocietat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada