La Vanguardia publica avui un monogràfic sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE) amb el títol "Les empreses s'impliquen en el territori", que inclou col·laboracions de diferents experts.El primer article situa el repte dels "Territoris responsables", firmat per Josep Maria Canyelles, soci de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global. Canyelles va conceptualitzar fa mes de deu anys els territoris socialment responsables i ha contribuït a fomentar el desenvolupament de models d'intervenció.
Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, ocupa l'espai de l'entrevista, que porta per títol "la empresa ha de tenir en compte el seu entorn social i territorial".
El monogràfic aporta informacions diverses sobre bones pràctiques empresarials, com un projecte educatiu sobre energia de la Fundació Repsol, de voluntariat de CaixaBank, d'educació al llarg de la vida de la Fundació Endesa, o d'esdeveniments, com la Setmana de l'RSC. També s'informa de la memòria integrada de Telefónica.
El tancament del monogràfic inclou una entrevista a l'experta Montserrat Llobet, impulsora de la iniciativa Organitzacions i Qualitat de Vida, amb el títol "la responsabilitat social és contribuir a la qualitat de vida de la ciutadania", i finalment un article d'Ignasi Carreras, d'ESADE, titulat "com l'RSC pot ajudar les pimes a créixer".
Aportem l'article de Josep Maria Canyelles:
Territoris
socialment responsables i excel·lència social de les empreses
Ja ningú a nivell de carrer pot no tenir alguna noció sobre com de preocupant resulta la situació en qualsevol dels grans vectors en els quals les empreses generen impactes: ambientals, socials, laborals, econòmics o de bon govern. Les enquestes d'opinió mostren que tendim a traslladar dels governs a les empreses la creença de qui és capaç d'abordar els reptes. Però la complexitat dels reptes fa que cap actor, ni públic ni privat, els pugui abordar per si sol.
Ja ningú a nivell de carrer pot no tenir alguna noció sobre com de preocupant resulta la situació en qualsevol dels grans vectors en els quals les empreses generen impactes: ambientals, socials, laborals, econòmics o de bon govern. Les enquestes d'opinió mostren que tendim a traslladar dels governs a les empreses la creença de qui és capaç d'abordar els reptes. Però la complexitat dels reptes fa que cap actor, ni públic ni privat, els pugui abordar per si sol.
Els problemes tenen causes
multifactorials
i només se'ls pot fer front sinèrgicament. Veiem la multilateralitat com el nou
ordre, el qual demana la participació i responsabilitat de cadascuna de les
parts. Cal superar un model en el qual els poders públics determinen
unilateralment i els administrats obeeixen buscant les escletxes legals. Cal
una major intel·ligència social a l'hora de orientar-se al bé comú.
D'administrar a governar i de governar a liderar, és a dir, a crear les
condicions perquè passin coses, cosa que implica, entre altres, saber afavorir
i treure profit de les empreses i organitzacions que s'orienten al bé comú.
EL CAMÍ
La responsabilitat social de
les empreses
implica desenvolupar un model orientat a crear valor alhora econòmic i social,
a partir d'una presa de consciència sobre els impactes positius i negatius que
crea i pot crear. Aquest és el camí. Aquella mà invisible d'Adam Smith basada en un individualisme que sumava
s'ha tornat un peu invisible que
genera patiment col·lectiu a partir de la perversió de projectar en les
corporacions els instints més egoics
desconnectats de qualsevol consideració ètica. La mà invisible que avui té
capacitat per generar canvis reals i profunds és la que connecta la competitivitat
de l'empresa amb les necessitats i inquietuds de la societat. Però com
energitzem aquestes mans?
En la dimensió interna de cada empresa,
l'RSE prendrà força en dues grans dimensions: economia circular i empresa
saludable. La primera connecta l'eficiència econòmica i els impactes
ambientals. La segona posa la persona al centre i focalitza el vector laboral
però també el social i l'ambiental.
RESPONSABILITAT EXTERNA
En la dimensió més relacional, hi ha dos altres
inductors del canvi: la gestió
responsable de la cadena de proveïment i l'articulació de territoris socialment responsables. Tots
dos donen resposta a la responsabilitat externa de l'empresa, la gestió
responsable de l'esfera d'influència i la relació amb els seus grups d'interès.
En el primer cas, les empreses que exerceixen el control sobre una cadena de
proveïment estan començant a integrar criteris que van més enllà d'atributs
clàssics per preocupar-se per com els seus compromisos responsables es
projecten al llarg de la cadena.
Queda com a repte el desenvolupament
de territoris socialment responsables (TSR). En un barri o ciutat, en una
comarca o un país, es pot articular aquesta capacitat d'enfortir el sentit de
consciència compartida i alinear compromisos. Complementar els nous models de
governança -liderats pel sector públic-
amb un ecosistema de co-lideratges on cada actor pugui ser part activa de la
gestió del canvi. La Terra encara no és rodona: la globalització mostra límits,
les característiques de cada territori amb la seva cultura i singularitat es
mostren rellevants. L'ètica, per més universal que sigui, necessita -com
l'educació- posar rostres en contacte. Així, la proximitat segueix sent un
àmbit que no es pot negligir, tant en termes socials i econòmics així com de desenvolupament
de valors i compromís de les persones i de les organitzacions.
Com
estableix el Manifest de Vilanova i la Geltrú,
promogut per Respon.cat, entenem el Territori Socialment Responsable com un
ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles
localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització
de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de
sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.
RESPOSTA ALS REPTES COMUNS
Es necessita que cada
territori
sàpiga identificar com es concreten els grans reptes com els Objectius de
Desenvolupament Sostenible, que cada actor assumeixi la seva responsabilitat,
que es multipliquin en el territori les converses responsables i que es doni
resposta als reptes comuns.
Si cada organització fa molt
bé la seva feina
complint amb la seva missió i, a més, incorpora criteris de funcionament que
permetin abordar reptes de la societat, tant internalitzant els impactes de la
pròpia activitat com contribuint a resoldre necessitats, la societat
evolucionarà amb celeritat cap a millors cotes de progrés. Aquesta és l'excel·lència social de les empreses i
les organitzacions, és la visió sistèmica que permet avançar cap a un Territori
Socialment Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de
Responsabilitat Global i soci de Vector5.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada