L'RSE de les pimes, un model d'excel·lència empresarial i responsabilitat davant la societat
“No
pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix”.
Albert
Einstein
La crisi va tenir origen en models de gestió
poc sostenibles, i en determinats casos per conductes mancades d’ètica. Per
això, damunt del paper, hores d’ara poca gent discuteix que cal avançar cap a una economia més ètica i sostenible,
amb unes empreses que gestionin la
responsabilitat social, en tots es cinc vectors: bon govern i impactes econòmics, ambientals, laborals i socials.
L'RSC és un sistema de gestió orientat
a la millora permanent, que pretén assegurar l'acompliment, i la capacitat de
desenvolupar una organització que observa, que dialoga, que aprèn, que millora, que troba les millors pràctiques, que innova,
que crea confiança, que genera sostenibilitat...
Cal tenir en compte que la gran
dificultat amb què sovint ens trobem és la incomprensió de l'RSE. Encara una
part molt gran de la ciutadania i de les empreses tendeixen a confondre
aquest enfocament netament empresarial amb meres pràctiques filantròpiques
o amb bones pràctiques d'ecoefiència o de contractació de persones
discapacitades. Sovint alguna bona pràctica o una suma d'algunes es pren pel
tot i es confon amb l'RSE, perdent així tot el sentit estratègic i empresarial,
i associant-ho més a bonisme o a cosmètica.
Tres
aclariments
Primer. Quan parlem de sostenibilitat
cal aclarir sempre que no ens referim solament als aspectes ambientals, sinó
també a la sostenibilitat econòmica, social o laboral. I la gestió de l'RSE per
part de les empreses és la manera de tendir cap aquesta sostenibilitat.
Segon. Quan parlem d'RSE, és a dir de
Responsabilitat Social, no ens estem referint solament aspectes de caràcter
social, sinó que estem abordant la responsabilitat
que l'empresa assumeix davant la societat pels impactes que hi genera.
Molts són positius però altres poden tenir caràcter negatiu.
Tercer. Per acabar de foragitar dubtes,
quan parlem d'RSE ens estem referint a un enfocament netament empresarial.
Gestionar l'RSE és un procés de millora permanent que té en compte inquietuds i
demandes dels grups d'interès, i que pretén cercar l'excel·lència empresarial
millorant la interrelació amb aquests.
Empreses
amb una cultura avançada
Avui les empreses no solament gestionen
cadenes de muntatge i naus industrials. Del hard hem passat al soft. Molts dels
actius que té l'empresa, gran o petita, són immaterials, es basen en el talent
de les persones, en la marca, o en la capacitat de crear confiança. Per això,
mentre que una norma de gestió ambiental o de salut i seguretat cobria les
necessitats d'una empresa basada en impactes tangibles, avui moltes empreses
requereixen desenvolupar els aspectes més intangibles. La gestió de la
Responsabilitat Social engloba molts altres aspectes com els ambientals, o bon
govern o la qualitat, però els situa en el marc de la gestió d'intangibles i,
tal com percebem alguns, en el marc de la gestió de la complexitat.
Per a qualsevol empresa, incorporar
requeriments per imposició ja sigui normativa o social, acaba suposant un
desgast si no se saben abordar en el marc de la gestió de la complexitat.
Gosaríem dir que pot ser absurd promoure l'acció social, per exemple, si no se
sap integrar de manera que aporti valor també per a la pròpia empresa, ja que
altrament acaba sent un centre de cost i mai podrà créixer més enllà d'un cert
límit.
Per això, tendir a la sostenibilitat
necessita una metodologia que asseguri uns resultats a partir d'uns valors i un
model de gestió, que desenvolupi models organitzacionals que sàpiguen donar
resposta canviant, i que sàpiguen integrar els cinc vectors de la
sostenibilitat en un model de gestió de la complexitat apte per a crear valor,
no com merament una imposició de l'entorn sinó com una nova capacitat per a
formular el model estratègic a partir de noves capacitats, nova generació de
confiances, nous models de producció i innovació, noves propostes de
valor.
L’RSE no és una mera filantropia feta de
manera més complexa ni és un màrqueting evolucionat, sinó que estem davant d’un
estil de gestió empresarial que no té marxa enrere. Segurament no pot arribar a
totes les empreses, ja que és un enfocament apte per a empreses ben gestionades
i amb una cultura organitzativa avançada. Dit d’una altra manera, no hi ha empreses mediocres que parlin
d’RSE! Poden ser grans o petites, però les empreses que opten per l’RSE són
organitzacions que abans han treballat molt en la qualitat, en els processos
ambientals, en la qualitat laboral, i hi
ha un moment que fan el pas d’un model d’excel·lència empresarial clàssica a un
model d’excel·lència social.
És bo
adonar-se que hi ha més pimes que grans
empreses gestionant l’RSE, sols que coneixem millor els casos de les grans
per raons evidents de capacitat comunicativa i necessitat de gestió de la
reputació corporativa.
Però no es
tracta solament de quantitats sinó de models. Per a posar un exemple, les
microempreses i les pimes sovint es troben més còmodes en models de gestió de territoris socialment responsables (TSR),
com el que algunes comarques i països han començat a definir.
En el cas
dels territoris d'Igualada, Vilafranca
del Penedès, Vilanova i la Geltrú i el Vendrell, s'ha iniciat un projecte
de TSR, liderat per la Fundació ProPenedès, focalitzant el turisme, de manera
que puguem desenvolupar unes Destinacions
Turístiques Socialment Responsables. I aquesta marca de futur, cada cop més
valorada per segments més exigents, no es treballa des d'un disseny merament de
comunicació sinó a partir de les empreses que estan en el territori i el
sector, la seva majoria pimes o microempreses, que van aprenent a traslladar
els seus valors i compromisos envers la comunitat en un model de gestió
empresarial avançat que alhora pot revertir en un model de territori socialment
responsable que es pugui posar en valor.
Josep
Maria Canyelles
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada