Carta oberta: En parlem des de l'RSE?

Versión en castellano

Catalunya i Espanya afrontaran en aquest 2013 i 2014 una situació políticament excepcional, marcada per l'agenda sobiranista que preveu la convocatòria d'un referèndum o consulta equivalent per tal que la ciutadania esculli de manera democràtica i pacífica quin futur vol per a Catalunya, en el sentit de seguir formant part del Regne d'Espanya o bé crear un nou estat.

Sense entrar ara en consideracions de major profunditat, és evident que aquesta és un dinàmica social i política que comporta una afectació i genera uns impactes de diversa índole en les organitzacions, en les persones, i en el conjunt de l'economia i l'activitat empresarial.

Aquesta és una dinàmica que pot ser analitzada des del punt de vista de la responsabilitat social de les parts. De fet, cadascuna de les parts, empreses, administracions, partits polítics, organitzacions socials, universitats, etc., haurien d'analitzar com gestionen des d'una òptica socialment responsable la seva afectació, posicionament, mesures i accions.

Dit d'una altra manera, formaria part d'una visió limitadíssima de l'RSE que aquelles organitzacions que estan gestionant la seva responsabilitat social no incorporessin dins els aspectes a abordar un aspecte com aquest. En aquest moment, més enllà de matèries obvies i recurrents com les emissions de CO2 o la igualtat de gènere, una empresa que actuï a l'estat espanyol ha d'observar temes que prenen una materialitat evident com ara les conseqüències de la crisi severa (atur, desnonaments, pobresa...) i també del procés obert a Catalunya.

En rigor -i així ho hem defensat en diverses ocasions- les empreses compromeses amb l'RSE, des de sempre haurien d'haver incorporat dins els aspectes fonamentals i materials de l'RSE, i que són consubstancials a operar dins l'estat espanyol, la gestió de la diversitat cultural, lingüística i nacional. Si em permeten anar més enllà, afirmaré que la manca d'acció proactiva en aquest sentit per part de les empreses  -molt limitada o sovint en sentit contrari a les expectatives de les parts afectades- és un factor que ha contribuït a generar la situació d'impàs en què ens hem trobat. Per acció i per omissió, cosa ha afavorit que la política s'excedeixi en les seves funcions, sense que la societat civil no només no li hagi corregit el rumb, sinó que sovint s'hagi pogut interpretar com una complicitat.

Aquesta setmana s'han produït dues notícies menors (una per activa i l'altre per passiva) que m'han portat a fer aquest anunci: m'agradarà dedicar una sèrie de reflexions concebudes per ajudar en la reflexió d'aquesta matèria per a les empreses i consultores que tinguin interès a abordar-lo. Tots sabem prou que és una matèria molt delicada, on és difícil fer aportacions tècniques sense que es tenyeixin de la manera com cadascú veu i analitza la situació. Corrent aquest risc, crec que algú ha de començar a abordar serenament el tema, agafar el toro per les banyes i posar la matèria dins el debat de l'RSE.

No sé si me'n sortiré. Tampoc disposo de molt temps per a preparar reflexions ordenades. Ja em disculpareu. Però ho faré amb la millor intenció. Perquè estic convençut que amb major sentit de l'RS no hauríem arribat a aquest estadi, i perquè estic convençut que per mitjà de l'RS podem fer aquest procés de manera que creï valor per a totes les parts, de manera que finalment tothom en surti beneficiat. Per descomptat, l'altra possibilitat és que aquest procés sols sigui utilitzat per a generar enfrontaments inútils i que sols porti a la destrucció de valor.

Per descomptat, i coherentment amb la visió que tinc de l'RSE, entenc que la incorporació d'aquesta matèria dins la gestió de l'RSE no solament ha de comportar un exercici de relacions públiques o de gestió de riscos, sinó que pot i ha de permetre una millora en la cultura organitzativa de les empreses, en la seva diversitat i en la seva competitivitat. Ja en parlarem com.

Com que aquest és un exercici obert, convido a qualsevol altra persona que s'hi vulgui afegir. Les idees de tothom seran benvingudes i ens ajudaran a identificar les millors pràctiques i la millor manera de convertir les situacions que poden ser de conflicte amb dinàmiques que poden ser generadores d'energia positiva.

He parlat de dues notícies menors. Són aquestes:

a) Una d'activa: Telefónica, per boca del director general a Catalunya, ha mostrat que no interferirà en la política i que acceptarà el que la ciutadania decideixi. Crec que és la primera gran companyia que ho fa. Kim Faura, director general de Telefónica a Catalunya: “La societat catalana ens trobarà al seu costat en l'escenari que sigui”:

Abans que ningú pensés que a Catalunya podia haver-hi un plantejament d'aquest tipus, ja teníem dues companyies amb un CIF català, és a dir, empreses que facturen des d'aquí i que si un dia s'han de pagar impostos aquí, els pagaran aquí i per aquí. Sigui quin sigui l'escenari que la societat catalana dibuixi per al futur, ens trobarà al seu costat, sempre. I t'ho dic de debò, perquè ho hem fet a tots els països, és a l'ADN de la companyia i estem preparant els passos pel que sigui que hagi de ser. Nosaltres hem crescut a còpia de comprar companyies a diferents països, i cada país té uns problemes diferents. Jo no amago que vull vendre perquè tinc uns accionistes a darrere. Ara bé, sempre ens oferim per actuar com a partners i deixem els números clars del que representa treballar amb nosaltres. [...] Nosaltres no hem tingut pressions des de Madrid en aquest sentit. Nosaltres, com a partners, ens posarem a les ordres i al costat de qui hi hagi i en l'escenari que hi hagi.

b) I una de passiva: les organitzacions empresarials i alguns coneguts dirigents habitualment afirmen que cal reforçar el mercat espanyol únic, en una crítica a la descentralització autonòmica per la diversitat de normatives que suposa. Curiosament quan aquestes traves es posen al mercat lingüístic català aleshores hi ha un silenci absolut. El fet que una llengua d'onze milions de persones s'intenti dividir en llengües diferents, dificultat el mercat conjunt (publicitat, etiquetatge...) suposa una greu dificultat empresarial. I a sobre inventant-se noves llengües com el LAPAO davant els ulls incrèduls de les universitats del món. Però aquí callen, demostrant que no defensaven tant interessos empresarials com interessos polítics. 

En fi, segurament fa molt anys que hauríem hagut de començar a abordar aquestes qüestions entre les persones compromeses en la gestió responsable de les empreses i les organitzacions. El diàleg avui és difícil per no dir inexistent. Els fòrums de debat que fa lustres s'havien creat entre intel·lectuals de cultura catalana, castellana, basca i gallega avui no existeixen i no hi ha canals. Podríem des del món de l'RSE obrir vies de diàleg sobre com abordar aquestes qüestions de manera natural sense fer-les espinoses? Potser no arreglarem el món, però almenys nosaltres haurem fet la nostra feina.

Publicada a Jornal.cat i a Diario Responsable