Faig aquestes consideracions prèvies per a formular una pregunta. Imaginem dues empreses que operin en un mateix territori i tinguin pràctiques col·laboratives. Imagineu que es produeix un conflicte entre totes dues amb possibles implicacions legals. Imagineu que la que es troba sota sospita de ser culpable de l'incident elabora un informe raonat aportant proves per a demostrar que les sospites haurien de recaure en l'altra part i no en ells. Imagineu que l'empresa cap a la qual es tornen ara les sospites no rebat les proves sinó que es limita a afirmar que l'elaboració de l'informe és una infidelitat.
¿Com actuaria l'opinió pública i com actuaria l'autoritat pública si aquesta empresa donés a entendre de manera prou explícita que el millor seria matar el tema, que no s'investigués més, que quedés ocult?
Doncs, bé, es tracta del que ha succeït (està succeint) amb el cas Vilaró, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que segons la seva versió va ser ferit pels Mossos d'Esquadra ara fa un any. El missatge que s'ha llançat des de l'Ajuntament de Barcelona com a reacció a l'informe tècnic elaborat pels Mossos ha estat senzillament acusatori contra el cos policial català per deslleialtat.
Deslleialtat per haver fet un informe?? La ciutadania demana transparència. O si no la demana explícitament, en tot cas se la mereix. I el sector públic hauria de ser exemplar en la gestió de la seva responsabilitat social, la seva transparència i el seu bon govern. Davant la llei no haurien de ser diferents de qualsevol altra empresa: qui s'han cregut que són per demanar-se lleialtat per a no mostrar els indicis sospitosos en les actuacions respectives?
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada