7.5.20

Enquesta del CEO sobre Usos del temps i Covid19

  • L'Oficina per a la Reforma Horària promou per mitjà del CEO una enquesta sobre els Usos del temps en el marc de la pandèmia per Covid19.
  • Podeu emplenar l'enquesta en aquest enllaç. 

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha engegat una nova enquesta en línia amb la voluntat de recollir l’opinió dels habitants de Catalunya sobre l’impacte del confinament decretat arran de la pandèmia de la COVID19 en els usos del temps, el treball productiu, el treball reproductiu i les relacions familiars.

El mode de mostreig serà similar al conegut com a “bola de neu”: cada participant convidarà a un altre individu a respondre l’enquesta amb la finalitat d’aconseguir la màxima quantitat possible de respostes. L’objectiu és assolir, en un temps raonable, una xifra prou considerable de respostes suficients per fer tant les ponderacions com els encreuaments adequats en l’anàlisi.

El qüestionari inclou tant preguntes relatives a com hom està fent ús del seu temps durant aquesta època de confinament arran de l’esclat de la pandèmia com preguntes de classificació de la persona que respongui l’enquesta per tal de conèixer el perfil dels qui l’han contestada i, d’aquesta manera, explorar la possibilitat de ponderar les respostes per algunes variables amb la finalitat d’acostar els resultats obtinguts als que es podrien obtenir a través d’una enquesta feta amb una mostra representativa.

Alexis Serra, director de l'Oficina, ha volgut compartir també que el “Pla Viure Millor”, del qual ja se'n té pràcticament enllestit el document de bases, té més vigència que mai ja que, entre altres coses, planteja com afrontar nous usos del temps en relació al temps de treball però també els temps familiar i personal.

El formulari de l'enquesta està disponible també des del web del CEO.

5.5.20

Donem suport a la campanya ciutadana pel dret a viure a la pròpia llar en un entorn vital acollidor, inclusiu i accessible


124  persones  de  diferents  àmbits  de  la  societat empenyen una campanya ciutadana per reivindicar el dret a una vida independent. Entre els promotors hi ha Josep Maria Canyelles i Edificis Positius.
El Manifest ciutadà "Volem  llars  per  viure"comença aquesta  setmana  la campanya dadhesions a través de la web www.llarsperviure.org
Es reclama  el  dret  a  viure  a  la  pròpia  llar  en  línia  amb  la  Convenció  de  les Nacions Unides, que diu que tota persona ha de poder:
  • Triar on vol viure i amb qui vol viure.
  • Tenir els suports que necessita
  • Accedir als serveis de la comunitat de manera inclusiva
Entre  els  promotors destaquen  personalitatsde  rellevància pública, representants  i professionals  del  tercer  sectorsocial, del  món  artístici  cultural,  representants delspropis col·lectius més afectats i les seves famílies i un ampli ventall representatiu de la societat.
Els promotors del Manifest denuncien que moltes persones que actualment estan en residències no  tenen  les  mateixes  condicions  que  serien  pròpies  d’una  llar. Per exemple disposar despais d'intimitat, escollir amb qui estar o participaren projectes de la comunitat.
Quan  no  es  disposa  d’aquestes  condicions  es  pateix  un  major  risc  per  la  salut i  el benestar, com s’ha fet evident amb la COVID-19. La pandèmia actual no ha fet més que aflorar  duna  manera  molt  dura  les  mancances  dun  sistema  residencial  molt assistencial  i  que  ha  quedat obsolet. Alguns  dels  col·lectius  més  afectats  són  les persones grans amb dependència, les persones amb alguna discapacitat o les persones amb algun trastorn de salut mental.
Les  reivindicacions  d'aquesta  iniciativa  ciutadana interpel·len  sobretot les institucions  públiques  competents  en  els  àmbits  de  la  salut,  els  serveis  socials  i l'habitatge.  Els  promotors  consideren  que  cal  transformar  els  serveis  i  suports  i centrar-los en les persones, garantint els seus drets.
Es demana també una visió oberta i innovadora, valorant totes les opcions: des de llars independents  fins  a  grups  de  llars, espais  residencials o  cohabitatges amb  serveis comuns. Diverses entitats sestan sumant de manera molt ràpida al Manifest, posant en relleu que és una demanda àmpliament compartida.


Pàgina web
Grup Promotor
Lleguir el Manifest
M'hi vull adherir


Les persones i entitats que signem aquest Manifest defensem el dret a viure de manera independent i a ser inclòs a la comunitat.

Denunciem: que moltes persones que estan en residències no tenen les mateixes condicions que serien pròpies d’una llar. A més, quan no es disposa d’aquestes condicions es pateix un major risc per la salut, com s’ha fet evident amb el COVID-19.

Reivindiquem: que la societat i les institucions públiques facin tot el que calgui per oferir llars a totes les persones que avui viuen en residencies i les que ho necessitin d'ara endavant. I que ho facin valorant totes les opcions, des de llars independents fins a grups de llars, espais residencials o co-habitatges amb serveis comuns.

Proposem: al Manifest expliquem com pensem que haurien de ser els serveis i els suports per garantir aquest dret. En essència, cal fer un canvi d’enfoc i centrar-lo en la persona.

Signa per sumar i donar suport al Manifest

Vector5 presenta RiSC, un nou producte per enfortir les capacitats internes de les organitzacions en front els efectes de la COVID-19

Actualment ens trobem davant d’una situació completament desconeguda, que suposa un risc potencial en la viabilitat de les organitzacions. Davant d’aquesta situació complexa, ens hem de preguntar:
  • Estem donant el millor de nosaltres?
  • Podem treure més profit de les nostres capacitats?


Vector5 posa a disposició d’empreses i organitzacions RiSC, un nou producte centrat en l’anàlisi dels aprenentatges derivats de la situació actual per implementar canvis organitzacionals i millorar l’adaptabilitat futura de les organitzacions. L’anàlisi es basa en els àmbits operatius, organitzacionals i emocionals de l’equip i preveu un enfocament holístic a través de la visió dels grups d’interès.

De forma col·laborativa amb els diferents grups d’interès es crearà un mapa de riscos i oportunitats per millorar la resiliència de les nostres empreses, detectant àrees de millora en l’organització per sortir reforçats un cop superada la situació d’incertesa.

Com podem aconseguir la nostra màxima capacitat a través del treball? Com podem crear sentiment de pertinença en l’organització? Com podem estar alineats amb els valors de l’organització en temps de crisi?

3.5.20

[MICROVÍDEO] Alguns mots han canviat tant que volen dir el contrari del sentit original: arraulir-se #motsresponsables

En el microvídeo (1'47'') repasso l'origen etimològic del mot "arraulir-se", dins la sèrie [mots responsables.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



La Marató 2020 estarà dedicada a la Covid-19

L’edició d’enguany tindrà lloc el diumenge 20 de desembre i buscarà sumar recursos que permetin avançar en la recerca del coronavirus SARS-coV2

La 29è edició de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio estarà dedicada, finalment, a la Covid-19. Tot i que el passat mes de febrer es va anunciar que se centraria en la salut mental, el brot del coronavirus SARS-coV2 que afecta Catalunya i la prioritat de recerca urgent en aquest àmbit científic a escala mundial, ha portat al Patronat de la Fundació La Marató de TV3 a adoptar aquesta decisió excepcional.

Des de l'inici de la pandèmia, els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals han dedicat bona part de la seva graella a la informació i sensibilització social d'aquesta malaltia.

Davant la necessitat de conèixer més sobre aquest coronavirus i avançar en la recerca per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, la Fundació Marató de TV3 centrarà tots els seus esforços, des d'avui i fins al 20 de desembre, a la sensibilització social i a la captació de fons, possible, com cada any, gràcies a l'acció solidària col·lectiva.

L'adopció d'aquesta mesura comporta traslladar a l'edició de 2021 la Marató dedicada a la salut mental, coincidint amb la 30a edició d'aquesta iniciativa solidària.

197 milions d’euros recaptats i 872 projectes de recerca finançats

Des del naixement de la iniciativa l’any 1992, la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha recaptat més de 197 milions d’euros que han permès finançar 872 projectes de recerca, fet que converteix el programa solidari en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya.


Foto: Josep Maria Canyelles atenent
els telèfons de la Marató de TV3


Escrits anteriors sobre la Marató de TV3:
Nota: Josep Maria Canyelles ha tingut responsabilitats a la Marató de TV3 entre els anys 1993 i 2003 en qualitat de coordinador i gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya
Nota: aquest article ha estat referenciat a xarxanet.org

27.4.20

RiSC: enfortir les capacitats de les organitzacions en contextos complexos




RiSC    Enfortir les capacitats de les organitzacions en contextos complexos


Vector5 presenta RiSC, un nou producte per enfortir les capacitats internes de les organitzacions en front els efectes de la COVID-19

Analitzem com hem reaccionat com a organització davant una situació complexa. Hem donat el millor de nosaltres? Podem treure més profit de les nostres capacitats?
T’oferim un producte online àgil, amb una metodologia participativa per:
  1. Saber què pensen els nostres grups d’interès.
  2. Treure’n aprenentatges.
  3. Provocar canvis organitzacionals per adaptar-nos al nou context
El producte està dividit en tres fases:
  1. Com hem actuat? Analitzem l’estratègia i l’operativa de l’organització.
    • Hem mantingut el compromís amb la clientela respectant el servei o producte?
    • Hem comunicat de forma transparent i eficient?
    • Hem mantingut la seguretat de tothom?
  2. Com ha estat viscut? Preguntem per les emocions de les persones i grups d’interès.
    • Hem estat coherents amb els nostres valors?
    • Hem acompanyat les persones treballadores?
  3. Com millorarem? Definim plans d’acció per adaptar-nos al nou context.
    • Hem incorporat accions que podem implementar a l’organització de forma permanent?
    • Podem millorar la resiliència de l’empresa?
    • Podem potenciar les capacitats màximes dels teletreball?

Què n’obtens? Un mapa de riscos i oportunitats elaborat de forma col·laborativa amb els diferents grups d’interès!

Pots provar a fer un test d’autoavaluació ràpid o bé contactar amb nosaltres:

Francesc Buxeda posa Edificis Positius com a exemple de com projectar-nos en el nou paradigma @francescbuxeda

Francesc Buxeda, expert en comunicació, aporta deu punts sobre com projectar-nos en el nou paradigma.

CAP3 - Comunicació + Teletreball: COM PROJECTAR-NOS EN EL NOU PARADIGMA?


En aquest capítol tercer dels vídeos que ha elaborat cita tres projectes que li resulten interessants en referència sobre cap on va el món i cap on haurien d'anar les empreses: Edificis Positius de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària (RSU) de la Universitat de Girona, i finalment el desenvolupament del compliment legal (compliance) com a mostra de com avança el canvi fins i tot a nivell legal.

Aquest material és part del taller en línia especialment dirigit a #autònoms i #empreses que vulguin #aprofitar les #oportunitats que s'obren en el nou #paradigma generat per la situació de #crisi actual. Tal com expressa l'autor, si som conscients que res tornarà a ser com abans, no té sentit #comunicar com ho hem fet fins ara o #teletreballar sense esprémer al màxim el seu #potencial

Aquest material ha estat elaborat amb la col·laboració de: Consell Comarcal La Selva, La Selva Emprèn, El Centre - Eix de Negoci, Diputació de Girona, Ajuntament de Santa Coloma de Farners  

www.francescbuxeda.cat 
francesc@sorolldefons.com 
667 618 656 
@francescbuxeda

26.4.20

D'on venen les "eines". L'origen interessant del mot "eina" i la connexió insospitada amb l'anglès #motsresponsables

En el microvídeo (2'57'') repasso l'origen etimològic del mot "eina", dins la sèrie [mots responsables.

Té un origen interessant i també una connexió insospitada amb l'anglès. 

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.


22.4.20

Els consells assessors europeus de desenvolupament sostenible recomana escurçar les cadenes de valor com a aprenentatge de la crisi sanitaria

La Xarxa europea de consells assessors sobre canvi climàtic, medi ambient i desenvolupament sostenible, presidida per Arnau Queralt, director del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible, ha publicat un informe de posicionament titulat "Responent a la Covid-19: Construint resiliència social, econòmica i ambiental amb el tracte verd europeu".

Des de la European Network of Advisory Councils on Climate Change, the Environment and Sustainable Development, pel seu nom en anglès, s'afirma que les cadenes de valor poden canviar arran de la crisi de la Covid-19, ja que si són més curtes poden ser més atractives, alhora que es tradueix en més estructures locals. Això pot generar oportunitats per a formes de producció més resilients i respectuoses amb el medi ambient, com ara les associades a l’economia circular i a la bioeconomia.

Respecte al sector públic, reclamem als governs europeus i a les institucions de la UE que utilitzin el marc d’un acord verd europeu reforçat com a via de sortida de la crisi de la Covid-19 i les seves conseqüències. La coherència de les polítiques entre l'Acord Verd i altres polítiques de la UE és essencial. També indiquen que és fonamental millorar la conservació de la natura per proporcionar espais segurs tant per a la biodiversitat com per als humans.

En síntesi, la recuperació de la Covid-19 ha d’esdevenir una oportunitat per orientar Europa cap a la tan necessària transformació de la sostenibilitat, sense deixar ningú enrere.

17.4.20

Les Cooperatives de Treball conviden Josep Maria Canyelles (Respon.cat) a fer una sessió interna sobre el sentit empresarial dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)


Cafè de la Federació: Com les empreses s'alinien amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya adapta les sessions del Cafè de la Federació a la nova realitat de l'emergència COVID19 i proposa una nova sessió online, el proper dijous 23 d'abril de 10.00h a 12.00h

Ens acompanyarà Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat, Iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya

Al Cafè de la Federació parlarem de com les empreses s’alinien amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com els integren, gestionen i els posen en valor.

La sessió s'enfocarà a proposar aplicacions pràctiques que afavoreixin la participació.

Data: 23/04/2020
Horari:10:00 a 12:00
Plataforma: jitsi
Inscripció

31.3.20

Experiència de compostatge comunitari / Experiencia de compostaje comunitario

[ca] El programa "El escarabajo verde" va publicar el passat 6 de març el reportatge "Marrón", sobre la recollida de la fracció orgànica. En la naturalesa, la matèria orgànica es descompon i enriqueix el sòl que alimenta les plantes. És el reciclatge perfecte. Però a les ciutats, la matèria orgànica es converteix en escombraries. Tot i ser un residu aprofitable per convertir-lo en compost per a enriquir els sòls i biogàs per produir energia. Val la pena tot el reportatge. Al minut 26,08 es pot veure una experiència de compostatge comunitari.

[es] El programa "El escarabajo verde" publicó el pasado 6 de Marzo el reportaje "Marrón", sobre la recogida de la fracción orgánica. En la naturaleza, la materia orgánica se descompone y enriquece el suelo que alimenta a las plantas. Es el reciclaje perfecto. Pero en las ciudades, la materia orgánica se convierte en basura. A pesar de ser un residuo aprovechable para convertirlo en compost para enriquecer los suelos y biogás para producir energía. Vale la pena todo el reportaje. En el minuto 26,08 se puede ver una experiencia de compostaje comunitario.

       
                                                   Marrón           

30.3.20

Recursos proveïts per Edificis Positius: cartells, informacions, xarxes...

Si entreu a Edificis Positius podreu trobar informació actualitzada i recursos d'interès per a les comunitats en aquests dies de confinament pel covid-19.

Podeu accedir directament a notícies breus o a la biblioteca de recursos. Vegeu alguns dels materials que hi podreu trobar:



Cartells i retolació

Propostes i idees

29.3.20

[ARTICLE] Portar la responsabilitat social cap a la resiliència

  • Canyelles defensa que cal enfortir la responsabilitat social de les empreses aprofundint en el vector de bon govern, estructurar-la localment a partir de territoris socialment responsables, emfatitzar la resiliència com a part del desenvolupament sostenible, i integrar tots els actors, també la ciutadania a partir del veïnatge. 
  • Aquesta reflexió dona continuïtat a la feta fa uns dies, enmig del confinament pel covid19, afirmant que és moment d'incrementar la responsabilitat social de les empreses i reorientar-la vers la resiliència.

Dimensions i tendències

L'RSE suposa un compromís a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern. Aquests vectors no s'haurien d'interpretar a partir d'una lògica departamental o estanca sinó que han de formar part del compromís corporatiu i han de desenvolupar-se transversalment. Fruit d'aquest enfocament transversal, fa temps que defensem que l'RSE prendrà força en tres grans dimensions: 
  • L'economia circular, que connecta l'eficiència econòmica i els impactes ambientals. 
  • L'empresa saludable, que posa la persona al centre i focalitza el vector laboral però també el social i l'ambiental.
  • El bon govern (responsable socialment, s'entèn), que fa que el conjunt dels impactes laborals, socials, ambientals, econòmics, es deguin a un compromís ètic i una orientació a la sostenibilitat.
Respecte al "bon govern", afegirem que sempre l'hem volgut destacar i per això parlem de 5 vectors. Això ens permet posar les organitzacions com a agent focus en el discurs del desenvolupament sostenible. Quan es va passar de "sostenibilitat" a "desenvolupament sostenible" es va passar d'un enfocament merament ambiental a un que també incorporava la part social i econòmica. En paral·lel, introduir l'enfocament de l'RSE implica sumar-hi el "bon govern" com a catalitzador en la lògica organitzacional i no quedar-se en "allò que cal aconseguir en el món" sinó "com l'empresa s'ha de redefinir". Hem vist empreses que fins i tot han canviat la seva producció per satisfer necessitats crítiques, en una gestió responsable que ubicaríem en el bon govern.


Inductors del canvi 

En un article a la Vanguardia destacava dos altres inductors del canvi que donen resposta a la responsabilitat externa de l'empresa, la gestió responsable de l'esfera d'influència i la relació amb els seus grups d'interès:
  • La gestió responsable de la cadena de proveïment permet que les empreses que exerceixen el control sobre una cadena de proveïment integrin criteris que vagin més enllà d'atributs clàssics i es preocupin per com els seus compromisos responsables es projecten al llarg de la cadena.
  • El desenvolupament de territoris socialment responsables (TSR) com a part de nous models de governança territorial amb un ecosistema de co-lideratges on cada actor pugui ser part activa de la gestió del canvi. 
Com estableix el Manifest de Vilanova i la Geltrú, promogut per Respon.cat, entenem el Territori Socialment Responsable com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.
Sinergies i resiliència 
Un dels aprenentatges que hem de treure d'aquesta crisi sanitària, amb totes les conseqüències socials, laborals i econòmiques, és la necessitat d'orientar-nos de manera més compromesa al bé comú. Aquesta crisi ens ofereix -més enllà del patiment- una oportunitat enorme per preparar-nos abans que no ens trobem amb episodis de crisis més greus, des de virus més letals a les conseqüències imprevisibles de les alteracions climàtiques. Em venen al cap dos conceptes, sinergia, per treballar plegats, i resiliència, com a repte perquè les nostres comunitats estiguin preparades.
  • Els problemes tenen causes multifactorials i només se'ls pot fer front sinèrgicament. Ja no serveixen les solucions simples: cal superar un model en el qual els poders públics determinen unilateralment i els administrats obeeixen buscant les escletxes legals. Cal una major intel·ligència social a l'hora de orientar-se al bé comú.
  • Hem après de cop què devia voler dir això de la resiliència en tant que capacitat d’un territori de fer front a una amenaça externa com les catàstrofes naturals, l’esgotament de recursos naturals o una crisi com la que estem patint, amb crisis sanitàries i econòmiques. Un territori resilient és el que pot resistir millor els impactes de la crisi, se sap adaptar al nou escenari, i es prepara per anticipar-se a les futures pertorbacions, amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus recursos, incloent les capacitats i les actituds, fet que comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés de fer possible la vida urbana. 
Per això, pren importància la fortalesa i vertebració de la comunitat. Uns veïnatges vertebrats, un teixit associatiu en xarxa o unes empreses compromeses són factors que aporten resiliència urbana. Cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.

Portar l'RSE cap a la sinergia i la resiliència

L'RSE no solament ha de fer aliances bilaterals sinó que també ha de tenir capacitat de posar-se al servei dels grans reptes del territori, com defensa el model de Territori Socialment Responsable. Les empreses haurien de comprendre quina és la seva responsabilitat envers el territori, què poden aportar en situació de normalitat i, des d'ara mateix, que poden aportar en contextos de crisi. L'RSE ara mateix és més que estratègica a nivell corporatiu, l'RSE ha esdevingut estratègica per a la societat.

Per poc que recuperem una certa normalitat, a cada territori caldria estructurar Taules de Territori Socialment Responsable, amb la denominació que sigui (ara mateix podria semblar apropiat Taules de Resiliència Comunitària). Aquestes taules han d'estar integrades pels actors que mostrin més compromís, les administracions, empreses, organitzacions que per voluntat pròpia tinguin més voluntat de contribuir a fer un Territori Socialment Responsable. L'objectiu és el desenvolupament sostenible de cada comunitat, amb els actius i els actors. Complementàriament, la gestió de les cadenes de proveïment de les empreses també és fonamental: per gestionar-les responsablement en temps de normalitat i per analitzar els riscos de proveïment en temps de crisi.

Es necessita que cada territori sàpiga identificar com es concreten els grans reptes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que cada actor assumeixi la seva responsabilitat, que es multipliquin en el territori les converses responsables i que es doni resposta als reptes comuns. Si aquesta xarxa transversal d'actors compromesos està articulada en cada territori, on actors empresarials, socials, i polítics han anat estructurant canals de col·laboració, comprensió de necessitats i d'actius, serà més fàcil que en moments de crisi s'hi pugui donar resposta immediata. No es tracta, doncs, d'unes estructures de protecció civil, dirigides des de l'administració pública i mantingudes per quan passi alguna cosa, sinó una xarxa de la societat civil que abordi en el dia a dia com traçar aliances, generar sinergies i orientar-se a la resiliència. 

A mes, cal incentivar la creació de comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes i que abordin el reptes de desenvolupament sostenible des dels mateixos edificis. El discurs que Edificis Positius, iniciativa de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, desenvolupa pren més sentit que mai: cal enfortir el bon veïnatge per generar més capacitats d’autoorganització i fer les ciutats més resilients. 

Totes les parts haurien d'incentivar la corresponsabilitat, les aliances i les sinergies. De fet, en contextos de tanta complexitat és necessari activar la intel·ligència distribuïda. Aquesta és la visió sistèmica que permet avançar cap a un Territori Socialment Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, president de TSR Territori Socialment Responsable SCCL, soci-consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat.

[ARTÍCULO] Llevar la responsabilidad social hacia la resiliencia

  • Canyelles defiende que hay que fortalecer la responsabilidad social de las empresas profundizando en el vector de buen gobierno, estructurarla localmente a partir de territorios socialmente responsables, enfatizar la resiliencia como parte del desarrollo sostenible, e integrar todos los actores, incluso la ciudadanía a partir de la vecindad. 
  • Esta reflexión da continuidad a la realizada hace unos días, en medio del confinamiento por covid19, afirmando que es momento de incrementar la responsabilidad social de las empresas y reorientarla hacia la resiliencia.

Dimensiones y tendencias

La RSE supone un compromiso a partir de los cinco grandes vectores de impacto empresarial: económico, laboral, ambiental, social, y buen gobierno. Estos vectores no deberían interpretarse a partir de una lógica departamental o estanca sino que deben formar parte del compromiso corporativo y deben desarrollarse transversalmente. Fruto de este enfoque transversal, hace tiempo que defendemos que la RSE tomará fuerza en tres grandes dimensiones: 
  • La economía circular, que conecta la eficiencia económica y los impactos ambientales. 
  • La empresa saludable, que pone a la persona en el centro y focaliza el vector laboral pero también el social y el ambiental.
  • El buen gobierno (responsable socialmente, se entiende), que hace que el conjunto de los impactos laborales, sociales, ambientales, económicos, se deban a un compromiso ético y una orientación a la sostenibilidad.
Respecto al "buen gobierno", añadiremos que siempre lo hemos querido destacar y por eso hablamos de 5 vectores. Ello nos permite poner a las organizaciones como agente foco en el discurso del desarrollo sostenible. Cuando se pasó de "sostenibilidad" a "desarrollo sostenible" se pasó de un enfoque meramente ambiental a uno que también incorporaba la parte social y económica. En paralelo, introducir el enfoque de la RSE implica sumar el "buen gobierno" como catalizador en la lógica organizacional y no quedarse en "lo que hay que conseguir en el mundo" sino "como la empresa debe redefinirse para ello". Hemos visto estos días empresas que incluso han cambiado su producción para satisfacer necesidades críticas, en una gestión responsable que ubicaríamos en el buen gobierno. 
Inductores del cambio

En un artículo en la Vanguardia destacaba dos otros inductores del cambio que dan respuesta a la responsabilidad externa de la empresa, la gestión responsable de la esfera de influencia y la relación con sus grupos de interés:
  • La gestión responsable de la cadena de abastecimiento permite que las empresas que ejercen el control sobre una cadena de abastecimiento integren criterios que vayan más allá de atributos clásicos y se preocupen por como sus compromisos responsables se proyectan a lo largo de la cadena.
  • El desarrollo de territorios socialmente responsables (TSR) como parte de nuevos modelos de gobernanza territorial con un ecosistema de co-liderazgos donde cada actor pueda ser parte activa de la gestión del cambio. 
Como establece el Manifiesto de Vilanova i la Geltrú, promovido por Respon.cat, entendemos el Territorio Socialmente Responsable como un ecosistema de valores éticos, compromisos responsables y actitudes sostenibles localizados en un territorio a partir de la suma, interacción y corresponsabilización de las organizaciones y de las personas, que permiten abordar en ella los retos de sostenibilidad con soluciones que crean valor compartido.
Sinergias y resiliencia 
Uno de los aprendizajes que debemos sacar de esta crisis sanitaria, con todas las consecuencias sociales, laborales y económicas, es la necesidad de orientarse de manera más comprometida al bien común. Esta crisis nos ofrece -más allá del sufrimiento- una oportunidad enorme para prepararnos antes de que nos encontremos con episodios de crisis más graves, desde virus más letales a las consecuencias imprevisibles de las alteraciones climáticas. Me vienen a la cabeza dos conceptos, sinergia, para trabajar juntos, y resiliencia, como reto para que nuestras comunidades estén preparadas.
  • Los problemas tienen causas multifactoriales y sólo se les puede hacer frente sinérgicamente. Ya no sirven las soluciones simples: hay que superar un modelo en el que los poderes públicos determinan unilateralmente y los administrados obedecen buscando los resquicios legales. Hace falta una mayor inteligencia social a la hora de orientarse al bien común.
  • Hemos aprendido de golpe que debía querer decir esto de la resiliencia como capacidad de un territorio que hacer frente a una amenaza externa como las catástrofes naturales, el agotamiento de recursos naturales o una crisis como la que estamos sufriendo, con crisis sanitarias y económicas. Un territorio resiliente es el que puede resistir mejor los impactos de la crisis,  sabe adaptarse al nuevo escenario, y se prepara para anticiparse a las futuras perturbaciones, con capacidad de planificar y gestionar de manera eficiente sus recursos, incluyendo las capacidades y las actitudes, lo que conlleva una gran complejidad debido a los múltiples agentes que intervienen en el proceso de hacer posible la vida urbana. 
Por ello, toma importancia la fortaleza y vertebración de la comunidad. Unas vecindades vertebradas, un tejido asociativo en red o unas empresas comprometidas son factores que aportan resiliencia urbana. Hay que activar nodos de responsabilidad y compromiso en cada persona y cada organización, entendiendo que estamos entrando en un nuevo estadio en el que la vulnerabilidad por razones climáticas, sociales, sanitarias, económicas, será mayor.

Llevar la RSE hacia la sinergia y la resiliencia

La RSE no sólo tiene que hacer alianzas bilaterales sino que también debe tener capacidad de ponerse al servicio de los grandes retos del territorio, como defiende el modelo de Territorio Socialmente Responsable. Las empresas deberían comprender cuál es su responsabilidad para con el territorio, que pueden aportar en situación de normalidad y, desde ya, que pueden aportar en contextos de crisis. La RSE ahora mismo es más que estratégica a nivel corporativo, la RSE se ha convertido en estratégica para la sociedad.

A poco que recuperamos una cierta normalidad, cada territorio debería estructurar Mesas de Territorio Socialmente Responsable, Con la denominación que sea (ahora mismo podría parecer apropiado Mesas de Resiliencia Comunitaria). Estas mesas deben estar integradas por los actores que muestren más compromiso, las administraciones, empresas, organizaciones que por voluntad propia tengan más voluntad de contribuir a hacer un Territorio Socialmente Responsable. El objetivo es el desarrollo sostenible de cada comunidad, con los activos y los actores. Complementariamente, la gestión de las cadenas de abastecimiento de las empresas también es fundamental: para gestionarlas responsablemente en tiempos de normalidad y para analizar los riesgos de abastecimiento en tiempos de crisis.

Se necesita que cada territorio sepa identificar cómo se concretan los grandes retos como los Objetivos de Desarrollo Sostenible, que cada actor asuma su responsabilidad, que se multipliquen en el territorio las conversaciones responsables y que se dé respuesta a los retos comunes. Si esta red transversal de actores comprometidos está articulada en cada territorio, donde actores empresariales, sociales, y políticos hayan ido estructurando canales de colaboración, comprensión de necesidades y de activos, será más fácil que en momentos de crisis se pueda dar respuesta inmediata. No se trata, pues, de unas estructuras de protección civil, dirigidas desde la administración pública y mantenidas para cuando pase algo, sino una red de la sociedad civil que aborde en el día a día como trazar alianzas, generar sinergias y orientarse a la resiliencia. 

Ademas, hay que incentivar la creación de comunidades donde las personas puedan vivir positivamente la experiencia de ser vecinos y vecinas y que aborden los retos de desarrollo sostenible desde los mismos edificios. El discurso que Edificios Positivos, iniciativa de la cooperativa TSR Territorio Socialmente Responsable, desarrolla toma más sentido que nunca: hay que fortalecer la buena vecindad para generar más capacidades de autoorganización y hacer las ciudades más resilientes. 

Todas las partes deberían incentivar la corresponsabilidad, las alianzas y las sinergias. De hecho, en contextos de tanta complejidad es necesario activar la inteligencia distribuida. Esta es la visión sistémica que permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, presidente de TSR Territorio Socialmente Responsable SCCL , socio-consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat.