Què mengem? / ¿Qué comemos?

Ver en castellano debajo

[ca] Què mengem?

Cada dia ens posem a la boca desenes d’aliments. Confiem en marques com Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensem que els nous aliments funcionals, als quals se’ls atribueixen qualitats terapèutiques, com ous enriquits amb àcids grassos omega 3, llet i iogurts fermentats amb cultius probiòtics i cereals amb àcid fòlic ens permetran viure més i millor. Però hi ha un cantó fosc en allò que mengem.

L’ús de colorants, edulcorants, emulsionants y saboritzants són una pràctica habitual a l’hora de processar els aliments que consumim. Als Estats Units, i a través de la ingesta de menjar, es calcula que cada ciutadà pren anualment 52 quilos d’additius, fet que genera creixents dosis d’intolerància i al·lèrgies als mateixos. L’ingredient artificial que més problemes genera és la sacarina, el més estès de tots, junt amb la cola i la cafeïna.

Segons una investigació realitzada a la Universitat de Southampton, el 2007, per encàrrec de l’Agència d’Estàndards Alimentaris del Regne Unit, la barreja de colorants artificials alimentaris amb el benzoat de sodi, un conservant utilitzat en gelats i rebosteria, produiria un augment de la hiperactivitat en infants. Com assenyalava el professor Ruperto Bermejo, expert en colorants alimentaris de la Universitat de Jaén, la solució passa per substituir els colorants artificials per d’altres de naturals, però “per a la indústria, el cost dels colorants naturals és molt més elevat que el dels sintètics”. Una vegada més els interessos econòmics prevalen per sobre les necessitats i el benestar de les persones.

I és que unes poques empreses monopolitzen cada un dels trams de la cadena agroalimentària, des de les llavors, passant pels fertilitzants fins a la distribució dels aliments. La distància entre el pagès i el consumidor s’ha anat allargant en els darrers anys, amb la conseqüent pèrdua d’autonomia per part del productor i la creixent mercantilització del menjar. Unes poques empreses acaben determinant allò que mengem: què, com, quan i on s’elaboren els aliments i quin preu es paga pels mateixos tant en l’origen, al pagès, com en destí, al supermercat.

El dret a decidir en les polítiques agrícoles i alimentàries no està avui garantit. Cal reivindicar el dret dels pobles a la sobirania alimentària, l’accés de la pagesia a l’aigua, la terra i les llavors, a poder escollir aliments lliures de transgènics. Només així la nostra seguretat alimentària serà una realitat.

*Article publicat a El Punt, 09/08/2010.

[es] ¿Qué comemos? 

Cada día nos llevamos a la boca decenas de alimentos. Confiamos en marcas como Kraft, Coca-cola, Nestlé, Danone. Pensamos que los nuevos alimentos funcionales, a los que se les atribuye cualidades terapéuticas, como huevos enriquecidos con ácidos grasos omega 3, leche y yogures fermentados con cultivos probióticos y cereales con ácido fólico nos permitirán vivir más y mejor. Pero hay un lado oscuro de aquello que comemos.

El uso de colorantes, edulcorantes, emulsionantes y saboritzantes es una práctica habitual a la hora de procesar los alimentos que consumimos. En Estados Unidos, y a través de la ingesta de comida, se calcula que cada ciudadano toma anualmente 52 kilos de aditivos, hecho que genera crecientes dosis de intolerancia y alergias a los mismos. El ingrediente artificial que más problemas genera es la sacarina, el más extendido de todos, junto con la cola y la cafeína.

Según una investigación realizada en la Universidad de Southampton, en el 2007, por encargo de la Agencia de Estándares Alimentarios del Reino Unido, la mezcla de colorantes artificiales alimentiarios con el benzoato de sodio, un conservante utilizado en helados y repostería, produciría un aumento de la hiperactividad en niños. Cómo señalaba el profesor Ruperto Bermejo, experto en colorantes alimentarios de la Universidad de Jaén, la solución pasa por sustituir los colorantes artificiales por otros de naturales, sin embargo "para la industria, el coste de los colorantes naturales es mucho más elevado que el de los sintéticos". Una vez más los intereses económicos prevalecen por encima las necesidades y el bienestar de las personas.

Y es que unas pocas empresas monopolizan cada uno de los tramos de la cadena agroalimentaria, desde las semillas, pasando por los fertilizantes hasta la distribución de los alimentos. La distancia entre el campesino y el consumidor se ha ido alargando en los últimos años, con la consecuente pérdida de autonomía por parte del productor y la creciente mercantilización de la comida. Unas pocas empresas acaban determinando aquello que comemos: qué, cómo, cuándo y dónde se elaboran los alimentos y qué precio se paga por los mismos tanto en el origen, al campesino, como en destino, en el supermercado.

El derecho a decidir en las políticas agrícolas y alimentarias no está hoy garantizado. Hay que reivindicar el derecho de los pueblos a la soberanía alimentaria, el acceso del campesinado al agua, a la tierra y a las semillas, a poder escoger alimentos libres de transgénicos. Sólo así nuestra seguridad alimentaria será una realidad.

*Esther Vivas es coautora de Del campo al plato (Icaria ed., 2009).
**Artículo publicado en el El Punt, 09/08/2010.
+ info: http://esthervivas.wordpress.com



Podeu votar els blocs preferits fins el 9 de setembre. Enguany, a banda de votar els blocs, també podeu valorar cada entrada publicada. Aquesta valoració (“M’agrada”) incideix en el resultat final, ja que cada cinc suposen un vot per al bloc. Clica la icona!