Després d'Anesvad, Intervida

Quan una ONG entra en el terreny de la sospita i de les acusacions tenim una vivència més dolorosa que si fos una empresa lucrativa, des del moment en què les expectatives de comportament ètic són més evidents. A més, les entitats no lucratives obtenen els recursos dels ciutadans ja sigui directament o bé indirectament per mitjà de l'Administració Pública, fet que fa més exigible un funcionament i transparència exemplar ja que es deuen a múltiples parts interessades.

La rendició de comptes als partprenents són un requeriment de bon govern de l'organització però alhora una exigència que cadascuna de les parts hauria de fer prevaler amb major determinació.

Hores d'ara no podem sentar càtedra sobre la notícia de les sospites que han sorgit sobre Intervida i les acusacions de desviacions de fons. Hem de preveure -i desitjar- la presumpció d'innocència. Però també hem de manifestar que no sorprèn que aquests dos casos hagin esquitxat aquestes dues entitats ja que de fet són les dues úniques grans ONGs que estaven clarament mancades de mecanismes de transparència i bon govern. Membres del sector havien afirmat en privat que esperaven que algun dia saltés alguna notícia d'aquest tipus. Fins i tot després del cas Anesvad, algú havia afirmat amb dots de predicció que 'ara la propera serà Intervida'. Per tant, cap sorpresa. Tot i expressant el desig que realment al final no hi hagi ús indegut sinó simplement una mala gestió...

Fa uns pocs dies, Forética va llançar la notícia que Intervida era la primera ONG que se certificava en la norma de gestió ètica SGE21. Certificar la gestió ètica no vol dir necessàriament ser excel·lents i menys amb una norma prou laxa com aquesta, però d'alguna manera aquesta notícia és un cop molt dur contra Forética, del qual també haurà de rendir comptes!

Intervida no forma part de la Federació Catalana d'ONGs i no s'ha adherit al codi ètic del sector. Segurament deuen tenir els seus arguments i els deuen poder fer públics. Però seguint una de les màximes de la Responsabilitat Social, 'compleix o explica', l'entitat hauria de complir el codi ètic del sector o explicar transparentment i amb arguments suficients els motius per a no fer-ho. I el paper dels auditors, certificadors o verificadors que es pretenguin diligent és demanar-los que així ho facin, perquè altrament tots col·laboren a atorgar etiquetes enganyoses, i a reduir la confiabilitat de les memòries de sostenibilitat.

El web de l'entitat no aporta més informació sobre el seu compliment de la norma, solament l'etiqueta. Per cert, el web solament és en castellà malgrat el nombre d'associats i de donacions que reben de Catalunya. Si no estan en condicions de poder atendre en català ja estarien fent un altre incompliment legal, sobre el qual tampoc mostren cap notificació. Si una empresa incompleix una llei què ens ha d'eximir de pensar que en pugui incomplir d'altres?

El seu web diu que "la prestigiosa firma MAZARS es la encargada de revisar las cuentas", i Bureau Veritas és qui ha certificat la norma SGE21. Totes dues empreses també haurien de rendir comptes sobre com es pot haver escapat aquesta situació i, si fos el cas, posar damunt la taula que la norma no dóna prou garanties.

P.S. Aquestes reflexions no treuen que la divulgació d'uns indicis abans de disposar de proves concluents poden danyar la imatge d'una entitat i que també els mitjans de comunicació haurien d'actuar amb un cert criteri de prudència. Vegeu la reflexió, no necessàriament oposada, de l'amic Xavier Agulló Intervida: ¿matar la ONG o inhabilitar al periodista?

Notícia a la Vanguardia: La Generalitat denegó en seis ocasiones subvenciones a Fundación Intervida por no tener "buenas referencias"

Notícia a El Confidencial: Intervida, Anesvad y otras seis ONGs se dieron de baja de la auditora que analizó su transparencia

Nota de premsa de l'Agència de Cooperació: L'ACCD surt en defensa de la transparència i la bona gestió de les ONG

Federació de Voluntariat: El sector porta molt temps treballant en la transparència. Parlem del cas Anesvad