[ARTICLE] Portar la responsabilitat social cap a la resiliència

• Canyelles defensa que cal enfortir la responsabilitat social de les empreses aprofundint en el vector de bon govern, estructurar-la localment a partir de territoris socialment responsables, emfatitzar la resiliència com a part del desenvolupament sostenible, i integrar tots els actors, també la ciutadania a partir del veïnatge. 
• Aquesta reflexió dona continuïtat a la feta fa uns dies, enmig del confinament pel covid19, afirmant que és moment d'incrementar la responsabilitat social de les empreses i reorientar-la vers la resiliència.

Dimensions i tendències

L'RSE suposa un compromís a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern. Aquests vectors no s'haurien d'interpretar a partir d'una lògica departamental o estanca sinó que han de formar part del compromís corporatiu i han de desenvolupar-se transversalment. Fruit d'aquest enfocament transversal, fa temps que defensem que l'RSE prendrà força en tres grans dimensions: 

• L'economia circular, que connecta l'eficiència econòmica i els impactes ambientals. 
• L'empresa saludable, que posa la persona al centre i focalitza el vector laboral però també el social i l'ambiental.
• El bon govern (responsable socialment, s'entèn), que fa que el conjunt dels impactes laborals, socials, ambientals, econòmics, es deguin a un compromís ètic i una orientació a la sostenibilitat.

Respecte al "bon govern", afegirem que sempre l'hem volgut destacar i per això parlem de 5 vectors. Això ens permet posar les organitzacions com a agent focus en el discurs del desenvolupament sostenible. Quan es va passar de "sostenibilitat" a "desenvolupament sostenible" es va passar d'un enfocament merament ambiental a un que també incorporava la part social i econòmica. En paral·lel, introduir l'enfocament de l'RSE implica sumar-hi el "bon govern" com a catalitzador en la lògica organitzacional i no quedar-se en "allò que cal aconseguir en el món" sinó "com l'empresa s'ha de redefinir". Hem vist empreses que fins i tot han canviat la seva producció per satisfer necessitats crítiques, en una gestió responsable que ubicaríem en el bon govern.


Inductors del canvi 

En un article a la Vanguardia destacava dos altres inductors del canvi que donen resposta a la responsabilitat externa de l'empresa, la gestió responsable de l'esfera d'influència i la relació amb els seus grups d'interès:

• La gestió responsable de la cadena de proveïment permet que les empreses que exerceixen el control sobre una cadena de proveïment integrin criteris que vagin més enllà d'atributs clàssics i es preocupin per com els seus compromisos responsables es projecten al llarg de la cadena.
• El desenvolupament de territoris socialment responsables (TSR) com a part de nous models de governança territorial amb un ecosistema de co-lideratges on cada actor pugui ser part activa de la gestió del canvi. 

Com estableix el Manifest de Vilanova i la Geltrú, promogut per Respon.cat, entenem el Territori Socialment Responsable com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.

Sinergies i resiliència 

Un dels aprenentatges que hem de treure d'aquesta crisi sanitària, amb totes les conseqüències socials, laborals i econòmiques, és la necessitat d'orientar-nos de manera més compromesa al bé comú. Aquesta crisi ens ofereix -més enllà del patiment- una oportunitat enorme per preparar-nos abans que no ens trobem amb episodis de crisis més greus, des de virus més letals a les conseqüències imprevisibles de les alteracions climàtiques. Em venen al cap dos conceptes, sinergia, per treballar plegats, i resiliència, com a repte perquè les nostres comunitats estiguin preparades.

• Els problemes tenen causes multifactorials i només se'ls pot fer front sinèrgicament. Ja no serveixen les solucions simples: cal superar un model en el qual els poders públics determinen unilateralment i els administrats obeeixen buscant les escletxes legals. Cal una major intel·ligència social a l'hora de orientar-se al bé comú.
• Hem après de cop què devia voler dir això de la resiliència en tant que capacitat d’un territori de fer front a una amenaça externa com les catàstrofes naturals, l’esgotament de recursos naturals o una crisi com la que estem patint, amb crisis sanitàries i econòmiques. Un territori resilient és el que pot resistir millor els impactes de la crisi, se sap adaptar al nou escenari, i es prepara per anticipar-se a les futures pertorbacions, amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus recursos, incloent les capacitats i les actituds, fet que comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés de fer possible la vida urbana. 

Per això, pren importància la fortalesa i vertebració de la comunitat. Uns veïnatges vertebrats, un teixit associatiu en xarxa o unes empreses compromeses són factors que aporten resiliència urbana. Cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.

Portar l'RSE cap a la sinergia i la resiliència

L'RSE no solament ha de fer aliances bilaterals sinó que també ha de tenir capacitat de posar-se al servei dels grans reptes del territori, com defensa el model de Territori Socialment Responsable. Les empreses haurien de comprendre quina és la seva responsabilitat envers el territori, què poden aportar en situació de normalitat i, des d'ara mateix, que poden aportar en contextos de crisi. L'RSE ara mateix és més que estratègica a nivell corporatiu, l'RSE ha esdevingut estratègica per a la societat.

Per poc que recuperem una certa normalitat, a cada territori caldria estructurar Taules de Territori Socialment Responsable, amb la denominació que sigui (ara mateix podria semblar apropiat Taules de Resiliència Comunitària). Aquestes taules han d'estar integrades pels actors que mostrin més compromís, les administracions, empreses, organitzacions que per voluntat pròpia tinguin més voluntat de contribuir a fer un Territori Socialment Responsable. L'objectiu és el desenvolupament sostenible de cada comunitat, amb els actius i els actors. Complementàriament, la gestió de les cadenes de proveïment de les empreses també és fonamental: per gestionar-les responsablement en temps de normalitat i per analitzar els riscos de proveïment en temps de crisi.

Es necessita que cada territori sàpiga identificar com es concreten els grans reptes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que cada actor assumeixi la seva responsabilitat, que es multipliquin en el territori les converses responsables i que es doni resposta als reptes comuns. Si aquesta xarxa transversal d'actors compromesos està articulada en cada territori, on actors empresarials, socials, i polítics han anat estructurant canals de col·laboració, comprensió de necessitats i d'actius, serà més fàcil que en moments de crisi s'hi pugui donar resposta immediata. No es tracta, doncs, d'unes estructures de protecció civil, dirigides des de l'administració pública i mantingudes per quan passi alguna cosa, sinó una xarxa de la societat civil que abordi en el dia a dia com traçar aliances, generar sinergies i orientar-se a la resiliència. 

A mes, cal incentivar la creació de comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes i que abordin el reptes de desenvolupament sostenible des dels mateixos edificis. El discurs que Edificis Positius, iniciativa de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, desenvolupa pren més sentit que mai: cal enfortir el bon veïnatge per generar més capacitats d’autoorganització i fer les ciutats més resilients. 

Totes les parts haurien d'incentivar la corresponsabilitat, les aliances i les sinergies. De fet, en contextos de tanta complexitat és necessari activar la intel·ligència distribuïda. Aquesta és la visió sistèmica que permet avançar cap a un Territori Socialment Responsable.

Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, president de TSR Territori Socialment Responsable SCCL, soci-consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat.