22.7.17

Agraïment als ‘ambaixadors’ de Vilanova


Vilanova disposa des de fa cinc mesos d'un grup de persones que actuen d’ambaixadors de la ciutat. Ara s’ha volgut fer un acte d’agraïment a aquestes persones amb una trajectòria professional reconeguda. El projecte ‘Ambaixadors’ és una de les accions previstes al Pla estratègic d’activitat econòmica de Vilanova. Els integrants del grup tenen l’encàrrec de representar la ciutat i portar-hi activitats científiques i petits congressos.


Vegeu vídeo Canal Blau o en arxiu.


Notícia anterior: Josep Maria Canyelles nomenat ambaixador de Vilanova i la Geltrú junt amb altres vuit persones per contribuir al desenvolupament de la ciutat

El grup d'ambaixadors és obert i està format inicialment per aquestes persones:

Michel André
Professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Director del Laboratori d'Aplicacions Bioacústiques (LAB). Els seus treballs estan centrats en el desenvolupament de tecnologies per al control de la contaminació acústica als mars.

Jordi Hernández Borrell
Institut Català de Nanotecnologia. Professor titular de l'àrea de Química Física de la Universitat de Barcelona. Investigador visitant en diferents universitats.

Anna Poch
Llicenciada en Periodisme i en Comunicació Audiovisual per La Universitat Pompeu Fabra. Actualment s'ocupa de la secció política de Televisió de Catalunya.

Sanjay Peters
Doctor en economia per la Universitat de Cambridge. Professor del Departament d'Economia i Director del Centre de Mercats Emergents d'IESE Business School a Barcelona.

Valentí Guasch
Director de l'Àrea de Rercerca i Transferència de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Joan Martí Molist
Doctor en Geologia per la Universitat de Barcelona.
Professor d'Investigació del CSIC i coordinador del Grup de Vulcanologia de Barcelona (GVB).

Antoni Mansilla
Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Conselles del grup Clada i Soci Director estratègic i de Desenvolupament de Lavola Consultors.

Eduard Brull
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials. Director General del Grup Qualitat.

Josep Maria Canyelles
Màster en Polítiques Públiques i Socials. Actualment lidera diferents iniciatives relacionades amb responsabilitat social en empreses i organitzacions, promotor de Responsabilitat Global, és el coordinador de Respon.cat i soci-consultor de Vector 5. Ha estat director de l'Institut Català del Voluntariat.

20.7.17

Responsabilitat Global s'adhereix al Manifest "Catalunya Democràcia Plena. Decidim ara, decidim sempre"

Responsabilitat Global s'adhereix al Manifest "Catalunya Democràcia Plena. Decidim ara, decidim sempre"

Decidim ara, decidim sempre

Per decidir, compta amb mi!

 Objectiu: Catalunya Democràcia Plena

Els adherits a aquest objectiu MANIFESTEM:
Per la millora de la vida de les persones i del món, creiem necessària i il·lusionant la constitució d’una República a Catalunya com a eina per instaurar una democràcia participativa, on les persones decidim més sovint a través de referèndums vinculants i processos deliberatius territorials, recollit en l’articulat de la nova constitució catalana per part dels nostres representants polítics.
Jo m’hi comprometo a participar. Per decidir, compta amb mi! [manifest sencer]

18.7.17

Caprabo i AMPANS obriran el primer supermercat de Catalunya gestionat íntegrament per persones amb discapacitat

Barcelona, ​​18 de juliol de 2017.- Caprabo i AMPANS obriran durant aquest any el primer supermercat de Catalunya gestionat de manera íntegra per persones amb discapacitat. L'acord ha estat signat avui pel director general de la companyia de supermercats, Martin Gandiaga, i el director general d’AMPANS, Toni Espinal.

Per Martin Gandiaga, "És un projecte d'innovació social que pensem obre noves oportunitats per a persones amb discapacitat i fa visible la diversitat de capacitats i les seves opcions professionals en un sector en què estàs en ple contacte amb la societat de manera intensa i diària". AMPANS fa una feina extraordinària. La nostra col·laboració amb AMPANS s'ha iniciat amb la incorporació dels productes de la Fundació en el nostre Programa de Proximitat per Comarques. D'aquesta col·laboració va sorgir la iniciativa d'obrir ara un supermercat ".

Per Toni Espinal, el nou establiment que donarà feina a 10 persones amb discapacitat intel·lectual, respon "al nostre caràcter emprenedor per generar oportunitats laborals per a les persones. Encara que el nostre objectiu primordial és acompanyar i preparar a les persones perquè puguin ocupar un lloc de treball en empreses de la comarca, l'obertura d'aquest establiment és un pas més en la diversificació laboral del nostre centre especial de treball, que entre altres negocis compta amb un restaurant o un garden, amb el que ja portem experiència en el tracte directe amb el públic. El model de franquícies de Caprabo ens apropa i ens fa visible en un entorn comunitari molt quotidià -com ho és anar al súper- i ens permet estar cada dia en contacte amb la societat ".

El nou establiment comercial és una franquícia i obrirà les seves portes en l'últim trimestre d'aquest any a Manresa.

AMPANS és una fundació amb una trajectòria de més de 50 anys d'història que, amb més de 700 professionals, treballa per promoure l'educació, la qualitat de vida i la inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, malaltia mental i en situació de vulnerabilitat, creant i gestionant centres, serveis, programes i suports. El 2016 va acompanyar un total de 2.228 persones en serveis d'escola d'educació especial, formació, treball, atenció diürna, ocupació terapèutica, acolliment residencial, oci, esport i tutela, promovent l'autonomia personal i la igualtat d'oportunitats. En l'àmbit laboral, crea empreses i serveis que donen feina a més de 200 persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat en els sectors de jardineria, neteja, serveis de suport a la indústria, arts gràfiques, medi ambient, o mitjançant un Garden a Santpedor (Bages ), un restaurant a Manresa (Canonge), Formatges Muntanyola i vins Urpina. En el darrer any ha aconseguit 233 insercions laborals en empreses de la comarca. El seu sistema de gestió organitzativa ha estat acreditat amb el model d'excel·lència europeu EFQM 500 + i és premi Factor Humà Mercè Sala 2017 pels seus valors i contribució social.

Caprabo, companyia de supermercats de referència, va néixer a la ciutat de Barcelona l'any 1959. És el supermercat més antic d'Espanya. Actualment té una xarxa de 325 supermercats, ubicats en el teixit urbà de les zones estratègiques de Catalunya i Navarra. Caprabo destaca per la seva innovació, qualitat de servei i personalització de l'oferta. Representa el supermercat urbà de prestacions amb el major nombre de referències per metre quadrat, que combina l'oferta d'estalvi amb l'oferta en marques més àmplia del mercat. Cada dia, més de 200.000 persones compren en els supermercats Caprabo. Més d'un milió de clients de Caprabo fan servir la seva targeta client Caprabo amb regularitat. Caprabo és pionera en la venda d'alimentació per Internet a través de Capraboacasa i ha estat la primera empresa de distribució a llançar al mercat una app de compra. Des de 2007, Caprabo forma part del Grup Eroski del que suposa el 20% del negoci.


Foto: Martin Gandiaga, director general de Caprabo, i Toni Espinal, director general d’AMPANS

9.7.17

El Parlament Europeu exigeix ​​que s'adoptin mesures contra l'obsolescència programada

El Parlament Europeu ha exigit aquest dimarts, en sessió plenària, que la Comissió Europea prengui mesures sobre la pràctica dels fabricants que tracten deliberadament de limitar la vida útil dels seus productes.

L'Eurocambra ha instat la Comissió a establir una definició jurídica del terme «obsolescència programada» en una resolució en què es demanava una millor reglamentació per garantir la durabilitat dels productes de consum. La resolució ha estat aprovada en sessió plenària a Estrasburg per 662 vots contra 32.

Aquesta resolució pretén fer front a l'obsolescència programada de productes tangibles i programes informàtics. Una iniciativa que impulsa criteris de resistència mínima, allargar la garantia si la reparació del producte requereix més d'un mes i incentius fiscals a favor d'articles duradors, de qualitat i reparables; així com afavorir la venda de segona mà, generant productes circulars i nous llocs de treball.

Els eurodiputats també han acordat que l'executiu de la UE hauria de treballar amb les autoritats de vigilància del mercat per examinar la possibilitat d'establir un sistema independent per analitzar els productes i detectar l'obsolescència programada, així com per exigir una millor protecció als consumidors.

Entre altres recomanacions, consideren primordial informar millor els consumidors del funcionament de la garantia legal de la conformitat, i demanen que la referència a la garantia aparegui en la seva integritat a la factura de compra del producte. Així mateix, han instat la Comissió que adopti iniciatives legislatives i mesures orientades a millorar la confiança dels consumidors.

El legislador verd Pascal Durand, que va redactar la resolució no vinculant, ha acollit amb satisfacció l'aclaparador suport al text i ha demanat a la Comissió que "assumeixi" les preocupacions dels diputats. "Ja sigui l'esgotament dels recursos, les emissions de transport, els residus o l'impacte en els pressupostos de les llars, la situació actual és clarament insostenible", ha declarat.

No obstant això, després de les esmenes en comissió que es van considerar àmpliament com una dilució de la proposta original de Durand, el Parlament ha deixat de demanar la prohibició de "productes en què la vida útil s'escurça deliberadament". Al mateix temps que han coincidit en "la necessitat de promoure una major durada dels productes, en particular mitjançant el tractament de l'obsolescència programada", els eurodiputats feien una crida més general per promoure productes "robustos, fàcilment reparables i de bona qualitat" i "criteris mínims de resistència". Això implicaria facilitar les reparacions "desanimant" la fixació de components com ara LEDs i bateries, assegurant que els components originals puguin ser reemplaçats.

La resolució també demana a la Comissió que fomenti la formació de persones per a reparar els productes antics i estimular un mercat de béns de segona mà.

Font: Economía Circular

El Parlamento Europeo exige que se adopten medidas contra la obsolescencia programada

El Parlamento Europeo ha exigido este martes, en sesión plenaria, que la Comisión Europea tome medidas sobre la práctica de los fabricantes que tratan deliberadamente de limitar la vida útil de sus productos.

La Eurocámara ha instado a la Comisión a que estableciera una definición jurídica del término «obsolescencia programada» en una resolución en la que se pedía una mejor reglamentación para garantizar la durabilidad de los productos de consumo. La resolución fue aprobada en sesión plenaria en Estrasburgo por 662 votos contra 32.

Esta resolución pretende hacer frente a la obsolescencia programada de productos tangibles y programas informáticos. Una iniciativa que impulsa criterios de resistencia mínima, alargar la garantía si la reparación del producto requiere más de un mes e incentivos fiscales en favor de artículos duraderos, de calidad y reparables; así como favorecer la venta de segunda mano, generando productos circulares y nuevos puestos de trabajo.

Los eurodiputados también han acordado que el ejecutivo de la UE debería trabajar con las autoridades de vigilancia del mercado para examinar la posibilidad de establecer un sistema independiente para analizar los productos y detectar la obsolescencia programada, así como para exigir una mejor protección a los consumidores.

Entre otras recomendaciones, consideran primordial informar mejor a los consumidores del funcionamiento de la garantía legal de la conformidad, y piden que la referencia a la garantía aparezca en su integridad en la factura de compra del producto. Asimismo, han instado a la Comisión a que adopte iniciativas legislativas y medidas orientadas a mejorar la confianza de los consumidores.

El legislador verde Pascal Durand, que redactó la resolución no vinculante, ha acogido con satisfacción el abrumador apoyo al texto y ha pedido a la Comisión que "asuma" las preocupaciones de los diputados. "Ya sea el agotamiento de los recursos, las emisiones de transporte, los residuos o el impacto en los presupuestos de los hogares, la situación actual es claramente insostenible", ha declarado.

Sin embargo, tras las enmiendas en comisión que se consideraron ampliamente como una dilución de la propuesta original de Durand, el Parlamento ha dejado de pedir una prohibición absoluta de "productos cuya vida útil se acorta deliberadamente". Al tiempo que han coincidido en "la necesidad de promover una mayor duración de los productos, en particular mediante el tratamiento de la obsolescencia programada", los eurodiputados hacían un llamamiento más general para promover productos "robustos, fácilmente reparables y de buena calidad" y "criterios mínimos de resistencia". Esto implicaría facilitar las reparaciones "desalentando" la fijación de componentes tales como LEDs y baterías, asegurando que los componentes originales puedan ser reemplazados.

La resolución también pide a la Comisión que fomente la formación de personas para reparar los productos antiguos y estimular un mercado de bienes de segunda mano.

Un observatori monitoritza la islamofòbia als mitjans

L’Institut Europeu de la Mediterrània i la Fundació Al Fanar han creat l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans. La iniciativa té un doble objectiu. Per una banda, identificar i denunciar les informacions que estigmatitzen el conjunt de persones musulmanes i l’islam. Per l’altra, difondre recomanacions i bones pràctiques per promoure una narrativa periodística més inclusiva i precisa. El manifest defensa “el paper que el bon periodisme, precís, equilibrat i conscient de la seva funció com a formador d’opinió i fixador d’imaginaris, pot jugar a l’hora de fomentar una societat inclusiva”.

Des de gener, el projecte monitoritza els diaris La Vanguardia, El Mundo, La Razón, 20 Minutos, El País i eldiario.es. L’Observatori no vol que la seva funció s’entengui com un “atac” als mitjans, sinó com “una aportació per proporcionar eines que facilitin la representació d’una societat diversa”. A banda de la identificació d’exemples d’islamofòbia i d’articles que no estigmatitzen l’islam, l’Observatori també recull iniciatives i bones pràctiques existents; inclou un glossari sobre l’islam, i ofereix articles sobre la qüestió elaborats ad hoc per al projecte. (de Comunicació 21, via AMIC.media)

25.6.17

Les traduccions interessades del New York Times i allò que des de NY no s'entén

  • El 'New York Times' es pronuncia en un editorial clar que té el govern espanyol per destintari: "El millor per a Espanya seria permetre el referèndum".
  • Els mitjans espanyolistes fan una traducció errònia interessada, com si també es demanés als catalans que votessin 'no'.
  • Després de The Irish Times, aquesta mateixa setmana, ara el rotatiu més important del món també explica a l'estat espanyol en què consisteix la democràcia.
"El millor per a Espanya seria permetre el referèndum i que els votants catalans rebutgessin la independència -com va passar al Quebec i a Escòcia. Aquesta és la recomanació que el diari nord-americà 'New York Times' fa al president espanyol, Mariano Rajoy.

Els missatges que conté l'editorial són de calibre. Deixa clar que s'ha convocat un referèndum, no una consulta; evidencia l'espoli fiscal acusant el govern espanyol de maltractar fiscalment Catalunya; dona a entendre que Rajoy no negocia "de bona fe"; mostra a l'estat espanyol en què consisteix la democràcia i la necessitat de trobar una "solució política" en lloc de la judicialització; ve a dir que el que l'estat espanyol ha de fer és solucionar tots els seus problemes, de governança, de corrupció... I deixa clar que estem parlant de democràcia, de posar les urnes, no de cap cop d'estat.

Què diu realment l’editorial de The New York Times sobre el referèndum d’independència de Catalunya? «Fixem-nos que el NYT no diu mai que el millor per Catalunya sigui que guanyi el no».
La frase que ha alçat la polèmica és l’última de l’editorial. En anglès diu: ‘The best outcome for Spain would be to permit the referendum, and for Catalan voters to reject independence.’ La traducció/interpretació que molts han fet d’aquesta frase és que el NYT recomana una cosa a Espanya i una a Catalunya: ‘el millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum’ i ‘el millor pels votants catalans seria refusar la independència’. Aquesta traducció que han fet immediatament mitjans i opinadors (amb l’excepció del diari El Món) té un petit problema: és equivocada! La traducció correcta de la frase és: ‘El millor resultat per Espanya seria permetre el referèndum i que en aquest referèndum els catalans refusessin la independència’. [del blog de Xavier Sala i Martín]
L'editorial de The New York Times fa mal a l'Estat espanyol perquè evidencia clarament que ha perdut la batalla pel relat, com no podia ser d'altra manera. Si una nació mostra de manera continuada i consistent la voluntat de decidir el seu futur, i es fa de manera pacífica, serena, amb voluntat de pacte, res pot impedir-ho i és absurd recórrer a interpretacions constitucionals, sense entendre que les lleis estan per a afavorir la democràcia i resoldre els problemes. Catalunya està demostrant com se solucionen els conflictes en el segle XXI.

Però hi ha una cosa que el diari nordamericà no entén prou bé. Parteixen de la idea que si Espanya accepta un referèndum seria l'equivalent a les maneres de fer de Canadà/Quebec i Gran Bretanya/Escòcia. Greu error, fruit de la distància. Primer perquè per Espanya el mer fet d'acceptar un referèndum, encara que guanyés el 'no' ja seria una derrota enorme en termes històrics per al seu orgull. Seria acceptar que Espanya no és "una, grande y libre", i això equivaldria a una estocada al seu orgull patri.

Però el desconeixement encara és més gran: una victòria del 'no', en absolut seria gestionada com un país civilitzat, a l'estil dels dos citats, sinó que permetria barra lliure per esborrar del mapa Catalunya, la seva llengua, la seva cultura, el seu progrés econòmic. Han consentit massa fins ara i així és com ho viuen. No és que no s'hagin disculpat per l'afusellament del president de Catalunya -ara que torna a ser d'actualitat-, és que l'esperit de Quevedo -avui portat al poder polític i econòmic- sembla viu: En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.

L'Agència Catalana de la Joventut, pionera de l'Economia del Bé Comú @Vector_5

  • Els resultats del balanç del Bé Comú elaborat els últims mesos situen a l'organisme al nivell mitjà i proposen 234 propostes de millora 
  • Vector 5 ha assessorat i acompanyat l'Agència en aquest procés participatiu pioner en el sector públic, després que també va facilitar-ho al Districte d'Horta-Guinardó de l'Ajuntament de Barcelona.
L’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), entitat de dret públic adscrita a la Direcció General de Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ha presentat els resultats del balanç del bé comú que ha estat elaborant els últims mesos, en un procés participatiu entre tots els treballadors. La puntuació assolida per l’ACJ ha resultat de 425 punts de 1.000 possibles, de manera que ha situat l’agència pública en la franja mitjana del barem.
Entre els punts més ben valorats internament pels treballadors de l’ACJ hi ha l’àmbit social i de foment dels valors del bé comú. En aquesta categoria, s’ha valorat molt positivament aspectes com ara la cooperació entre diferents agents per compartir actuacions, coneixement o finançament (79%), el foment dels valors relacionats amb els drets humans (68%) o el comportament ecològic (53%). En la categoria del finançament, la gestió transparent i democràtica de les finances ha merescut una àmplia aprovació (72%), així com també s’ha aprovat la gestió ecològica de les finances, amb l’elecció d’entitats que gestionen ecològicament els seus recursos o que inverteixen en projectes d’impacte ambient positiu (52%). Altres accions aprovades han estat, en la categoria de ciutadania, els mecanismes de l’ACJ per a la interrelació entre els diferents agents socials del territori (51%).
Al llarg del procés participatiu, els treballadors de Joventut han elaborat un total de 234 propostes de millora. D’aquestes, 43 propostes són en l’àmbit dels proveïdors; 28 se centren en els processos del finançament; 79 fan referència als empleats i empleades de l’ACJ; 55 estan enfocades a millorar aspectes sobre ciutadania i organitzacions juvenils; i les 29 restants fan referència a l’àmbit social i al foment dels valors del bé comú.
D’aquestes 234 propostes, un total de 42 han estat  seleccionades pels propis treballadors com a més rellevants i ara es començaran a posar en pràctica. D’aquestes propostes, en destaquen l’augment de recursos per millorar l’eficiència energètica i la inclusió d’aliments de proximitat dels albergs, avançar en el desplegament de la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil, millorar l’oferta social del Carnet Jove, incrementar el foment de proveïdors socials als processos de contractació o revisar la incidència dels programes de Joventut als joves amb més dificultats.
De fet, des de la Direcció de l’Agència i la Direcció General de Joventut destaquen que aquest ha estat un procés innovador i ple de potencialitats pel fons i per la forma, de manera que s’han detectat possibilitats de millora de l’ACJ, i a més a més s’ha fet amb la participació de les persones que formen part de l’ACJ.
Així mateix, s’ha fet notar que tres dels projectes més importants que té ara mateix l’ACJ en marxa, com són el nou contracte de subministres de productes de proximitat per als albergs de joventut, l’elaboració del contracte programa entre l’ACJ i la DGJ, i la Relació de Llocs de Treball, han de donar resposta a una bona part d’aquestes propostes de millora i situaran l’ACJ en un nivell més elevat de l’Economia del Bé Comú.
En aquest sentit, un cop finalitzat aquest procés d’autoavaluació interna, ara s’ha establert un calendari amb el pla de mesures a implementar, així com una comissió de seguiment que en garanteixi l’aplicació dintre el marge que la legislació i la situació econòmica permetin.
L’Agència Catalana de la Joventut s’ha convertit en el primer organisme de la Generalitat de Catalunya en fer un procés d’aquestes característiques i implementar un sistema de millora en la seva gestió basat en l’Índex del Bé Comú.
L’Economia del Bé Comú, promoguda per l'Associació Catalana per al Foment de l’ECB i inspirada per l’economista austríac Christian Felber, és un model socioeconòmic que pretén reorientar el model econòmic actual, basat en la maximització del benefici individual, i enfocar-lo al servei del bé comú. Aquest model es regeix per una sèrie de valors humans fonamentals que s’haurien d’aplicar a l’activitat econòmica: dignitat humana, solidaritat, sostenibilitat ecològica, justícia social, participació democràtica i transparència.
L’Agència Catalana de la Joventut, executora de les polítiques de joventut
L’Agència Catalana de la Joventut, creada per llei del Parlament de Catalunya el 2006, executa els programes per a l’emancipació de les persones joves els programes de foment de la participació impulsats per la Direcció General de Joventut, d’acord amb el Pla Nacional de Joventut, assessora els ens locals i impulsa i coordina la Xarxa Nacional d’Emancipació Juvenil. Així mateix, entre d’altres serveis, gestiona l’Observatori Català de la Joventut, la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat) i el Carnet Jove.
En l’actualitat, l’ACJ compta amb un total de 243 empleats, dels quals 130 duen a terme la seva tasca als albergs de la xarxa pública.
Més informació
Font: gencat

23.6.17

Prou fronteres en les emissions en català i prou incompliment de l'estat espanyol


He firmat la iniciativa PROU FRONTERES EN LES EMISSIONS EN CATALÀ!   

La nul·la reciprocitat o, en alguns casos, la reciprocitat parcial de les emissions de ràdio i de televisió en català entre els diversos territoris del domini lingüístic catalanoparlant suposen un atac frontal als drets lingüístics de més de 10 milions de ciutadans europeus. Aquesta restricció injustificada en la recepció dels mitjans de comunicació audiovisuals implica el menysteniment continuat dels Estats espanyol, francès i italià cap a la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), malgrat que fou signada per tots tres estats i ratificada per Espanya. A més, els tres estats incompleixen la Directiva 2010/13/CE, reguladora de la llibertat de circulació dels productes audiovisuals.

Per aquest motiu, vull adherir-me a la iniciativa de la Plataforma per la Llengua per traslladar a Europa la vulneració dels drets lingüístics dels catalanoparlants reconeguts a la CELRoM i a la Directiva 2010/13/UE, amb l’objectiu que la Comissió Europea i el Consell d’Europa es posicionin davant les autoritats espanyoles, franceses i italianes sobre la infracció d’aquests drets.

22.6.17

Cien empresas y organizaciones se comprometen en hacer de Catalunya un país socialmente responsable

2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Foto_col·lectiva
  • Durante todo un día, cien personas se han reunido en un evento singular en el Museo Víctor Balaguer de Vilanova y la Geltrú con la voluntad de relanzar la responsabilidad de empresas y organizaciones y proyectarla a los territorios.
  • Grandes empresas, microempresas, ONGs o universidades, entre otros han apostado por construir en positivo y usar su propia responsabilidad social para contribuir a hacer una sociedad mejor.
5 empresas pequeñas, 5 empresas medianas, 5 empresas grandes, 5 entidades sociales, 5 organismos culturales, 5 universidades, 5 organismos del gobierno … y así hasta cien personas de veinte tipologías diferentes congregaron el pasado jueves 8 de junio en la Biblioteca Museo Víctor Balaguer de Vilanova y la Geltrú para lanzar ideas y propuestas para hacer unos barrios, pueblos y ciudades más responsables, lo que incluye no sólo temas ambientales sino sociales, laborales, económicos o éticos.
Después de años en que algunas organizaciones se han estado esforzando en desarrollar su 2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Sala_plena1responsabilidad social, ahora se da un paso adelante y se pretende que estos compromisos corporativos también ayuden a abordar los retos del territorio. En el seminario se ha pidió contribuir a pueblos, barrios y comarcas responsables y en el Manifiesto que se aprobó también se comprometieron a trabajar para hacer de Catalunya un país socialmente responsable.
Fue un encuentro muy singular que quiere marcar un punto de arranque, organizada por Respon.cat, una iniciativa empresarial nacida hace tres años por ser el organismo de referencia en responsabilidad social en Cataluña.
Una de las características principales del RS responsabilidad social es el diálogo entre grupos de interés diversos y las alianzas. Como dice el lema, se pretenden explorar nuevas conversaciones entre sectores y organizaciones. Por ello, este encuentro tiene un significado muy potente para las empresas y organizaciones que están comprometidas con la gestión de la RS.
El seminario lleva por nombre TSR + 10 porque quiere resaltar que no se parte de cero: es heredero de lo que se hizo en mayo de 2007 en el Palau Maricel de Sitges, y que ha permitido que algunos municipios y comarcas ya se hayan orientado . Ahora se pretende dar un salto adelante, ya que los valores y las buenas prácticas de RS son parte de la competitividad regional, ayudan a captar talento, mejoran la calidad de vida, garantizan la sostenibilidad, y aportan reputación en el territorio.
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Taula_rodona1.1Por la tarde, el acto se ha abierto a otros participantes, con una mesa redonda donde diferentes ponentes han dado su punto de vista; la profesora Cristina Sánchez Miret sobre la reforma horaria; el diputado Carles Campuzano sobre la necesidad de construir un nuevo pacto social; la directora de FemCat, Teresa Navarro, sobre hacer de Catalunya uno de los mejores países del mundo; Jordi Griera, promotor de la Plataforma País Conscient sobre la creación de conciencia; Ramon Novell, director general de Cafés Novell, sobre la valoración de la transparencia y la autenticidad por parte de las nuevas generaciones. Maravillas Rojo, presidenta de Abacus, destacó el ejercicio de generosidad y complementariedad de este encuentro y ha reclamado que no se entienda la responsabilidad social como un apéndice sino que debe ser la manera de entender la gestión empresarial.

Josep Rull: esto que ha hecho hoy en Vilanova es un pequeño milagro
2017-06-08_Territori_Socialment_Responsable_Respon.cat_Taula_Josep_Rull2.1El conseller de Territorio y Sostenibilidad, Josep Rull, ha hecho la clausura del seminario calificando de pequeño milagro lo que hoy se ha vivido en Vilanova y la Geltrú, porque sólo desde el trabajo en red podemos construir grandes proyectos que transformen la realidad, y ha agradecido a los participantes que pensaran en grande. Rull ha hecho una comparación con Dinamarca y la capacidad de generar grandes consensos de país en las políticas publicas centrales, destacando que Cataluña puede caminar en este mismo sentido y construir grandes consensos de país, porque tenemos capacidad de diálogo, sentido de comunidad, y trabajo en red. Sin estos elementos no se puede aplicar el sentido de la responsabilidad social, concluyó.
El conseller ha dicho que la manera de incorporar la sostenibilidad hoy en día es con la economía circular y coincide en que los países que la están adoptando son los que las cosas les van mejor, que tienen más cohesión social, que crean más riqueza , y que crean puestos de trabajo de mayor calidad. Además, expresó que la apuesta por la economía circular no es sólo una cuestión ética ya que ha devenido más rentable que la economía lineal. Por ello, ha relativizado el posicionamiento del gobierno federal de EE.UU. ya que los estados tienen mucho poder y Trump apenas podrá ralentizar una lógica que va en contra de las decisiones tomadas por los estados más desarrollados de EEUU.
Josep Santacreu, presidente de Respon.cat, señaló que si años atrás hubiéramos diseñado un acto para hacer desde Respon.cat habría sido éste, de diálogo transversal y orientado al territorio. Ha justificado esta afirmación en el sentido de que hay que crear una cultura de la colaboración para que ninguno de los grandes retos importantes que tiene la sociedad se podrá resolver desde una acción unilateral. Santacreu, que es consejero delegado de DKV Seguros, también ha hecho un llamamiento al optimismo porque cada vez son más las empresas comprometidas, incomparable con hace veinte años cuando ellos empezaron a gestionar la RSC.
El acto ha recibido el apoyo de la Fundación Bancaria “la Caixa”, y Jaume Farré, director del Departamento de Integración Social, señaló que el concepto de territorio socialmente responsable es clave en su actividad, porque concentran muchas actividades en un mismo territorio y trabajan desde la proximidad y el trabajo en red, porque sólo así podremos hacer cambios relevantes haciendo evolucionar el contexto y contribuir a una sociedad mejor.
El empresariado local ha estado representado con la colaboración de la Federación Empresarial del Gran Penedès, y su presidente, Martí Sistané, manifestó que las empresas que no tengan valores dejarán de ser competitivas, y que la clave para gestionar empresarialmente la responsabilidad social es incorporándola en el modelo de negocio.
Miquel Forns, alcalde de Sitges, rememoró que el primer seminario de TSR se hizo hace diez años en Sitges, donde se lanzó la idea y se definió el concepto. Hornos ha intervenido como diputado de la Diputación de Barcelona, ​​y ha remarcado el compromiso de la corporación en la gestión de la propia responsabilidad social, con n plan director y un código ético, y también con el fomento de la RSE de las pymes y de los ayuntamientos.
En la inauguración de la mañana, Neus Lloveras, alcaldesa de Vilanova y la Geltrú, ha destacado el compromiso municipal con la responsabilidad social, por lo que ya se considera un ayuntamiento pionero en este enfoque. Albert Tubau, presidente del Instituto de Estudios Penedesencs, ha ligado el sentido del acto con el proyecto que intentó Víctor Balaguer en el siglo XIX poniendo en marcha la institución que lleva su nombre, en lo que fue un intento de construir una sociedad más justa, haciendo que la cultura llegara a las clases obreras y preocupándose por la cohesión social y la prosperidad.
Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, explicó que el seminario ha tenido un ritmo creciente y que se ha creado un clima muy positivo, partiendo de dinámicas entre organizaciones similares y terminando con acciones transversales, haciendo vivir intensamente el sentido de las colaboraciones en el territorio.
El Manifiesto de Vilanova y la Geltrú por unos Territorios Socialmente Responsables se divulgará para captar adhesiones y Respon.cat ayudará a sumar esfuerzos.
Entradas relacionadas:

Manifiesto de Vilanova i la Geltrú por unos Territorios Socialmente Responsables

TSR+10Reunidos en la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 8 de junio del año 2017, 100 organizaciones muy diversas y todas ellas comprometidas con el territorio y con el desarrollo sostenible manifiestan:  
  • Los retos de nuestra época son complejos. Sólo haremos frente a ellos con la implicación de todas las partes: la responsabilidad es compartida entre organizaciones públicas, privadas y sociales y debemos articular un sentido corporativo de compromiso para con el territorio.
  • Cada organización es corresponsable de su entorno social, ambiental, económico y emocional, y está llamada a crear a la vez valor económico y valor social. Ejercer la responsabilidad ante la sociedad requiere dialogar con el entorno, tomar conciencia del propio contexto de sostenibilidad, y convertirse en una organización positiva con personas positivas.
  • Cada persona es clave para el desarrollo de la responsabilidad social en todos sus diversos roles: como consumidora, trabajadora, directiva, inversora, ciudadana… Un TSR requiere personas libres, apoderadas y conscientes, que premien a las organizaciones más comprometidas.
  • Cada territorio debe hacer crecer en él los valores de la responsabilidadsocial, la ética, la sostenibilidad, la transparencia, la igualdad… y fomentar los comportamientos corporativos que permitan una mejor calidad de vida, respetuosa con las personas y el planeta y garantizando la paz y la prosperidad.
Entendemos el Territorio Socialmente Responsable (TSR) como un ecosistema de valores éticos, compromisos responsables y actitudes sostenibles localizados en un territorio a partir de la suma, interacción y corresponsabilización de las organizaciones y de las personas, que permiten abordar en ella los retos de sostenibilidad con soluciones que crean valor compartido. Las empresas y organizaciones somos parte de la sociedad. Decidimos ser parte de la solución. Queremos contribuir al bien común. Asumimos para nuestra generación los retos que la sociedad nos brinda.
  • Sentimos la necesidad de evolucionar hacia una cultura organizacional avanzada, armónica con las inquietudes de la sociedad, tanto desde la lógica sectorial como desde la lógica territorial.
  • Optamos por una competitividad regional responsable, a partir de una cultura abierta, acogedora y emprendedora, que capta talento y que sitúa a las personasen el centro de la actividad corporativa.
  • Creemos en un territorio que ama y promueve su patrimonio natural y cultural, y que es apreciado y reconocido por sus valores emprendedores y solidarios, por hacer compatible el desarrollo económico y la cohesión social, por su calidad democrática y modelos avanzados de gobernanza.
  • Promovemos las alianzas multilaterales y los espacios para la colaboración, donde poder innovar socialmente y generar consensos para abordar los retos de territorio, aprendiendo a desarrollar las capacidades de las organizaciones de crear valor compartido.
  • Apoyamos los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de Naciones Unidas, y nos comprometemos a desplegarlos localmente, captando y exportando las mejores prácticas, colaborando con los retos de la humanidad y contribuyendo a lograr una mayor sostenibilidad global.
  • Emplazamos a cada territorio a definir su propio modelo de responsabilidad social incorporando el modelo de sociedad al que aspira y consensuando los focos prioritarios donde las organizaciones pueden sumar su corresponsabilidadsocial.
  • Apelamos a todas las organizaciones de todos los sectores y dimensiones, empresas y gobiernos, organismos empresariales y agentes sociales, mundo educativo y académico, organizaciones ciudadanas y medios de comunicación, y la sociedad civil y la ciudadanía en general a integrar la responsabilidad social en su gestión en todos los ámbitos de impacto: económico, social, laboral, ambiental y buen gobierno, y promoverla de manera determinante en su esfera de influencia.
Empresas, instituciones y organizaciones de todas dimensiones, privadas, públicas o sociales, manifestamos el compromiso de contribuir a hacer de Cataluña un país socialmente responsable, con comarcas, pueblos, ciudades y barrios socialmente responsables, donde cada día sean más las organizaciones comprometidas y donde hagamos emerger los valores de un nuevo paradigma basado en la responsabilidad y la transparencia, la ética y la sostenibilidad.  Manifiesto_de_Vilanova_i_la_Geltru_por_unos_Territorios_Socialmente_Responsables_Respon.cat
Este Manifiesto está abiertp a adhesiones de personas y organizaciones que quieran adherirse.
Se pueden adherir rellenando este formulario
Se ha elaborado en el marco del Seminario de Territorios Socialmente Responsables TSR+10 convocado por Respon.cat, iniciativa empresarial para el desarrollo de la responsabilidad social en Catalunya.
Acceso al Manifiesto en PDF
Acceso a versión en catalán i versión en inglés.

Entradas relacionadas:

Manifest de Vilanova i la Geltrú per uns Territoris Socialment Responsables

TSR+10Reunits a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú el 8 de juny de l’any 2017, 100 organitzacions molt diverses i totes elles compromeses amb el territori i amb el desenvolupament sostenible manifesten: Els reptes de la nostra època són complexos. Sols hi farem front amb la implicació de totes les parts: la responsabilitat és compartida entre organitzacions públiques, privades i socials i cal articular un sentit corporatiu de compromís envers el territori.
  • Cada organització és coresponsable del seu entorn social, ambiental, econòmic i emocional, i està cridada a crear alhora valor econòmic i valor social. Exercir la responsabilitat davant la societat requereix dialogar amb l’entorn, prendre consciència del propi context de sostenibilitat, i esdevenir una organització positiva amb persones positives.
  • Cada persona és clau per al desenvolupament de la responsabilitat socialen tots els diversos rols: en tant que consumidores, treballadores, directives, inversores, ciutadanes… Un TSR requereix persones lliures, apoderades i conscients, que premiïn les organitzacions més compromeses
  • Cada territori ha de fer-hi créixer els valors de la responsabilitat social, l’ètica, la sostenibilitat, la transparència, la igualtat… i fomentar els comportaments corporatius que permetin una millor qualitat de vida, respectuosa amb les persones i el Planeta i garantint la pau i la prosperitat..
Entenem el Territori Socialment Responsable (TSR) com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i coresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit. Les empreses i organitzacions som part de la societat. Decidim ser part de la solució. Volem contribuir al bé comú. Assumim per a la nostra generació els reptes que la societat ens brinda.
  • Sentim la necessitat d’evolucionar vers una cultura organitzacional avançada, harmònica amb les inquietuds de la societat, tant des de la lògica sectorial com des de la lògica territorial.
  • Optem per una competitivitat regional responsable, a partir d’una cultura oberta, acollidora i emprenedora, que capta talent i que situa les persones en el centre de l’activitat corporativa.
  • Creiem en un territori que estima i promou el seu patrimoni natural i cultural, i que és apreciat i reconegut pels seus valors emprenedors i solidaris, per fer compatible eldesenvolupament econòmic i la cohesió social,  per la seva la seva qualitat democràtica i models avançats de governança.
  • Promovem les aliances multilateralsi els espais per a la col·laboració, on poder innovar socialmenti generar consensos per a abordar els reptes de territori, aprenent a desenvolupar les capacitats de les organitzacions de crear valor compartit.
  • Donem suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, i ens comprometem a desplegar-los localment, captant i exportant les millors pràctiques, col·laborant amb els reptes de la humanitat i contribuint a assolir una major sostenibilitat global.
  • Emplacem a cada territori a definir el seu propi model de responsabilitat social incorporant-hi el model de societat a què aspira i consensuant els focus prioritaris on les organitzacions poden sumar la seva coresponsabilitat social.
  • Fem una crida a totes les organitzacions de tots els sectors i dimensions, empreses i governs, organismes empresarials i agents socials, món educatiu i acadèmic, organitzacions ciutadanes i mitjans de comunicació, i la societat civil i la ciutadania en general a integrar la responsabilitat socialen la seva gestió en tots els àmbits d’impacte: econòmic, social, laboral, ambiental i bon govern, i a promoure-la de manera determinant en la seva esfera d’influència.
Empreses, institucions i organitzacions de totes dimensions, privades, públiques o socials, manifestem el compromís de contribuir a fer de Catalunya un país socialment responsable, amb comarques, pobles, ciutats i barris socialment responsables, on cada dia siguin més les organitzacions compromeses i on fem emergir els valors d’un nou paradigma basat en la responsabilitat i la transparència, l’ètica i la sostenibilitat.
Manifest_de_Vilanova_i_la_Geltru_per_uns_Territoris_Socialment_Responsables_Respon.cat
Aquest Manifest està obert a les adhesions de persones i organitzacions que hi vulguin donar suport.
Us hi podeu adherir emplenant aquest formulari
Es va elaborar en el marc del Seminari de Territoris Socialment Responsables TSR+10 convocat per Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya.

Accés al Manifest en PDF.
Accés a versió en castellà i versió en anglès.


Entrades relacionades: