Catalunya ha de desenvolupar el seu propi model de RSC

La pràctica de la Responsabilitat Social d'Empresa està ocupant posicions importants en les inquietuds del món empresarial i també en l'agenda política. Són moltes les empreses que han percebut la necessitat d'afrontar la incorporació de criteris ètics i de bon govern dins les seves organitzacions, precisament per garantir-ne la seva sostenibilitat a llarg termini.

Amb aquest motiu la Universitat Catalana d'Estiu 2005, en la seva 37a edició, ha volgut sumar-se a l'interès per la matèria i Josep Maria Canyelles hi ha desenvolupat el curs La responsabilitat social de les empreses. Compromisos ètics ambientals, socials, econòmics, laborals i nacionals, fent una aproximació al llarg de tres dies a les bases teòriques i pràctiques de la RSC amb referències sobre el desenvolupament d'aquest enfocament de gestió en clau de país.

Atenent al fet diferencial que Catalunya ha tingut al llarg de la seva història pel que fa a la mentalitat d'iniciativa i empresarial seria oportú promoure un especial esforç de desenvolupament empresarial d'aquestes tendències. No tant per una propietat catalana del capital que cada cop és menor, sinó més pròpiament d'acord amb un context de país i societat que, per raó del seu major desenvolupament, pot ser un terreny més fèrtil a l'experimentació de determinades apostes corporatives de millora de l'impacte social i ambiental de l'empresa.

La RSC, malgrat que ha tingut origen en les conseqüències globals de l'impacte de les empreses i té doncs en la seva base un rerefons internacional, quan ha d'implantar-se pren cos en un territori, en una societat, de manera que normalment reflectirà unes determinades prioritats. I és bo que sigui així i que es fomenti l'arrelament de la pràctica responsable a les condicions i situació del país, en tant que més gran serà la seva responsabilitat i major l'eficiència de les mesures.

Catalunya constitueix un espai social de referència i un marc social i ambiental on poder aplicar les mesures d'RSE i on poder desenvolupar des de la corresponsabilitat una praxis que s'adeqüi als models social, cultural, territorial, polític, etc.

Contràriament a la pràctica del 'check list' i d'importació immediata de pràctiques, un model territorial d'RSE ve donat per la capacitat de liderat per articular un discurs i unes determinades sinèrgies, les pràctiques del qual vindran donades pel nivell de l'Estat del Benestar, pel desenvolupament i fortalesa organitzativa dels nuclis d'interès de les empreses (clients, agències, treballadors...), i per la percepció que les altes direccions de les multinacionals que operin en el territori tinguin de la singularitat del territori.

En els propers temps haurem de veure si les diferents parts, incloses les empreses amb seu aquí com les de fora, incorporen una millor adequació territorial de l'RSE.