18.9.17

He enviat una carta als meus veïns per compartir com veig el moment #1oct

Amb motiu de l'inici de campanya pel Referèndum de l'1 d'octubre he escrit una carta per enviar als meus veïns. La comparteixo aquí.

Hola, veí! Hola, veïna!



Sóc el Josep Maria del 4t 2a. Disculpeu la intromissió... però he pensat que enviar-vos aquesta nota era la manera més amable de compartir amb vosaltres el que sento aquests dies. No és res de l'edifici, no!

Estic vivint amb una enorme il·lusió aquests dies que ens han de portar a votar en el referèndum de l'1 d'octubre. Jo sóc dels del SÍ. Però sobretot em sento molt i molt orgullós de la capacitat de la gent d'aquest país de prendre la decisió pacífica i serena de votar i de no quedar-se al sofà veient-les passar.

Quan un semàfor porta hores en vermell, prudentment s'ha de saltar perquè potser s'ha espatllat! Hem de fer servir el sentit comú. Si les coses es fan amb bona voluntat, amb respecte, seguint principis democràtics, tot és possible. Em sembla una gran experiència democràtica el que estem vivint. Un aprenentatge per als nostres fills. Cal respecte a les lleis i a les persones, però cal ser digne i exercir la llibertat. Hi ha moments històrics que ens conviden a fer un salt més enllà, a emancipar-nos com a societat, a demostrar que estem al segle XXI.

Humilment, m'agradaria compartir el desig que tots anem a votar. Cadascú el que li vingui de gust, prenent la nostra decisió. Som una societat molt madura, capaç d'acceptar el resultat majoritari. És fantàstic que davant dels conflictes que veiem arreu del món, aquí majoritàriament i serenament siguem capaços d'acceptar que la decisió s'ha de prendre a les urnes.

Els catalans som un poble, amb gent molt diversa d'idees i d'orígens. Això ens fa més rics, més plurals, i també més complexos. I em sembla que en un poble com aquest, cal que les decisions sobre com ens hem de governar les prenguem nosaltres, els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, no des de fora. Amb la riquesa que generem i amb els reptes socials que tenim, nosaltres hem de decidir quines són les prioritats, si l'AVE o rodalies, si els bancs i les autopistes en fallida o les famílies amb necessitats, si les empreses que viuen del BOE o les pimes de l'economia productiva...

Ens passa una cosa molt rara. Vivim en un estat que ha renunciat a ser el nostre. En cap altre país civilitzat succeeix que l'Estat hagi renunciat a ser el teu estat, que vulgui perjudicar la teva economia, la teva cultura, la teva societat. I encara es pensaven que no passaria res? Que no reaccionaríem? Que la societat no es podria unir? Potser encara es pensen que tornant-nos una mica més dels nostres diners estarem agraïts. Ja no són els diners i les infraestructures. És la dignitat. I hem reaccionat molt positivament, sense fer cara d'emprenyats: hem respost amb un somriure, perquè ens han marcat el camí de la llibertat.

Res no serà igual. Fins i tot els que voteu no estareu col·laborant a fer un exercici de dignitat perquè estareu dient que tot no és acceptable i que, tant si ens quedem dins del Regne d'Espanya com si fem una República catalana, hem decidit que ja no ens poden trepitjar, que tenim uns drets, i que finalment la via democràtica és una porta que tenim per protegir-nos i, sobretot, per aspirar a fer un país millor, un país nou, un país que pensi més en el futur i en els nostres fills.

La democràcia és una actitud. La democràcia és creure-s'ho. La democràcia no se'ns concedeix, ens la guanyem. I el dia 1 d'octubre la conquerim. Fem-ho possible. Demostrem als nostres fills que la il·lusió farà possible de manera cívica i pacífica fer un país més just, més emprenedor, més sostenible, més transparent, més digne.

Josep Maria Canyelles

0 comentaris: