21.2.18

Gestionar l'RSE: n'hi ha prou amb superar la llei?


Sovint es diu que la responsabilitat social parteix del compliment de la llei. Però complir la norma pot anar associat a limitar-se a complir-ne l'articulat de tal manera que no es doni resposta efectiva a allò que aquesta pretenia. L'enfocament del compliance està adquirint molta importància, cosa que és molt positiva, però sota un enfocament preventiu legalista no es garanteix necessàriament que integri uns valors de responsabilitat envers la societat. En darrer terme podríem trobar el frau de llei.

Una empresa que gestioni la responsabilitat social ha partir d'un compromís ètic formalitzat d'alguna manera, perdurable en el temps i coherent en la transversalitat dins l'organització. Aquests compromisos han de generar sostenibilitat en tots els vectors d'impacte, econòmic, laboral, social, ambiental i bon govern.

Però cal una metodologia de gestió que acompanyi i desenvolupi aquest punt de partida ètic i aquesta finalitat sostenible. Aquesta metodologia, si parlem d'RSE, requereix prendre consciència del context ètic o de sostenibilitat de l'empresa, cosa que implica diàleg amb grups d'interès i definició de la materialitat. També cal rendir comptes amb transparència, però quedem-nos ara en la comprensió de què vol dir per a una empresa en concret, en un sector, en un mercat, en una societat, actuar de manera socialment responsable.

Gestionar l'RSE no és com un check list. No és tan fàcil. Té la complexitat que no és el mateix per a cada organització, la qual ha de fer aquest esforç de comprendre, d'imbuir-se d'uns valors, de trobar les millors pràctiques... Comprendre el propi context de sostenibilitat és clau. Això vol dir comprendre què espera la societat de la nostra empresa, fent esment a tots els grups d'interès que tinguem, els que plantegin demandes legítimes i especialment alineades o no discrepants amb l'ètica i la sostenibilitat.

El marc legal no és sols un límit a partir del qual podem començar a fer RSE. És alguna cosa més. Les lleis -si no és que han quedat desfasades- també són una manera de comprendre què és el que la societat espera de les empreses, segons com el legislador ho ha interpretat. I en aquest sentit, en una gestió socialment responsable no tocaria sols complir l'articulat de la llei sinó sentir-se coresponsable del que la regulació pretenia per al bé comú de la societat.

No és estrany que empreses que fan poc més que complir la normativa ambiental mostrin al web corporatiu una gran sensibilitat envers el medi ambient. No és dolent ja que contribueixen a expressar un compromís envers els valors ambientals i implica que el compliment no és solament perquè una llei hi obliga sinó perquè és la voluntat de la societat, la qual és compartida per aquella empresa que vol sentir-se i ser reconeguda com a part de la societat, no solament d'un mercat sotmès a unes regulacions.

Seria bo que en matèries com la llengua es pogués fer un abordatge similar. La gestió de la diversitat és fonamental dins de l'RSE. I la llengua, com la cultura en general, forma part d'una àrea de diversitat molt important. De fet, és una àrea que per les sensibilitats que mou, seria bo que més empreses abordin proactivament i amb responsabilitat social i no deixin solament en mans de la política. Una organització es podria remetre als acords internacionals sobre la matèria. I per descomptat, també a les constitucions de cada país, de manera que una empresa es podria preguntar, en el nostre cas, què fa per donar compliment a allò que preveu la Constitució espanyola en el respecte i protecció de la riquesa que suposen les diferents llengües. O anant més enllà, com una empresa aplica el criteri segons el qual a l'estat hi ha nacionalitats i regions. I això mateix respecte al que preveu l'Estatut o altres desplegaments normatius. Finalment la pregunta seria, com l'empresa dona resposta a una voluntat de la societat de garantir l'ús social d'una llengua, fet que en part però no plenament queda recollit en l'articulat d'algunes lleis.

Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses s’haurien de moure entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat) i el de responsabilitat social (ser sensible a les inquietuds de la societat). Al costat de la regulació normativa, l’RS obre les portes a un marc de relació en el qual les empreses puguin desenvolupar compromisos a partir d’una millor comprensió de les demandes de la societat, dialogant amb grups d’interès i trobant les millors pràctiques.

En conclusió, per gestionar l'RSE no n'hi ha prou amb complir l'articulat de la norma i anar una mica més enllà. Cal complir l'expectativa que té la societat sobre aquella matèria i que el legislador ha redactat en forma normativa, fet que implica comprendre els interessos de la societat i el propi context de sostenibilitat. I una altra reflexió diferent que ara no toca és la que correspondria a la mala legislació, l'acumulació desordenada i sobreposada, els marcs que han quedat desfasats pel pas del temps i per l'evolució de la mentalitat social, o aquelles normes que no s'adequen als estàndards d'una cultura democràtica que la humanitat demana. 

0 comentaris: