12.11.18

[JORNADA] Empresa saludable, empresa responsable


Una empresa saludable és una organització que promou i protegeix la salut, la seguretat i el benestar de les persones amb qui interactua, amb un compromís explícit i d’una manera estructurada i continuada: els equips interns i els proveïdors, així com les seves famílies, la clientela i entorn proper.


  • Empresa saludable s’està configurant com un element fonamental en la gestió responsable de totes les empreses de tot el món i de qualsevol sector.
  • Reflexionarem sobre la visió transversal i estratègica de l’empresa saludable, per entendre perquè hem d’avançar cap a l’empresa feliç.
  • Aquesta serà una oportunitat única per identificar les necessitats de la vostra empresa i per treballar amb altres organitzacions compromeses i conèixer com es poden abordar els reptes que ens podem trobar en aquest recorregut.
El proper 20 de novembre Respon.cat organitza la jornada “Empresa saludable, empresa responsable” a ESCI-UPF.
Aquesta jornada respon a la voluntat de identificar conjuntament reptes i necessitats de les empreses saludables com a element clau de la Responsabilitat Social.
INSCRIU-TE AQUÍ!  

El concepte d’empresa saludable és fonamental en el marc de la Responsabilitat Social Empresarial, i correspon a la dimensió de les persones. És aplicable a qualsevol tipus d’organització independentment del sector en què actuï.

Es tractaran temes de contingut relacionat com ara:

  • Ambient físic de treball (factors físics, químics, biològics, ergonòmics, electroquímics)
  • Ambient psicosocial de treball (cultura institucional, lideratge positiu, estils de comandament, igualtat de tracte, de drets i d’oportunitats)
  • Gestió de temps (horaris, flexibilitat, conciliació, reforma horària)
  • Hàbits de vida saludable (activitat física, alimentació adequada, prevenció del consum de substàncies nocives, vida activa i activitat social, salut psicoemocional)
  • Afectació a la salut de la clientela i a la salut pública en general a partir dels productes i serveis proveïts o com a conseqüència dels processos de producció.
En aquesta jornada coneixerem les claus per avançar cap a una empresa feliç de la mà de David Tomàs, cofundador i CEO de Cyberclick i autor del llibre “L’empresa més feliç del món”.
A més coneixerem la proposta que Respon.cat ens fa per poder conèixer en quin punt està la nostra organització respecte a l’estratègia d’empresa saludable i podrem identificar conjuntament necessitats i reptes per avançar en aquesta dimensió clau de la gestió de la Responsabilitat Social.
Informació bàsica
  • Dia: 20 de novembre de 2018 de 9 a 11h
  • Lloc: ESCI-UPF (Passeig Pujades 1, Barcelona)
  • Us podeu inscriure en aquest enllaç

 

PROGRAMA

9h a 9.15h Benvinguda i presentació
Mercè Mullor, vicepresidenta de Respon.cat i consellera delegada del Grup Mullor Facility Services
9.15h a 9.50h Conferència inaugural
David Tomás, Cofundador i CEO de Cyberclick
9.50h a 10.05h “Empresa saludable, empresa responsable”: la proposta de Respon.cat
Ester Benach, Fundació Claror
10.05h a 10.45h Identificació dialogada d’exemples i necessitats de les empreses assistents
Grup de treball Empresa saludable de Respon.cat i persones assistents
10.45h a 11.00h Conclusions i propostes
Nekane Navarro, Respon.cat

Els Premis de la Responsabilitat Social de les Empreses, enguany a Girona el 27 de novembre

  • La quarta edició dels Premis Respon.cat tindrà lloc a Girona.
  • El proper dimarts 27 de novembre a les 17.00h tindrà lloc l’Acte de lliurament de Premis Respon.cat 2018.
  • L’associació empresarial Respon.cat escull Girona per fer el seu acte anual més rellevant.

INSCRIPCIÓ

Tal com vam informar al juliol, Girona acollirà el lliurament dels Premis Respon.cat. Dimarts 27 de novembre és la data escollida per fer l’acte de lliurament dels premis a la responsabilitat social de les empreses que atorga Respon.cat, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, així com la col·laboració les Cambres de Comerç i de l’Ajuntament de Girona.

Els Premis Respon.cat reconeixen set empreses i una persona, que no es faran públiques fins al moment del lliurament de premis. Per una banda, s’atorgaran els dos premis a la trajectòria en responsabilitat per a empreses grans i per a empreses petites i mitjanes. Per altra banda, els reconeixements en aquestes sis categories:
  • Programa empresarial ambiental de col·laboració
  • Gestió de la diversitat d’origen
  • Bones pràctiques empresarials de reforma horària
  • Programa empresarial de voluntariat
  • Territoris socialment responsables
  • Compromís personal amb la responsabilitat social a Catalunya
La novetat és que l’acte de la quarta edició tindrà lloc a Girona, al Centre Cultural la Mercè a les 5 de la tarda, d’acord amb la voluntat de fer arribar Respon.cat i l’RSE arreu del territori. La Junta directiva va prendre la decisió de celebrar l’acte de lliurament, l’esdeveniment més important que organitza l’associació, un any a Barcelona i un any en una altra ciutat, com ja es va fer fa dos anys a la Seu Vella de Lleida. Enguany, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de la ciutat, l’acte es podrà realitzar en un indret tan magnífic com l’auditori del Centre Cultural la Mercè.

Com en les edicions anteriors dels Premis, s’ha elaborat un vídeo de cadascuna de les empreses i organitzacions guanyadores per mostrar el seu compromís i les seves bones pràctiques. Una versió curta d’aquest vídeo es presentarà el dia de l’acte, juntament amb un text de caràcter molt especial per a la persona mereixedora del reconeixement a la trajectòria.

Respon.cat vol convidar les empreses gironines a prendre part a l’acte i contribuir al merescut reconeixement de les set empreses escollides pel jurat dels Premis. Amb aquesta aproximació territorial, es pretén facilitar que moltes més empreses de les terres gironines es reconeguin en la pràctica de la responsabilitat social i contribueixin a divulgar l’oportunitat de desenvolupar negocis responsables per tal que aquest enfocament de gestió basat en la sostenibilitat i l’ètica formi part de la manera catalana de fer empresa.

Podeu veure els vídeos de les edicions 2015 , 2016 i 2017 dels Premis Respon.cat de la Responsabilitat social.


8.11.18

Enquesta de DIRSE sobre la funció de la responsabilitat social

L'Associació Espanyola de Directius de Responsabilitat Social (DIRSE) i la Càtedra MANGO d’RSC d’ESCI-UPF estan realitzant un estudi sobre la funció de la Responsabilitat Social a l'empresa espanyola.

Si la vostra organització disposa d'un responsable d’RSE o Sostenibilitat, feu-li arribar la següent enquesta: https://es.surveymonkey.com/r/dirse. El termini per contestar s’ha allargat fins al 22 de novembre!

Si necessiteu més informació, la podeu trobar a les notícies de DIRSE:

www.dirse.es/reedicion-del-estudio-la-funcion-responsabilidad-social-la-empresa-espanola-2018/

www.dirse.es/sin-ayuda-no-podremos-estudio-la-funcion-dirse/

7.11.18

Verema Solidària tanca la campanya de 2018 fent entrega de 8.891 € a les entitats beneficiàries


  • Els ingressos finals de Verema Solidària 2018 han estat de 20.718 €, dels quals 14.818 € corresponen a donacions de particulars i accions solidàries d’empresa i 5.900 € a patrocinis d’empresa
  • A més a més dels 8.891 € aportats als projectes d’Amics de la Gent Gran Garraf i Càritas Falset, es destinaran 2.963 € a formació en captació de fons per a les entitats socials del territori
  • 47 famílies al Priorat i 20 persones grans al Garraf/Baix Penedès són les destinatàries d’aquesta ajuda a través dels projectes de les entitats beneficiàries
  • Responsabilitat Global ha participat un any més com a membre del Jurat

Barcelona, 6 de novembre de 2018. Verema Solidària ha tancat la campanya de 2018 fent un balanç públic i transparent de les seves xifres. L’acte s’ha celebrat al restaurant Tros Vall Llach, a Barcelona, aquest 6 de novembre, amb la presència dels representants de les entitats beneficiàries, Amics de la Gent Gran Garraf i Càritas Falset. Totes dues han rebut una donació de 4.445 € per dur a terme els dos projectes amb què es van presentar a la convocatòria d’enguany.

Verema Solidària ha recaptat en donacions, en aquesta tercera edició, 14.818 €.  D’aquest fons es destinarà un 80% als projectes de les dues entitats socials esmentades, 8.891 €, i a una formació gratuïta en captació de fons per al conjunt d’entitats dels dos territoris de referència d’aquesta edició, Garraf i Priorat, i territoris adjacents, 2.963 €. El 20% restant sufragarà costos d’administració i captació de fons.  D’altra banda, sis empreses han aportat en forma de patrocini 5.900 € més a aquesta iniciativa, que han estat destinades a cobrir despeses de logística, comunicació i un bona part de les despeses d’administració i captació de fons.

Amics de la Gent Gran Garraf destinarà la donació rebuda a fer que 20 persones grans del Baix Penedès i del Garraf rebin la companyia i l’amistat de 20 voluntaris i d’aquesta manera combatre la soledat no desitjada i la marginació social. Actualment Amics de la Gent Gran Garraf ja atén a 90 persones grans. Càritas Falset comprarà un congelador i una nevera per tal que 47 famílies del Priorat disposin d’aliments frescos rics en proteïnes, a banda dels aliments enllaunats que els procura el banc d’aliments de Càritas Falset. També compraran màquines de cosir per obrir un taller de costura que potenciarà la relació i convivència d’unes 15 famílies que visiten el rober Filigrana de Càritas Falset.
Tot i que la campanya de micromecenatge ja està tancada, Verema Solidària 2018 segueix en marxa amb l’elaboració dels vins a cada celler. La primavera de 2019 seran presentats en públic els tres vins resultants de tot aquest esforç i que seguiran generant aportacions, ara ja per a la campanya de 2019. A més a més, el prestigiós xef Xavier Pellicer, amb àmplia experiència i trajectòria en multitud de restaurants amb estrelles Michelin, farà un tast maridatge al seu local de Barcelona, per al qual encara hi ha places lliures, i que farà d’epíleg i cloenda final d’aquesta edició.

Les tres veremes solidàries d’aquesta edició 2018 (Gramona, Vall Llach i Can Ràfols dels Caus) han aconseguit l’aportació de 127 donants i han aplegat 400 persones a vinya. L’organització de tota la campanya ha comptat amb el suport de 93 empreses, entitats i professionals.

Pel que fa a la comunicació, la nova web del projecte ha aconseguit més de 7.000 visites en els mesos de campanya, des de finals de juny a mitjans d’octubre, i ha seguit augmentant de manera significativa el nombre de seguidors a les xarxes socials on hi és present. Verema Solidària 2018 ha aparegut a 48 mitjans (revistes digitals, blogs, ràdio i televisió) i ha assolit els objectius que s’havia marcat per a aquesta campanya.

Verema Solidària ja ha posat en marxa la captació de fons de l’edició 2019 i ha obert de nou la possibilitat de col·laborar-hi, ja sigui com a empresa (fent aportacions econòmiques directes, en espècie, aportant coneixement, suport tècnic o suport en comunicació i difusió) o ja sigui implicant els treballadors, proveïdors i clients de manera integrada dins de la política de recursos humans i RSC (Responsabilitat Social Corporativa).





Verema Solidària 2018 ha comptat amb el patrocini de Can Ràfols dels Caus, Gramona, Vall Llach, DO Penedès, New Group Maquinària Moderna i Verallia; i amb la col·laboració de Cafès Novell, La Granja, Cal Feru, Creu  Roja i Euroselecció-Riedel. També ha comptat amb el suport del Celler Credo, Finca Parera i Raventós i Blanc com a ambaixadors del projecte i de La Festival, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Responsabilitat Global i l’Institut Català del Vi (INCAVI).

4.11.18

L'Agenda Urbana de Catalunya dissenyarà el model de ciutat del futur

  • Servirà per adaptar a la realitat catalana la Nova Agenda Urbana, aprovada per l'ONU, per guiar el desenvolupament sostenible de les ciutats les properes dècades
  • El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme ha participat a la reunió del URBAN Intergroup per exposar el procés de redacció de l’Agenda Urbana Catalana

El Director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme del Departament de Territori i Sostenibilitat, Agustí Serra, ha explicat avui al Parlament Europeu d’Estrasburg, convidat per l’URBAN Intergroup, el procés de redacció de l’Agenda Urbana Catalana, en el marc de la trobada mensual d’aquest grup.
L'URBAN Intergrup del Parlament Europeu està format per diferents entitats que promouen el debat relacionat amb el fet urbà i treballa per garantir que els problemes relacionats amb les ciutats es reflecteixin en les decisions del Parlament Europeu. Les entitats agrupen més de 89 diputats procedents de la gran part dels estats membres de la UE i de tots els grups polítics del Parlament Europeu. Treballen amb 118 socis de nivell local, regional, nacional i europeu que representen els interessos de les ciutats europees o que treballen en el desenvolupament urbà.
L’Agenda Urbana Catalana servirà per transposar i adaptar a la realitat del nostre territori la Nova Agenda Urbana (NAU),  aprovada per l’ONU, que vol ser un marc universal que guiï el desenvolupament sostenible de les ciutats les properes dècades. Aquesta Nova Agenda Urbana constata la gran capacitat transformadora del procés d’urbanització a nivell global; un procés, a més, irreversible atès que es preveu que la població urbana mundial es dupliqui l’any 2050.
En aquest sentit, es posa de relleu que les poblacions, les activitats econòmiques, les interaccions entre societat i cultura, així com les repercussions ambientals i humanitàries es concentren cada cop més en les ciutats. En el cas de la Unió Europea, el 70% dels seus habitants es concentra en zones urbanes.
Reptes globals
Aquesta circumstància planteja nombrosos problemes de sostenibilitat en matèria d’habitatge, infraestructura, serveis bàsics, seguretat alimentària, salut, educació, treballs decents, seguretat i recursos naturals, entre d’altres, que la NAU vol abordar. El Govern es va adherir a la NAU i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va anunciar el desplegament d’una Agenda urbana catalana que concretés aquestes directrius per a Catalunya.
Alguns dels principis que propugna la NAU són la defensa d’un model urbanístic sostenible, la cohesió social i territorial, la lluita i la resiliència contra el canvi climàtic, un nou model productiu i energètic i més instruments de finançament per a les administracions.
En el cas de Catalunya, tot i que s’ha treballat en aquesta direcció, encara té reptes per endavant, que el Govern vol afrontar elaborant una Agenda Urbana amb visió estratègica, de la qual s’hauran de derivar polítiques públiques, plans estratègics concrets, legislació i el finançament necessari. Cal dir, però, que molts dels principis que recull la NAU corresponen amb els eixos temàtics que abordarà la nova Llei de territori.
Procés consensuat, estratègic i vinculant
El Departament de Territori i Sostenibilitat ha explicat avui a Estrasburg el procés que s’ha endegat per elaborar l’Agenda Urbana Catalana. Atès que vol ser un marc estable que guiï el desenvolupament urbà els propers anys, la seva redacció es concep amb un enfocament multiescalar i multinivell, que no pot partir només d’un departament del Govern. Per garantir el seu èxit, s’aposta per un procés d’elaboració basat en un ampli consens, estratègic en les seves conclusions i vinculant per a totes les administracions.
És per això que es crearà l’Assemblea Urbana de Catalunya, un òrgan consultiu, adscrit al Departament de Territori i Sostenibilitat, que l’assessorarà en la redacció de l’Agenda mitjançant el desplegament dels àmbits temàtics que proposi la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme.
L’Assemblea estarà integrada per representants de tots els departaments de la Generalitat, dels ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, així com per membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu. Per desenvolupar la tasca encomanada, l’Assemblea constituirà els grups de treball temàtics adients per analitzar i concretar els objectius que hagi de recollir l’Agenda Urbana. Els eixos de treball seran prosperitat econòmica, cohesió social i benestar, construcció de ciutat, petjada ecològica i administració i govern.

25.10.18

Les Comparses del Carnaval de Vilanova i la Geltrú se celebraran amb caramels amb embolcalls sostenibles


  • Dues entitats locals treballen en la implantació d’un caramel de ràpida degradació per evitar la contaminació que suposen les 140 tones que es llencen el Diumenge de Carnaval a la ciutat. 
  •  Enguany, les entitats i tres cadenes de supermercats posaran a la venda el caramel oficial del Carnaval de Vilanova 
El punt àlgid del Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf) arriba el Diumenge de Carnaval, amb Les Comparses. La festa, que enguany caurà el diumenge 11 de febrer, s’ha fet popular arreu dels Països Catalans per l’estampa que deixa una jornada de disbauxa on unes 8.000 parelles de comparsers i comparseres surten al carrer per a saltar i ballar amb la setantena de banderes i les desenes de xarangues i grups de música que els acompanyen. Anualment s’hi llencen entre 110 i 140 tones de caramels, al llarg del dia i a les diferents “guerres de caramels” que es disputen a la plaça més cèntrica, la plaça de la Vila.

La Cooperativa de consum La Vinagreta ha impulsat una iniciativa ecologista per reduir l’impacte ambiental de la festa: el “caramel sostenible”. El projecte s’està duent a terme junt a la Federació d’Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú (FAC), que l’ha rebut amb les mans obertes i preveu que es podrà implantar a les Comparses del 2019.

Vegeu entrevista sencera a Xarxanet:
Quin és l'impacte ecològic dels caramels de les Comparses de Vilanova?Albert Jansà: Part de l’embolcall plàstic dels caramels va a parar al mar, on no es desintegra però es fragmenta, alterant l’ecosistema durant dècades. La gran quantitat de plàstic de caramel acumulat ocasiona taponament a la xarxa de clavagueram, més una gran aportació de plàstics a la depuradora, en poques hores. A més, el caramel desfet amb aigua genera una massa viscosa i enganxifosa que no drena bé pel clavegueram, s’hi queda durant mesos descomposant-se, això fa que la ciutat faci pudor durant uns dies.

Com es neteja? Marta Pagès: Un cop finalitzades les guerres de caramels, s’inicia la neteja a carrers i places, per part dels efectius del Servei de Neteja Viària de l’Ajuntament, que aquell dia es reforça amb un ampli desplegament. L’acció es fa de forma radial començant pel centre fins a la perifèria de la vila. Aquesta neteja dura entre 3 i 4 dies: 40 operaris (tota la plantilla) en torns de matí-tarda-nit; de 4 a 5 màquines escombradores (alguna subcontractada com a reforç); unes 3 màquines d’aigua pressió (no s’utilitza cap mena d’additiu, només la pressió de l’aigua) i un camió-cuba. Les condicions meteorològiques són determinants per emprar segons convinguin els efectius. Amb temps sec, s’acostuma a netejar en sec al recollir les restes en forma sòlida (pols, restes); amb humitat, s’utilitza aigua a pressió per anar recollint les restes.
Els caramels que es llencen a les Comparses del Carnaval de Vilanova i la Geltrú tindran embolcalls sostenibles. El Ple de l’Ajuntament ha aprovat aquest dilluns donar suport a la proposta de la FAC (Federació d’Associacions de Carnaval), amb la qual l’organització de la festa promou l’ús de dolços respectuosos amb el medi ambient, embolcallats amb paper reciclat o similar. L’objectiu és reduir la “problemàtica” amb l’entorn que generen les gairebé 100 tones de caramels que s’arriben a llençar cada diumenge de Carnaval arreu de la ciutat. L’Ajuntament preveu redactar un BAN l’any 2020 per a què els caramels sostenibles siguin obligatoris a partir del 2021, seguint la voluntat de la FAC.

Els acords aprovats aquest dilluns per tots els grups polítics del Ple recorden que els milers de caramels que es llencen cada any a les Comparses generen conseqüències ambientals relacionades amb “problemes al clavegueram, dificultats a la depuradora, brutícia a la ciutat, plàstics al medi ambient i microplàstics que acaben al mar”. Segons el text aprovat, l’ús del caramel sostenible anirà regulat per una normativa que fixarà sancions per a aquelles entitats o participants que no utilitzin els dolços amb embolcalls respectuosos amb el medi ambient.


EixDiari: La FAC prepara una campanya de distribució de caramels sostenibles per a Les Comparses de 2019

El projecte del Caramel oficial del Carnaval de Vilanova i la Geltrú segueix guanyant adeptes i també punts de distribució. Si fins ara els caramels es podien obtenir a través de les entitats i els establiments JR Supermercats, per a l'edició del 2018 s'hi sumen els supermercats Bon Preu i Caprabo, eixamplant d'aquesta manera la xarxa de distribució d'un producte únic.

Amb aquesta ampliació, la FAC considera que es consolida el projecte iniciat l'any 2016 i creixen també les previsions de consum de cara al Carnaval del 2018: a les comparses del proper mes de febrer es llençaran gairebé 35 tones de caramels oficials, xifra que representa pràcticament el triple que l'any 2016.

La junta de la FAC ha volgut mostrar l'agraïment a totes les entitats participants i als establiments que posen a la venta el caramel oficial: "Associacions i comerços són indispensables i volem destacar l’aposta que han fet per aquest projecte i pel seu compromís, tant amb el Carnaval de Vilanova i la Geltrú com amb la ciutat en el seu conjunt".

La FAC considera que el projecte ha estat un èxit "amb un creixement sostingut, però també estem convençuts que queda molt camí per recórrer. En aquest sentit, hem començat a treballar per la campanya del 2019, on volem distribuir caramels sostenibles. Es tracta d'una iniciativa sorgida des de l’entitat La Vinagreta (cooperativa de consum responsable, federada a la FAC) i des de la Federació hi apostem fermament".

I és que la nova coordinació del carnaval vilanoví apunta que "no podem obviar que ens trobem en una època en què la reducció en la generació de residus és cada cop més indispensable. Per això, volem contribuir a celebrar un Carnaval més ecològic, on els embolcalls de les tones de caramels que es llencen no siguin, en cap cas, un factor de contaminació ambiental".

Tot i que el projecte és molt incipient, la junta treballa de forma constant amb La Vinagreta per fer-ho realitat a les comparses del 2019. En aquest sentit, el proper divendres 24 de novembre la FAC participarà a la projecció del documental 'Trashed' (Candida Brady) organitzada per la cooperativa de consum dins la Setmana Europea de Prevenció de Residus. Serà a les 20.30h al Teatre Principal, i des de la FAC hi serem per explicar el projecte del caramel sostenible.



RSE i cultura popular

En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. Ho justificàvem dient que la nostra condicio de think tank o laboratori d'idees ens fa mirar d'abordar visions innovadores en el camp de la Responsabilitat Social, tot fomentant el debat i la confrontació creativa d'idees. I ho mantenim ja que la introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent.

Vegeu butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en catalàen castellà), un article sobre aquesta matèria (RSE i cultura popular i tradicionalSant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!)
En aquest sentit lligat a les tradicions, també hem expressat per exemple la nostra oposició al canvi de cognom de les mullers en el món anglosaxó o la proposta que els catalans puguem compensar les emissions de CO2 de les festes del foc o que evitem els impactes laborals en la cadena de proveïment de les roses de Sant Jordi. Forma part de la gestió d'un Territori Socialment Responsable el fer front als seus impactes ètics, ambientals, socials, laborals, especialment en aquells aspectes que tenen un caràcter general, que afecten el territori més enllà de les circumstàncies d'una empresa concreta.


Altres entrades sobre cultura popular i responsabilitat social:
  • 27.1.13 Falten dues setmanes pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, amb més de 250 anys d’existència, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional. A més dels seus valors lúdics, el carnaval vilanoví ha tingut i té un paper enorme en la integració de les persones a la comunitat, en el sentiment de pertinença, i sobretot de totes les persones que al llarg del segle XX van arribar d'altres terres. És la mateixa funció que el Barça ha fet en el nivell nacional, però a nivell local: si el Barça ha estat un camí de catalanitat per a molts nouvinguts, la Comparsa i el Carnaval han estat la porta del vilanovisme. I les festes, com tots els esdeveniments, també són un espai on introduir-hi millores a partir de la responsabilitat social i la sostenibilitat. En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. La introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent. Podeu veure el butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en català, en castellà), articles sobre aquesta matèria (La nit de Sant Joan és nit d'alegria, RSE i cultura popular i tradicional, Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!). A més, les reflexions sobre cultura i RSE han abastat altres àmbits com la tauromàquia (Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros) o la construcció (Masies sostenibles).



24.9.18

[ARTÍCULO] Retos en la excelencia social de las empresas. Josep Maria Canyelles reflexiona desde las páginas de la nueva revista de Cáritas para las Empresas con Corazón

Cáritas Diocesana de Barcelona estrena la revista "Aliances. La revista de Entidades con Corazón" y en el primer número ofrece dos artículos sobre responsabilidad social.

Joan Fontrodona habla de "La RSE, en el corazón de la empresa" y Josep Maria Canyelles sobre los "Retos en la excelencia social de las empresas".

Canyelles, socio consultor de Vector5 | excelencia y sostenibilidad y coordinador de Respon.cat, afirma que la tendencia es el negocio responsable y defiende que las empresas tienen que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social.

Fontrodona, profesor de ética empresarial en la Cátedra CaixaBank de Responsabilidad Social Corporativa de IESE Business School, afirma que implicarse en actividades de voluntariado o de acción social supone para las empresas despertar sus conciencias a una realidad diferente.

En la revista se explica que en el 2017 Cáritas Barcelona atendió a 22.635 personas en 401 proyectos diocesanos y a 73.676 más en las 170 Cáritas parroquiales y arciprestales.

Puede leer a continuación el artículo de Josep Maria Canyelles en el blog o en pdf (catalán):


Retos en la excelencia social de las empresas

La responsabilidad social no es una suma de buenas prácticas. Esta es una aclaración previa siempre necesaria porque a menudo se confunde la RSE con sus buenas prácticas: que una empresa promueva la conciliación de la vida laboral y familiar o contrate personas de colectivos con dificultad merece nuestro reconocimiento, pero no equivale directamente a RSE. La razón es que la RSE es más amplia, es un estilo de gestión, y ha de afectar a toda la organización de arriba a abajo y de un extremo al otro, lo que ciertamente se manifestará en forma de buenas prácticas. La dificultad es pasar de una aproximación basada en la mera adición de buenas prácticas a un modelo integral, que parta de la ética y genere sostenibilidad.
La tendencia es el negocio responsable. Cuando me preguntan por cuál es la tendencia, esta es la respuesta, que es como decir que la RSE tienda a ser realmente RSE, es decir, un enfoque transversal dentro de la organización y vinculado al modelo de negocio, no como una acción colateral. Estamos aún, por tanto, en el camino de descubrir el sentido empresarial de la RSE y como la ética empresarial deja de ser un oxímoron. Y respecto a donde se pone el foco de atención, diría que hay dos grandes líneas centrales: la empresa saludable, que pone el foco en la persona, y la economía circular, que es un enfoque tanto medioambiental como economicista. Hay que decir que la economía circular también genera beneficios sociales como, por ejemplo, las entidades sociales que recuperan piezas de ropa, que han generado muchos puestos de trabajo para colectivos con dificultades de inserción.
La responsabilidad social es la responsabilidad que asume una empresa u organización ante la sociedad por los impactos de su actividad y por la corresponsabilidad en los asuntos comunes que afectan a la sostenibilidad del mercado, de la sociedad y del medio ambiente. Metodológicamente, la RSE parte de la formulación de un compromiso ético orientado a la creación de valor sostenible en todos los vectores de impacto de la organización: social, económico, laboral, ambiental, buen gobierno. Se gestiona como un proceso de mejora continua que debe permitir tomar conciencia del contexto de sostenibilidad mediante la identificación de los temas relevantes y deldiálogo con los grupos de interés, así como rendir cuentas.
Algunas empresas han alcanzado la excelencia en el contexto de su actividad empresarial, en los procesos de gestión que les resultan conocidos. Pero las empresas tienen unas responsabilidades no sólo ante los clientes o ante las leyes sino que cada vez más van asumiendo que también tienen unas responsabilidades ante la sociedad, ante stakeholders diversos que presentan intereses legítimos. Y no todas las empresas que habían sobresalido en lo conocido han dado el salto que se deriva de aceptar que la licencia social para operar requiere conquistar nuevas legitimidades, requiere comprender el contexto cambiante de sostenibilidad para la actividad corporativa.
La empresa tiene que pasar de la excelencia operativa a la excelencia social, de fijar la mirada en los procesos convencionales a explorar nuevas miradas, nuevas demandas, nuevos retos, sobre áreas no tradicionales de la gestión empresarial. Si cada organización hace muy bien su trabajo cumpliendo con su misión pero, además, también incorpora criterios de funcionamiento que permitan abordar retos de la sociedad, tanto internalizando los impactos de la propia actividad empresarial como contribuyendo a resolver necesidades e inquietudes significativas, abordaremos la eficiencia social y la sociedad evolucionará con celeridad hacia mejores cotas de progreso. Esta es la responsabilidad de las empresas y las organizaciones ante la sociedad. Y esta es la visión sistémica que nos permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.
Josep Maria Canyelles. Socio de Vector5.cat. Promotor de ResponsabilitatGlobal.com. Coordinador de Respon.cat

23.9.18

[REFLEXIÓ] L'aprofundiment democràtic i la tensió públic-privat


El context democràtic actual presenta llums i ombres. La democràcia s'ha entès de maneres diferents en funció del moment històric i en nostre temps, també tenim una noció sobre què significa i com funciona. Sabem que hi ha una democràcia formal, que és assumida majoritàriament però que està perdent adeptes, i també sabem que podria haver-hi un aprofundiment democràtic a partir de construir una cultura participativa que permeti que la ciutadania i altres grups d'interès s'impliquin en la governança i que la presa de decisons no quedi relegada al vot cada quatre anys.

Per als que partim d'una cultura democràtica més conscient i que en defensem l'aprofundiment sembla que el camí evolutiu té una direcció indiscutible, vers majors cotes de participació, transparència, governança, implicació. Per això, vivim amb preocupació la constatació que arreu dels països de tradició democràtica es dona una pèrdua de suport, fet que es comprova amb l'ascens dels partits d'extrema dreta. Les persones que per diferents circumstàncies, siguin ideològiques, de valors, o senzillament de situacions de patiment personal, opten per renegar de la democràcia sempre han existit, però ara troben un espai de creixement en la mesura que creix la desafecció respecte als partits clàssics i la política convencional.

Es dona la circumstància que els reptes que ha d'abordar la política s'han fet més complexos alhora que la política ha anat perdent les eines necessàries per poder actuar, ja que el poder basat en el capital econòmic ha anat ocupant una posició preeminent aprofitant els processos de globalització i el desprestigi de la política.

De vegades, quan oposem els sectors públic i privat,  en el llenguatge col·loquial es tendeixen a confondre el poder de certs grups amb el sector privat en general, mentre que, en rigor, la major part del sector privat, el de les pimes, per exemple, acostuma a ser un perjudicat més pels grans poders econòmics. Per tant, no es tracta tant que el poder privat guanyi espai enfront el públic, sinó que certes oligarquies fan ús d'un poder no democràtic enfront dels interessos del bé comú, on podríem situar tant els poders públics com l'activitat econòmica privada que pot mostrar una responsabilitat envers la societat i aportar un equilibri en la governança.

Es desprèn del que hem afirmat, que certes grans corporacions no poden abordar la responsabilitat social, cosa que és certa si comprenem que l'RSE no una suma de bones pràctiques ambientals o socials, que pot ser que estiguin portant a terme, sinó que cal un enfocament integral, que també mostri un sentit ètic encarat a la generació de sostenibilitat pel que fa als impactes econòmics i de bon govern.

Sovint afirmem que, en siguem conscients o no, la democràcia es practica a diari. Acaba essent més important què comprem i a qui que no pas el vot cada quatre anys. El consum és el nostre vot diari i és el que atorga un poder real a certs grups, especialment a grans corporacions privades globals que exerceixen un poder que no els ha estat donat per una votació democràtica convencional però sí per una votació quotidiana. Ocupen un poder real i no oculten que el seu objectiu no té a veure amb el bé comú sinó que responen a un interès particular. I ho acceptem com a mal menor, sense alternativa.

La complexitat del problema també cal analitzar-la des dels errors de la cosa pública, amb pràctiques corruptes i ineficiències diverses. La manca de gestió de la responsabilitat social del sector públic ha estat dramàtica i ara en patim les conseqüències. Per a una part de la població, quin sentit de compromís ideològic pot sentir envers els poders públics quan percep que tenen poca capacitat real d'incidència i que de la que li resta en fan un mal ús?

La realitat actual és que la democràcia se'ns degrada. És greu. Ho pot ser més en un futur proper si no hi posem remei. Ens està passant com la granota que mor en un pot d'aigua que es va escalfant gradualment sense que pugui prendre consciència que l'augment de temperatura aviat serà excessiu per sobreviure. Per raons d'experiència històrica, sempre havíem pensat que les democràcies s'acabaven amb un cop d'estat a mans de militars o guàrdies civils armats.

Però ara la cosa va diferent. Com diu Daniel Innerarity en un article a La Vanguardia, cal pensar fora del marc mental del cop d'Estat o la insurrecció, i més en termes d'inadaptació, ineficiència, degradació o desequilibri. Més que complots contra la democràcia, el que cal és debilitat política, manca de confiança i negativisme dels electors, oportunisme dels agents polítics o desplaçament dels centres de decisió cap a llocs no controlables democràticament.

La lògica de la pèrdua de pes dels estats i d'una emergència galopant dels poders corporatius privats porta a una desfiguració del sentit del bé comú i a una legitimació alternativa de formes de poder basades en el lideratges de mercat. La combinació hibridada, com la presidència de Trump, no fa sinó accelerar el procés de degradació, i porta a la desconfiança en els poders públics els quals acabaran patint una confusió amb una mera empresa de serveis més que presta certs serveis, el règim de monopoli dels quals començarà a ser qüestionat. D'aquí a assistir a l'existència d'exèrcits de corporacions privades hi ha un pas. De fet, ja fa anys que algunes disposen de cossos armats per fer viable la seva operativa en certs territoris, o sigui que sols els cal oficialitzar-ho, presentar-los com un estalvi respecte als cossos armats públics, i guanyar la legitimitat fins i tot per fer alguna desfilada oficial! Si seguim comprant diamants de sang res no impedirà aquesta privatització absoluta.

En la tensió públic-privat, el sector públic històricament ha comès l'error de pretendre abastar un excés d'àrees. Quan un no sap identificar la seva missió fonamental i surt de les seves àrees de resultats clau corre el risc de mostrar febleses i desenfocar-se fins i tot de les activitats clau. L'estat del benestar suposà el desbordament de l'estat més enllà del que es coneix com l'impèrium, com la seguretat, els impostos, la legislació... Si bé  l'estat del benestar ha suposat a Europa el súmmum de la civilització, sotmès a una lògica de creixement acumulatiu sense factors de correcció ha creat un col·lapse convertint els serveis públics en un supermercat on s'oferia de tot i segurament res prou bé.

Cal garantir l'estat del benestar que tant ha costat guanyar amb noves maneres de gestionar-lo. En els serveis socials, per exemple, les entitats d'economia social poden gestionar alhora que poden mostrar més eficiència operativa i també social, ja que poden generar implicació de la societat, alhora que poden mantenir i millorar els valors públics. A més, aquest alliberament de la prestació directa permet que l'Administració pública es pugui centrar en allò que li és fonamental: assegurar la prestació, regular-la, finançar-la, avaluar-la... Sovint ha estat una ideologia intervencionista molt estesa i transversal la que ha volgut acaparar amb intenció electoralista més que no eficientista.

És urgent que el sector públic torni a recuperar el sentit de la política. Que se centri en allò que són les funcions bàsiques, que no es confongui en el mercat com un operador més, i que pugui mereixer el reconeixement de la ciutadania i recuperar la legititat perduda. La crisi del bé comú té com a principals responsables els gestors públics i la classe política. Igual que el descrèdit del progressisme té com a culpables els partits d'esquerres que s'havien fet seva l'expressió, o com la descristianització té com a culpables una institució eclesial que no ha sabut gestionar internament els valors que es preconitzen externament ni posar-se prou ràpidament al dia en els reptes de la societat. No vulguem lamentar el progrés d'altri perquè som cadascú de nosaltres els qui no estem essent nosaltres i ens desdibuixem.

Cal recuperar el nosaltres per poder retrobar el bé comú. Però també cal, ara per ara, una proactivitat més gran i fer una defensa aferrissada de la democràcia, la llibertat i el bé comú. Ens passa com amb els problemes de sostenibilitat ambiental del Planeta, que ja no n'hi ha prou amb començar a fer les coses millor sinó que caldria un pla de xoc urgent i contundent. Per una banda, com deia, ens cal arreplegar-nos per trobar la nostra essència, el que ens donarà fortalesa i, per altra banda, cal sortir a defensar desacomplexadament el bé comú en un moment en què ja no sabem molt bé què és l'interès general perquè tot és parcial i particular i interessat.

Podem trobar els reptes comuns en iniciatives com l'Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Finalment es tracta de posar la Persona enmig, posant en valor la dignitat de cadascú i els drets humans que ens acompanyen, alhora que situant l'espècie humana sota la imperiosa necessitat d'un equilibri que ens reclama el Planeta. I per a fer possible aquests reptes també hem d'abordar la Prosperitat, la Pau i els Partenariats. Remarco en majúscula les cinc P que ens proposa Nacions Unides.

Estem en moments de confrontació entre passat i futur, entre col·lapse i sostenibilitat, entre conflicte i pau, entre enfrontament i col·laboració... També entre populisme i democràcia, entre oligarquies i bé comú... Personalment, percebo que en el conflicte Catalunya - Espanya, hi ha una de les fronteres entre les dues maneres d'abordar el futur. Per una banda un estat -i molt àmpliament tota una societat- que conviu bé en aquesta disminució o degradació democràtica o que l'accepta passivament. I per altra banda, un poble que ha decidit que cal aprofundiment democràtic, i que donat que l'estat on es troba immers va en sentit oposat, ha de dotar-se d'unes estructures de poder diferenciades on fer possible el seu model.

Em fa la sensació que el que s'està dirimint en aquest racó de món té una gran centralitat en el món del segle XXI. Sota el que alguns poden veure solament com un conflicte d'interessos nacionals, de fet hi ha en joc si una societat té capacitat efectiva per defensar els drets col·lectius, si és possible fer-ho de manera radicalment pacífica, i quins són els límits d'un estat per defensar els interessos propis posant la seva integritat territorial per sobre de l'estat de dret. Com va dir l'expresident Clinton, el món serà català o talibà, i la va clavar perquè justament es tracta de comprovar si podem fer front als reptes de governança del segle XXI amb eines del segle XXI, bandejant la violència, fomentant el diàleg, i creant capital social.

El model espanyol està en els límits de la seva pròpia supervivència, amb un sistema corrupte que arriba fins al node més alt, amb una ruptura del principi de separació de poders i una judicatura impunement al servei dels interessos d'estat, amb uns mitjans de comunicació alineats amb el pensament únic i capaços de cocrear falses realitats, amb unes grans corporacions que defineixen la política i el sistema de partits creant lideratges i partits nous i intervenint en el dia a dia. El Procés ha fet evidenciar les clavegueres de l'estat, el fang sobre el qual s'edifica l'estat, la facilitat per enganyar les masses malgrat la societat de la informació, la nuesa del rei...

Per sobreviure, Espanya està reduint el perímetre democràtic, està transgredint les pròpies normes, està creant relats falsos, està alterant les realitats, està exercint violència contra persones honestes i pacífiques. I ho fa als ulls del món perquè sap que els estats es reconeixen entre ells i que miren cap a una altra banda. Ara els catalans hem de ser conscients que no solament estem mantenint un conflicte de poder amb l'estat: estem defensant el dret a l'aprofundiment democràtic, el dret a l'exercici real de la sobirania per part del poble, el dret a la presa de decisions de manera autònoma dels poders establerts empresarials, militars o polítics, el dret a ser capaços de definir el futur per nosaltres mateixos.

En altres conflictes territorials al llarg de la història també s'hi han jugat moltes altres coses que merament qui en surt vencedor per exercir el poder. Aquest també és un conflicte que ens transcendeix i del qual hem d'estar orgullosos i hem de seguir estant a l'alçada. Sucumbir seria acceptar que l'IBEX35 i la casa reial poden anul·lar la voluntat popular. Vèncer voldrà dir que si una societat té una voluntat profunda i raonable ha de disposar dels camins institucionalitzats per fer-la possible pacíficament. I això té uns efectes enormes en la defensa dels drets humans, del desenvolupament sostenible i de la prosperitat pacífica del món.