22.8.10

Catalunya es col·loca al capdavant de la UE en la protecció dels animals

Drets de la fauna | La situació legislativa


  • Els animalistes lamenten el manteniment dels correbous i la captura d'ocells amb cola
  • La prohibició de les corrides de toros s'uneix a altres lleis de defensa i benestar ja vigents
Dilluns, 2 de agost del 2010 
M. J. IBAÑEZ / A. MADRIDEJOS / Barcelona

Les condicions en què viuen a Catalunya els pollastres de granja, els ratolins dels laboratoris i els gossos dels centres d'acollida podrien millorar, naturalment, però la legislació que empara els drets dels animals es troba entre les més atrevides d'Europa. L'abolició de les corrides de toros ha estat la guinda d'un marc legal ja molt complet. «Encara queda molt camí per fer, però no ens podem queixar», reconeix Manel Cases, portaveu de l'Associació per a la Defensa dels Drets dels Animals (ADDA). «El problema no són tant les lleis, sinó que sovint no es compleixen», diu com a contrapunt Matilde Figueroa, directora general de la fundació Altarriba, també dedicada a la protecció dels animals.
El ramader Joan Serra, divendres passat, a la seva granja avícola d'Artesa de Lleida, on aquest estiu està engreixant 90.000 pollastres. DEFOTO / JAVI MARTÍN

Edició Impresa

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 18 de la secció de cv Sociedad de l'edició impresa del dia 02 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

A la granja que Joan Serra té a Artesa de Lleida (Segrià) hi conviuen aquest estiu 90.000 pollastres que avui compleixen 21 dies de vida. Casa seva és una nau de 5.500 metres quadrats, «tal com dicta la directiva europea de benestar animal», s'afanya a afirmar el ramader. L'última normativa dictada per la Unió Europea sobre aquesta matèria –que Catalunya ja ha començat a desplegar, abans que altres comunitats autònomes– estableix que «a cada metre quadrat hi poden viure aus que sumin 38 quilos», explica Serra.

Dues directives comunitàries determinen l'estàndard mínim de benestar que s'ha de dispensar als animals, des dels porcs transportats en camió fins als conills d'Índies dels experiments científics, però després els respectius països hi poden afegir noves restriccions.

GOSSOS PERILLOSOS / De fet, el 1988 Catalunya ja va ser pionera a Espanya amb la redacció d'una rigorosa llei de protecció d'animals, que va ser revisada, corregida i ampliada el 2003. També va ser la primera que va crear una normativa sobre tinença de gossos potencialment perillosos que exigia, entre altres requisits, que els propietaris passessin un test psicotècnic. Cap altra comunitat autònoma ha avançat tant, admeten els mateixos animalistes. «La catalana és una normativa bastant acceptable, perquè és la primera llei que reconeix que els animals poden patir psíquicament i físicament», destaca Carmen Méndez, presidenta d'ADDA.

Entre altres disposicions, la normativa prohibeix les baralles de gossos i galls, les matances públiques, les atraccions de fira giratòries amb animals vius, el tir al colom i, a partir del 2012, també les corrides de toros. Després de la votació del Parlament de la setmana passada només queda contemplada una excepció: els correbous allà on són tradició. [continuar llegint al Periódico]