29.4.23

Cal obrir el debat amb urgència: com abordem un nou contracte social

En els últims anys, la societat ha experimentat canvis significatius que han posat en qüestió el model social i econòmic actual. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la pandèmia mundial han demostrat que el sistema actual no és sostenible i que cal trobar solucions a aquesta situació.

Per això, cada vegada són més les veus que demanen la necessitat d'un nou Contracte Social que abordi els drets i deures, el repartiment de la riquesa i el finançament de les necessitats, la responsabilitat que cada actor té davant la societat, l'equilibri entre els diversos reptes socials, ambientals i econòmics, entre altres aspectes.

Per entendre què vol dir això, cal començar per entendre què és un Contracte Social. En essència, es tracta d'un acord que estableix les normes i les lleis que regulen la convivència en una societat determinada. Aquest acord es basa en la idea que tots els membres de la societat tenen drets i deures, i que aquests són respectats i protegits per les institucions públiques.

No obstant això, la realitat actual ha demostrat que l'actual contracte, elaborat després de la II GM i que va donar lloc a l'Estat del Benestar, té vies d'aigua i no està sabent abordar els reptes als quals ens enfrontem. La creixent desigualtat, la crisi climàtica i la polarització social són només alguns exemples de les amenaces que posen en perill la convivència pacífica i justa en la nostra societat.

Per això, cal consensuar un nou Contracte Social que abordi aquests reptes i que estigui basat en els valors de la justícia, la igualtat, la transparència i la sostenibilitat. Aquest nou acord hauria de reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat, des dels governs fins a les empreses i els ciutadans.

En termes pràctics, això implica un repartiment més just de la riquesa i una major inversió en les necessitats socials, com la salut, l'educació i la protecció social. També implica la necessitat de prendre mesures per abordar la crisi climàtica i protegir el medi ambient, així com la responsabilitat de les empreses per garantir que les seves pràctiques són sostenibles i respecten els drets humans.

En conclusió, la necessitat d'un nou Contracte Social és urgent i necessària per abordar els reptes als quals ens enfrontem com a societat. Aquest acord hauria de ser reflectir la responsabilitat que cada actor té davant la societat. Només així podrem garantir una convivència pacífica i justa per a tothom.

 

N'hem parlat anteriorment:

Pot afectar el canvi climàtic el sentit de comunitat i el capital social?

El canvi climàtic és un desafiament mundial important que pot afectar significativament el sentit de comunitat i el capital social en diferents maneres. Aporto una reflexió en aquest sentit, connectant tots dos elements.

Fa anys la meva activitat de consultoria va acompanyada d'accions de formació diversa, i els continguts tant dels acompanyaments com de la docència han anat evolucionant segons les tendències en el marc del focus de la meva activitat, la responsabilitat social. És evident que el canvi climàtic ha esdevingut un aspecte central, cosa que de vegades comporta un menysteniment d'altres matèries, com ara la vertebració social.

Sempre explico que l'enfocament de responsabilitat social implica abordar la gestió de la complexitat. I en aquest cas pot ser interessant veure algunes connexions rellevants:

1. Reducció de recursos: El canvi climàtic pot afectar la disponibilitat i la qualitat dels recursos, com ara l'aigua i els aliments. Això podria portar a tensions i conflictes en les comunitats que competeixen pels recursos i minar-ne les relacions, tant entre els membres com entre comunitats diverses.

2. Estrès i ansietat: Els esdeveniments climàtics extrems, com les onades de calor, poden afectar la salut mental i emocional de les persones. Els desastres com ara les inundacions, els incendis forestals i les tempestes potencialment destructives poden causar molts danys i estrès emocional en les comunitats. També pot augmentar les disparitats econòmiques, que poden teniu un impacte negatiu en el benestar mental.

3. Desplaçaments poblacionals: El canvi climàtic pot causar inundacions, sequeres i incendis forestals, i com a conseqüència la pèrdua de llars. Les persones poden haver de moure's a altres llocs per sobreviure. Això pot afectar les comunitats en la mesura que es perden els membres de la comunitat i es canvien les dinàmiques socials. Les trenquen. I una derivada que a molta gent se li pot escapar: en el cas de certes cultures, pot suposar-ne l'extinció (Sense paraules: per què el canvi climàtic amenaça d'arrasar bona part de les llengües del planeta).

4. Deteriorament de la salut: El canvi climàtic pot portar a un augment de les malalties relacionades amb el calor i la salut, i fins i tot afectar el benestar de les persones dels grups més vulnerables. Aquest impacte pot augmentar la necessitat de suport i la solidaritat entre les comunitats.

Per contra, un element positiu pot ser la reacció:

5. Resiliència: El canvi climàtic pot portar les persones a unir-se per abordar-ne els efectes. Això pot conduir a la formació de comunitats més fortes i un augment del capital social. Les comunitats que actuen juntes tenen més recursos i suport per afrontar els reptes.

Estem davant d'una amenaça complexa que pot afectar significativament el capital social de les nostres societats. És important per a les comunitats treballar juntes per abordar aquest desafiament i construir resiliència per protegir-ne els membres i promoure relacions positives entre les diverses parts.

Però el repte no es limita a les relacions intra i inter comunitats sinó que cal un abordatge global: per una banda enfortint els sistemes de governança mundial i la seva efectivitat. I per altra banda, posar al dia el Contracte social, amb els drets i deures de la ciutadania i dels actors, donant lloc a uns nous pactes per garantir la seguretat i la confiança en una època en què la gent dels països rics ha perdut la seguretat de tenir un feina que els garantís viure dignament i la gent dels països del sud veuen com amb el canvi climàtic poden perdre el poc que tenien.

28.4.23

Responsabilitat Global participa a la #NitdelEmpresa2023 de la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) @FegpComunicacio

La Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) reuneix 420 persones de l’àmbit empresarial a la Nit de l’Empresa 2023 celebrada a la Finca Mas Solers.

Responsabilitat Global, com a membre de la FEGP, ha participat de nou a la Nit de l'Empresa.

La Federació Empresarial del Gran Penedès ha celebrat la Nit de l’Empresa i la Gala de Premis FEGP 2023 aquest dijous 27 d’abril a la Finca Mas Solers amb 420 assistents i una àmplia representació institucional del territori.

La presidenta de la FEGP, Neus Lloveras ha posat èmfasi en la necessitat de “Valentia, agilitat i diàleg com a tres actituds que el teixit empresarial de les comarques esperem de l’administració pública”. Roger Torrent ha apel·lat a l’autoestima de les empreses, del territori i del País. Ha citat l’emergència climàtica i la transformació digital com un imperatiu per la generació de territoris competitius.

El Gran Premi FEGP 2023 ha estat per a l’Empresa de l’Any a Liberdúplex, que ha destacat pel la seva trajectòria en el recent celebrat seixantè aniversari i en com ha desenvolupat una via de negoci digital, per adaptar-se a les noves tendències de consum de llibres.

  • Premi Estela Dones d’Empresa 2023, patrocinat per l’Hotel Estela, per a Gemma Casulleras de la ferretaria FECA
  • El Premi Joves d’Empresa 2023, patrocinat per Finca Mas Solers, ha estat per a l’agència de comunicació Madvelous
  • El Premi FEGP 2023 a l’emergència climàtica, patrocinat per Autolica, ha estat per a Gedia España
  • El premi FEGP 2023 al compromís social, patrocinat per Mercadona, ha estat per a CET Penedès
  • El premi FEGP 2023 a la Formació, patrocinat per Prot Energia, ha estat per a La Granja Foods
  • El Premi FEGP 2023 a la Internacionalització, patrocinat per H.Essers, ha estat per a Indústrias Català Incasa
  • El Premi FEGP 2023 a la Innovació, patrocinat per Redman, ha estat per a Onafis
  • Finalment el Premi FEGP 2023 a l’estratègia de comunicació, patrocinat per Ametller Origen, ha estat un Ex Aequo per a Calserra i Cugat Residencial.

Més info: FEGP.cat

Aprovació de la reforma de la llei de mecenatge

La Comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres la proposició de llei de reforma de la llei de mecenatge, la presa de la qual en consideració va ser aprovada per àmplia majoria el març del 2021. El text, una iniciativa del PDeCAT que busca modernitzar i substituir la legislació anterior en aquesta matèria incorporant nous estímuls fiscals al mecenatge i actualitzant els ja existents, ha tirat endavant amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l'abstenció de Vox (5 vots). Després de l'aprovació en comissió, està previst el trasllat i la votació al Senat. La seva entrada en vigor tindrà lloc l'1 de gener del 2024. 

El marc jurídic vigent a l’estat espanyol per al mecenatge és la llei 49/2002, de 23 de desembre, que, alhora, actualitzava la llei 30/1994, de Fundacions i d'Incentius Fiscals a la Participació Privada en Activitats d'Interès General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”. Després de quatre intents fallits de modificació, les novetats que introdueix la reforma de la llei del mecenatge a la norma 49/2022 són les següents: 

  • S'estimula el micromecenatge i s'incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s'eleva de 150 a 250 la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l'IRPF i per la resta n'hi haurà un 40 % de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l'impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s'ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
  • S'inclou en el concepte de donació deduïble fiscalment la cessió d'ús de tot tipus de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
  • S'amplia el concepte de conveni de col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
  • S'inclou el denominat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un topall màxim de 25.000 €.
  • S'amplien les modalitats d'explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d'inserció sociolaboral de persones en risc d'exclusió social i d'ensenyament i formació professional vinculades a estudiants d'altes capacitats.
  • L'automatisme es reforça per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d'entitats sense ànim de lucre.

    Seguir llegint a: ccfundacions.cat

27.4.23

Uneix-te al Business With Social Value 2023: Innova i transforma el món!




Hotel Alimara • Barcelona

Inscriu-te i acostat el matí del proper 2 de juny a l’Hotel Alimara per viure la XII edició de l’esdeveniment referència que uneix a les empreses socials i sostenibles amb el món empresarial
i les institucions.

Si ets responsable de Recursos Humans, responsable de Sostenibilitat o responsable de Compres de la teva organització, aquest esdeveniment està pensat especialment per a tu.

INSCRIU-TE AQUÍ ►




Business With Social Value és l’esdeveniment en el que es reuneixen directius d’empreses, institucions i d’administracions públiques amb entitats que treballen o per la inserció de persones amb risc d’exclusió social o discapacitat i/o amb empreses que treballen i tenen pràctiques excel·lents en sostenibilitat.

Aquest matí tindrem la oportunitat de poder reunir-nos amb ells i d’escoltar les últimes tendències en turisme regeneratiu, motivació, i testimonis de gran valor econòmic i social per una organització.

Mira’t que atractiu és el programa :

09,00h - Benvinguda patrocinadors
09,30h - Conferència motivacional - Victor Küppers
09,50h - Coffee i visionat de cartells premiats edició anterior
10,10h - Conversen Alberto Durán i Antonio Argandoña
10,30h - Conferència Turisme Regeneratiu - Bianca Bodero.
10,50h - LIVE TELEGRAMS - Breus flaixos de testimonis
11,10h - Entrega dels Premis de Barcelona Sustainable i els IV BWSV
12,00h - FACE TO FACE
14,05h - Taula rodona: "Som a temps o hem de ser catastrofistes?"
Moderador: Santiago Hernandez Zayas
Participen: Desirée Knoppen, Alba Cabañas, Gisela Torrents, Josep M. Coll
14,25h - Pica-pica al jardí.

T'hi esperem.

Inscripció gratuïta, però, si t’hi apuntes, vine!!
INSCRIU-TE AQUÍ ►
+ informació
Dossier de Premsa►


Evitando anglicismos y no solo

Antonio Vives publica una reflexión sobre la responsabilidad en materia de lengua, que podemos vincular al ODS 11.4 para garantizar el patrimonio cultural, en caso intangible. Me sumo a su crítica, que muchas veces también he profesado. De hecho, en alguna ocasión, desde la presidencia de la asociación empresarial que coordino se me han dado consejos en este sentido, de no usar tantos anglicismos, que a pesar de tener el mismo criterio siempre se escapan expresiones en el día a día que son totalmente innecesarias.

Este es el artículo: ¿Por qué no en español? Esta nota no es sobre la responsabilidad empresarial, como todas las demás, es sobre la responsabilidad individual en la defensa de nuestro idioma.

Me sumo plenamente a la crítica, que la hago extensiva para todas las lenguas en sus respectivos territorios, como medios no sólo de comunicación sino de identidad y de cohesión. En el caso de Catalunya y los otros países de lengua catalana esta és todavía una necesidad mayor en la medida que no solo se debe a modas sino a intencionalidad política de imponer la lengua del poder (en este caso sería a beneficio del castellano) y remover la lengua propia (considerandola secundaria). Gracias!!

22.4.23

Canyelles demana més treball transversal als ajuntaments, a la Jornada de la Diputació de Girona sobre l'Agenda 2030 #ODS

  • Josep Maria Canyelles (Vector5) intervé a la taula rodona sobre implicació dels municipis en l'Agenda 2030 i els demana un enfocament intern més transversal i també l'obertura a generar serveis i equipaments compartits sobretot entre ajuntaments petits.
  • La Diputació de Girona nomena cinc ambaixadors, que donaran impuls a la Xarxa per al Desenvolupament Sostenible.

Amb el títol de «Món local, sostenibilitat i joventut» ha tingut lloc divendres 24 de març a l'Auditori del Palau de Congressos de Girona, la III Jornada per a la implementació de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

La jornada ha constat de dues taules rodones, on s'han debatut les experiències a l'hora d'implementar els ODS al món local i la relació entre emergència climàtica i joventut. Josep Maria Canyelles ha intervingut a la primera representant Vector5, l'empresa que està acompanyant diversos ajuntaments i consells comarcals en el procés d'alinear les seves actuacions a l'Agenda 2030.

Canyelles ha fet una crida als ens locals perquè facin un enfocament més transversal a l'hora d'integrar els ODS, trencant els abordatges departamentals.

La inauguració de la jornada ha anat a càrrec de Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona. En el seu parlament, ha posar en relleu que: «avui presentem els Ambaixadors de Bona Voluntat de la Xarxa, que destaquen per la seva trajectòria personal i professional. Són un exemple a seguir. Els agraïm moltíssim la seva ajuda desinteressada i que siguin avui aquí per rebre el reconeixement com a ambaixadors. Tenim moltes ganes de treballar plegats per assolir junts els objectius de desenvolupament sostenible, i desitgem que siguin garants de la Xarxa DDGI 2030 allà on vagin».

La Diputació de Girona ha nomenat cinc ambaixadors que representaran la Xarxa DDGI 2030 Demarcació Sostenible, una aliança que ajuntarà administracions publiques, el món de l'educació, la Universitat de Girona (UdG), el sector empresarial, la patronal, sindicats i el tercer sector amb l'objectiu de treballar per l'assoliment dels disset objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l'Agenda 2030. Els cinc ambaixadors són Marc Gasol, president del Bàsquet Girona (ha delegat l'assistència en Xavier Gasau, director general del Bàsquet Girona); Daniella Tilbury, representant del Govern britànic en els assumptes d'educació i sostenibilitat a la Comissió Econòmica de les Nacions Unides per Europa, i doctora honoris causa per la UdG; Sílvia Planas, directora del Museu d'Història dels Jueus i del Museu d'Història de Girona; Isaac Padrós, president de Multicapacitats, i Francisco Vera, jove activista mediambiental amb nombrosos seguidors a les xarxes (instagram @franciscoactivista).

El president de la Diputació, Miquel Noguer, ha destacat que «el treball conjunt i coordinat dels diferents sectors de la societat és clau per poder fer front als reptes als quals ens enfrontem, com ara el canvi climàtic, que ja està provocant manca de pluja, l'augment dels incendis i anomalies meteorològiques».

El nomenament ha tingut lloc durant la III Jornada per a la Implementació de l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que ha comptat amb l'assistència de nombroses autoritats, així com d'un centenar d'estudiants de diversos instituts (Bosc de la Coma d'Olot, Vescomptat de Cabrera d'Hostalric, Salvador Espriu de Salt i Maristes de Girona), que estan treballant a classe temes de sostenibilitat.

A més, s'ha presentat el projecte «Escolteu-nos», mitjançant el qual alumnes de l'institut Salvador Espriu de Salt van aprendre sobre el funcionament del sistema democràtic i van ser protagonistes d'una sessió del Ple a la Diputació de Girona en què van debatre dues mocions relaciones amb la sostenibilitat. «El projecte ha servit perquè els joves puguin conèixer més a fons les institucions democràtiques i també perquè expressin les seves inquietuds», ha assenyalat Joan Fàbrega, diputat de Desenvolupament Sostenible de la Diputació de Girona.

Podeu accedir a una breu biografia dels ambaixadors de la Xarxa DDGI 2030 Demarcació Sostenible.

Notícia anterior: III Jornada per a la implementació de l’Agenda 2030 i els ODS a Girona amb la participació de Josep Maria Canyelles