2.1.17

Un protocol aporta 180 mesures per a protegir els drets lingüístics a Europa

protocol
  • S'ha presentat a Sant Sebastià el Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, en el qual han treballat el CIEMEN i sis organitzacions internacionals més els últims dos anys
La diversitat lingüística és un dels trets distintius d’Europa, on pràcticament no hi ha estats monolingües. Malgrat això, la gestió d’aquesta riquesa cultural presenta moltes i inquietants diferències d’un país a un altre: des d’estats que garanteixen els drets lingüístics a les comunitats en situació de minoria fins a governs que no reconeixen de cap manera la diversitat lingüística, ans la combaten. I, entre tots dos extrems, encara hi ha una àmplia gradació de polítiques i situacions. És en aquest context variable i inestable que centenars d’agents socials de tot Europa (des d’entitats fins a administracions, passant pel sector educatiu, empreses, mitjans de comunicació i el món cultural) treballen per fomentar el desenvolupament de les llengües minoritzades i ajudar les seves comunitats a poder viure en la llengua pròpia.

Per ajudar al seu torn totes aquestes associacions i organitzacions, el 31 de març de 2015 es va començar a redactar un Protocol de Garantia dels Drets Lingüístics, que detalla tot un seguit de mesures essencials per a garantir els drets lingüístics de tot grup o comunitat i es concep com a futur text de referència en matèria de defensa de la igualtat entre idiomes i de promoció de llengües en perill. En el comitè organitzador i redactor, hi han participat el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), la Unrepresented Nations & Peoples Organization (UNPO), Linguapax International, el PEN International, l’European Language Equality Network (ELEN) i l’European Centre for Minority Issues (ECMI), a més del Consell d’Organismes Socials de l’Èuscar (Kontseilua) i la Fundació Sant Sebastià Capital Europea de la Cultura 2016.

Justament en ocasió de la capitalitat cultural europea de Sant Sebastià, aquest nou instrument legal elaborat després de quasi dos anys de feina per les comunitats lingüístiques de tot Europa s'ha presentat en l’acte central de la Cimera sobre la Diversitat Lingüística.

De la declaració de Barcelona al protocol de Sant Sebastià

El protocol, redactat inicialment per set organitzacions internacionals i debatut i consensuat posteriorment amb desenes d’agents socials del continent, no partia de zero. De fet, no fa sinó desenvolupar els principis i l’esperit de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), aprovada el 1996 a Barcelona per iniciativa del CIEMEN, amb l’objectiu de donar una empenta renovada dues dècades després a les reivindicacions de les llengües en situació de desavantatge de l’àmbit europeu. Vol esdevenir, de fet, un nou instrument per a aconseguir la igualtat en el terreny lingüístic, ajudar les llengües en perill a millorar la situació i, de retruc, afavorir la coexistència a Europa.