Greenpeace a la seva!

La delegada de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, acaba de ser entrevistada a Catalunya Ràdio amb motiu del 25 aniversari.

He aprofitat per enviar un correu al programa, que reprodueixo literalment:

Vull expressar el lament per la manca de sensibilitat de Greenpeace amb Catalunya.
Ja fa temps que sabem que defensar la sostenibilitat és molt més que les floretes.
Greenpeace incomprensiblement defensa sols temes ambientals sense tenir en compte la diversitat cultural.
No dic que hagi d’estar entre els seus objectius (cada entitat s’ha d’especialitzar) però sí en el seus criteris.
Totes les entitats que volen millorar el món haurien de començar gestionant la seva pròpia responsabilitat social.
És una qüestió de credibilitat i coherència!
És una pena entrar al seu web tot en castellà. I la majoria dels socis estan a Catalunya!!
Com poden demanar RSE a les empreses si ells no ho practiquen!! No és prou creïble.
Us ho diu un soci de Greenpeace (la titular és la meva parella)

Les presentadores del programa "Hem de parlar", Marta Alonso i Flora Saura, han fet referència al correu i n'han llegit algun fragment, cosa que els agraïm.

Considerem que la directora de Greenpeace ha esquivat la pregunta. S'ha limitat a indicar que quan un informe fa referència a una nacionalitat en concret, a més del castellà també el tradueixen a la llengua pròpia, i que el fet que Catalunya aporti un 25% dels socis de Greenpeace Espanya ja suposa que a Catalunya hi hagi l'única delegació territorial.

En qualsevol cas, no ha donat resposta, com és habitual i lamentable, a la incoherència que suposa defensar la diversitat de flora i fauna i actuar contra la diversitat lingüística i el respecte cultural dels territoris on opera.

La Responsabilitat Social de les Organitzacions No Lucratives és una necessitat de coherència, autenticitat, i credibilitat. Les entitats socials han de gestionar matèries ambientals i les ecologistes temes socials. No fer-ho és una incoherència del discurs i dels valors però a més suposa una escletxa en la feina de conscienciar les empreses sobre uns valors concrets ja que cada entitat els acaben demanant unes bones pràctiques específiques en el seu focus d'acció més que la incorporació d'una sensibilitat i model de gestió de la responsabilitat d'acord amb els processos de diàleg amb els grups d'interès.

A final del 2008 vaig rebre una trucada en nom de Greenpeace en la qual em van explicar que s'estaven posant en contacte amb els socis per si volien fer una aportació extra per una campanya. Em van insistir que valia la pena col·laborar encara que fos amb pocs diners. La meva resposta va ser que tinc uns criteris de col·laboració amb entitats dins de la meva política de Responsabilitat Social i que malgrat mantenir la nostra condició de socis no hi col·laborem amb més recursos ja que filtrem l'RSE (o RSO!) de les entitats amb què col·laborem i el respecte al país on operen en sembla que és un element prioritari.

El tècnic que va atendre em va mostrar comprensió sobre el que li manifestava però em va dir que no podia recollir la queixa que li plantejava, i que havia de fer arribar el meu punt de vista per altres canals. Llàstima que els punts d'interacció que l'entitat obre amb els seus socis i amb la societat no serveixin per a recollir punts de vista, enriquir el seu coneixement i millorar la seva gestió i la confiança de la societat. Aquesta actitud 'empresarial', o pitjor encara, 'burocràtica', seria una altra mala pràctica en la relació amb els grups d'interès.