13.12.17

Em va tocar llegir l'Article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans


  • ANUE ha fet la commemoració dels 69 anys de la Declaració Universal de Drets Humans
  • Diferents persones de la societat civil van llegir un artícle de la DUDH
Ahir 12 de desembre va tenir lloc l'acte commemoratiu dels 69 anys de la Declaració Universal de Drets Humans, organitzat per l'Associació per a les Nacions Unides (ANUE)

L'acte va consistir en la lectura dels articles de la Declaració per part de diferents personalitats de la societat catalana i representants dels Premis Per la Pau de l’ANUE.



L'atzar va voler que em toqués de llegir públicament l’Article 9 de la Declaració Universal dels Drets Humans a l’acte de commemoració:

“Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament”

Tal com vaig tuitejar: una referència lamentablement oportuna, sobre un dret tristament conculcat.

Vaig sentir una gran emoció en poder sentir com el meu llaç groc prenia ahir encara més força simbòlica, en haver d'expressar allò que el 1948 aprovava l'assemblea general de les Nacions Unides.

Avui enmig d'Europa el Drets Humans són cada cop més conculcats: drets socials, drets econòmics, i dret a la vida, amb el Mediterrani convertit en un cementiri. I a l'Estat espanyol amb una destrucció imparable de l'estat de dret, amb una voluntat de trencar el pacte constitucional del 78 i forçant una interpretació centralista i negadora de la diversitat, trencant-se la separació de poders els quals són controlats indissimuladament pel partit més corrupte d'Europa, i actualment fent fent un ús de la justícia directament per eliminar la disidència política catalana, i creant un estat de temor amb la prohibició ridícula i inquisitorial fins i tot del color groc.

L'acte va servir d'inici de les activitats commemoratives del 70è aniversari de la Declaració que tindran lloc al 2018.

Es tracta d’un esdeveniment simbòlic a través del qual expressem la voluntat de contribuir sempre, des de Catalunya, als ideals internacionals dels drets humans i la pau.

L'acte va tenir lloc al Museu de Història de Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.


12.12.17

L'Auditor publica article de Josep Maria Canyelles sobre l'ODS 17

La revista L'Auditor del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya publica en el seu número 80, de novembre 2017, un article de Josep Maria Canyelles sobre l'ODS 17.

L'article, titulat "ODS Objectiu 17: Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible" és una síntesi de la intevenció feta fa un any en el marc de la Conferència: Cap una economia sostenible. Els objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), organitzada pel mateix Col·legi.

Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya

 “Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible” és el dissetè i últim dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats per Nacions Unides per al període 2015-2030 Origen dels ODS

A l'Assemblea General de les Nacions Unides 2015, 193 estats membres de l'ONU va adoptar per unanimitat l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un programa mundial de desenvolupament que estableix 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s'han d'assolir per a l'any 2030. Els ODS són un conjunt universal dels objectius, metes i indicadors que estableix objectius quantitatius en tots els aspectes socials, econòmics i ambientals del desenvolupament sostenible. Abordant les qüestions de sostenibilitat crítiques com la pobresa, el canvi climàtic, la desigualtat, el desenvolupament econòmic i la protecció de l'ecosistema, els ODS es posaran en pràctica en tots els països, a través de diferents escales territorials.

A diferència dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que van antecedir els presents, per al període 2000-2015, els ODS no es dirigeixen sols als Estats sinó que tenen com a destinataris totes les parts. Perquè una agenda de desenvolupament sostenible sigui eficaç són necessàries les aliances entre el govern, el sector privat i la societat civil.

Aquestes aliances es construeixen sobre la base de principis i valors, una visió compartida i objectius comuns que prioritzen les persones i el planeta, i són necessàries a nivell mundial, regional, nacional i local.

Pel que fa a l'ODS 17, en comparació amb l'ODM que se li corresponia en intencionalitat, s'observa un gran salt endavant precisament en la necessitat de proposar una major involucració dels diversos agents que afecti a la mateixa co-generació dels projectes.

Accés a la revista sencera en PDF
Accés a l'article en PDF

La rendició de comptes es dissocia de l'RSE, segons Canyelles

Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya


Ahir va tenir lloc la V Jornada d’RSE del Col·legi d'Auditor, enguany sobre “Reporting i Verificació externa de la sostenibilitat". Josep Maria Canyelles va intervenir en la sessió sobre diferents formes de reporting, i va ser l'encarregat de complementar les intervencions sobre GRI i informe integrat aportant una visió complementària fruit d'altres tendències.

Canyelles va començar establint el seu model conceptual d'RSE, que pressuposa entre altres que una organització que gestiona la responsabilitat social ha d'haver expressat un compromís de manera explícita a partir d'uns valors ètics, a més de generar sostenibilitat i rendir comptes, entre d'altres.

A partir d'aquí va llançar una afirmació provocativa declarant que s'havia dissociat definitivament la rendició de comptes de l'accountability. L'explicació de la contradicció aparent ve donada perquè el concepte anglòfon d'accontability porta incorporada a la idea de rendició de comptes la d'assumpció de les responsabilitats. En aquest sentit, donat el nou marc d'obligatorietat de rendir comptes en informació no financera, ja no es pot pressuposar que el fet de rendir comptes hagi d'anar associat a una gestió de l'RSE. Així, una organització que gestioni l'RSE ha de fer rendició de comptes però una que faci rendició de comptes ja no es podrà intuir que gestioni l'RSE.

Canyelles va comparar aquest moment de dissociació amb el que es va produir quan moltes empreses van elaborar codis ètics per tal que poguessin servir d'eximent amb motiu de la reforma del Codi penal.

Feta aquesta reflexió inicial, va indicar que mentre que els estàndards de GRI constitueixen un model metodològic molt perfeccionat però on la càrrega ideològica és més neutra, altres iniciatives han optat per tenir una càrrega més ideològica, com seria el cas del Balanç social de la XES o l'Economia del Bé Comú (EBC).

En el cas del Balanç social de la XES és un sistema d'indicadors fins i tot amb correspondència amb els de GRI, però els complementa de manera que ofereix un model adaptat a l'economia social i solidària. En el cas del Balanç del Bé Comú la intenció no és oferir un sistema d'indicadors de repòrting equiparable a GRI sinó una matriu d'anàlisi de l'organització que permeti establir una puntuació de 0 a 1.000 i marcar-se objectius de millora. A més, l'EBC pretén que els productes i serveis puguin anar identificats amb aquesta numeració o un codi de color equivalent de manera que el consumidor pugui prendre una decisió de compra informada, i en darrer terme que la fiscalitat dels països i els criteres de compra pública puguin afavorir un mercat ètic. En aquest sentit, l'expert es va referir al dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el tema «L'Economia del Bé Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social».

Per concloure la reflexió, Canyelles va explicar que la rendició de comptes a partir d'indicadors que mostrin també el valor social creat pot tenir conseqüències rellevants en l'evolució del mercat si els diferents operadors i especialment el regulador i la contractació pública ho van integrant. Un exemple més de quina pot ser aquesta tendència vindria donada per la voluntat de la Generalitat de Catalunya de regular les empreses d'economia social a partir no de la fórmula jurídica sinó del compliment en base a indicadors, fet que permetria tenir avantatges per accedir a certes contractacions públiques, per exemple. Així, mentre que una fundació o una cooperativa podrien no complir determinats requeriments com ara una participació democràtica i bona governança, es podria donar el cas que una societat limitada sí que ho complís. Vector 5, precisament, va participar en el programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

7.12.17

"Gestionar la responsabilitat envers la societat afecta totes les organitzacions, també l'economia social", diu Canyelles al Fòrum d'ESS de Vilanova i la Geltrú


Tal com vam anunciar, una ponència del consultor Josep Maria Canyelles va obrir la segona trobada el Fòrum per l’economia social i solidària de Vilanova i la Geltrú.

La intervenció va abordar la gestió de la responsabilitat social de les organitzacions de l'economia social i solidària, i com millorar la seva implicació en el territori.

L'expert en Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions Josep Maria Canyelles, soci de la cooperativa Vector 5 Excel·lència i Sostenibilitat i promotor de Responsabilitat Global, va oferir dimecres 29 de novembre la ponència "Economia social i solidària: compromís amb el territori", que va tenir lloc al Centre Cívic La Geltrú.

Canyelles va aportar reflexions sobre com qualsevol organització, tingui la titularitat que tingui, està cridada a gestionar la seva responsabilitat social, és a dir, a prendre consciència i ser proactiva sobre l'afectació que genera damunt la societat en els diversos vectors d'impacte: laboral, econòmic, ambiental, social i bon govern.

En la seva reflexió va mostrar que cada cop més totes les organitzacions s'assemblen més pel que fa a la gestió, malgrat que cadascuna tingui uns valors i missions prou diferents; però totes han de fer front a la complexitat que suposa haver d'integrar criteris o principis de responsabilitat social que són diferents dels que marca la seva prioritat missional. Això requereix un procés d'aprenentatge per a totes les organitzacions, sense caure en l'apriorisme que, en virtut de la no lucrativitat o de la missió social, s'estigui més preparat per abordar una gestió integrada i integral d'aquest enfocament de gestió.

En tot cas, Canyelles va esmentar que des de l'economia social i solidària s'han desenvolupat metodologies pròpies com el balanç social de la XES o que es poden viure com més properes com l'Economia del Bé Comú, totes elles, tanmateix, concrecions del mateix model bàsic de la gestió de la responsabilitat social de les organitzacions.

La conferència de Josep Maria Canyelles s'emmarcava en la segona reunió del Fòrum de treball d'entitats, empreses i col·lectius per l'economia social i solidària de Vilanova i la Geltrú. El fòrum, que integra agents econòmics, socials i ciutadania en general, és impulsat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i pretén ser un espai de trobada i debat entorn de l'economia social.

El fòrum es va constituir l'abril passat amb l'objectiu de generar propostes i promoure el treball transversal dels sectors públic, privat i associatiu. El seu impuls és previst en el Pla d'acció de l'economia solidària de Vilanova i la Geltrú, inclòs en el Pla d'Actuació Municipal 2015-2019, per tal de fomentar models d'economia que afavoreixin el desenvolupament del territori prioritzant les dimensions socials, ambientals i humanes de l'economia.

"Gestionar la responsabilidad hacia la sociedad afecta a todas las organizaciones, también a la economía social", dice Canyelles en el Foro de ESS de Vilanova i la Geltrú

Tal como se anunció, una ponencia del consultor Josep Maria Canyelles abrió el segundo encuentro el Foro para la economía social y solidaria de Vilanova i la Geltrú. 

La intervención abordó la gestión de la responsabilidad social de las organizaciones de la economía social y solidaria, y cómo mejorar su implicación en el territorio. 

El experto en Responsabilidad Social de las empresas y organizaciones Josep Maria Canyelles, socio de la cooperativa Vector 5 Excelencia y Sostenibilidad y promotor de Responsabilitat Global , ofreció el miércoles 29 de noviembre la ponencia "Economía social y solidaria: compromiso con el territorio ", que tuvo lugar en el Centre Cívic La Geltrú.

Canyelles aportó reflexiones sobre cómo cualquier organización, tenga la titularidad que tenga, está llamada a gestionar su responsabilidad social, es decir, a tomar conciencia y ser proactiva sobre la afectación que genera sobre la sociedad en los diversos vectores de impacto: laboral, económico, ambiental, social y buen gobierno. 

En su reflexión mostró que cada vez más todas las organizaciones se parecen más en cuanto a la gestión, a pesar de que cada una tenga unos valores y misiones bastante diferentes; pero todas tienen que hacer frente a la complejidad que supone tener que integrar criterios o principios de responsabilidad social que son distintos de los que marca su prioridad misional. Esto requiere un proceso de aprendizaje para todas las organizaciones, sin caer en el apriorismo que, en virtud de la no lucratividad o de la misión social, se esté más preparado para abordar una gestión integrada e integral de este enfoque de gestión. 

En todo caso, Canyelles mencionó que desde la economía social y solidaria se han desarrollado metodologías propias como el balance social de la XES o que se pueden vivir como más cercanas como la Economía del Bien Común, todas ellas, sin embargo, concreciones del mismo modelo básico de la gestión de la responsabilidad social de las organizaciones. 

La conferencia de Josep Maria Canyelles se enmarcaba en la segunda reunión del Foro de trabajo de entidades, empresas y colectivos para la economía social y solidaria de Vilanova i la Geltrú. El foro, que integra agentes económicos, sociales y ciudadanía en general, es impulsado por el Ayuntamiento de Vilanova i la Geltrú y pretende ser un espacio de encuentro y debate en torno a la economía social. 

El foro se constituyó en abril pasado con el objetivo de generar propuestas y promover el trabajo transversal de los sectores público, privado y asociativo. Su impulso es previsto en el Plan de acción de la economía solidaria de Vilanova i la Geltrú , incluido en el Plan de Actuación Municipal 2015-2019, a fin de fomentar modelos de economía que favorezcan el desarrollo del territorio priorizando las dimensiones sociales, ambientales y humanas de la economía.

La Fundació La Marató de TV3, premiada pels auditors catalans a la millor comunicació en temes de Transparència

El Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) distingeix professionals i entitats transparents en la gestió i el retiment de comptes 

 
  • Daniel Faura, president del CCJCC: “la Fundació ha estat un exemple de transparència en la difusió de la recaptació dels actes de la Marató i en els projectes a que es destinen aquests fons”
  • La Fundació gestiona les aportacions recollides amb motiu de les campanyes de recaptació vinculades a la Marató de TV3


El Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha lliurat el Premi a la millor comunicació en temes relacionats amb la Transparència a la Fundació La Marató de TV3. El president dels auditors catalans, Daniel Faura, ha destacat que en els seus 20 anys, “la Fundació ha estat un exemple de transparència en la difusió de la recaptació dels actes de la Marató i en els projectes a que es destinen aquests fons” .

La Fundació La Marató de TV3 va rebre el premi a la millor comunicació de temes relacionats amb la transparència, atorgat anualment pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) en el decurs del Dia de l’Auditor, celebrat ahir al vespre. El guardó va ser lliurat pel president dels auditors catalans, Daniel Faura, al director de la Fundació, Lluís Bernabé.

La Fundació La Marató de TV3 va ser creada el 1996 per la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per promoure la recerca biomèdica d'excel·lència, i la sensibilització social sobre les malalties que es tracten a la Marató de TV3, mitjançant campanyes de participació ciutadana i actes de difusió i educació.

Una de les seves funcions principals és la d’actuar com a dipositària i administradora de les aportacions fetes a través del programa La Marató.

Amb aquest guardó, el Col·legi vol distingir a professionals i entitats públiques o privades que desenvolupen eines de comunicació favorables a la transparència en la gestió i el retiment de comptes.

Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professionals. La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.

El Casal dels Infants, premi “Ajut a la Cooperació” dels auditors catalans

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), compromès amb les entitats que contribueixen a la integració social de les persones 



  • Els col·legiats han valorat la seva tasca de prevenció social i integració dels nens i joves i li atorguen el premi ‘Ajut a la Cooperació’, dotat amb el 0,7% del pressupost anual del Col·legi

El Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC) ha atorgat el Premi “Ajut a la Cooperació” a la tasca que desenvolupa el Casal d’Infants en favor de la integració social de nens i joves amb més dificultats. La distinció ha estat concedida mitjançant votació dels col·legiats, a partir de les seves pròpies propostes que es publiquen i voten a la pàgina web i suposa que l’entitat rebi el 0’7% de pressupost total del col·legi. Va recollir el guardó la responsable de Relacions amb les Empreses del Casal, Thaïs Sánchez.

El Casal dels infants es va fundar l’any 1983 per facilitar la integració social de nens i joves provinents de famílies vulnerables del Raval a partir de xarxes de suport on hi col·laborin la ciutadania, el teixit empresarial i el món institucional.

La seva tasca té com a objectiu evitar que la pobresa sigui un tret hereditari que generi situacions d’exclusió, i se centra en l’educació, el reforç a l’escola, els espais.

Actualment compta amb 1.200 col·laboradors voluntaris presents als barris del Raval i el Besòs de Barcelona; la Mina de Sant Adrià del Besòs, i Sant Roc i Llefià de Badalona. També treballa a Santa Coloma de Gramenet i Salt, i té projectes de cooperació a les ciutats de Tànger i Casablanca, al Marroc.

Amb aquest guardó, el Col·legi vol distingir a entitats sense afany de lucre que desenvolupen projectes dirigits a reduir les desigualtats socials, fer front a situacions d’emergència social o ajudar a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat física o intel·lectual.


Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya: 1.600 professional. La missió del Col·legi és vetllar perquè l’activitat professional de l’auditor s’adeqüi als interessos dels ciutadans, representar la professió en tots els àmbits relacionats amb l’entorn econòmic-financer, defensar els interessos dels col·legiats, regular en el marc de les lleis i vigilar l’exercici de la professió de censor jurat de comptes, així com facilitar la formació professional de l’auditor i vetllar pel compliment de la qualitat dels treballs. En l’actualitat el Col·legi l’integren 1.600 professionals pertanyents a més de 200 firmes del sector. El president actual és Daniel Faura.