L'Administració pública i el dret fonamental d’accés a la informació

Vicenç Ruiz publica un article contundent a Vilaweb sobre el dret fonamental d’accés a la informació amb motiu del Dia Internacional del Dret d’Accés a la Informació Pública que se celebra avui 28 de setembre. Aquí en teniu el començament:

Per un dret fonamental d’accés a la informació
«L'autèntic desafiament de la transparència és que l'arxiu esdevingui un mecanisme de bon govern, perquè sense informació pública no hi pot haver participació ciutadana»

Avui, 28 de setembre, és el Dia Internacional del Dret d’Accés a la Informació Pública. L’any 2002 se celebrà per primera vegada i l’any passat la UNESCO el reconegué i l’adoptà oficialment. Als països de democràcia madura, l’accés a la informació pública es considera un dret fonamental. Als països de democràcia incipient, no. Aquest és el cas d’Espanya, on cal llegir cent quatre articles de la constitució abans d’arribar-hi: ‘La llei regularà l’accés dels ciutadans als arxius i als registres administratius’ (a. 105). Ràpidament, a més, s’hi afegeix: ‘salvant el que afecti la seguretat i defensa de l’Estat, la indagació dels delictes i la intimitat de les persones’. Abans de dictar cap norma democràtica que regulés l’accés a la informació pública, doncs, ja s’hi van posar els primers límits.

De lleis ‘pre-democràtiques’ sí que n’hi havia i, de fet, encara és vigent la 9/1968, sobre secrets oficials: tot allò que pugui afectar els ‘interessos fonamentals de la Nació’ pot declarar-se secret, sense terminis definits de reserva, sense més justificació que un acord en la seu del consell de ministres. El 2016 i en matèria d’accés a la informació pública, l’estat espanyol és un cas del tot dissonant en el marc dels països democràtics. [continuar llegint a Vilaweb]

Podeu llegir reflexions sobre transparència i sobre la Responsabilitat Social de les Administracions Públiques (RSA) a Responsabilitat Global.