21.4.17

Presentació de noves eines per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe

ToleranciazeroEl proper 4 de maig a Barcelona el Consell de Relacions Laborals presenta la nova Guia i el Decàleg per a la prevenció i abordatge de l'assetjament sexual i per raó de sexe en l’entorn laboral

Les empreses estan obligades a adoptar mesures específiques i arbitrar procediments per prevenir i donar resposta a les reclamacions d’assetjament sexual i per raó de sexe.

El 4 de maig tindrà lloc a Barcelona una jornada amb l'objectiu de presentar la Guia d’elaboració del protocol per a la prevenció i abordatge de l'assetjament sexual i per raó de sexe en l’entorn laboral.

Aquesta guia és una eina que facilita i ajuda a les empreses a complir amb aquesta obligació i que permet, amb una prèvia adaptació a les especificitats de cada empresa, obtenir un Protocol complet per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

Un altre dels objectius de la jornada es presentar el Decàleg Tolerància Zero amb l’assetjament sexual i per raó de sexe en l’entorn laboral.

En aquesta sessió ens acompanyaran dues experiències empresarials com a exemple de bones pràctiques i es lliurarà un exemplar de la guia i del decàleg.

Font

18.4.17

Àmbit d'organitzacions dins del Pla de Valors de Catalunya


El Govern de Catalunya, conscient de la seva responsabilitat històrica, el 2011 va decidir impulsar amb la societat civil una reflexió profunda sobre la realitat de la nostra societat, amb un Projecte orientat a inspirar i promoure una cultura cívica que doni una resposta adaptativa, des dels poders públics, als grans reptes que té plantejats avui dia el nostre país.

El Pla de Valors parla del País que ens agradaria construir. I ho fa des de l’experiència d’un model de democràcia col·laborativa i participativa en el que polítics i societat civil, junts, esdevenen protagonistes.

El Pla de Valors té la voluntat d’inspirar el Govern i a totes les persones que es troben en nodes d’influència al nostre país per tal que despleguin polítiques i accions que acompanyin el procés de transformació que la ciutadania ja ha emprès amb múltiples iniciatives, i creïn les condicions que afavoreixin el Creixement en Qualitat Humana en tots els àmbits de la societat.

Web del Pla: www.pladevalors.cat

A continuació podeu llegir el material de l'àmbit temàtic d'organitzacions, on vaig poder participar durant els tres anys que ha durat l'elaboració del Pla:

Missió

Avançar vers una visió humanista i sistèmica de les organitzacions empresarials, administracions públiques i del tercer sector, per tal que aportin un valor veritable a la societat a través dels seus productes, serveis i activitats centrats en les persones i orientats al bé comú. És a dir, que siguin innovadores, sostenibles econòmicament, socialment i ambientalment, i amb un lideratge responsable que els permeti integrar les dimensions ètica i emocional, i fer-ho en clau de gènere, i promoure el desenvolupament professional i humà dels seus col·laboradors i col·laboradores.

Aspiracions

Empresa

  • Unes organitzacions empresarials amb valors (igualtat d’oportunitats, confiança, cooperació, participació, en clau de gènere, eficiència, transparència, voluntat de servei i de bé comú) que juguen un rol de lideratge en el procés de transició cap al nou paradigma.
  • Unes organitzacions empresarials que aprofiten la gran oportunitat d’aquesta crisi per impulsar un model organitzatiu amb menys contradiccions, més responsable, més sostenible i més humà.
  • Unes organitzacions empresarials que, a més del benefici empresarial, tenen clar que el cor de l’organització ha de ser la persona, i que hi actuen en conseqüència.
  • Unes organitzacions empresarials sostenibles, que creen valor social, econòmic i ambiental a través dels seus productes i serveis, centrats en les persones i orientats al bé comú.
  • Unes organitzacions empresarials saludables i respectuoses amb l’entorn que fomenten la dignitat de les persones i vetllen pel seu ple desenvolupament professional i humà.
  • Unes organitzacions empresarials que creen un entorn social conscient i responsable, favorable a la nova cultura empresarial, per tal configurar un mercat que demana productes i serveis amb valors.

Administracions públiques

    • Unes administracions públiques que posen la persona en el centre de tota consideració i sintonitzen amb els valors i les tendències tangibles i intangibles de caràcter constructiu de la societat i les incorporen a la seva acció de servei.
    • Unes administracions públiques que acullen les aspiracions de benestar integral de la societat, s’orienten al bé comú, creen valor social i hi contribueixen de manera creativa i constructiva.
    • Unes administracions públiques que desenvolupen la seva responsabilitat social, prioritzen l’honestedat i la transparència i donen resposta als reptes ètics i de sostenibilitat.
    • Unes administracions públiques que incrementen la sensibilitat davant de la vulnerabilitat, que treballen intensament per evitar la discriminació i l’exclusió social, que s’esforcen per assolir la igualtat d’oportunitats, l’equitat de gènere i l’assoliment d’altres canvis socials significatius.
    • Unes administracions públiques que incorporen una visió sistèmica, que han transformat a fons el seu model organitzatiu per reduir-ne els aspectes normatius i burocràtics i augmentar-ne els d’innovació, flexibilitat, eficiència i excel·lència.
    • Unes organitzacions que estimulen el potencial inherent, l’equitat de gènere, l’emprenedoria, el talent i la creativitat dels seus col·laboradors, que promouen el lideratge conscient i la cooperació, que incentiven la millora professional i el desenvolupament personal i les competències emocionals i vetllen pel benestar personal en la feina.
    • Unes administracions públiques interconnectades, que col·laboren lleialment i es reforcen efectivament en totes les dimensions territorials i sectorials, que eviten enfrontaments i duplicitats, administren bé els recursos i desenvolupen sinergies positives entre elles.
    • Unes administracions públiques que fomenten el diàleg intersectorial amb l’empresa i el tercer sector, i que hi aconsegueixen una col·laboració fluida, confiada i generosa que fa possible una bona governança.
    • Unes administracions públiques que atreuen talent i en què els serveis que ofereixin i les persones que en formen part són reconeguts i valorats per tota la societat com una aportació al desenvolupament democràtic del país.

Tercer sector

      • Un tercer sector atractiu i que canalitza la força associativa, que centra la seva activitat en la missió, els principis ètics i els valors.
      • Un tercer sector al servei de les persones, responsable amb l’entorn, les noves generacions, i compromès en la construcció d’un futur millor.
      • Un tercer sector coherent i exemplar que fa autocrítica i s’exigeix més proximitat i l’assoliment de resultats.
      • Un tercer sector amb una sòlida base social integrada en la missió, que coopera en xarxa, supera personalismes, és referent de participació democtràtica i disposa de llibertat per prendre decisions.
      • Un tercer sector generador de consciència i de responsabilitat social, amb capacitat d’incidència política, que promou una governança basada en la coresponsabilitat i la vocació de servei.
      • Un tercer sector amb equilibri col·laboratiu de voluntariat i professionals.
      • Un tercer sector que genera oportunitats per a tothom i transforma les realitats seguint les aspiracions del conjunt de la societat.
      • Un tercer sector que fomenta models organitzatius que posen la persona en el centre de tota consideració, competent en la gestió i que exerceix un lideratge de qualitat.
      • Un tercer sector que esdevé escola de ciutadania, que fomenta el canvi en les persones per assolir una autèntica transformació global.
      • Un tercer sector que supera plantejaments endògens i facilita el diàleg cooperatiu entre el sector públic i el sector privat, que comparteix coneixement, recursos i projectes, i que en millora l’impacte i guanya legitimitat.

Línies estratègiques

Empresa

      1. Model: promoure organitzacions empresarials amb sentit, amb una missió orientada a crear valor social i econòmic de manera compatible amb el bé comú, i amb unes activitats, productes i serveis, que hi siguin plenament coherents.
      2. Gestió: promoure organitzacions empresarials saludables que respectin la dignitat de les persones i fomentin el seu desenvolupament professional i humà, que siguin respectuoses amb l’entorn i que retornin a la societat una part del valor que n’obtenen.
      3. Entorn: promoure més consciència i responsabilitat social per part de les forces de la demanda.

Administracions públiques

      1. Model: promoure Administracions Públiques amb sentit, és a dir, amb una missió de servei, orientades al bé comú i a crear valor social, amb models organitzatius, normatius i procediments que hi siguin plenament coherents.
      2. Gestió: promoure Administracions Públiques que respectin la dignitat de les persones, fomentin el seu desenvolupament professional i humà i siguin eficients en l’ús de tots els recursos que administren.
      3. Entorn: promoure més consciència i responsabilitat per fomentar la col·laboració lleial entre les institucions, les administracions públiques i la ciutadania.

Tercer sector

    1. Model: consolidar i promoure organitzacions amb sentit, orientades a l’assoliment de la seva missió i a la creació de valor orientat al bé comú.
    2. Gestió: promoure organitzacions del tercer sector que s’impliquen, cooperen i creixen, personalment i col·lectivament, que assoleixen amb eficiència els objectius que es plantegen sobre la base dels valors que comparteixen, amb capacitat d’adaptació i sense perdre la seva essència.
    3. Entorn: avançar en connectivitat, permeabilitat, cooperació i pràctica democràtica, contribuint a generar consciència i responsabilitat social, amb exemplaritat i transparència.
DESCARREGAR EL DOCUMENT 
 
Entrades publicades sobre el Pla Nacional de Valors de Catalunya: 

 

16.4.17

Vector 5 participa en l'acompanyament a governs locals de la Diputació de Barcelona. Capellades també desenvolupa la seva responsabilitat social

En el marc d'un pla pilot de la Diputació de Barcelona de suport a la gestió de la responsabilitat social municipal, aquesta setmana es va treballar la diagnosi i algunes propostes amb l'equip de govern de l'Ajuntament de Capellades.

Josep Maria Canyelles, de l'empresa experta Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, ha fet l'acompanyament a l'Ajuntament, s'ha dialogat amb l'equip tècnic i amb l'equip de govern, i finalment s'ha presentat una diagnosi amb les bones pràctiques i les àrees de millora, amb algunes propostes sobre les quals s'està reflexionant per establir una priorització.

Al web municipal s'ha presentat la notícia, amb una fotografia on es veu l'alcalde acompanyat de l'equip de govern, l'expert Josep Maria Canyelles i Mònica Pagès, tècnica de la Diputació de Barcelona:

Lliurament a l ’Ajuntament de Capellades de la diagnosi de la Responsabilitat Social
Dimecres, 12 d'abril de 2017

Des de l’Ajuntament de Capellades, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, s’està treballant en l’elaboració d’un Pla de Responsabilitat Social de l’Ajuntament de Capellades.

El projecte està dirigit per Josep Maria Canyelles, un dels impulsors d’aquest concepte a Catalunya.

Durant uns mesos s’ha estat treballant en la diagnosi i elaboració del Pla. A la trobada d’aquesta setmana s’ha fet el retorn a l’equip de govern de l’informe de diagnosi de les cinc dimensions de la responsabilitat social, bon govern, social, laboral, econòmica i medi ambiental.

En aquest sentit, el regidor d’Acció Social, Salvador Vives, valora molt positivament l’informe de diagnosi que ens han lliurat i que abans de dos mesos es realitzarà el tancament definitiu de les bones pràctiques més destacades que s’han identificat i les àrees de millora en matèria de Responsabilitat Social.

14.4.17

El MIT premiarà els desobedients

El Media Lab crea un premi de 250.000 dòlars per als que trenquin les regles perquè "no pots canviar el món sent obedient"

Les paraules investigació, lideratge, disrupció i innovació se senten habitualment als passadissos de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), una de les institucions científiques més importants del món. Ara els líders del MIT Media Lab, un centre d'investigació interdisciplinària dins del MIT, volen afegir un altre vocable al lèxic de la institució: desobediència.

Segons Joi Ito, director del MIT Media Lab, cal incloure aquest terme perquè en ocasions només és possible avançar trencant algunes normes: "No pots canviar el món sent obedient". Per això han creat un premi anomenat MIT Media Lab Disobedience Award amb el qual recompensaran amb 250.000 dòlars una persona o grup que exerceixi la "desobediència constructiva", que és aquella que "es realitza de manera ètica i responsable i comporta un impacte social positiu". El premi, obert a disciplines tan diverses com la investigació científica, innovació tecnològica, drets civils, llibertat d'expressió o drets humans, serà finançat per Reid Hoffman, cofundador i director executiu de Linkedin. Es podrà nominar "qualsevol persona viva o grup que estigui o hagi estat implicat en actes de desobediència responsable, honrada i ètica a l'autoritat amb l'objectiu de beneficiar la societat". També es recorda que no es tracta de donar suport actes de violència, terrorisme o comportaments irresponsables i que "el principal objectiu del premi és l'impacte social positiu"

Han indicat que amb aquest premi no es vol animar la gent a una desobediència injustificada, sinó que "hi ha ocasions en què hem de fer cas als nostres principis i valorar si les lleis o regles són justes o han de ser qüestionades". Han vaticinat que el guanyador del premi serà "aquella persona que millor ens ajudi a entendre quan té sentit ser desobedient".
[més info a El País]


We are now accepting nominations for the first-ever MIT Media Lab Disobedience Award, which carries a $250,000 cash prize, no strings attached.
This award will go to a person or group engaged in what we believe is an extraordinary example of disobedience for the benefit of society.

What does this mean? Societies and institutions lean toward order and away from chaos. While necessary for functioning, structure can also stifle creativity, flexibility, and productive change–and ultimately, society's health and sustainability. This is true from academia, to corporations, governments, the sciences, and our local communities.

With this award, we honor work that impacts society in positive ways, and is consistent with a set of key principles. These principles include non-violence, creativity, courage, and taking responsibility for one’s actions. This disobedience is not limited to specific disciplines; examples include scientific research, civil rights, freedom of speech, human rights, and the freedom to innovate. 
 

El MIT premiará a los desobedientes

El Media Lab crea un premio de 250.000 dólares para quienes rompan las reglas porque "no puedes cambiar el mundo siendo obediente”

Las palabras investigación, liderazgo, disrupción e innovación se escuchan habitualmente en los pasillos del Instituto Tecnológico de Massachusetts (MIT), una de las instituciones científicas más importantes del mundo. Ahora los líderes del MIT Media Lab, un centro de investigación interdisciplinar dentro de MIT, quieren añadir otro vocablo al léxico de la institución: desobediencia.

Según Joi Ito, director del MIT Media Lab, es necesario incluir este término porque en ocasiones solo es posible avanzar rompiendo algunas normas: “No puedes cambiar el mundo siendo obediente”. Por ello han creado un premio llamado MIT Media Lab Disobedience Award con el que recompensarán con 250.000 dólares a una persona o grupo que ejerza la “desobediencia constructiva”, que es aquella que “se realiza de manera ética y responsable y conlleva un impacto social positivo”. El premio, abierto a disciplinas tan diversas como la investigación científica, innovación tecnológica, derechos civiles, libertad de expresión o derechos humanos, será financiado por Reid Hoffman, cofundador y director ejecutivo de Linkedin. Se podrá nominar a “cualquier persona viva o grupo que esté o haya estado implicado en actos de desobediencia responsable, honrada y ética a la autoridad con el objetivo de beneficiar a la sociedad”. También se recuerda que no se trata de apoyar actos de violencia, terrorismo o comportamientos irresponsables y que “el principal objetivo del premio es el impacto social positivo”

Han indicado que con este premio no se desea animar a la gente a una desobediencia injustificada, sino que “hay ocasiones en las que debemos hacer caso a nuestros principios y valorar si las leyes o reglas son justas o deben ser cuestionadas”. Han vaticinado que el ganador del premio será “aquella persona que mejor nos ayude a entender cuándo tiene sentido ser desobediente”. [más info en El País]

We are now accepting nominations for the first-ever MIT Media Lab Disobedience Award, which carries a $250,000 cash prize, no strings attached.
This award will go to a person or group engaged in what we believe is an extraordinary example of disobedience for the benefit of society.

What does this mean? Societies and institutions lean toward order and away from chaos. While necessary for functioning, structure can also stifle creativity, flexibility, and productive change–and ultimately, society's health and sustainability. This is true from academia, to corporations, governments, the sciences, and our local communities.

With this award, we honor work that impacts society in positive ways, and is consistent with a set of key principles. These principles include non-violence, creativity, courage, and taking responsibility for one’s actions. This disobedience is not limited to specific disciplines; examples include scientific research, civil rights, freedom of speech, human rights, and the freedom to innovate. 

L'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món

  • El Govern impulsa el Pla Nacional per a la implementació de l'Agenda 2030 de les Nacions Unides
  • L'elaboració d'aquest Pla referma el compromís de Catalunya amb la comunitat internacional L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de Nacions Unides el 2015 amb l’objectiu d’estimular un pla d’acció a favor de les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i l’accés a la justícia
  • El disseny del Pla parteix de l’informe “L’Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món” elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)
L’informe del CADS 'L'Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món' analitza els primers 16 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), molts dels quals estan estretament interrelacionats (l’ODS 17, pel seu caràcter instrumental, ha quedat fora de l’anàlisi). 

Per a cada ODS, l’informe conté una breu diagnosi a escala mundial i europea, que serveix al lector per contextualitzar l’àmbit d’anàlisi relatiu a l’ODS.  A continuació, i fita per fita, s’incorpora una breu diagnosi del context català i s’apunten els principals reptes que se’n desprenen. Finalment, i a partir del contingut que s’acaba de descriure, s’inclou un apartat que apunta els reptes que el CADS considera cabdals en relació a l’ODS objecte d’anàlisi.

L'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 25 de setembre del 2015 - mitjançant la resolució “Transformar el nostre món: l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible”- amb l’objectiu d’estimular l’acció en 5 esferes d’importància crítica (conegudes com 'les 5 P'): les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat.



ODS 1

ODS 2

ODS 3
ODS 4
ODS 5
ODS 6
ODS 7
ODS 8
ODS 9
ODS 10
ODS 11

ODS 12
ODS 13
ODS 14
ODS 15
ODS 16

19.3.17

[ARTICLE] Interferències de les empreses en les polítiques públiques @PetrolisIndep @ClubRACC

Del títol es podria desprendre que em proposo fer un al·legat contra les actituds de les corporacions privades que exerceixen influència en les polítiques públiques. De fet, m'agradaria fer el contrari. Defensar situacions en què les interferències poden ser positives i creadores de bé comú.

Pel que fa les primeres, donaria per molt. En qualsevol cas, sempre caldria examinar primer si els mecanismes són legals, si es fan amb transparència, si la demanda és legítima, com afecta el bé comú, i com afecta els interessos de les altres parts i, per tant, el valor compartit. Ara em centraré en casos en què la pressió o influència s'exerceix sota una intenció ètica, a partir de casos d'actualitat d'aquesta setmana.

Primer exemple. El president del RACC ha adreçat personal una carta a tots els socis per mostrar la preocupació per com el Govern i l'Ajuntament pretenen prohibir la circulació de vehicles antics per a evitar el efectes contaminants. Es posiciona defensant la millora de la qualitat de l'aire però de manera que també es garanteixi la mobilitat de les persones i, en conseqüència, anuncien que sols donaran suport a les mesures si prèviament es realitzen millores significatives en el transport públic i s'estableixen ajuts econòmics per als usuaris que es veuran obligats a substituir el seu vehicle, probablement els col·lectius més vulnerables.

Millorar el transport públic és d'interès general, i adaptar les polítiques públiques perquè tinguin una visió transversal quant als seus efectes i assegurar que no perjudiquin els sectors més vulnerables també. Segurament, el RACC també hi té un interès corporatiu, però sigui com sigui la demanda és raonable en termes d'interès general. Amb bon sentit de l'equanimitat, fan referència explícita a qui té la màxima responsabilitat en les greus mancances en les infraestructures metropolitanes i catalanes en general, l'Administració de l'Estat. Finalment, no solament expressen un posicionament sinó que es predisposen a dialogar amb les autoritats, amb preguntes que ja anticipen, entre les quals, per exemple, per què es prohibeix la circulació de turismes, mentre que no s’apliquen restriccions als camions més antics, quan es consideren grans emissors de partícules contaminants.

Segon exemple. La Paeria de Lleida va manifestar per boca de la màxima autoritat que, en relació amb el compliment de la Llei de Memòria Històrica, si algú no volia una placa franquista amb el jou i les fletxes a casa seva que "agafés un tornavís" i la despengés ell mateix. L’empresa Petrolis Independents va iniciar una campanya, junt amb organitzacions veïnals i socials, per retirar les plaques franquistes dels carrers de Lleida. Després de l'acció feta pels voluntaris de l'empresa i altres organitzacions, el batlle va començar demanant a Petrolis Independents que acabi amb la retirada de plaques franquistes i en menys d'una setmana ha canviat el seu discurs i ha tramès una carta als propietaris on se'ls demana permís per treure les plaques si els veïns estan d'acord amb complir la llei.

Els propietaris de Petrolis Independents, Joan Canadell i Jordi Roset, han volgut recordar al batlle de Lleida que ‘està incomplint la Llei de Memòria Històrica, que estableix molt clarament que els ajuntaments, amb els seus propis recursos, han d’eliminar els símbols franquistes que perviuen als seus municipis’. L'empresa fins i tot ha elaborat un vídeo tutorial sobre com es treuen les plaques. Canadell, president de l'empresa, ha considerat que no és cosa d'una empresa de petrolis fer-se càrrec de la retirada de les plaques, tot i que el cost econòmic és zero, i ha instat a l'Ajuntament a ocupar-se'n directament, però ha assenyalat que si finalment cal, no tindrien cap inconvenient a assumir-ne ells mateixos la responsabilitat, i que "la societat civil sempre actua quan els governants no responen". Coincidint amb aquest fet, l'Ajuntament d'Alacant va treure les plaques franquistes dels vials però una resolució judicial va ordenar recol·locar-les, de manera que en ple sXXI es tornava a posar una placa rememorant la División Azul. Cap empresa va moure un dit, potser perquè van creure que no toca demanar el compliment de les lleis democràtiques ni demanar que no es malversin els recursos públics en tornar a reposar unes plaques que, en uns mesos, caldrà tornar a treure.

Són dos exemples molt diferents, però que mostren com el paper d'una empresa pot afavorir que la política no visqui aïllada de la societat, que no es cregui amb el dret d'exercir el poder emanat d'unes urnes sense un diàleg permanent, sense unes bones pràctiques contrastades, i sense uns criteris d'eficiència i d'orientació al bé comú. Evidentment, cal que aquestes intervencions empresarials estiguin alineades amb el bé comú.

Per cert, us imagineu que l'IBEX35 s'hagués mostrat crític envers la creació fa uns anys d'una nova llengua a l'estat espanyol, el LAPAO? Segurament el govern no hauria pogut avalar tals polítiques sense comptar amb el silenci displicent del món empresarial. Però per què haurien d'haver entrat en política? Doncs perquè defensar que 1+1 són 2 no és política, és sentit comú, i quan la política entra en terrenys que no li pertoquen perquè pertanyen a la ciència, la societat civil li ha de parar els peus abans que la bogeria sigui imparable.

[ARTÍCULO] Interferencias de las empresas en las políticas públicas @PetrolisIndep @ClubRACC

Del título se podría desprender que me propongo hacer un alegato contra las actitudes de las corporaciones privadas que ejercen influencia en las políticas públicas. De hecho, me gustaría hacer lo contrario. Defender situaciones en las que las interferencias pueden ser positivas y creadoras de bien común.

En cuanto a las primeras, daría por mucho. En cualquier caso, siempre habría que examinar primero si los mecanismos son legales, si se hacen con transparencia, si la demanda es legítima, como afecta al bien común, y cómo afecta a los intereses de las otras partes y, por tanto, el valor compartido. Ahora me centraré en casos en que la presión o influencia se ejerce bajo una intención ética, a partir de dos casos de actualidad de esta semana.

Primer ejemplo. El presidente del RACC ha dirigido personalmente una carta a todos los socios para mostrar la preocupación por cómo el Gobierno y el Ayuntamiento pretenden prohibir la circulación de vehículos antiguos para evitar el efectos contaminantes. Se posiciona defendiendo la mejora de la calidad del aire pero para que también se garantice la movilidad de las personas y, en consecuencia, anuncian que sólo apoyarán las medidas si previamente se realizan mejoras significativas en el transporte público y se establecen ayudas económicas para los usuarios que se verán obligados a sustituir su vehículo, probablemente los colectivos más vulnerables.

Mejorar el transporte público es de interés general, y adaptar las políticas públicas para que tengan una visión transversal en cuanto a sus efectos y asegurar que no perjudiquen a los sectores más vulnerables también. Seguramente, el RACC también tiene un interés corporativo, pero sea cual sea la demanda es razonable en términos de interés general. Con buen sentido de la ecuanimidad, hacen referencia explícita a quien tiene la máxima responsabilidad en las graves carencias en las infraestructuras metropolitanas y catalanas en general, la Administración del Estado. Por último, no solo expresan un posicionamiento sino que se predisponen a dialogar con las autoridades, con preguntas que ya anticipan, entre las que, por ejemplo, por qué se prohíbe la circulación de turismos, mientras que no se aplican restricciones a los camiones más antiguos, cuando se consideran grandes emisores de partículas contaminantes.  

Segundo ejemplo. La Paeria (ayuntamiento) de Lleida manifestó por boca de la máxima autoridad que, en relación con el cumplimiento de la Ley de Memoria Historica, si alguien no quería una placa franquista con el yugo y las flechas en su casa que "cogiera un destornillador" y la descolgara él mismo. La empresa Petrolis Independents inició una campaña, junto con organizaciones vecinales y sociales, para retirar las placas franquistas de las calles de Lleida. Después de la acción realizada por los voluntarios de la empresa y otras organizaciones, el alcalde comenzó pidiendo a Petrolis Independents que acabe con la retirada de placas franquistas y en menos de una semana ha cambiado su discurso y ha enviado una carta a propietarios donde se les pide permiso para sacar las placas si los vecinos están de acuerdo con cumplir la ley.


Los propietarios de Petrolis Independents, Joan Canadell y Jordi Roset, han querido recordar al alcalde que 'está incumpliendo la Ley de Memoria Histórica, que establece muy claramente que los ayuntamientos, con sus propios recursos, deben eliminar los símbolos franquistas que perviven en sus municipios'. La empresa incluso ha elaborado un vídeo tutorial sobre cómo se sacan las placas. Canadell, presidente de la empresa, consideró que no es cosa de una empresa de petróleos hacerse cargo de la retirada de las placas, aunque el coste económico es cero, y ha instado al Ayuntamiento a ocuparse se directamente, pero ha señalado que si finalmente es necesario, no tendrían ningún inconveniente en asumir ellos mismos la responsabilidad, y que " la sociedad civil siempre actúa cuando los gobernantes no responden". Coincidiendo con este hecho, el Ayuntamiento de Alacant sacó las placas franquistas de los viales pero una resolución judicial ordenó recolocarlo, de manera que en pleno sXXI se volvía a poner una placa rememorando a la División Azul. Ninguna empresa movió un dedo, tal vez porque creyeron que no toca pedir el cumplimiento de las leyes democráticas ni pedir que no se despilfarren los recursos públicos en volver a reponer unas placas que, en unos meses, habrá que volver a quitar.

Son dos ejemplos muy diferentes, pero que muestran como el papel de una empresa puede favorecer que la política no viva aislada de la sociedad, que no se crea con el derecho de ejercer el poder emanado de unas urnas sin un diálogo permanente, sin unas buenas prácticas contrastadas, y sin unos criterios de eficiencia y de orientación al bien común. Evidentemente, es necesario que estas intervenciones empresariales estén alineadas con el bien común.

Por cierto, ¿se imaginan que el IBEX35 se hubiera mostrado crítico hacia la creación hace unos años de una nueva lengua en España, el LAPAO? Seguramente el gobierno no habría podido avalar tales políticas sin contar con el silencio displicente del mundo empresarial. ¿Pero por qué deberían haber entrado en política? Pues porque defender que 1+1 son 2 no es política, es sentido común, y cuando la política entra en terrenos que no le corresponden porque pertenecen a la ciencia, la sociedad civil le tiene que parar los pies antes de que la locura sea imparable.

Un informe de la Generalitat revela que a Catalunya les dones cobren un 26% menys que els homes

Un informe de la Generalitat revela que a Catalunya les dones cobren un 26% menys que els homesL’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones”, referenciat a l'any 2014, mostra que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros mentre que el femení va ser 7.123 euros inferior i que la diferència en les franges salarials més baixes arriba al 42,6% en perjudici de les dones.

La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, ha presentat l’estudi “La situació de desigualtat salarial a Catalunya entre homes i dones” el primer que elabora la Generalitat de Catalunya a través de l’Observatori del Treball i Model Productiu. La principal conclusió de l’informe, elaborat amb les darreres dades disponibles, relatives a l’any 2014, és que, de mitjana les dones guanyen en termes anuals un 26% menys que els homes, la bretxa salarial més alta des de 2008, quan era del 24,4%.

Algunes de les dades de l’estudi posen de manifest que el salari mitjà anual masculí es va situar en els 27.477 euros mentre que el femení va ser 7.123 euros inferior, en concret 20.324 euros (-26%). Aquest percentatge s’apuja fins el 42,6% quan s’analitzen les franges salarials més baixes entre homes i dones ja que les desigualtats no són uniformes en tots els nivells salarials.

A més, per nombre d’hores treballades, que té un gran impacte en el salari anual de treballadors/ores, l’estudi revela una desigualtat del 15,9% en perjudici de les dones per guany d’hora treballada, el que posa de manifest l’efecte d’una taxa de parcialitat femenina que gairebé triplica la masculina.

Decàleg d’iniciatives del Departament
  • Impuls de plans i actuacions de suport a les empreses i entitats públiques i privades per incorporar la igualtat d’oportunitats de dones i homes en les seves organitzacions.
  • Assessorament i suport a les empreses i organitzacions en el procés d’elaboració i implantació de mesures i plans d’igualtat.
  • Formació sobre gestió de persones i processos d’incorporació de la igualtat a les organitzacions per eliminar les situacions de discriminació de les dones en el treball.
  • Creació de la guia de diagnosi i aplicació informàtica de seguiment i avaluació de plans d’igualtat.
  • Validació i inscripció el 2016 de 42 plans d’igualtat, que afecten al voltant de 27.000 treballadors/es, al Registre de Plans d’Igualtat al Departament.
  • Formació el 2016 de més de 1.100 persones directives i representants dels treballadors/es (+45% que el 2015).
  • Sensibilització i difusió de les polítiques d’igualtat mitjançant accions públiques i divulgatives.
  • Col·laboració amb la universitat Autònoma de Barcelona i, mitjançant comissions o grups de treball, amb altres departaments per impulsar actuacions relacionades per la transversalitat de gènere.
  • Creació del grup de treball sobre bretxa salarial a la Comissió d’Igualtat i Temps de Treball del Consell de Relacions Laborals per elaborar recomanacions a la negociació col·lectiva en aquesta matèria.
  • Promoció de la col·laboració amb els ens locals perquè l’elaboració de plans i mesures d’igualtat en el treball entrin a formar part del Contracte Programa entre el Departament i els ens locals (2016-2019) per enriquir les polítiques públiques d’igualtat.

Més informació  

Campanya per fomentar l'ús de termes d'empresa en català

"Per comunicar, clar i català"S’inscriu en el marc de la campanya “Català i empresa, ja estàs al dia?"

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura, el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el TERMCAT enceten “Per comunicar, clar i català”, una campanya de difusió de terminologia en català relacionada amb el món de l’empresa que té com a objectiu donar a conèixer terminologia empresarial en català i de difondre la importància de no adoptar indiscriminadament anglicismes innecessaris en entorns professionals. L’acció s’inscriu en el marc de la campanya de la DGPL “Català i empresa, ja estàs al dia?” i en els objectius de l’agenda per a la qualitat lingüística del Departament de Cultura.
 
Flux de caixa, empresa emergent o part interessada són termes ben formats en català, transparents i ben entenedors, que permeten comunicar amb claredat. Sovint, des de sectors empresarials o des de la premsa, en sentim els equivalents en anglès: cash-flow, start-up o bé stakeholder. És una tendència que perjudica la qualitat del català que es fa servir en el món de l’empresa i dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha manifestat: “Seguim el ritme de l’aparició incessant de nous conceptes i treballem per trobar l’equilibri en assumir noves formes d’expressió, sense quedar ancorats en un purisme exagerat i sense perdre entitat per la interferència desmesurada d’altres llengües.”
 
L’acció, que es durà a terme des del febrer fins a l’abril a les xarxes socials, consisteix en l’emissió de píndoles que contrasten l’anglicisme amb la fórmula catalana. Els termes estan recollits al fullet 50 termes del món de l’empresa, que es podrà descarregar a la pàgina de la campanya. “Per comunicar, clar i català” i que també es podrà demanar en paper.

Els 50 termes del món de l’empresa són termes seleccionats pel TERMCAT tenint en compte criteris d’actualitat, de representativitat i d’àmplia difusió. El TERMCAT, que coordina i promou les actuacions terminològiques en llengua catalana, és un consorci adscrit a la Direcció General de Política Lingüística al Departament de Cultura, format per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Empowerment? En català, el terme és... apoderament
Joint venture? En català, el terme és... aliança d'empreses
Rating? En català, el terme és... qualificació
Stakeholder? En català, el terme és... part interessada
Start-up? En català, el terme és... empresa emergent
Cash-flow? En català, el terme és... flux de caixa
...

Aquest recull presenta 50 termes del món de l’empresa, triats tenint en compte criteris d’actualitat, de representativitat i d’àmplia difusió. Inclou les definicions dels termes i les denominacions en català, castellà i anglès.
Descarrega-te'l

18.3.17

El web de visualització dels pressupostos municipals de Catalunya considerat un dels millors projectes sobre dades obertes al congrés Connect Socrata dels Estats Units

  • L'eina telemàtica ha estat creada pel Departament d'Afers Exteriors, a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert
  • En el mateix congrés també han rebut el distintiu tres projectes més d’Estats Units sobre visualització de dades obertes
El web de visualització dels pressupostos municipals de Catalunya ha estat considerat un dels millors projectes de l’any al congrés internacional Connect Socrata celebrat a Washington. La trobada va reunir els principals usuaris de la plataforma Socrata de dades obertes d'arreu del món.
Aquesta  eina telemàtica ha estat creada pel Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència – a través de la Secretaria de Transparència i Govern Obert- i permet cercar, comparar i conèixer l’evolució dels pressupostos dels municipis catalans. A més del projecte català, també han rebut el distintiu tres projectes més de Chicago, Utah i San Bernardino, tots tres dels Estats Units.
El projecte de visualització interactiva dels pressupostos municipals de Catalunya va ser un dels vint seleccionats per exposar a la conferència Connect Socrata. D’entre la vintena de projectes finalistes només quatre van rebre un guardó gràcies a les votacions dels més de 200 assistents, la majoria dels quals són usuaris de la plataforma i es reuneixen per compartir experiències d’ús i aplicacions relacionades amb les dades obertes.
Aquest web recull tota la informació relativa al pressupost dels municipis catalans en una nova secció ubicada al  Portal Transparència Catalunya. Per accedir-hi només cal escriure el nom del municipi dels qual volem conèixer el pressupost. Un cop a dins, et permet cercar dades pressupostàries dels municipis, comparar, conèixer l’evolució de la despesa i establir rànquings.  Les dades s'hi presenten de forma estructurada, ràpida, àgil i fàcils d'interpretar. El cercador també disposa de tres apartats més:
  • CompareuPermet comprar el pressupost de diferents municipis. A la taula de comparació es poden afegir fins a tres municipis i es poden anar filtrant les partides i subpartides que es volen comparar. Per a cada comparació s'ofereix una visualització temporal de la partida, així com una taula on consultar la població de cada municipi, la despesa per habitant global i el de cada partida.
  • RànquingsPermet aprofundir en una partida específica del pressupost per a analitzar la posició dels diferents municipis segons la despesa total o despesa per habitant, i comprovar d'un cop d'ull el percentatge sobre la despesa total. L'eina permet filtrar municipis d'acord amb la grandària, despesa o despesa per habitant. Es pot seleccionar qualsevol partida d'ingressos o despeses.
  • MapesPermet visualitzar sobre un mapa els diferents indicadors principals (despesa per habitant, despesa total, diferència d'execució i pressupost, habitants i deute viu), així com visualitzar cadascuna de les partides. D'aquesta manera es pot visualitzar sobre el mapa la distribució de despesa per a una partida específica per a poder obtenir informació general de forma ràpida.
La nova secció del Portal Transparència Catalunya suposa un gran pas en el compliment de les obligacions establertes per la Llei 19/2014 de 29 de desembre de Transparència, accés a la informació i bon govern. Després d’una primera etapa en què es van fer públiques totes les dades en format obert, la Secretaria de Transparència i Govern Obert ofereix ara la interacció amb la ciutadania a l’hora d’explicar els recursos públics municipals i de millorar la qualitat dels debats sobre aquests.

Font: Gencat

Les previsions indiquen que l'any 2020 les emissions de CO2 de Catalunya seran un 21% inferiors a les del 2005

  • L'escenari de creixement econòmic pot fer augmentar les emissions per sobre de les previsions, i caldrà canvis estructurals i de millores en eficiència
  • La dada es desprèn del Full de Ruta per a l’assoliment de l’objectiu de reducció d’emissions difuses de gasos amb efecte d’hivernacle per al 2020 que ha elaborat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic
  • L’objectiu de reducció de Catalunya per a 2020 està establert en el 15%
L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) ha publicat el document tècnic  "Full de ruta per a l'assoliment de l'objectiu de reducció d'emissions difuses de gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) per al 2020". Del text es desprèn que, de complir-se les previsions, l’any 2020 les emissions difuses –­les no sotmeses a la Directiva del comerç de drets d’emissió– seran un 21% inferiors a les del 2005. El desplegament de tota la planificació sectorial vigent permetria assolir, i fins i tot superar, l’objectiu de reducció establert per a aquell any, que és d’un 15% respecte els nivells de l’any 2005. L’OCCC alerta, però, que l’escenari de creixement econòmic pot fer augmentar les emissions, per la qual cosa és important que vagi acompanyat de canvis estructurals i de millores en eficiència que aconsegueixin desacoblar el creixement econòmic i les emissions de GEH.
Les dades dels inventaris d’emissions per a Catalunya mostren que les emissions difuses ja van descendir un 17% l’any 2014 respecte el 2005. En global, si hi afegim les contemplades en la Directiva, la reducció va ser de més del 26%.
Els resultats i conclusions d’aquest estudi són útils per a començar a planificar les polítiques de mitigació del següent període, 2021-2030. Fins i tot si es compleixen els objectius pel 2020, ens trobarem en una dinàmica ascendent, que caldrà revertir per assolir les reduccions necessàries per al 2030, que presenten un grau d’ambició superior a la del període actual.

Document Nota de premsa PDF 43KB

Font: Gencat

16.3.17

Programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya



Amb el suport de la Direcció General d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies – Generalitat de Catalunya – La Confederació vol aprofundir en una de les seves finalitats estatutàries: la promoció de models de gestió propis de l’Economia Social.

Les empreses que faran la consultoria del projecte són Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat, Hobest i Integral.

La finalitat del present programa és enfortir el sector no lucratiu de serveis socials i d’atenció a les persones a través de la promoció de models de governança democràtica.

En aquest marc, es proposa desenvolupar una prova pilot amb la voluntat d’acompanyar, sistematitzar i reforçar els processos de participació interna i gestió democràtica a les entitats del Tercer Sector Social de Catalunya.

Per fer-ho, La Confederació obre una convocatòria per seleccionar 6 organitzacions que tinguin voluntat de participar en el Programa.

En què consisteix la prova pilot? 

La prova pilot consisteix en analitzar els processos participatius de l’organització i en l’elaboració d’un pla de millora individualitzat per avançar cap a sistemes de gestió més participatius. En concret:
Diagnosi inicial:
  • Identificació del punt de partida i dels principals reptes a abordar a cada organització.
Creació equip de treball:
  • Creació d’un equip de treball interdisciplinar i representatiu de l’organització encarregat de liderar el projecte.
Realització de 3 tallers participatius:
  • 3 tallers de cocreació d’iniciatives per impulsar models de governança democràtica a l’organització.
Pla d’acció:
  • Definició d’un full de ruta individual per a cada organització que permeti avançar cap a models de governança democràtica.

Què obtindran les 6 organitzacions participants?

Acompanyament expert individualitzat per analitzar els processos participatius de l’organització.
Aplicació de metodologies col·laboratives per fer front a reptes organitzatius.
Definició d’un pla de millora per avançar cap a sistemes de governança més democràtics, amb accions concretes i calendaritzades.
Foment d’una cultura col·laborativa en el funcionament de l’organització.
Participació en una acció innovadora implicant un gran nombre de persones de l’organització.
I contribuir activament en la definició del concepte de governança democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

Qui es pot presentar?

Qualsevol entitat del Tercer Sector Social, amb activitat econòmica i un mínim de 20 persones contractades, que prestin serveis d’atenció a les persones.
Es consideren entitats del Tercer Sector Social les associacions, cooperatives d’iniciativa social, fundacions, empreses d’inserció i centres especials de treball sense finalitat de lucre.

Quins compromisos comporta participar al Programa pilot? 

La participació és voluntària i està oberta a qualsevol entitat del Tercer Sector Social de Catalunya. Implica els següents compromisos:
  • Compromís ferm per participar en totes les accions de la prova pilot.
  • Compromís i participació de l’òrgan de govern de l’organització.
  • Creació d’un grup motor de persones encarregades de liderar el procés a l’organització.
  • Creació d’una comissió de treball formada per persones de les diferents àrees de l’organització i que participarà en les diferents accions de la prova pilot.
  • Voluntat d’implementar accions incloses en els plans de millora realitzats en el marc de la prova pilot.

Vull participar-hi! Què haig de fer?

És molt senzill: presenta la teva sol·licitud!
calendariEl termini per a la presentació de sol·licituds es tancarà el dia 24 de març a les 13.00 h.

Només s’acceptaran les candidatures presentades a través del formulari habilitat a tal efecte a l’adreça web www.laconfederacio.org

Més informació i accessos directes 

carpetaAccés a les bases reguladores de la convocatoria de participació


llibretaAccés al formulari de sol·licitud

Font: La Confederació

15.3.17

Presentació d'un manual d’auditoria social


Presentació d'un manual d’auditoria social. Càtedra Mango



L’objectiu de redactar el manual d’auditoria social és el de disposar d’un procediment que reculli les diferents fases del procés en les instal·lacions dels proveïdors d’una organització.

En aquest sentit, s’ha elaborat un document on es revisen les pràctiques que es porten a terme en una fàbrica de MANGO al Marroc. Les conclusions que s’han extret de l’elaboració de l’informe i la metodologia amb la qual s’ha elaborat es presentaran en aquesta conferència.

El programa de la conferència és el següent:

Dimarts, 28 de març de 2017 de 18:00 a 20:00

Presenta: Daniel Faura, President del CCJCC
Ponent: Xavier Carbonell, Coordinador Académic i Director de la Cátedra MANGO d'RSC a l'Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI-UPF)

Conferència gratuïta

COM ARRIBAR-HI: Bus: 54, 63, 67, 75, 78, H4 / Metro: Línia 3 (Palau Reial)
Pàrquing: C/ Jordi Girona (Campus Nord UPC). Tenim conveni on gaudireu d’un descompte del 15% sobre tarifa per hora.

És necessari confirmar l'assistència a l'acte per correu electrònic a la següent adreça: eda@auditors-censors.com

Inscripcions

Més informació

Lloc: Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya
Sor Eulàlia d'Anzizu 41, 08034 BCN
Telèfon. 93 280 31 00
Mail. col.legi@auditors-censors.com

13.3.17

Empresas de Oarsoaldea han reflexionado sobre la responsabilidad social y el crear red entre ellas


La Comisión de Euskera de Oarsoaldea, en colaboración con diversos agentes, organizó el 2 de marzo una jornada para conocer los beneficios que tiene en las empresas la responsabilidad social y el crear red entre ellas.

Acudieron diferentes empresas de Oarsoaldea a la jornada organizada en la empresa Salto Systems. La mañana comenzó con la ponencia de Josep Maria Canyelles de Responsabilitat global. A continuación participaron en una mesa redonda Fermin Lazkano de Tkgune, Anaje Narbaiza de Elay, Beñat Irasuegi de Olatukoop y Miren Lauzirika de Art for life!, moderada por Nerea Azurmendi.

Para finalizar la jornada, los empresarios y empresarias de dividieron en grupos focales para reflexionar a cerca de las preguntas “¿Qué necesitamos las empresas para activarnos?” y “En torno a qué podemos organizar redes empresariales en Oarsoaldea?”, compartiendo después las conclusiones con todo el grupo.



Fuente de la noticia 
Convocatoria:

10.3.17

V Edición de los premios a la mejor práctica en movilidad sostenible

FUNDACIÓN RENAULT PARA LA MOVILIDAD SOSTENIBLE// 1 DE MARZO 2017
  • En esta ocasión los premiados disfrutarán de la cesión de un ZOE 400 durante un año.
  • El plazo de candidaturas está abierto hasta el 7 de abril.
La Fundación Renault para la Movilidad Sostenible, con la colaboración del Club de Excelencia en Sostenibilidad y el apoyo de la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, convocan la V edición de los Premios a la mejor práctica en Movilidad Sostenible. Estos premios tienen como objetivo poner en valor las iniciativas más destacadas que estén llevando a cabo grandes empresas, pymes/emprendedores y Administraciones Públicas para el impulso y desarrollo de la movilidad sostenible en las ciudades españolas. El plazo de presentación de candidaturas finaliza el 7 de abril.

Los Premios reconocerán los proyectos en fase de desarrollo -parcial o total- que tengan lugar en el territorio español -con independencia de que su alcance sea local o nacional-, que presenten resultados verificables -totales o parciales- y que hayan tenido en cuenta el concepto de sostenibilidad en su triple vertiente: económica, medioambiental y social.



Font: http://www.fundacionrenaultmovilidadsostenible.com/#premios-movilidad-sostenible

7.3.17

Daniel Faura parla sobre Frau i Corrupció avui a les 12h a l'ESCI

El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.

El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.

El proper dimarts 7 de març, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.

Registra'm
Dia: 07.03.2017
Hora: 12.00 h.
Lloc: Sala d'Actes

5.3.17

[ARTICLE] De discriminar a apreciar

Amb motiu del 8 de març, aquesta reflexió crida a superar el tòpic de la discriminació positiva enfront la negativa, i a incorporar l'apreciació, com a camí socialment i emocionalment responsable per a crear valor compartit.


Discriminar vol dir establir una distinció, diferenciar. De fet, té la mateixa arrel que discernir, que finalment voldria dir dividir, separar en dos. També tenen la mateixa arrel mots relacionats amb separar com crivell o garbell o el castellà cribar. També crim  -i incriminar-  té el mateix origen -separar, discernir- ja que abans havia volgut dir la decisió judicial, el veredicte. Però els mots evolucionen i guanyen nous significats. I així sovint discriminar pren un sentit negatiu, quan es refereix a donar un tracte d'inferioritat a determinats membres d'una col·lectivitat per motius socials, religiosos, lingüístics, polítics, etc.
Podem establir la distinció entre les persones altes i baixes d'una col·lectivitat, sense més pretensió que l'estadística. Podem dividir entre joves i grans per raons de màrqueting. Podem establir el col·lectiu dels pèls-rojos, ni que sigui a títol de curiositat. Però res aparenta ser discriminatori en el sentit negatiu, ja que no partim de la consideració que cap subgrup de la col·lectivitat sigui inferior o superior als altres.
Llegeixo que el nombre d'anuncis en els quals apareixen actors pèl-rojos ha anat in crescendo en els últims anys. Què tenen en comú les marques Triptomax, Frenadol, Mediamarkt, Mapfre, Vodafone, Worten, Botemanía o Adoptauntio? Totes elles han usat en algun moment a algun pèl-roig per protagonitzar les seves campanyes televisives. És una curiositat i vés a saber quines raons oculta, però no ens genera cap sensació d'incomoditat. Ni en el cas que els espectadors que comparteixin aquesta característica visquin amb entusiasme sentir-se reconeguts, no crec que a ningú dels altres ens desagradi. La raó és que no hi ha uns subgrups amb identitat diferenciada respecte als tons capil·lars més enllà de compartir una característica.
Però el context interpretatiu varia quan sí que la identitat existeix i especialment quan aquesta realitat diferenciada porta associats diferents marques socials. Per exemple, si ets dona i ets conscient que pertànyer a aquest subgrup social comporta una penalització en termes laborals i fins i tot salarials, és raonable que incomodin els missatges on la marca de subgrup porti associada una etiqueta limitant. És a dir, la diferenciació del subgrup femení va associada a una etiqueta que discrimina negativament.
Un cas típic seria el de posar un excés d'èmfasi en la bellesa física de les dones, la cosificació. Al marge de les consideracions ètiques de cada missatge comunicatiu per ell mateix, i que poden ser discutibles  -hi ha el risc de confondre ètica i moralitat-, la veritat és que cert degoteig constant d'imatges acaben generant etiquetes socials i acaben transmetent apriorismes com ara que si les dones tenen un valor apreciable en el seu cos aleshores altres característiques perden rellevància.
Algunes queixes feministes, en alguna ocasió han pogut semblar exagerades, i és cert que cada grup d'interès ha de trobar el to correcte i l'equilibri adequat d'interessos per a no perjudicar l'objectiu de la lluita legítima, però d'entrada, cal fer costat i compartir una actitud crítica. I vés per on que aquest 'cri' de crítica té el mateix origen etimològic que el de discriminar: separar, que és allò que cal fer per a procedir a analitzar sota el prisma de la raó els fets.
La discriminació existeix i és patent. I no remet prou. Per tant, cal mostrar una actitud activa d'observació, d'escrutini, d'anàlisi, de crítica, de debat social sobre quines són les pràctiques acceptables i quines les inacceptables. Des d'un enfocament de responsabilitat social de les empreses, ja no caldria parlar de com separem les bones i males pràctiques, sinó com assegurem que cada pràctica creï el major valor per a tots els grups d'interès, valor compartit.
I la pràctica que crea millor valor és quan la reivindicació dels drets d'un col·lectiu i de la seva dignitat no prové solament d'ell mateix sinó que són els altres col·lectius  -el presumptament beneficiat-  el que es fa portaveu del missatge crític i proclama la necessitat de la igualtat de drets i d'oportunitats i blasma els missatges que incorporen etiquetes discriminatòries.
La campanya He for She intenta precisament promoure aquesta inversió en la reivindicació dels drets de les dones, i que siguin els homes els que proclamin el missatge de la igualtat.
Aquest mateix paradigma l'hauríem de transportar a altres lluites. Aquest dimecres serà 8 de març, Dia Internacional de les Dones, però fa uns dies va ser 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna. Deixeu-me, doncs, que posi un exemple en aquest context. En el cas de la diversitat lingüística, una bona pràctica concreta és posar l’accent no en la pròpia llengua sinó en les altres, garantint així que no s’avantposen els interessos propis enfront d'un model equilibrat i just de diversitat. Això es pot concretar en la demanda que tot producte vagi etiquetat, a més de en les llengües de major abast, sempre en la llengua del país on ha estat produït, encara que sigui minoritària, per tal d’afavorir el respecte a la diversitat i la dignitat de les llengües menors. Aquest és un model equilibrat i sostenible de defensa de les identitats: valorar i recomanar activament que els productes que adquirim portin la llengua d’on han estat fets permet superar la defensa de la pròpia llengua per situar-nos en la defensa d’un model global de diversitat lingüística. Podeu trobar un exemple real situat en el camp del turisme, una carta enviada a un hotel de Bretanya (França).
Us imagineu que una ONG defensora de la sostenibilitat ambiental considerés que els drets de les dones també formen part del concepte global de la sostenibilitat? Us imagineu que una ONG feminista considerés que la defensa del medi ambient també forma part de la lluita pel respecte a la diversitat. No es tracta de fusionar projectes; es tracta de comprendre que la manera de portar a terme la missió de cadascú pot incorporar principis i criteris que formen part d'altres lluites. Això és precisament la responsabilitat social, aprendre a gestionar la complexitat des d'una organització que aprèn. Quan jo faig possible els meus objectius integrant en la manera de fer criteris de sostenibilitat ambiental, social, laboral, econòmica i ètica, estic apreciant les reivindicacions legítimes de grups d'interès que ja no són 'altres' sinó que una mica estan dins meu. Més que discriminar, ja sigui en negatiu o en positiu, potser aprendríem a apreciar.

Nota: article publicat en castellà a Diario Responsable

Altres articles anteriors: