27.9.16

Hem ajudat a formar els referents d’RSC de la Diputació de Barcelona

Ahir va tenir lloc un taller d’actualització per a referents corporatius en Responsabilitat Social Corporativa, adreçat a les 27 persones que, ubicades en diferents àrees de la Diputació, constitueixen l’enllaç entre l’òrgan gestor de l’RSC i el conjunt de l’estructura organitzativa i els equips de treballadors.

La sessió, de 5 hores, va ser impartida per Josep Maria Canyelles, soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i sostenibilitat, i va consistir en una dinàmica pràctica sobre com aplicar l’RSC en la programació de diversos esdeveniments de la Diputació de Barcelona. Prèviament a la dinàmica, es va fer una reflexió i debat sobre el sentit de l’RSC, on Canyelles va posar exemples tant d’administracions públiques, com de organitzacions no lucratives i d’empreses. El conjunt de la formació tindrà continuïtat la setmana que ve amb un taller, a càrrec d’Enric Madrigal, sobre les normes de gestió de l’RSC i, en concret, com s’apliquen a la Diputació de Barcelona.

Fa dos anys ja va tenir lloc la primera experiència de sensibilització i formació amb el conjunt dels referents d’RSC de la Diputació de Barcelona, que també va ser impartida per Josep Maria Canyelles. Aquella sessió va coincidir amb l’elaboració del Pla director d’RSC de què es va dotar la institució, una planificació que la posiciona en els llocs avantatjats en administracions públiques catalanes compromeses en l’RSC.

Vector 5 també ha col·laborat amb la Diputació de Barcelona en l’estructuració del relat corporatiu en matèria de Responsabilitat Social, a partir de l’aprovació del Pla director, i com aquest enfocament de gestió forma part de l’estratègia de la corporació i del municipalisme.

La corporació ha apostat per integrar la responsabilitat social a l’estratègia organitzativa i enfortir la prestació de serveis al territori d’acord amb els valors de proximitat, transversalitat, transparència, sostenibilitat, eficàcia i eficiència, amb la voluntat d’esdevenir un referent en la prestació de serveis al món local contribuint al desenvolupament sostenible.

El Pla director de responsabilitat social de la Diputació de Barcelona defineix les línies estratègiques i constitueix el principal instrument de planificació i avaluació de les actuacions impulsades des dels diferents àmbits funcionals, que ha de permetre consolidar la responsabilitat social en la pròpia organització i en el món local.

Canyelles explicarà el sentit de Respon.cat a la 2a jornada Implementar l’RSE organitzada per Apunts i la Universitat Abat Oliba CEU

Respon.cat participa en la jornada II Implementar l’RSE organitzada per Apunts i la Universitat Abat Oliba CEU: “Del diàleg a la co-creació amb els grups d’interès social”.


Josep Maria Canyelles, coordinador de l'associació empresarial, participarà en una taula rodona sobre les plataformes d’RSE, presentant el cas de Respon.cat. 

La jornada tindrà lloc el dimarts 25 d’octubre, a les 9.30 hores, a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba CEU (C/Bellesguard, 30 de Barcelona)

El proper 25 d’octubre la Càtedra d’Economia Solidària de la Universitat Abat Oliba CEU i l’empresa d’economia social Apunts tornen a celebrar la II Jornada Implementar la RSE, enguany sota el títol: ‘Del diàleg a la co-creació amb els grups d’interès social’.

La jornada estarà focalitzada en la necessitat de saber identificar quins són els grups d’interès social amb els quals s’ha de vincular l’empresa i crear metodologies i eines de diàleg per provocar la co-creació i la pressa d’accions conjuntes on es comparteixin fites, sempre preservant la pròpia identitat i essència de cada una de les parts implicades.

I per poder donar pas a aquest debat, la jornada comptarà amb la conferència inaugural de Francisco Hevia, membre de DIRSE i director d’RSE de Calidad Pascual, i continuarà amb la celebració de dues taules rodones que giraran entorn a la innovació social i les plataformes d’RSE, on participaran: Ikea, Claror, M4Social, Xarxa Nust, Acords Voluntaris i Respon.cat, i finalment amb la presentació d’un cas d’èxit basat en el benestar emocional a la feina a través del coaching.

La inauguració de la jornada comptarà amb el Comissionat d’Economia Cooperativa i Social de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Via, i la clausura amb el conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, qui també s’encarregarà de l’entrega de reconeixements a les empreses candidates que han estat seleccionades pels seus mèrits en les categories de: Promoció de la Diversitat, Innovació Social i Valors Socials.

Us podeu descarregar el programa en pdf
Podeu fer la vostra inscripció a la jornada fent clic aquí.
Per a més informació poden posar-se en contacte amb el departament de Comunicació d’Apunts (comunicacio@cetapunts.org o 93 452 04 67)

Font: www.cetapunts.org

26.9.16

[ARTICLE] La Vanguardia publica avui un article de l'expert Josep Maria Canyelles en el Monogràfic especial d'RSE




  • La Vanguardia publica avui un article de l'expert Josep Maria Canyelles en el Monogràfic especial sobre Responsabilitat Social Empresarial (RSE). 
  • El monogràfic inclou entrevistes a Josep Santacreu (DKV), Josep Maria Lloreda (KH Lloreda), Josep Novell (Cafès Novell), Ignacio Egea (Repsol), Juan Alfaro (Club de la Excelencia) i reportatges sobre l'RSE a sectors com l'hostaleria i el tèxtil, i les maneres d'invertir o de formar-se en RSE.





Josep Maria Canyelles
Soci-consultor de Vector 5 · Excel·lència i Sostenibilitat i promotor de www.responsabilitatglobal.com

Accés al pdf



RSE: per a quan la velocitat de creuer?

En la mesura que la Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) s'ha instal·lat com un concepte (re)conegut en la gestió empresarial, tots ens sentim amb el dret de demanar-li alguna cosa. I és bo que sigui així perquè l'RSE es caracteritza per la capacitat d'escolta, de diàleg i de mostrar capacitat de resposta. De fet, a diferència d'altres enfocaments, no forma part del seu eix central desenvolupar una ètica unilateral; l'RSE té parets de vidre i portes obertes. O hauria, si és que parlem de RSE i no d'una altra cosa.
Què li demanaríem? Bàsicament resultats. I això vol dir reduir els impactes negatius i maximitzar els positius. És el que els diferents actors socials esperen de les empreses, i més d'aquelles que afirmen tenir un compromís amb la societat.
Però no només de resultats viu l'RSE, sinó que estem davant d'una manera de fer negoci. Un estil de gestió carregat de complexitat. La responsabilitat social implica que una organització formalitzi uns compromisos des de l'ètica i que doni lloc a uns resultats de sostenibilitat. I la manera d'assegurar aquest procés és mitjançant la comprensió de quin és el seu context de sostenibilitat, el que és rellevant en el seu cas. No ens val que una empresa faci filantropia quan està duent a terme males pràctiques laborals o ambientals, per exemple. Hauria d'aspirar a ser una empresa conscient, sempre amb la implicació dels grups d'interès i mostrant envers ells transparència i rendició de comptes.
Per a algunes, l'RSE no entra en el seu encaix en la mesura que prefereixen no sotmetre's a condicions, no imposar-se límits, i entenen que amb complir la llei ja n'hi ha prou. Però l'enfocament RSE sí que pren rellevància en aquelles amb una cultura avançada, que fugen de la mediocritat, conscients que al segle XXI no només es crea valor a partir d'allò material sinó que cal desenvolupar capacitats per saber treure valor dels actius intangibles, entre els quals, el talent dels equips, la generació de confiança entre els grups d'interès, la marca i la reputació, la creació de valor sostenible a llarg termini...
Lamentablement, algunes empreses que van començar el seu camí en l'RSE es van quedar en la memòria de sostenibilitat, una cosa positiva però insuficient de totes totes. Seria equiparable a un sector públic que -aquest per obligació- ha de mostrar transparència, i se sent satisfet de complir sense adonar-se que posar llum a uns indicadors no implica ni honestedat en la gestió ni impactes sostenibles. La transparència és un valor metodològic de l'RSE, però no té un valor absolut per ell mateix. Tots aquí hem d'aprendre.
Llavors, què hauria de fer una empresa en termes d'RSE? Entendre què se li demana, què li correspon, quin procés de millora ha d'abordar per aconseguir majors cotes de sostenibilitat. A més, existeixen agendes globals que faciliten identificar temes rellevants, com els Objectius de Desenvolupament Sostenible 2015-2030 de Nacions Unides. O agendes locals com els Focus de l'RSE a Catalunya, de Respon.cat, perquè les empreses puguin comprendre millor què els demanen les societats on operen i obtenen els seus beneficis. Però cap d'aquestes agendes és vàlida si prèviament l'empresa no aborda els temes que li són particularment rellevants.
Els reptes corporatius de l'RSE passen per comprendre com incorporar l'RSE intensament, en la cultura interna, en l'estratègia corporativa, per anar generant un negoci responsable des dels cinc vectors d'impacte: laboral, ambiental, social, econòmic i bon govern. Pel que fa als sectorials, cal abordar els temes rellevants per donar-los solucions conjuntes, amb la valentia de canviar models de negoci instal·lats en un sector i desplaçar les empreses que no compleixin amb el marc d'autoregulació.
A nivell de territori, el repte és que l'RSE formi part de la cultura empresarial de la societat, que s'integri en clústers, en les relacions entre empreses, en les organitzacions empresarials. Que es creïn fòrums de conscienciació i impuls des de la iniciativa privada i que es defineixin marcs de treball territorials, com a Catalunya amb Respon.cat. A nivell de cadenes de proveïment, el repte és que les empreses que les lideren situïn l'RSE com un criteri de compra i de creació de confiança al llarg de la cadena, que fins i tot es competeixi entre cadenes de valor a partir de models de sostenibilitat.
A nivell dels poders públics, d'una banda el repte enorme d'haver de mostrar exemplaritat, i per una altra posar tot el poder de la compra pública al servei d'un canvi en profunditat del mercat, premiant els operadors més compromesos. En el cas espanyol, cal lamentar que es desaprofiti en la seva transposició el potencial de les directives europees.
Al seu torn, actors especialitzats van llançant iniciatives interessants que ofereixen possibles concrecions de l'RSE, com l'Economia del Bé Comú o les B-Corp, que se sumen a normes i etiquetes. Però el gran repte pendent és facilitar que una ciutadania cada vegada més sensible pugui convertir la seva acció de compra en un vot conscient, premiant aquells operadors més compromesos. Llavors assolirem la velocitat de creuer.

[ARTÍCULO] La Vanguardia publica hoy un artículo del experto Josep Maria Canyelles en el Monográfico especial de RSE

  • La Vanguardia publica hoy un artículo del experto Josep Maria Canyelles en el Monográfico especial sobre Responsabilidad Social Empresarial (RSE).
  • El monográfico incluye entrevistas a Josep Santacreu (DKV), Josep Maria Lloreda (KH Lloreda), Josep Novell (Cafès Novell), Ignacio Egea (Repsol), Juan Alfaro (Club de la Excelencia) y reportajes sobre la RSE en sectores como la hostelería y el textil, las maneras de invertir o de formarse en RSE.






Josep Maria Canyelles
Socio consultor de Vector 5 · Excelencia y Sostenibilidad y promotor de www.ResponsabilitatGlobal.com

Acceso al pdf


 
RSE: ¿para cuando la velocidad de crucero?

En la medida que la Responsabilidad Social de las Empresas (RSE) se ha instalado como un concepto (re)conocido en la gestión empresarial, todos nos sentimos con el derecho de pedirle algo. Y es bueno que sea así porque la RSE se caracteriza por la capacidad de escucha, de diálogo y de mostrar capacidad de respuesta. De hecho, a diferencia de otros enfoques, no forma parte de su eje central desarrollar una ética unilateral; la RSE tiene paredes de cristal y puertas abiertas. O debería, si es que hablamos de RSE y no de otra cosa.
¿Qué le pediríamos? Básicamente resultados. Y ello significa reducir impactos negativos y maximizar los positivos. Es lo que los distintos actores sociales esperan de las empresas, y más de aquellas que afirman tener un compromiso con la sociedad.
Pero no solo de resultados vive la RSE, sino que estamos ante una manera de hacer negocio. Un estilo de gestión cargado de complejidad. La responsabilidad social implica que una organización formalice unos compromisos desde la ética y que dé lugar a unos resultados de sostenibilidad. Y la manera de asegurar este proceso es mediante la comprensión de cuál es su contexto de sostenibilidad, lo que es relevante en su caso. No nos vale que una empresa haga filantropía cuando está llevando a cabo malas prácticas laborales o ambientales, por ejemplo. Debería aspirar a ser una empresa consciente, siempre con la implicación de los grupos de interés y mostrando hacia ellos transparencia y rendición de cuentas.
Para algunas, la RSE no entra en su encaje en la medida que prefieren no someterse a cortapisas, no imponerse límites, y entienden que cumplir la ley ya es suficiente. Pero el enfoque RSE sí toma relevancia en aquellas con una cultura avanzada, que huyen de la mediocridad, conscientes que en el siglo XXI no sólo se crea valor a partir de lo material sino que hace falta desarrollar capacidades para saber sacar valor de los activos intangibles, entre los cuales, el talento de los equipos, la generación de confianza entre los grupos de interés, la marca y la reputación, la creación de valor sostenible a largo plazo...
Lamentablemente, algunas empresas que empezaron su camino en la RSE se quedaron en la memoria de sostenibilidad, algo positivo pero insuficiente a todas luces. Sería equiparable a un sector público que -éste por obligación- debe mostrar transparencia, y se siente satisfecho de cumplir sin darse cuenta que poner luz a unos indicadores no implica ni honestidad en la gestión ni impactos sostenibles. La transparencia es un valor metodológico de la RSE, pero no tiene un valor absoluto por él mismo. Todos ahí debemos aprender.
¿Entonces, qué debería hacer una empresa en términos de RSE? Entender qué se le pide, qué le corresponde, qué proceso de mejora debe abordar para conseguir mayores cotas de sostenibilidad. Además existen agendas globales que facilitan identificar temas relevantes, como los Objetivos de Desarrollo Sostenible 2015-2030 de Naciones Unidas. O agendas locales como los Focus de la RSE en Catalunya, de Respon.cat, para que las empresas puedan comprender mejor qué les piden las sociedades donde operan y obtienen sus beneficios. Pero ninguna de estas agendas es válida si previamente la empresa no aborda los temas que le son particularmente relevantes.
Los retos corporativos de la RSE pasan por comprender como incorporar la RSE intensamente, en la cultura interna, en la estrategia corporativa, para ir generando un negocio responsable desde los cinco vectores de impacto: laboral, ambiental, social, económico y buen gobierno. En lo sectorial, abordar los temas relevantes para darles soluciones conjuntas, con la valentía de cambiar modelos de negocio instalados en un sector y desplazar a las que no cumplan con el marco de autorregulación.
A nivel de territorio, el reto es que la RSE forme parte de la cultura empresarial de la sociedad, que se integre en clústeres, en las relaciones entre empresas, en las organizaciones empresariales. Que se creen foros de concienciación e impulso desde la iniciativa privada y que se definan marcos de trabajo territoriales, como en Catalunya con Respon.cat. A nivel de cadenas de provisión, el reto es que las empresas que la lideran sitúen la RSE como un criterio de compra y de creación de confianza a lo largo de la cadena, que incluso se compita entre cadenas de valor a partir de modelos de sostenibilidad.
A nivel de los poderes públicos, por una parte el reto enorme de tener que mostrar ejemplaridad, y por otra poner todo el poder de la compra pública al servicio de un cambio en profundidad del mercado, premiando los operadores más comprometidos. En el caso español, cabe lamentar que se desaproveche en su transposición el potencial de las directivas europeas.
A su vez, actores especializados van lanzando iniciativas interesantes que ofrecen posibles concreciones de la RSE, como la Economía del Bien Común o las B-Corp, que se suman a normas y etiquetas. Pero el gran reto pendiente es facilitar que una ciudadanía cada vez más sensible pueda convertir su acción de compra en un voto consciente, premiando a aquellos operadores más comprometidos. Entonces pillaremos la velocidad de crucero.

14.9.16

Les empreses com a agent clau per frenar l’empobriment creixent de la societat


Ha tingut lloc la càpsula de coneixement sobre el Focus de l’RSE “Cohesió social”, organitzada per Respon.cat al Palau Macaya de l’Obra Social la Caixa.


En aquesta jornada s’ha tractat l’empobriment creixent de la societat i altres situacions adverses que aboquen a l’exclusió social i laboral i com les empreses poden situar aquest focus dins la seva responsabilitat social.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, i Lluís Toledano, consultor social i expert en tercer sector

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha explicat el projecte Focus de l’RSE de Catalunya, que fixa la Cohesió social com a un d’aquests focus d’interès i que es treballa conjuntament amb els Objectius de Desenvolupament Sostenibleaprovats per Nacions Unides el 2015.

Lluís Toledano, consultor social i expert en tercer sector, ha posat de manifest una realitat de pobresa severa cada vegada més freqüent en la realitat del nostre país, posant èmfasi en la immigració, la pobresa energètica, l’atur i la precarietat laboral. Toledano ha destacat la necessitat de treballar aspectes intangibles per a pal·liar aquesta situació, declarant que “persones que mai havien format part de col·lectius vulnerables, que vivien dignament del seu treball, avui es troben en situació de pobresa severa a causa de la conjuntura de crisi que està afectant tots els sectors d’activitat. Aquestes persones -va indicar- han caigut en picat; és una situació que mai s’haurien imaginat, i el que necessiten és suport més enllà del purament econòmic. En aquests casos, la paraula màgica és “acompanyament, un acompanyament per a superar fins i tot la vergonya i que això no sigui una barrera insalvable per a sortir de l’impàs”.


Raquel Burgueño, coordinadora de Barcelona del Programa Incorpora de l’Obra social de La Caixa, i Andreu Pascual, de l’equip de direcció del programa

Raquel Burgueño
, coordinadora de Barcelona del Programa Incorpora de l’Obra social de La Caixa, ha destacat el buit que omple aquest programa a l’hora de reunir l’empresa ordinària amb les necessitats reals de les persones, i posa èmfasi en el treball intern que es fa des de l’organització per garantir que aquesta intermediació laboral obtingui els resultats òptims. Burgueño, que forma part de la Fundació Trinijove, ha afirmat que “entendre les necessitats de les empreses i donar-los resposta amb perfils laborals adequats assegura la continuïtat dels projectes”. Per la seva banda, Andreu Pascual, de l’equip de direcció del programa de l’obra social, ha reconegut que l’èxit del programa és degut a la implicació del món empresarial i les entitats.

Conxita Ribas, coordinadora d’Entitats amb Cor de Càritas i Raimon Misarachs, de l’empresa Lunet

Conxita Ribas, coordinadora d’Entitats amb Cor de Càritas Diocesana de Barcelona, ha destacat la rellevància de la implicació empresarial, afirmant que “s’han aconseguit 2.000 llocs de treball durant dos anys per a persones en risc d’exclusió, i hem de donar les gràcies a la valentia de moltes empreses que ens fan confiança i s’han arriscat“. Cal ressaltar que la desinformació és un gran fre perquè les empreses apostin per la inserció laboral; tanmateix, Ribas afirma amb determinació que les empreses que ho proven, repeteixen. I per a validar aquesta afirmació, s’ha conegut el testimoni de Raimon Misarachs, en representació de Lunet, una empresa de serveis integrals de manteniment i neteja, que forma part del programa Empreses amb cor i que ha exposat com aquest tipus de programes ajuden l’empresa a plasmar el seus compromisos, amb un suport continuat durant el procés d’inserció, i amb un retorn indiscutible pel que fa a clima laboral i millora de les capacitats de l’equip de treball.

Eduard Ballester, gerent de l’associació ACIDH

Eduard Ballester, gerent de l’associació ACIDH, una entitat d’atenció integral a les persones amb intel·ligència límit, ha declarat que sovint la IL es considera una discapacitat lleu, cosa que situa les persones que la pateixen en la incòmoda situació de semblar que no formen part d’un col·lectiu en concret, quan la realitat és que són persones amb capacitats diferents i en són conscients, i el fet que s’adonin de les seves limitacions és un tret diferencial que els és advers. Més enllà de la seva casuística concreta, Ballester ha exposat quatre maneres de plantejar la resposta que es pot donar davant les necessitats socials. Una més assistencial en què es fa una transferència de recursos, una segona en què s’aporta el coneixement per dotar les persones de capacitat per aconseguir aquests recursos, una tercera més intervencionista en què s’implementen polítiques per a reivindicar la defensa de drets i pal·liar disfuncions locals que provoquen la impossibilitat d’aconseguir els recursos, i una darrera en què es questiona el model i s’adopta una postura transformadora.

Núria Ramon, directora de la Fundació Acsar

Núria Ramon, directora de la Fundació Acsar, ha explicat la doble activitat de la fundació. D’una banda temes propis de la immigracio, com ara la inserció socio laboral, per als quals el suport de l’administració i la implicació de les empreses juga un paper vital, i d’altra banda la gestió i assessorament jurídics a les persones desplaçades. Ramon ha recordat que s’està vivint un moment especialment complicat per a les persones que han hagut de deixar el seu país, i que no es pot oblidar que darrera aquests moviments hi ha motius religiosos, polítics i altres molt diversos que requereixen una resposta adequada en tots els sentits.

Els continguts del Focus de Cohesió social estan relacionats amb diversos Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides, i es va lliurar material amb el detall d’aquests.

Aquesta sessió ha estat la segona d’un cicle de cinc càpsules de coneixement obertes al públic en general, que tindrà continuïtat el 18 d’octubre, 8 de novembre i 29 de novembre on es tractarà el desenvolupament del capital humà, economia i bon govern i economia circular, aspectes que constitueixen focus de l’RSE a Catalunya. Tant aquesta sessió com totes les tres properes tindran com a marc el Palau Macaya, que l’Obra social de La Caixa cedeix a Respon.cat per a la realització tant d’aquestes càpsules com del programa RSE.Pime. Cal inscripció prèvia en aquest enllaç.

Sessió del programa RSE.Pime, dirigida per l’expert José Antonio Lavado

Les càpsules de coneixement d’RSE s’organitzen coincidint amb les sessions matinals del programa RSE.Pime. Ahir precisament va tenir lloc la segona sessió de l’RSE.Pime, conduïda per l’expert José Antonio Lavado, on es va abordar amb les 20 empreses participants aspectes pràctics de la gestió de l’RSE en cada empresa, sota el genèric “En què consisteix l’RSE a la nostra empresa?“. Aquesta sessió va servir per emmarcar els principis que serveixen per definir els límits de les actuacions que es poden dur a terme en matèria de l’RSE, així com identificar bones pràctiques que s’estan duent a terme.

Font: Respon.cat

9.8.16

Scorsese i DiCaprio, contra el canvi climàtic

  • El cineasta i l'actor produeixen un documental amb testimonis de Barack Obama, Bill Clinton o Ban Ki-moon
L'amenaça del canvi climàtic i la recerca de solucions protagonitzen el documental produït per Martin Scorsese i Leonardo DiCaprio, entre d'altres, amb testimonis de Barack Obama, Bill Clinton o Ban Ki-moon, i que estrenarà National Geographic als cinemes a la tardor i després en televisió.

L'opinió del papa Francesc, la de investigadors de la NASA, i la de científics i activistes també estaran presents en aquest documental, encara sense títol, que proposa solucions per salvar el planeta i pretén convertir-se en una "toc d'atenció" dies abans de les eleccions nord-americanes de novembre, segons informa avui el canal en una nota.

"Aquest documental tradueix els símptomes i les solucions al canvi climàtic abans que aquells que tenen un interès econòmic en la producció de combustibles fòssils distorsionin la informació, com sol succeir", explica DiCaprio en aquesta nota.

La cinta, el productor executiu és Martin Scorsese, està produïda també per DiCaprio, Brett Ratner, Fisher Stevens, Jennifer Davisson i Trevor Davidoski.

"En vigílies de la que podria ser l'elecció més important de la història dels Estats Units, crec que aquest documental no només educa el públic sobre la seriosa amenaça a la qual ens enfrontem, sinó que força els votants a pensar realment l'important que és el seu vot", afirma Stevens.

A més, aquest projecte, que mostra evidències de l'empitjorament de la crisi ambiental, també recull l'opinió de persones de diferents àmbits de la societat tant en països desenvolupats com en altres en via de desenvolupament.

National Georgaphic té previst estrenar aquest documental en cinemes de Nova York i Los Angeles a l'octubre, i seguir aquesta cita amb una estrena global en els seus 171 canals, traduït a un total de 45 idiomes.

Font: La Vanguardia / EFE 

Scorsese y DiCaprio, contra el cambio climático

  • El cineasta y el actor producen un documental con testimonios de Barack Obama, Bill Clinton o Ban Ki-moon
La amenaza del cambio climático y la búsqueda de soluciones protagonizan el documental producido por Martin Scorsese y Leonardo DiCaprio, entre otros, con testimonios de Barack Obama, Bill Clinton o Ban Ki-moon, y que estrenará National Geographic en los cines en otoño y luego en televisión.

La opinión del papa Francisco, la de investigadores de la NASA, y la de científicos y activistas también estarán presentes en este documental, aún sin título, que propone soluciones para salvar el planeta y pretende convertirse en una "llamada de atención" días antes de las elecciones estadounidenses de noviembre, según informa hoy el canal en una nota.

"Este documental traduce los síntomas y las soluciones al cambio climático antes de que aquellos que tienen un interés económico en la producción de combustibles fósiles distorsionen la información, como suele suceder", explica DiCaprio en esa nota.

La cinta, cuyo productor ejecutivo es Martin Scorsese, está producida también por DiCaprio, Brett Ratner, Fisher Stevens, Jennifer Davisson y Trevor Davidoski.

"En vísperas de la que podría ser la elección más importante de la historia de Estados Unidos, creo que este documental no sólo educa al público sobre la seria amenaza a la que nos enfrentamos, sino que fuerza a los votantes a pensar realmente lo importante que es su voto", afirma Stevens.
Además, este proyecto, que muestra evidencias del empeoramiento de la crisis medioambiental, también recoge la opinión de personas de distintos ámbitos de la sociedad tanto en países desarrollados como en otros en vía de desarrollo.

National Georgaphic tiene previsto estrenar este documental en cines de Nueva York y Los Ángeles en octubre, y seguir esta cita con un estreno global en sus 171 canales, traducido a un total de 45 idiomas.

Font: La Vanguardia / EFE

27.7.16

[ARTÍCULO] "Fuegos artificiales con la RSE?", en Món Empresarial @mon_empresarial

mon-empresarial-006-decaleg-experts-rse-canyelles
  • Artículo de Josep Maria Canyelles publicado en la revista Món Empresarial (segundo trimestre 2016) 
  • La reflexión se ubica en la sección Decálogo de expertos - Mundo dirigente, y pretende mostrar una visión crítica ante ciertos usos de la RSE. 



¿Fuegos artificiales con la RSE?


mon-empresarial-006-josep-maria-canyelles

Por más que una empresa haga colaboraciones sociales o haya incorporado buenas prácticas de gestión ambiental, no se puede hablar en absoluto de responsabilidad social si resulta que a la vez esta compañía practica la elusión fiscal o estrangula a las pymes proveedoras hasta desangrarlas. 

Josep Maria Canyelles. Coordinador de Respon.cat y socio-consultor de Vector 5 • Excelencia y Sostenibilidad.


A menudo hay que quejarse de las incoherencias de la presunta responsabilidad social de la que hacen gala algunas empresas. Pero no hay que rascar mucho para captar que detrás de algunas afirmaciones no hay compromiso o bien éste afecta sólo a una parte de la organización. La RSE debe mostrar una aplicación en todos los vectores de impacto de la empresa, ya sea laboral, ambiental, económico, social o en su buen gobierno. Una aplicación parcial que deliberadamente busca un rendimiento reputacional en unas dimensiones, mientras que mira hacia otro lado en cuanto al resto, no es RSE. Tenemos que reconocer que con algunas buenas prácticas se pueden hacer fuegos artificiales a la hora de querer vender una imagen no ajustada a la realidad. Hay que saberlo y también decirlo.

A lo largo de estos años de crisis algunas grandes empresas han pagado a sus proveedores a 100, 200 y 300 días, provocando la desaparición de pymes bien gestionadas que han tenido un problema de acceso al crédito. Mientras pagaban tarde obtenían grandes beneficios. Algunos estudios muestran que un tercio de su beneficio provenía de ganancias financieras por el retraso en los pagos. ¡Que no nos hablen de RSE!

Y bienvenida sea la crítica, pero no contra la RSE, por supuesto, sino contra aquellas empresas que dicen equívocamente que hacen RSE. ¡Que digan que hacen filantropía o ecoeficiencia! Pero que no confundan a la opinión pública y a los grupos de interés refiriéndose a RSE.

A una empresa no se lemon-empresarial-006-rse pide que sea perfecta en su RSC, ya que detrás de la RSE hay un proceso de aprendizaje y de mejora permanente que se va construyendo sobre una realidad cambiante que hay que ir comprendiendo e interpretando. Pero si hablamos de RSE, sí que se le pide que su enfoque sea integral, es decir, que afecte a toda la organización, de arriba abajo y de un área a otra.

Fuente: http://monempresarial.com/es/2016/07/26/fuegos-artificiales-con-rse/

Món empresarial es una revista de economía y empresa, nacional e internacional, donde expertos escriben sobre dirección y temas de interés global. Este número ya forma parte de la nueva etapa en la que el formato y los contenidos se han adaptado para convertirse en una revista de primera línea sobre economía y empresa, con entrevistas a las máximas autoridades mundiales.
Anterior artículo en Món Empresarial:

26.7.16

Les cooperatives amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible



L’Aliança Cooperativa Internacional ha decidit que enguany la celebració del Dia Internacional de les Cooperatives (DIC) anirà lligada als Objectius de Desenvolupament Sostenible aprovats per Nacions Unides aquest 2015.


L’acte va ser presidit per la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, i va comptar amb la presència del president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya, Perfecto Alonso.

Durant l’acte es va fer la lectura del manifest de l’Aliança Cooperativa Internacional, que aquest any s’ha dedicat a mostrar la contribució de les cooperatives en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.




Els assistents a l’acte van podert visitar l’exposició “Les cooperatives amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible” una composició infogràfica que recull indicadors d’èxit del model cooperatiu alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. D’aquesta composició se van fet miniatures que es van repartir als assistents de l’acte i que es poden trobar en format digital al web aracoop, tant les miniatures com la composició original.

aracoop és un programa marc de cooperació público-privada, promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives i amb la col·laboració de més de 100 institucions públiques i privades implicades en la creació i creixement d’empreses de l’economia

El Govern balear constitueix el Consell de Responsabilitat Social Corporativa de les Illes Balears

La presidenta Francina Armengol destaca que el sector públic ha de liderar el canvi de tendència transformadora que suposa l’RSE

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha assistit aquest 19 de juliol a la constitució del Consell de Responsabilitat Social Corporativa de les Illes Balears, un òrgan consultiu que crea la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria, amb la participació d’institucions i entitats representatives de les Illes Balears en matèria d’RSC.

En acabar l’acte de constitució, la presidenta Armengol ha indicat que l’RSC suposa una “tendència transformadora” en el mode d’entendre la presa de decisions empresarials, que s’està estenent de forma ràpida pels països més avançats, i que correspon “al sector públic liderar aquest canvi”. Armengol ha afegit que la creació del Consell d’RSC pretén ara “orientar les polítiques del Govern cap a una gestió èticament i socialment responsable, tant de forma interna com per a les empreses de les Illes Balears”. Armengol també ha volgut assenyalar que la constitució del consell és una aposta "pel consens i la participació activa", i que està en la mateixa línia que altres accions del Govern que presideix, com ara les clàusules socials per a les empreses que treballin amb l'Administració, el pla de lluita contra la precarietat laboral i l'augment dels recursos per a les polítiques actives d'ocupació. 

Constitució i funcions del Consell
El Consell de Responsabilitat Social Corporativa es composa per una presidència, que recau en el conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela, un vicepresident i 19 vocals:
  • 1 representant de les conselleries de Presidència; Participació, Transparència i Cultura; Hisenda i Administracions Públiques i Treball, Comerç i Indústria.
  • 2 representants per cada organització empresarial (CAEB i PIMEB).
  • 2 representants per cada organització sindical (CCOO i UGT)
  • 6 representants d’organitzacions i institucions de reconeguda representativitat i interès dins l’àmbit de l’RSC: 3 experts en matèria d’RSC (Maria Durán, Antoni Amengual i Antoni Vives) i 3 membres més d’Eticentre.
  • 1 representant de la Universitat de les Illes Balears.
El principal objectiu del Consell és fomentar la presa de decisions des d’una òptica ètica i socialment responsable, emetent informes periòdics i fomentant la formació en els valors propis de l’RSC. També fomentarà la transparència i l’ètica en els comptes públics i de les empreses, amb una innovació en les formes respecte a les polítiques que afecten a la gestió de les persones. Un tercer punt és el foment del respecte cap a la societat, el medi ambient i el territori.

Font: Govern i AraBalears

"La revolució del cabàs"


Un documental sobre la sobirania alimentària i l'agricultura sostenible

La revolució del cabàs from marblanc producciones on Vimeo.

 
“La Revolució del Cabàs” és un documental que pretén donar difusió a la feina que s’està duent a terme a la comarca Alacantina de La Marina Alta (País Valencià) al voltant d’un moviment autogestionat, que treballa per preservar els drets del sector primari davant dels constants abusos i l'empobriment del món rural.

Gonzalo Blanco, advocat i vinculat a l'agricultura en mètodes de producció ecològica, juntament amb Alejandra Mengual, activista social per la sobirania alimentària i membre de la "Xarxa dels Mercats de la Terra de La Marina Alta", han dirigit este treball totalment autosubvencionat, on també agraeixen la col·laboració a totes les persones que han donat veu i ànima a este projecte, i a tots aquells que amb el seu treball i responsabilitat fan posible la transició social cap a la sostenibilitat dels Pobles i el respete a la Mare Terra.

Font: Sostenible.cat

22.7.16

II Cicle formatiu de responsabilitat social del Consell de Relacions Laborals

Objectius: Identificar els principals models i eines de gestió i report de la responsabilitat social a les empreses i organitzacions. Avaluar els beneficis que obtenen les empreses en implantar una estratègia de responsabilitat social. Compartir experiències d’implantació de la responsabilitat social a les diferents organitzacions. El cicle està format per 4 Seminaris i 3 Tallers pràctics, que es poden cursar de forma individual o continuada.



Persones destinatàries: Equips directius, càrrecs intermitjos i personal tècnic de les empreses i organitzacions catalanes que vulguin iniciar-se o aprofundir en matèria de responsabilitat social.

Equip docent: Equip de persones expertes i amb una llarga trajectòria com a professionals de l’assessoria i consultoria.

SEMINARIS de 2h. (Formació Inicial)

S1: Pacte Mundial.
Àngel Pes
. President Xarxa Espanyola Pacte Mundial
El Global Compact és la iniciativa de responsabilitat social més gran del món i acull el compromís de més de 5.000 organitzacions (moltes d’elles pimes) en més de 135 països. Vols saber què us pot aportar i quines eines existeixen adaptades a pimes?

S2: Les Pimes i els Objectius Desenvolupament Sostenible
Josep Maria Canyelles
. Coordinador de Respon.cat i promotor de Responsabilitat Global.
Els ODS es plantegen com uns objectius orientats a l’acció, concisos, fàcils de comunicar, limitats en nombre i universalment aplicables. Vols saber com incorporar-los a la teva organització?

S3: Economia del Bé Comú aplicada a empreses.
José Antonio Lavado
. President Associació Catalana pel foment de l’Economia del Be Comú.
L’EBC promou empreses en les que l'activitat econòmica ha de servir als interessos generals i al bé comú o bé públic. Vols conèixer els principals avantatges de la seva implantació?

S4: Balanç Social.
Rubén Suriñach
. Responsable campanya Balanç Social, Xarxa Economia Solidària
Eina concebuda per la Xarxa d’Economia Solidària que mesura diferents aspectes de la democràcia, la igualtat, el compromís ambiental, compromís social, la qualitat laboral i la qualitat professional de les organitzacions. Vols identificar mesures que ajudin a crear un ambient de treball segur i saludable a la teva organització?


TALLERS de 4h. (Formació d'aprofundiment) 

T1: Temps de treball i conciliació.
Xavier Peralta / Fabian Mohedano
. Reforma horària
Els nous usos del temps impliquen una transformació de les organitzacions per tal de satisfer les necessitats de conciliació i la coresponsabilitat. Vols identificar com adaptar la teva organització a la reforma horària?

T2: Seguretat i Salut Laboral: la nova ISO45001.
Carles Bover i Colom
. Director de l’empresa Molins de Q
La futura ISO 45001 posarà més èmfasi en el context de l'organització i reforçarà el paper de l'alta direcció en el lideratge del Sistema de Gestió de la Seguretat i Salut en el Treball. Vols identificar quines són les novetats de la nova norma ISO45001:2016?

T3: Diàleg amb grups d’interès.
José Antonio Lavado
. Soci director de Bidea consultors, especialitzat en RSE
La creació de valor per part de les empreses ha de partir d’un procés de consulta i diàleg amb els seus grups d’interès que les ajudi a identificar accions a impulsar. Vols conèixer eines pràctiques que t’ajudin a iniciar un procés de diàleg amb els teus grups d’interès?

Quan
Data: 29.09.2016 - 24.11.2016

Seminaris de 9:00h a 11:00h
S1: dijous 29 setembre
S2: dijous 6 octubre
S3: dijous 20 octubre
S4: dijous 27 octubre

Tallers de 9,30h a 14:00h
T1: dijous 10 de novembre
T2: dijous 17 de novembre
T3: dijous 24 de novembre

On
Biblioteca de Catalunya, Sala de la Caritat.
Carrer de l'Hospital, 56
08001 Barcelona
Seminaris: de 9:00h a 11:00h 
Tallers: de 9,30h a 14:00h
Inscripcions  obertes a partir del 12 de setmbre.
Les sessions són gratuïtes per a les persones participants. El cost és assumit pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Consell de Relacions Laborals de Catalunya: http://crl.gencat.cat/ 
Afegeix al calendari de Google 

Font: gencat

18.7.16

He rebut les factures de Renfe... tres mesos després!

La darrera entrada en aquest blog era precisament una nova crítica a l'empresa Renfe per la dificultat d'accedir a les factures pels bitllets comprats no en línia. 

Aquest matí mateix el meu tren de les 7,38 no ha sortit i després de moments d'incertesa a l'estació han dit per megafonia que baixem del comboi i que pugem en el de les 7,55. Enmig d'una nova desesperació, he tornat a pensar en les factures que em deuen des de mitjan abril i he pres la decisió de presentar denúncia davant l'Oficina de Consum.

No sé si per intuïció, perquè m'han llegit el pensament o per honorar la data, avui 18 de juliol, tres mesos després d'haver-les demanat i reclamat, he rebut un correu amb les sis factures.

Ja no he estat a temps de posar-les en segon trimestre de les meves despeses. Però les podré posar al tercer. Un maldecap menys. Fins que els en torni a demanar algunes de manera agrupada ja no caldrà que em vagi anotant al calendari que estic a l'espera de rebre les factures.

Si voleu saber quin era la queixa podeu anar als articles següents:

1-07-2016 [ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
1-07-2016 [es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?  

16-04-2016 [ca] Demanar una factura a Renfe
16-04-2016 [es] Pedir una factura a Renfe

He recibido las facturas de Renfe... ¡tres meses después!

La última entrada en este blog era precisamente una nueva crítica a la empresa Renfe por la dificultad de acceder a las facturas por los billetes comprados no en línea. 

Esta mañana mismo mi tren de las 7,38 no ha salido y después de momentos de incertidumbre en la estación han dicho por megafonía que bajemos del convoy y que subimos en el de las 7,55. En medio de una nueva desesperación, he vuelto a pensar en las facturas que me deben desde mediados de abril y he tomado la decisión de presentar denuncia ante la Oficina de Consumo.

No sé si por intuición, porque me han leído el pensamiento o para honrar la fecha, hoy 18 de julio, tres meses después de haberlas pedido y reclamado, he recibido un correo con seis facturas. Ya no he estado a tiempo de ponerlas en el segundo trimestre de mis gastos. Pero las podré poner en el tercero. Un dolor de cabeza menos. Hasta que les vuelva a pedir algunas más de forma agrupada ya no será necesario que me vaya anotando en el calendario que estoy a la espera de recibir las facturas.

Si desea saber cuál era la queja puede ir a los artículos siguientes:
1-07-2016 [ca] Renfe no envia les factures. Empresa o xiringuito?
1-07-2016 [es] Renfe no envía las facturas. ¿Empresa o chiringuito?  

16-04-2016 [ca] Demanar una factura a Renfe
16-04-2016 [es] Pedir una factura a Renfe

9.7.16

[ARTICLE] Es presenta públicament el reconeixement a la Reforma horària dins els Premis Respon.cat

Aquest divendres ha tingut lloc l’acte de presentació de l’Anuari 2015 de la Iniciativa per a la Reforma Horària, en el qual Respon.cat ha fet públic el reconeixement a les bones pràctiques empresarials de reforma horària.

Us presentem l’article de reflexió a partir de la intervenció de Josep Maria Canyelles a l’acte de presentació de l’Anuari de la Reforma horària 2015.



Bon dia i bona hora!

Quina és la responsabilitat de l’empresa davant de la societat? En què es concreta? Què cal fer exactament? Directors i directores pregunten com he de liderar el canvi en aquesta organització per a assumir la Responsabilitat Social?

Una empresa primer de tot ha d’atendre aquelles responsabilitats que són inherents a la seva activitat. Si contamines el riu, si maltractes els treballadors, si enganyes la clientela, si fas elusió fiscal, la teva responsabilitat davant de la societat passa per abordar aquestes matèries.

Però un cop estàs abordant aquestes qüestions, és bo que l’empresa miri al seu voltant i es preocupi per les inquietuds de la societat on és present, per allò que la societat espera de les empreses en el seu conjunt.

Per a facilitar la selecció d’aquestes inquietuds, Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE, ha engegat el projecte Focus de l’RSE a Catalunya, a partir del qual s’han identificat i consensuat vuit grans focus. Volem convidar totes les empreses que operen a Catalunya a incorporar aquestes matèries dins la seva gestió i alhora aportar recursos per a facilitar-ne la incorporació.

Un d’ells és el desenvolupament humà, dins del qual s’hi va destacar la iniciativa de la reforma horària. I una de les iniciatives que hem previst és la creació d’un reconeixement específic dins dels Premis Respon.cat. Els premis de l’RSE a Catalunya, a més dels dos premis a la trajectòria socialment responsable per a empresa gran i pime, i els tres reconeixement a les bones pràctiques empresarials de voluntariat d’empresa, de col·laboració ambiental empresa-societat, i de territori socialment responsable, a partir d’enguany també tindran dues nomes modalitats: el reconeixement a les bones pràctiques empresarials de gestió de la diversitat d’origeni a les bones pràctiques empresarials de reforma horària. Aquest reconeixement es farà a final de novembre.

A més del foment mitjançant aquest reconeixement, Respon.cat també ha assumit un compromís respecte a la reforma horària pel que fa al seu propi funcionament. Per això hem fet públic que volem sotmetre el nostre dia a dia a aquests criteris, cosa que ja té conseqüències com ara el fet que aquest proper dimarts iniciem un cicle de càpsules de coneixement, que tindran un horari de 14 a 16,30 hores. Se suposa que els participants hauran de venir-hi dinats!

Després d’anys de parlar-ne, força empreses ja comencen a entendre el sentit de la conciliació de la vida laboral i familiar. I saben que, més enllà de les mesures estrictes, per què aquestes realment creïn valor, s’han de contextualitzar en un context de canvi de la cultura corporativa, en el pas de la cultura de la presencialitat a la cultura del rendiment, de la productivitat.

Ara, no sols a aquestes empreses més sensibles, amb una cultura més avançada, sinó a totes, els fem una altra proposta: la reforma horària. En aquest cas, es vincula a un canvi en la cultura empresarial del país, i en un canvi de pautes de la societat, en el pas de la cultura del temps és or a la del temps és vida. Totes les empreses i totes les persones podran fer el pas, si bé en trauran un major profit aquelles que ja tingui un compromís corporatiu en la cultura de la conciliació, així com les persones que, més enllà del que se li proposi socialment, faci el pas a modificar els seus hàbits personals i familiars, obrint un nou espai familiar en el moment de l’esmorzar, el moment del bon dia.
El projecte Focus de l’RSE a Catalunya proposa l’agenda local de l’RSE, molt connectada i complementària a l’agenda global, que ve marcada pels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Un aspecte com la reforma horària no forma part de l’agenda global, però sí que és un focus molt important de l’RSE a Catalunya. Per això, els compromís i la proactivitat per a gestionar el canvi ha de formar part d’un esforç compartit, per part de molts: empreses grans i petites, professionals, poders públics i entorn acadèmic, mitjans de comunicació i entorn educatiu, món de l’espectacle i dels esports, associacions ciutadanes i agents econòmics… i finalment les famílies, els grups, els individus. Emmarcar i fomentar la reforma horària legislativament és necessari en alguns aspectes, però el gran gruix depèn d’un canvi cultural que sols pot ser definitivament executat des del món productiu i la presa de consciència dels individus.

Tot això ens convida a acabar parlant de territori socialment responsable. Si volem fer de Catalunya un país socialment responsable, la societat catalana ha de prendre consciència del temps com a part de bé comú i exercir el dret a decidir com l’estructurem. Construir espais de llibertat també vol dir alliberar-nos una estructura del temps que ens ofega, que ens limita la productivitat, que ens genera infelicitat.
Que el temps conscient us acompanyi!

Josep Maria Canyelles

Coordinador de Respon.cat

8.7.16

Presentació Anuari 2015: es preveu que la Reforma horària entri en vigor el setembre 2017


  • Es presenten les conclusions de l’informe: La reforma horària farà créixer la productivitat un 30%, segons els seus impulsors
  • Josep Maria Canyelles intervé a l'acte sobre la Reforma horària
  • Es preveu aprovar la llei de modificació de l’horari abans d’acabar el 2016, perquè entri en vigor al setembre del 2017
  • Un de cada cinc treballadors encara estan a la feina a les 19h
2016-07-08_Reforma_horàriaFabián Mohedano ha presentat les conclusions de l’Anuari 2015 de la Reforma Horària, indicant que està previst que la llei s’aprovi abans d’acabar l’any, amb l’objectiu que al setembre del 2017 ja estigui en vigor. El 90% dels catalans són partidaris de la reforma horària i, segonsMohedano, aquest serà el resultat de l’enquesta del CEO al setembre.
Segons l’informe, Catalunya es troba “a la cua de la productivitat europea” mentre que la reforma horària permetria  “reduir l’absentisme injustificat a la feina, millorar el clima laboral i crear un millor estat general a l’empresa”. Segons l’Anuari un 67% de les companyies “tenen predisposició per facilitar la conciliació”.
2016-07-08_Reforma_horària_Neus_MuntéLa vicepresidenta Neus Munté ha tancat l’acte i ha donat a conèixer que el Govern encarregarà una enquesta al Centre d’Estudis d’opinió (CEO) per saber quin suport té la reforma i, si cal,convèncer els indecisos davant aquesta modificació. Amb aquest objectiu, es convocarà al març del 2017, abans d’aprovar la llei, el Pacte Nacional dels Horaris.
La vicepresidenta ha indicat que “la reforma horària ens ha de fer reconnectar-nos a qüestions molt evidents com l’eficàcia” i que “la reforma dels horaris té a veure amb l’eficàcia, el civisme, la salut, la igualtat, el benestar”. A més, ha afegit que “la reforma horària està en el primer ordre de prioritats del govern i del conjunt de la societat” i que “el paper del govern és acompanyar i facilitar aquest gran canvi, amb concertació, participació, informació, sensibilització”.
Joan-Francesc Pont ha fet la ponència central i ha dit que a la ciutat hi pot haver un marc constructiu de convivència i que la reforma horària és també una mesura d’integració europea. Ha explicat que la puntualitat és essencial mentre que ara està absent a la nostra societat, i en contra dels que veuen la reforma horària com una restricció de la llibertat, ha declarat que la reforma és una mesura de llibertat, igualtat, fraternitat, laïcitat i de lliure desenvolupament de la personalitat. Per al professor de la UB, la reforma horària, en tant que arquitectura racional, s’emmarca en la laïcitat i fomenta la convivència. Pont ha detallat que hauríem de canviar els dinars de treball pels esmorzars de treball i com a molt dinar en una hora. 2016-07-08_Reforma_horària_Josep_Maria_Canyelles_Respon.cat 

Josep Maria Canyelles ha intervingut com a coordinador de Respon.cat per a presentar el Reconeixement a les bones pràctiques empresarials de reforma horària, dins dels Premis Respon.cat, que es lliuraran a final de novembre. L’expert en RSE ha explicat que la reforma horària està inclosa dins el recull de temes que una empresa que operi a Catalunya hauria d’abordar en la seva gestió, i especialment aquelles que gestionen activament la seva responsabilitat envers la societat. Per això, Respon.cat promou el projecte Focus de l’RSE a Catalunya, a partir del qual s’han identificat i consensuat vuit grans focus i es convida totes les empreses que operen a Catalunya a incorporar aquestes matèries dins la seva gestióCanyelles també ha explicat que, a més d’aquest reconeixement, Respon.cat també ha assumit un compromís respecte a la reforma horària pel que fa al seu propi funcionament. 
2016-07-08_Reforma_horària_tuit2Canyelles ha opinat que,per tal que les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar realment creïn valor, s’han de situar en un context de canvi de la cultura corporativa, en el pas de la cultura de la presencialitat a la cultura del rendiment, de la productivitat. En el cas de la reforma horària -ha indicat-,cal un pas més ampli, un canvi en la cultura empresarial del país i de la societat. 2016-07-08_Reforma_horària_tuit1L’expert ha acabat indicant que, si volem fer de Catalunya un país socialment responsable,la societat catalana ha de prendre consciència del temps com a part de bé comú i decidir com l’estructurem. 

Lluís Casado, del consell assessor de la Reforma Horària, ha cridat a les empreses privades a sumar-se a un Pacte Nacional per fer possible la modificació que reclamen, i afegeix que la productivitat no depèn de la quantitat d’hores sinó de la qualitat de l’organització del treball, i ho exemplificà mostrant que els catalans treballen 250 hores més a l’any que els alemanys. Casado ha donat a conèixer que més de 40 ajuntaments ja s’hi han adherit. El president de l’Associació Catalana de Direcció de Recursos Humans, Ricardo Alfaro, ha explicat que “les extensions de les jornades laborals són inversament proporcionals a la productivitat de les respectives empreses”. Alfaro, a més, ha indicat que hem de feminitzar els quadres directius de les empreses.

Enllaços: