30.8.17

Sang real però postveritats desinformatives

[lament] Sabíem que algun dia havia de passar, se'ns havia anat anunciant i era inevitable que Barcelona caigués al costat d'altres grans ciutats del món. Però el cop ens ha sacsejat ben endins, ens ha fet molt mal veure la Rambla ensangonada. Hem passat els dies de dol, hem fet costat als afectats, i ara, com a poble adult, hem de saber analitzar la situació i fer el possible per evitar un nou episodi de barbàrie.  
 
[secta] Hem après que malgrat que les coses es facin bé, el risc és enorme. Els joves de Ripoll eren un exemple de bona integració, però la vinguda incontrolada d'un agent extern els ha captat per a un grupuscle de radicalització exprés que ha actuat com una secta, passant completament desapercebuts, simulant la plena integració social en un entorn gens conflictiu, per ocultar el radicalisme: "han enganyat a tothom, la família, els amics, i també la policia", explicava el major dels Mossos.
[comunicació] Una de les facetes més ben valorades de la reacció del Govern i els Mossos va ser la comunicació. Els portaveus del Govern i els Mossos han sabut donar la informació que calia en cada moment. Carles Pont, expert en comunicació d'emergències (UPF): No s’ha filtrat informació, sinó que els Mossos han sigut molt equànimes a l’hora de comunicar. Els fets que anaven passant els podia saber a la vegada Ràdio Gratallops, l’ARA i Telecinco. Això ha fet els Mossos molt honestos. En canvi, tothom recorda que en l’11-M les filtracions eren constants. A més, es nota que s’ha treballat molt la part ètica de la comunicació, insistint en la idea de no dir informació no contrastada i no publicar imatges de les víctimes.
[serenitat] El gran mèrit del govern ha estat sobretot construir un relat propi d'una societat adulta, democràtica i serena, tal com han mostrat les principals capçaleres internacionals. Jon Lee Anderson, biògraf del Che i periodista de The New Yorker, va elogiar Puigdemont posant-lo de model contra l’actitud salvatge i intransigent de Donald Trump. 
[català o talibà] Ens fa pensar en Bill Clinton, expresident dels EUA, quan va dir que el món serà català o serà talibà. L'afirmació prenia el cas català com a metàfora per a la imaginació d'un futur de tolerància i cohabitació harmoniosa de la diversitat identitària enfront de la imatge d'un món talibà, intolerant i fanàtic.
[descoordinació] El missatge de serenitat s'ha produït a pesar de la mala coordinació policial, gravíssima i que fa anys presagiava el que ha succeït. Ha de ser a partir d'ara, un cop passats els dies de dol, que s'abordi a fons la situació. No té cap sentit que els Mossos d’Esquadra no estiguin al CITCO i a Europol. I és una ignomínia que ara diguin que si s’hagués demanat la informació, l’haurien enviada amb una simple gestió. Tenien informació d’un potencial terrorista i no la van donar.
[ocultació] Trapero ha declarat que la informació policial procedent d'altres països arriba "per una finestreta controlada pel Cos Nacional de Policia, que la reparteix" i "en aquest repartiment, el cos de Mossos no sol sortir bé parat i això vol dir que la informació que afecta Catalunya no passa de Madrid cap aquí. No flueix. Això és així i no m'ho pot discutir ningú". L'ocultació d'informació als Mossos ha estat per raons conegudes d'un estat amb voluntat creixement recentralitzadora i nacionalista, sobre el punt de partida que la coordinació tampoc havia estat mai bona entre la policia espanyola i la guàrdia civil, fins al punt que va caldre l’11-M per a crear el Consell de Coordinació Antiterrorista espanyol. En ple debat pel bloqueig informatiu en què els cossos de seguretat espanyols tenen als Mossos d’Esquadra, Rob Wainwright, cap de l'Europol, ha instat les policies i les agències europees d'intel·ligència a treballar plegats. Que en prenguin nota els destinataris del missatge.
[postveritatMalgrat la claredat comunicativa, la transparència, l'accessibilitat, el multilingüisme... és difícil fer front a les mentides que s'han anat vessant, especialment si no es vol entrar en un joc de desmentiments continus que propiciaria una imatge de confrontació a la defensiva i no transmetria la tranquil·litat volguda. Correspon a cada mitjà fer les comprovacions per saber què transmet! El discurs únic que arriba a la majoria dels espanyols ha permès que molts creguin coses malgrat l'evidència que no són certes. En això consisteix la postveritat, que fa possible que la repetició d'un argument o un fet acabi quallant en aquells que no poden contrastar la informació o bé en aquells que ja els va bé triar una explicació entre les disponibles per tal de satisfer el seu apriorisme ideològic. Des del primer moment els mitjans espanyols s'hi van abocar amb la manipulació de les declaracions de Puigdemont per intentar fer creure que feia ús dels atemptats per a interessos polítics, fet que fins i tot va donar lloc a un lamentable acudit. [vegeu article d'actualitat sobre la postveritat]
[falsedats] S'han dit mentides com que la CIA o la policia belga van alertar els Mossos; que el Ministeri havia demanat a l'Ajuntament que instal·lés bolards a la Rambla; que els Mossos tenien accés a la informació de seguretat; que l'ANC es va infiltrar a la manifestació per manipular-la; que la Guàrdia Civil va demanar la incorporació dels seus TEDAX a la investigació d'Alcanar; o que la jutgessa d'Alcanar ja va anticipar el que amagava l'explosió. "Tres o quatre diaris van inoculant la idea que això s'hauria pogut evitar. Hi ha qui posa flors i hi ha qui posa merda", ha declarat Trapero.
[manipulacions] I per descomptat, les manipulacions de fotos, que han estat una constant al llarg de tot el procés català: Alberto Estévez, fotògraf de l’agència Efe i autor de la foto de portada de ‘La Razón’, denuncia la manipulació del diari. També les fotos falses dels cinturons d'explosius d'Antena 3! O les imatges distribuïdes per la Casa Reial on el photoshop ha fet emblanquir totes les pancartes. Però la manipulació més greu ve de la Sexta, ja que ha incorporat crits d'independència en un vídeo de la manifestació, els quals tots els presents sabem que no es van produir. És molt greu ja que, amb una falsedat plenament conscient, intenta construir el relat segons el qual que el món independentista va intentar apropiar-se de la manifestació per als seus interessos.
Retallo de Jordi Borràs la descripció del que van dir alguns mitjans de la premsa espanyola, una caverna que cada dia és més gran i que va intentar barrejar l'atemptat amb l'independentisme des de sols unes hores després de l'atemptat:
Comencem amb l'article de Lluís Bassets a El País de l'endemà de l'atemptat. El director adjunt d'aquest rotatiu barrejava amb poques paraules i encara menys vergonya, la crítica al turisme, l'independentisme i l'atropellament massiu a la Rambla: «Les expressions i pintades que designen als turistes com terroristes han trobat un ressò sinistre en l'atemptat d'ahir. Segur que els seus eixelebrats autors no van arribar tan lluny en la seva imaginació (...) Però l'efecte sagnant hi és, a pocs dies de les apel·lacions contra els estrangers. El més suau que es pot dir és que hi ha una frivolitat irresponsable i en bona part culpable en les organitzacions polítiques que han emprès aquestes campanyes d'agitació de caire xenòfob i, lògicament, també en els que s'associen amb ells o requereixen els seus vots parlamentaris». L'editorial d'aquest mateix diari del dia 19 tampoc es quedava curta: «Un atac d'aquesta magnitud ha de ser un toc d'alerta que retorni a la realitat a les forces polítiques catalanes que, des del Govern, el Parlament o els moviments per la independència han fet de la quimera secessionista la sola i única activitat de l'agenda política catalana en els últims anys. És hora d'acabar amb les absurditats democràtiques».
I d'El País a l'editorial d'El Mundo del 18 d'agost, vinculant immigració i terrorisme i culpant-ne, com no podia ser d'una altra manera, les polítiques del Govern català: «Catalunya és l'autonomia on, segons els serveis d'informació de l'Estat, la comunitat islàmica mostra més símptomes de fonamentalisme i manté més vincles amb grups extremistes arreu d'Europa (...) Aquestes dades haurien de fer reflexionar a les autoritats catalanes sobre una política d'acollida on han primat de vegades els interessos electoralistes, vinculats a l'independentisme, sobre la seguretat nacional». En la mateixa línia, però sense tants pèls a la llengua, el rotatiu espanyol contraatacava unes hores després: «Avui no podem oblidar com el nacionalisme ha anat engreixant una veritable bomba en afavorir l'arribada d'immigrants de països musulmans davant dels de països hispanoparlants, com a part de l'estratègia de ruptura d'Espanya. Així, s'ha contribuït a convertir Catalunya en un dels centres neuràlgics per a grups salafistes». Pocs dies després, a la secció d'opinió d'aquest diari, Luís Miguel Fuentes disparava a boca de canó: «Parlar de la garlanda de sang que es posa el procés (...) dels quals claven la seva bandera a la flonjor dels morts com en una pila d'algues».
Canviem de mitjà i endinsem-nos al sempre moderat ABC, on Hermann Tertsch hi vomitava això el mateix dia de la manifestació: «El separatisme ha estat determinant perquè hi hagués morts. I els separatistes han demostrat que posen en perill les vides dels espanyols per negar la mínima lleialtat a l'Estat i la Nació (...) Hem arribat al final del camí amb les pallassades. I és qüestió de vida o mort».

0 comentaris: