23.2.18

Els cognoms com a patrimoni cultural

Llegeixo que alguns municipis conviden les famílies a valencianitzar els seus cognoms. Pot semblar que la normalització lingüística dels cognoms no és un element rellevant, i per descomptat no és al costat de la preservació de l'ús social de la llengua. Però també forma part del patrimoni cultural i és una manera de dignificar la llengua restituint a la seva forma normativa allò que va ser alterat intencionadament per part de funcionaris que actuaven sota l'interès de l'estat espanyol i en contra de les nacions que havien estat assimilades a les maneres de Castella, en llenguatge de l'època.

És positiu que aquests municipis es desprenenguin del complex d'inferioritat i es comenci a eliminar-se la idea que allò "valencià" és inferior al castellà, encara malaudarament predominant en molts estaments. Municipis de Castelló, com Benicàssim, Moncofa o la mateixa capital de la plana han iniciat una campanya per engrescar als nous pares que registrin els seus fills retornant la valencianització al seu cognom. Per exemple, llinatges com Casañ, Chordà i Zaragozà recuperarien la seva catalanitat si es registressin com Casany, Jordà i Saragossà. Lluny, doncs, comença a eliminar-se la idea que allò "valencià" és inferior al castellà.

Sota el lema "Benvinguts a casa", els consistoris demanen als pares que aprofitin els naixements per adequar "les grafies castellanitzades dels vostres cognoms". Aquesta iniciativa, per exemple a l'Ajuntament de Castelló, s'acompanya amb un regal: un pitet costat de la carta, ja que la reforma afectaria els nadons de la província. "Amb aquest regalet volem donar-vos l'enhorabona per la nova etapa que comenceu a les vostres vides i volem recordar la importància que té per a la nostra societat les decisions que prendreu en referència a la seva educació i sobretot a l'idioma que li parleu".

La protecció del patrimoni cultural forma part del Desenvolupament Sostenible i està inclòs a l'Agenda 2030 de Nacions Unides, amb el compromís dels estats, entre els quals l'espanyol. Abans d'ahir precisament en parlava a La UNESCO celebra el Dia de la Llengua amb el repte de preservar la diversitat lingüística per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). I deia que l'Objectiu 11: Fer les ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles explicita a la meta quarta: Enfortir els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.

Jo també vaig normalitzar el meu cognom. Abans ho havia fet amb el nom. En el cas del nom era traduir-lo -o millor dit, deixar de tenir-lo traduït en el Registre- mentre que en el cas del cognom era donar-li grafia correcta. Fa uns anys vaig aprofitar per cercar en quin moment el cognom de la meva família havia estat alterat i ho vaig trobar i explicar:

12.8.13 Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom fou castellanitzat, fa cinc generacions
  • Ja tinc confirmació documental de quan el meu cognom va ser castellanitzat
  • Fa cinc generacions, durant el primer terç del XIX, entre el meu quadravi Joseph Canyellas i el meu rebesavi Magí Cañellas es va produir la castellanització
Vaig néixer amb el cognom escrit amb grafia castellana, és a dir, Cañellas, tal com el vaig rebre del meu pare i de la resta d'avantpassats. Però quan vaig començar a aprendre a escriure en la meva llengua, el català, lògicament en cursos fora de l'escola, vaig comprendre que en algun moment de la història aquell cognom havia estat adulterat amb una intencionalitat paral·lela a tots els intents de fer desaparèixer la llengua catalana.

Sincerament no tenia cap indici de quan es podia haver produït aquest fet, però en tot cas era evident que la grafia original havia de ser amb el dígraf ny, com correspon a un cognom d'origen català. Per això vaig decidir de corregir-ne l'escriptura i, a partir aproximadament dels quinze anys, fer-lo amb ny.

Però hi havia un problema afegit. La forma Cañellas té un castellanisme intencionat (el canvi de ny a ñ) però també té una forma de plural -as, que no correspon a la prescriptiva -es. Però en aquest cas era degut a una confusió causada per la pròpia llengua, ja que en les pronúncies orientals es confonen les 'a' i les 'e' en posicions àtones. Donat que aquest fenomen és intrínsec a la pròpia evolució de la llengua i que en un cognom no cal aplicar-hi automàticament el corrector segons les normes de cada moment, vaig optar per la forma "Canyellas", entenent que deuria ser la forma autèntica prèvia a la castellanització. De fet, abans de la gramàtica de Pompeu Fabra, els plurals en -as eren els normals en català oriental.

Durant força anys vaig fer servir aquest nom, Josep Maria Canyellas i Pastó, tot i que tenia pendent de fer-ne el canvi oficial. De ben jove vaig fer el canvi oficial però sols del nom, de José María a Josep Maria, però en aquell moment el canvi de cognom era més difícil. Calia demostrar que socialment eres conegut amb l'altra forma, i efectivament vaig recollir un munt de cartes, articles i referències diverses. I quan ja en tenia més que suficients el camí es va aplanar i un nou marc legal va facilitar que el cognom és pogués adequar lingüísticament a la forma lingüísticament correcta sense necessitat de demostrar res.

Per a fer el canvi de cognom vaig voler fer-lo conjuntament amb la meva germana, per tal d'assegurar que correspongués a tota la família, i vaig fer el pas abans de passar-lo a la meva descendència. No cal passar-los problemes, si es poden evitar.

En aquell moment vam optar per catalanitzar-lo del tot, amb la terminació normativa en -es. Com que no teníem dades del cognom original, vam prendre aquesta opció. Però també perquè es feia complicat haver d'explicar-te permanentment: Canyellas amb ny i acabat en as; Pastó acabat amb o accentuada, sí, sense erra... i altres explicacions de la meva adreça que ara no venen al cas... Miri, em dic Canyelles, sense dir res més, i si ho anota malament és el seu problema, i si cal algun aclariment: "amb grafia catalana!", i llestos. Uf, quina tranquil·litat!

En tot cas, el segon cognom, Pastó, el vam deixar tal qual. També és un error degut a la pròpia llengua, no una interferència d'una altra llengua, i d'altra banda aquest cognom ja no el traspasso, de manera que penso que val la pena mantenir les diferents formes, ja continguin arcaismes, formes gramaticals antigues o variants diverses. Quan dic el segon cognom, doncs, encara m'he d'anar explicant, però aquí és certament necessari ja que l'habitual és que te l'escriguin normativament, Pastor. 

I avui mateix he descobert en quin moment -en quina generació- es va passar de Canyellas (ara ja confirmat l'acabament en -as) a Cañellas. No cal dir que mantindré el plural en -es! Però em suposa un plaer històrico-intel·lectual lingüístico-familiar tenir constància del moment i veure que en el fons és prou recent: el meu quadravi (és a dir, el quart avi), cinc generacions per sobre.

Joseph Canyellas y Olià va néixer a final del XVIII i va viure la primera part del segle XIX. Consta que va contraure noces el 28-1-1813 i segones noces el 30-5-1828, i que va tenir almenys sis fills del primer matrimoni, un dels quals, Magí Cañellas y Canals, és el meu rebesavi. I el fill d'aquest, Josep Cañellas y Rosell (1859-1948) és el meu besavi.

Com podeu observar sols el primer duu encara la ny. Però, de fet, en la seva vida -és a dir, en la paperassa oficial- el cognom va variar en aquest punt, en funció de qui era el prevere vicari que donava fe del bateig o casament i n'escrivia els noms.

Resulta curiós que el primer document amb el seu nom a què tinc accés és el del casament, i el prevere vicari de nom Francisco Capdevila l'escriu amb ñ, mentre que els altres posteriors, corresponents a batejos dels fills, consta el nom del pare amb ny, en documents redactats per altres preveres (Josephus Benaprès, Joseph del Carme). També el del segon casament consta en castellà, en aquest cas a càrrec del prevere Fra est? J. Pau Forment Franciscano.

Cal dir, doncs, que aquesta actitud provenia del fet que aquestes persones ja havien rebut una educació sovint castellanitzada, o si més no la seva jerarquia, mentre que la llengua catalana estava essent sistemàticament degradada fins al punt que sovint les mateixes persones que havien de donar fe podien començar a preferir la llengua que tenia darrera la força d'un estat, encara que no fos la seva i fins i tot encara que no tinguessin uns condicionants o instruccions de caràcter polític.

És més, en el moment en què apareix el primer document amb el cognom modificat (primer casament, al 28-1-1813), es dóna la circumstància que Catalunya no pertanyia a l'estat espanyol: per decret de Napoleó, de 26 de gener de 1812 fins al final de la guerra el maig de 1814, Catalunya va quedar incorporada a l'Imperi francès i la llengua i el dret del país fou respectat, de manera que en aquell moment no fou cap obligació normativa sinó el pes de la pressió constant.

Aquestes variacions mostren el moment o la generació en què es va produir el canvi. Diria que no són vacil·lacions en l'escriptura ja que hi ha tres preveres que ho fan amb ñ i els altres tres amb ny, coincidint, a més, que dos dels que opten per la forma castellanitzant tenen el propi nom castellanitzat (Francisco) o s'identifiquen amb una fórmula en castellà (Franciscano), fet que podria denotar un major grau de castellanització cultural per part d'aquestes persones. En qualsevol cas, no cal fer gaires conjectures perquè forma part d'un llarg període en què és prou conegut què succeí, de manera que és molt probable que pugui trobar documents d'altres avantpassats anteriors, del segle XVIII, després de la pèrdua de les Constitucions Catalanes, on  ja s'hagués començat a introduir la forma en ñ. El que sí que succeix en aquest inici de s.XIX és que les formes en ñ ja es van fixant oficialment i el cognom familiar ja no torna a aparèixer amb ny fins que a final del s.XX fem el canvi. [més]

Una proposta per la transparència en el periodisme: Què és el mapa de traçabilitat?

Per International Press Institute, via El Butlletí de l'AMIC

Com afrontar les notícies falses “fake news”? El mitjà digital Publico.es, en un esforç per contrarestar la informació falsa i generar confiança en el periodisme, aposta per Transparent Journalism Tool.


Lydia Aguirre, periodista i gerent de projecte de l’eina, assenyala per International Press Institute (IPI), que es tracta d’ “introduir una transparència radical en el procés editorial”.

En lloc de treballar amb algoritmes per tractar de determinar si una notícia és vertadera o falsa, Publico.es presenta les notícies amb un Mapa de transparència, el qual permet als ciutadans veure tota la informació darrere d’una història.

La informació inclourà les raons per cobrir un tema determinat, el nombre de persones que treballen en el contingut, les fonts validades i els documents consultats. Aguirre ressalta que “els ciutadans podran rastrejar, i replicar si volen, tot el procés editorial”.

En lloc d’anar després de les pròpies històries falses, Público va decidir fer el seu propi periodisme completament transparent per a aquells lectors que volien arribar al fons de les coses.

Els eurodiputats aproven normes per tenir edificis sostenibles

Aquest dimecres, 21 de febrer, el comitè ITRE del Parlament Europeu va donar un suport aclaparador a la Directiva revisada relativa al rendiment energètic dels edificis, l'eina principal de la UE per reduir les emissions d'un sector que s'estima representarà el 40% del consum total d'energia a Europa.

La comissió d'Indústria, Comerç, Recerca i Energia (ITRE) va votar a favor de l'acord polític assolit entre l'equip de negociació del Parlament Europeu i la Presidència Estònia del Consell en el tercer triàleg tripartit informal que va tenir lloc el 19 de desembre de 2017 , i que va ser aprovat pel COREPER (Comitè de Representants Permanent) el 31 de gener de 2018. La votació del ITRE va ser de 52 vots a favor, dos vots en contra i set abstencions.
La votació plenària es realitzarà a l'abril i s'espera que passi, després de les quals els Estats membres tindran 20 mesos per incorporar els elements de la nova Directiva al seu ordenament jurídic intern.
La Directiva revisada requerirà que els països de la UE elaborin estratègies de renovació a llarg termini a fi de descarbonitzar el parc immobiliari nacional d'edificis per a l'any 2050, i obligaria els governs a instal·lar una infraestructura bàsica per a recarregar els automòbils elèctrics en els edificis.
La legislació acordada en el triàleg al desembre passat va ser aprovada pels ambaixadors de la UE el 31 de gener, tot i que la Comissió esperava que el paquet definitiu de la Directiva fes més per facilitar que les llars recarreguin els vehicles elèctrics.
"El vot en la comissió ITRE vol dir que tenim, per fi, una imatge detallada i precisa del text revisat de la EPBD", va dir Adrian Joyce, secretari general de l'Aliança Europea d'Empreses per l'Eficiència Energètica en Edificis (EUROACE). "Amb aquest text a la mà podem avançar amb el nostre treball en xarxa per a exercir un paper de guia en l'ambiciosa implementació de l'EPBD revisada en els nostres estats membres, especialment en relació amb la preparació i el desplegament d'estratègies de renovació a llarg termini, que portarà beneficis tangibles a tots els ciutadans de la UE ".
La Directiva revisada relativa a l'eficiència energètica dels edificis modifica la Directiva 2010/31/UE i complementa les mesures previstes a la Directiva sobre l'eficiència energètica, així com la legislació de la UE en matèria d'eficiència energètica dels productes. Forma part del conjunt de mesures sobre energia neta presentat per la Comissió el 30 de novembre de 2016. En concret, la Directiva revisada promou treballs de renovació rendibles, introdueix un indicador d'intel·ligència per als edificis, simplifica les inspeccions dels sistemes de calefacció i aire condicionat i fomenta així mateix l'electromobilitat mitjançant la creació de places d'aparcament per a vehicles elèctrics.


Font: economiacircular.org

21.2.18

[VÍDEO] Dia Internacional de la Llengua 2018 [ca][es]

[ca] Des que l'any 1999 va ser establert per la UNESCO, cada 21 de febrer se celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna, en reconeixement a les més de 6.000 llengües humanes, i amb l’objectiu de fomentar la importància de la diversitat lingüística i el plurilingüisme. Amb aquest apunt en el bloc ens sumem a aquesta celebració, com ja hem fet en altres ocasions anteriorment. Aporto tres materials audiovisuals sobre RSE i llengua, dues conferènciaesen castellà fetes en jornades al País Basc, i una entrevista en català feta com a material docent de la UOC:

[es] Desde que en 1999 fue establecido por la UNESCO, cada 21 de febrero se celebra el Día Internacional de la Lengua Materna, en reconocimiento a las más de 6.000 lenguas humanas, y con el objetivo de fomentar la importancia de la diversidad lingüística y el plurilingüismo. Con este apunte en el blog nos sumamos a esta celebración, como ya hemos hecho en otras ocasiones anteriormente. Aporto tres materiales audiovisuales sobre RSE y lengua, dos conferencias en castellano hechas en jornada en el País Vasco, y una entrevista en catalán hecha como material docente de la UOC:



Data: 2 març 2017

Conferencia de Josep Maria Canyelles sobre RSE i llengües a Oarsoaldea (Euskadi)


 


Data: 25 maig 2012

Entrevista amb Josep M. Canyelles sobre RSE i llengües per al Postgrau en Gestió de la Diversitat Lingüística i Cultural.


 

Data: 29 nov. 2011
2011-11-17 30+10 mintegia.Josep Maria Canyelles, Responsabilitat Global





La UNESCO celebra el Día de la Lengua con el reto de preservar la diversidad lingüística para contribuir a los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS)

Hoy 21 de febrero es el Día Internacional de la Lengua materna, promovido por la UNESCO. El lema que ha escogido para celebrar la edición de este año 2018 es preservar la diversidad lingüística y promover el plurilingüismo para apoyar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de Naciones Unidas, contenidos en la Agenda 2030.

Los ODS están planteados transversalmente y los temas de diversidad lingüística y cultural se pueden vincular a diferentes objetivos, especialmente el Objetivo 4: Garantizar una educación inclusiva, equitativa y de calidad y promover oportunidades de aprendizaje durante toda la vida para todos, el Objetivo 16: Promover sociedades pacíficas e inclusivas, y el Objetivo 11: Lograr que las ciudades y los asentamientos humanos sean inclusivos, seguros, resilientes y sostenibles, el 4 en el campo educativo, el 16 en el campo de gobernanza y el 11 en cuanto a las ciudades y territorios. De hecho, la cuarta meta del 11 establece: Redoblar los esfuerzos para proteger y salvaguardar el patrimonio cultural y natural del mundo.

Pero también el Objetivo 8: Promover el crecimiento económico sostenido, inclusivo y sostenible, el empleo pleno y productivo y el trabajo decente para todos y el Objetivo 12: Garantizar modalidades de consumo y producción sostenibles en cuanto más directamente a las empresas tanto interna como externamente.

Aunque podríamos añadir el Objetivo 3: Garantizar una vida sana y promover el bienestar para todos en todas las edades a partir del sentido moderno de la salud. Y en los casos de comunidades indígenas también habría que incluir el Objetivo 10: Reducir la desigualdad en y entre los países


             

Para sumarnos al Día, hemos publicado este artículo:

La UNESCO celebra el Dia de la Llengua amb el repte de preservar la diversitat lingüística per contribuir als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

Avui 21 de febrer és el Dia Internacional de la Llengua materna, promogut per la UNESCO. El lema que ha escollit per a celebrar l'edició d'enguany 2018 és preservar la diversitat lingüística i promoure el plurilingüisme per donar suport als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, continguts a l'Agenda 2030.

Els ODS estan plantejats transversalment i els temes de diversitat lingüística i cultural es poden vincular a diferents objectius, especialment l'Objectiu 4: Garantir una educació inclusiva i de qualitat per a tothom i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida,  l'Objectiu 16: Promoure societats justes, pacífiques i inclusives, i el Objectiu 11: Fer les ciutats inclusives, segures, resilients i sostenibles, el 4 en el camp educatiu, el 16 en el camp de governança i l'11 quant a les ciutats i territoris. De fet, la meta quarta de l'11 estableix: Enfortir els esforços per protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món.

Però també l'Objectiu 8: Fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom i l'Objectiu 12: Garantir models de consum i producció sostenibles pel que fa més directament a les empreses tant internament com externament.

Encara podríem afegir l'Objectiu 3: Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats a partir del sentit modern de la salut. I en els casos de comunitats indígenes també caldria incloure l'Objectiu 10: Reduir la desigualtat dins i entre els països


             

Per sumar-nos al Dia, hem publicat aquest article:

Gestionar l'RSE: n'hi ha prou amb superar la llei?


Sovint es diu que la responsabilitat social parteix del compliment de la llei. Però complir la norma pot anar associat a limitar-se a complir-ne l'articulat de tal manera que no es doni resposta efectiva a allò que aquesta pretenia. L'enfocament del compliance està adquirint molta importància, cosa que és molt positiva, però sota un enfocament preventiu legalista no es garanteix necessàriament que integri uns valors de responsabilitat envers la societat. En darrer terme podríem trobar el frau de llei.

Una empresa que gestioni la responsabilitat social ha partir d'un compromís ètic formalitzat d'alguna manera, perdurable en el temps i coherent en la transversalitat dins l'organització. Aquests compromisos han de generar sostenibilitat en tots els vectors d'impacte, econòmic, laboral, social, ambiental i bon govern.

Però cal una metodologia de gestió que acompanyi i desenvolupi aquest punt de partida ètic i aquesta finalitat sostenible. Aquesta metodologia, si parlem d'RSE, requereix prendre consciència del context ètic o de sostenibilitat de l'empresa, cosa que implica diàleg amb grups d'interès i definició de la materialitat. També cal rendir comptes amb transparència, però quedem-nos ara en la comprensió de què vol dir per a una empresa en concret, en un sector, en un mercat, en una societat, actuar de manera socialment responsable.

Gestionar l'RSE no és com un check list. No és tan fàcil. Té la complexitat que no és el mateix per a cada organització, la qual ha de fer aquest esforç de comprendre, d'imbuir-se d'uns valors, de trobar les millors pràctiques... Comprendre el propi context de sostenibilitat és clau. Això vol dir comprendre què espera la societat de la nostra empresa, fent esment a tots els grups d'interès que tinguem, els que plantegin demandes legítimes i especialment alineades o no discrepants amb l'ètica i la sostenibilitat.

El marc legal no és sols un límit a partir del qual podem començar a fer RSE. És alguna cosa més. Les lleis -si no és que han quedat desfasades- també són una manera de comprendre què és el que la societat espera de les empreses, segons com el legislador ho ha interpretat. I en aquest sentit, en una gestió socialment responsable no tocaria sols complir l'articulat de la llei sinó sentir-se coresponsable del que la regulació pretenia per al bé comú de la societat.

No és estrany que empreses que fan poc més que complir la normativa ambiental mostrin al web corporatiu una gran sensibilitat envers el medi ambient. No és dolent ja que contribueixen a expressar un compromís envers els valors ambientals i implica que el compliment no és solament perquè una llei hi obliga sinó perquè és la voluntat de la societat, la qual és compartida per aquella empresa que vol sentir-se i ser reconeguda com a part de la societat, no solament d'un mercat sotmès a unes regulacions.

Seria bo que en matèries com la llengua es pogués fer un abordatge similar. La gestió de la diversitat és fonamental dins de l'RSE. I la llengua, com la cultura en general, forma part d'una àrea de diversitat molt important. De fet, és una àrea que per les sensibilitats que mou, seria bo que més empreses abordin proactivament i amb responsabilitat social i no deixin solament en mans de la política. Una organització es podria remetre als acords internacionals sobre la matèria. I per descomptat, també a les constitucions de cada país, de manera que una empresa es podria preguntar, en el nostre cas, què fa per donar compliment a allò que preveu la Constitució espanyola en el respecte i protecció de la riquesa que suposen les diferents llengües. O anant més enllà, com una empresa aplica el criteri segons el qual a l'estat hi ha nacionalitats i regions. I això mateix respecte al que preveu l'Estatut o altres desplegaments normatius. Finalment la pregunta seria, com l'empresa dona resposta a una voluntat de la societat de garantir l'ús social d'una llengua, fet que en part però no plenament queda recollit en l'articulat d'algunes lleis.

Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses s’haurien de moure entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat) i el de responsabilitat social (ser sensible a les inquietuds de la societat). Al costat de la regulació normativa, l’RS obre les portes a un marc de relació en el qual les empreses puguin desenvolupar compromisos a partir d’una millor comprensió de les demandes de la societat, dialogant amb grups d’interès i trobant les millors pràctiques.

En conclusió, per gestionar l'RSE no n'hi ha prou amb complir l'articulat de la norma i anar una mica més enllà. Cal complir l'expectativa que té la societat sobre aquella matèria i que el legislador ha redactat en forma normativa, fet que implica comprendre els interessos de la societat i el propi context de sostenibilitat. I una altra reflexió diferent que ara no toca és la que correspondria a la mala legislació, l'acumulació desordenada i sobreposada, els marcs que han quedat desfasats pel pas del temps i per l'evolució de la mentalitat social, o aquelles normes que no s'adequen als estàndards d'una cultura democràtica que la humanitat demana. 

Gestionar la RSE: ¿basta con superar la ley?

A menudo se dice que la responsabilidad social parte del cumplimiento de la ley. Pero cumplir la norma puede ir asociado a limitarse a cumplir su articulado de tal manera que no se dé respuesta efectiva a lo que esta pretendía. El enfoque del compliance está adquiriendo mucha importancia, lo que es muy positivo, pero bajo un enfoque preventivo legalista no se garantiza necesariamente que integre unos valores de responsabilidad hacia la sociedad. En último término podríamos encontrar el fraude de ley.
 
Una empresa que gestione la responsabilidad social ha partir de un compromiso ético formalizado de alguna manera, perdurable en el tiempo y coherente en la transversalidad dentro de la organización. Estos compromisos deben generar sostenibilidad en todos los vectores de impacto, económico, laboral, social, ambiental y buen gobierno.
 
Pero hace falta una metodología de gestión que acompañe y desarrolle este punto de partida ético y este fin sostenible. Esta metodología, si hablamos de RSE, requiere tomar conciencia del contexto ético o de sostenibilidad de la empresa, lo que implica diálogo con grupos de interés y definición de la materialidad. También hay que rendir cuentas con transparencia, pero quedémonos ahora en la comprensión de lo que significa para una empresa en concreto, en un sector, en un mercado, en una sociedad, actuar de manera socialmente responsable.
Gestionar la RSE no es como un check list. No es tan fácil. Tiene la complejidad que no es lo mismo para cada organización, la cual tiene que hacer este esfuerzo de comprender, de imbuirse de unos valores, de encontrar las mejores prácticas... Comprender el propio contexto de sostenibilidad es clave. Esto significa comprender qué espera la sociedad de nuestra empresa, haciendo mención a todos los grupos de interés que tengamos, los que planteen demandas legítimas y especialmente alineadas o no discrepantes con la ética y la sostenibilidad.
El marco legal no es sólo un límite a partir del cual podemos empezar a hacer RSE. Es algo más. Las leyes -si no es que han quedado desfasadas- también son una manera de comprender qué es lo que la sociedad espera de las empresas, según como el legislador lo ha interpretado. Y en este sentido, en una gestión socialmente responsable no tocaría sólo cumplir el articulado de la ley sino sentirse corresponsable de lo que la regulación pretendía para el bien común de la sociedad.
No es extraño que empresas que hacen poco más que cumplir la normativa ambiental muestren en la web corporativa una gran sensibilidad hacia el medio ambiente. No es malo ya que contribuyen a expresar un compromiso para con los valores ambientales e implica que el cumplimiento no es sólo porque una ley obliga sino porque es la voluntad de la sociedad, la cual es compartida por aquella empresa que quiere sentirse y ser reconocida como parte de la sociedad, no sólo de un mercado sometido a unas regulaciones.
Sería bueno que en materias como la lengua se pudiera hacer un abordaje similar. La gestión de la diversidad es fundamental dentro de la RSE. Y la lengua, como la cultura en general, forma parte de un área de diversidad muy importante. De hecho, es un área que por las sensibilidades que mueve, sería bueno que más empresas aborden proactivamente y con responsabilidad social y no dejen solo en manos de la política. Una organización se podría remitir a los acuerdos internacionales sobre la materia. Y por supuesto, también a las constituciones de cada país, por lo que una empresa se podría preguntar, en nuestro caso, que hace para dar cumplimiento a lo previsto en la Constitución española en el respeto y protección de la riqueza que suponen las diferentes lenguas. O yendo más allá, como una empresa aplica el criterio según el cual en el Estado hay nacionalidades y regiones. Y eso mismo respecto a lo previsto en el Estatut d'Autonomia u otros desarrollos normativos. Finalmente la pregunta sería, como la empresa da respuesta a una voluntad de la sociedad de garantizar el uso social de una lengua, lo que en parte pero no plenamente queda recogido en el articulado de algunas leyes.
Ante una materia tan sensible como la lengua, las empresas deberían moverse entre tres vectores: el legal (garantizar su cumplimiento), el comercial (incorporar criterios de mercado) y el de responsabilidad social (ser sensible a las inquietudes de la sociedad). Junto a la regulación normativa, la RS abre las puertas a un marco de relación en el que las empresas puedan desarrollar compromisos a partir de una mejor comprensión de las demandas de la sociedad, dialogando con grupos de interés y encontrando las mejores prácticas.

En conclusión, para gestionar la RSE no es suficiente con cumplir el articulado de la norma e ir un poco más allá. Hay que cumplir la expectativa que tiene la sociedad sobre esa materia y que el legislador ha redactado en forma normativa, lo que implica comprender los intereses de la sociedad y el propio contexto de sostenibilidad. Y otra reflexión diferente que ahora no toca es la que correspondería a la mala legislación, la acumulación desordenada y sobrepuesta, los marcos que han quedado desfasados ​​por el paso del tiempo y por la evolución de la mentalidad social, o aquellas normas que no adecuan a los estándares de una cultura democrática que la humanidad pide. 


20.2.18

L’Economia Circular a Catalunya


L’Economia Circular a Catalunya
Mapeig i anàlisi d’oportunitats de l’oferta de solucions per a l’economia circular a Catalunya.

Anàlisi d’oportunitats


L’economia circular està en el punt de mira de les polítiques europees. En un context mundial de recursos sobreexplotats i sota pressió, ningú no es qüestiona la importància de prendre en consideració la sostenibilitat en les estratègies empresarials, els models de negoci i el disseny de productes i serveis. Això és clau per avançar cap a una economia més competitiva, responsable i circular per al progrés i el benestar social.

A Europa només s’aprofita el 5% del valor original dels materials i de l’energia utilitzats, fet que posa de manifest la necessitat d’implementar estratègies d’economia circular en un context de recursos limitats. A finals de desembre del 2015 la Comissió Europea impulsa el paquet d’economia circular amb les fites següents per al 2030:
  • Reduir a la meitat el malbaratament d’aliments.
  • 65 % de reciclatge de residus municipals.
  • 75 % de reciclatge de residus d’envasos.
  • Que el màxim de residus a dipòsit/abocador sigui del 10%
L’economia circular té com a objectius:
  • Que el valor dels productes, materials i recursos es mantingui el màxim de temps possible dins l’economia.
  • Que es generin el mínim de residus possible.
  • Caminar cap a l’objectiu de màxima eficiència en l ́ús de recursos, reduint el consum de matèries primeres i energia, i residus i emissions en els processos productius.
  • L’aplicació de l’economia circular requereix un canvi de visió, tant empresarial com individual repensant les maneres de produir i consumir.
Resum executiu

― La sostenibilitat està en el punt de mira de les polítiques europees. L’economia circular n’és un eix clau.
―S’han detectat a Catalunya 391 empreses que ofereixen solucions d’economia circular, tenen una facturació agregada d’11.038 M€ i donen feina a 70.419 treballadors (2014).
― 4.090 M€ de la facturació d’aquestes empreses està exclusivament vinculada a l’economia circular (2015). Aquest volum de facturació representa el 2% del total del PIB català (2014).
―El 91% de les empreses identificades són pimes (menors de 250 treballadors) i el 83% són empreses constituïdes abans de l’any 2007 (empreses de més de 10 anys de vida).
―En termes de facturació, 6 grans operadors de residus concentren més d’una tercera part del volum de negoci total estimat en economia circular.
Residus i materials són els subsegments amb més massa crítica dins de l’oferta d’economia circular.
― Barcelona és la província on es concentren més empreses (76%). La segueixen Girona (9%) i Lleida (6%). 
― El 52,2% de les empreses del segment són exportadores i el 12,2% tenen filial a l’estranger.
―A Catalunya hi ha diverses iniciatives i entitats relacionades amb l’economia circular: Administracions públiques que impulsen projectes i iniciatives, clústers organitzats, universitats, centres tecnològics i altres agents, fires i xarxes internacionals. 
― Dins de l’Smart City Expo World Congress, es duu a terme el Circular Economy European Summit. 

Podeu accedir a l'estudi que formula un mapeig de les empreses que ofereixen solucions per a l’economia circular a Catalunya, segmentació i quantificació i fa una identificació d’oportunitats d’aquestes empreses en els àmbits de la internacionalització, la inversió estrangera i la innovació.

19.2.18

La Unió Catalana d'Hospitals presenta a Taipei les Pautes de progrés, el model de gestió de l'RSE desenvolupat per Vector5

La Unió Catalana d'Hospitals va participar al 41è Congrés Mundial d'Hospitals, celebrat a Taipei, on va presentar el model de gestió de la responsabilitat social corporativa que Vector5 ha desenvolupat i que es va adaptar al sector social i sanitari.

La Unió és l'associació empresarial de referència al sector sanitari i social, integrada per més de cent entitats sanitàries, socials i d'atenció a la dependència, que agrupen al voltant de 400 centres i a uns 60.000 professionals. A més s'hi sumen una vintena d'associats col·laboradors.


Vector5 | excel·lència i sostenibilitat és una empresa de consultoria especialitzada en responsabilitat social des d'una perspectiva orientada a la creació de valor i a la competitivitat empresarial. La col·laboració amb La Unió es remunta a uns anys enrere i ha ajudat a desenvolupar la gestió de l'RSC tant a la patronal com en organitzacions membres.

El model de Pauta de progrés permet que una organització pugui valorar quin és la seva posició en la gestió de la responsabilitat social en cada matèria alhora que pugui percebre el camí recorregut i a recórrer, partint d'una comprensió de l'RSC com una gestió contínua orientada a la millora permanent i que l'organització ha d'anar desenvolupant progressivament per mitjà d'una metodologia determinada.

Fruit de la col·laboració amb la International Hospital Federation (IHF), La Unió i alguns dels seus associats han estat presents a la 41a. edició del Congrés Mundial d'Hospitals, que es va celebrar a Taipei (Taiwan) entre el 7 i el 9 de novembre, amb el títol 'Patient-friendly and smarter Healthcare'. En aquesta ocasió, La Unió va organitzar una sessió paral·lela sobre la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) a les entitats de salut i socials, la qual va tenir lloc el 8 de novembre. La sessió portava per títol 'The promotion of CSR from a healthcare providers association: the improvement of governance as an element of quality in management. Some demonstrative experiences' i va permetre conèixer els projectes que diverses entitats associades estan duent a terme en aquest àmbit.

A part dels casos concrets que es van presentar, Anna Riera, directora de Participació Associativa de La Unió, va fer una explicació sobre com es treballa i es potencia l'RSC des de l'associació empresarial.
A la sessió, Ma. Emilia Gil, adjunta a la Direcció General de Mútua Terrassa, va presentar el cas de la Fundació Integralia Vallès com a exemple d'iniciativa en l'àmbit de la Responsabilitat Social. La sessió organitzada per La Unió també va servir per conèixer el compromís mediambiental dins del projecte global d'RSC de la Fundació Sanitària de Mollet, el qual va ser presentat per la directora mèdica d'aquesta entitat, Xènia Acebes. Finalment, el tercer cas va girar entorn a l'autonomia de l'equip de salut, amb la gestió social com a factor integrador, i va anar a càrrec de Marta Barahona, directora de Gestió de Clients de l'Hospital Plató.

A més, es va potenciar que tant els associats com La Unió mateixa presentessin comunicacions o pòsters al Congrés.

Font

18.2.18

Newsletter Responsabilitat Jornada transferència 2018

[ca] Ja podeu accedir a l'última newsletter, on aportem articles i informació d'esdeveniments sobre RSE. Entreu al newsletter: Versió en català GENER 2018

[es] Ya puede acceder a la última newsletter, donde aportamos artículos y información de eventos sobre RSE. Entren al newsletter:  Versión en castellano ENERO 2018

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters

17.2.18

Newsletter Responsabilitat Global - Febrer / Febrer 2018

[ca] Ja podeu accedir a l'última newsletter, on aportem articles i informació d'esdeveniments sobre RSE. Entreu al newsletter: Versió català FEBRER 2018

[es] Ya puede acceder a la última newsletter, donde aportamos artículos y información de eventos sobre RSE. Entren al newsletter: Versión castellano FEBRERO 2018

[ca] Veure llistat tots els newsletters
[es] Ver listado todos los newsletters