28.3.20

Mascareta #motsresponsables #ODS3 #JoEmQuedoACasa #covid19 #coronavirus

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 de Nacions Unides parla de salut i benestar i pretén garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

En el vídeo breu (1'38''), aprofitant que que portem una setmana confinats per la pandèmia del coronavirus COVID-19, repasso l'origen etimològic del mot "mascareta", un dels sistemes de protecció física que s'han popularitzat aquests dies.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



27.3.20

Quietud #motsresponsables #JoEmQuedoACasa #covid19 #coronavirus

En el vídeo breu (1'14''), aprofitant que que portem una setmana confinats per la pandèmia del coronavirus COVID-19, repasso l'origen etimològic del mot "quietud".

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



26.3.20

[ARTICLE] És moment d'incrementar la responsabilitat social i reorientar-la vers la resiliència


En aquest article d'actualitat, Canyelles defensa que la responsabilitat social de les empreses (RSE) és més vigent que mai i que haurà d'adquirir una major capacitat de fer front a la complexitat i la resiliència. Ja no serveixen les solucions simples i cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.


Fa anys que la Responsabilitat Social és un actiu rellevant en empreses cotitzades en raó de l'increment de la sensibilitat dels inversors. I per sensibilitat en aquest cas entenem la comprensió que aquest grup d'interès ha fet de la correlació entre RSE i rendibilitat. De fet, després de lustres de posada en escena de l'RSE, ja disposem de prou sèries històriques que mostren que la rendibilitat de les empreses amb polítiques d'RSE està per damunt de la mitjana dels els índexs generals, aproximadament en un 5% (el diferencial seria d'un 10% si no incorporem a la mostra les empreses compromeses).

Tradicionalment, davant d'una crisi sempre han aparegut les visions crítiques de persones que, amb una certa sornegueria de vegades, han manifestat que ara l'RSE s'esvairia. Recordo un acte que vaig organitzar al setembre de 2008, inici reconegut de la crisi, on Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda va explicar el seu model d'RSE. Un assistent va demanar-li si "davant d'aquesta crisi tan forta que diuen que ve vostè seguirà mantenint aquestes bones pràctiques d'RSE". La resposta de Lloreda va ser contundent: "potser no m'he explicat molt bé; aquestes bones pràctiques formen part d'una de les potes de la nostra estratègia corporativa" (si no recordo malament eren innovació, creixement i RSE). I va seguir: "si gràcies a aquesta estratègia hem aconseguit créixer dos dígits anuals, ara que ve una crisi hauria de desmuntar l'estratègia que m'ha portat fins aquí? Doncs al contrari, si cal caldrà més responsabilitat per assegurar per exemple la retenció del talent i la plena implicació de tot l'equip". Poso aquest exemple per explicar que no faré cas a qui ara digui que l'RSE s'esvairà. En tot cas, ho deixaran de fer les empreses que feien ús d'algunes bones pràctiques de manera colateral o fins i tot marquetiniana, però és que això ja no era RSE!

Els experts ja aposten per un sentit estratègic de l'RSE, a diferència de 15 o 20 anys enrere. El Bank of America publicava ahir un informe, segons llegeixo a l'article "Ser bueno tiene premio en la bolsa" de Roberto Casado a Expansión, que també rebat aquest sentit crític d'alguns opinadors: "Una crítica al focus en RSE és que en èpoques d'estrès, els inversors i les companyies desvien els seus recursos per no enfonsar-se. La nostra opinió és que l'RSE és més crítica que mai en una recessió".

L'RSE ara mateix és més que estratègica a nivell corporatiu, és estratègica per a la societat. En una crisi com aquesta, amb una caiguda mai vista pel curt termini amb què s'ha produït i alhora amb un enemic desconegut i unes conseqüències tan incertes, la solidaritat de les empreses i la capacitat de posar els seus recursos al servei de la societat i dels investigadors és una mostra de gran responsabilitat. Hem vist casos molt interessants i sobretot un estat de consciència sobre la necessitat que tots hi sumem. Potser la percepció de gravetat de la situació i la comprensió de la incapacitat del sector públic de donar per ell mateix una resposta suficient ha mogut les persones i empreses a assumir un colideratge compromès. 

Totes les parts haurien d'incentivar la corresponsabilitat, les aliances i les sinergies. De fet, en contextos de tanta complexitat és necessari activar la intel·ligència distribuïda en la qual els diferents nivells d'administració, i els diferents sectors, públic, privat i social, així com les persones, combinen el respecte a les autoritats amb la capacitat propositiva i la recerca d'alternatives. Mostrar responsabilitat envers la societat vol dir ara mateix posar tots els actius (talent, infraestructures...) al servei de la innovació social i la resposta urgent per a aquest gran repte. El concepte de resiliència ara pren més sentit que mai. I entenem com mai que la responsabilitat de les organitzacions ha d'estar al servei de construir unes comunitats molt resilients davant situacions adverses de màxima complexitat, una idea que ja incorporàvem en la conceptualització de Territori Socialment Responsable fa una quinzena d'anys.

Comencem a intuir que aquesta no haurà estat una situació dramàtica però puntual sinó que pot convertir-se en part dels escenaris de futur, davant els quals hem d’aprendre a gestionar l’adaptació i la innovació, coneixent els actius de la comunitat, amb una administració pública amb capacitat relacional i de lideratge orientada a resultats sabent generar sinergies, amb unes empreses amb un sentit de la responsabilitat envers la societat més desenvolupat i amb capacitat d’intercooperació, amb uns models organitzacionals més avançats.

Sobre l'ara, no puc deixar de mostrar-me crític en la manera com el govern espanyol ha volgut gestionar la crisi, moguts per unes ganes de mostrar capacitat de cara a la galeria que s'ha concretat amb màrqueting, centralització autoritària, discurs nacionalista amb una imatge més militaritzada que científica, rigidesa i manca d'adaptació davant una gestió evidentment poc encertada... The Guardian: "Com pot ser que Espanya hagi respost tan malament", fet que pot provocar una mortalitat catastròfica si no es prenen immediatament les mesures oportunes. Sembla que el govern espanyol no vol mostrar feblesa si finalment acaba fent el que el govern català li demana des de fa molts dies. Aquesta és la principal irresponsabilitat d'aquests dies, juntament amb la gent que ha marxat de cap de setmana, d'altra banda una manca de consciència també correlacionada amb la negativa a confinar territoris sota l'argument tan peregrí que els virus no entenen de fronteres.

Cal decidir entre vida i economia. No és una decisió senzilla, en termes fins i tot ètics, ja que tot està interrelacionat. Sembla que la decisió espanyola també té un altre factor en la demanda de certs poders econòmics de no reduir l'activitat econòmica a zero. Tot és dramàtic, però optar per la vida prenent la decisió d'acabar de manera dràstica amb el virus, implicaria parar del tot durant almenys 15 dies i recuperar-se després. Rebaixar l'activitat a mitges tintes vol dir anar arrossegant durant mesos, sense una afectació d'entrada tan forta a l'economia, però a la llarga crec que molt pitjor. Els més perjudicats d'un període llarg seran novament els autònoms i les pimes, que no podran resistir. En canvi les grans empreses aprofitaran l'oportunitat enmig de les aigües remogudes. Que li diguin als grans canals de venda en línia, que guanyaran una gran quota de mercat que en bona part ja quedarà consolidada. Una responsabilitat dels actors que prenen decisions és preveure qui en sortirà perdedor i qui guanyador. La sortida de la recessió serà més una V que una U, segons explica Oriol Amat, basant-se en el que ja es veu a Wuhan, on l'economia s'està recuperant prou ràpidament, de manera que no ens hauria de fer tanta por la caiguda en picat si és per menys temps que no que això es prolongui setmanes i setmanes.

Encara no hem sortit del moment més crític però ja cal començar a pensar en l'endemà (accions de recuperació accelerada) i en el demà-passat (els aprenentatges). Les empreses i organitzacions hauran de pensar sobre quin sentit pren la seva RSE en un context de major incertesa i complexitat, com canvien les maneres de treballar, d'interrelacionar-se amb l'entorn, de generar aliances, i de crear impacte social sostenible. Els governs hauran de pensar com es preparen per a aquests nous escenaris amb estratègies per activar la col·laboració i no de mera imposició, i com es redefineixen els sectors estratègics, que ja no poden ser merament els militars i en canvi la producció alimentària de proximitat sí que hauria de considerar-se o la producció de certs productes industrials que no poden quedar merament en mans d'una globalització que ens porta avantatges però també pandèmies i riscos enormes de dependència.

I el sentit de compromís de les persones. Hem tingut dècades de desresponsabilització de la ciutadania, perquè es va desenvolupar un concepte de serveis públics que eren com un supermercat que podien créixer fins a satisfer-ho tot. Malgrat que fa temps que el model ha decaigut, la cultura associada encara és vigent i cal tornar a recuperar per part de la gent un sentit de compromís i responsabilitat d'un mateix, del nostre entorn i del Planeta. El discurs que Edificis Positius, iniciativa de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, desenvolupa pren més sentit que mai: cal enfortir el bon veïnatge per generar més capacitats d’autoorganització i fer les ciutats més resilients. Cal crear comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes i abordar el reptes de desenvolupament sostenible des dels mateixos edificis. I calia recuperar una responsabilitat social empresarial de proximitat, basada en el bon veïnatge empresarial, per contribuir a expandir la positivitat a la comunitat.

El desenvolupament sostenible serà transversal o no serà. L'Agenda 2030 de Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ho mostren explícitament. No podem abordar un repte sense tenir en compte els altres. Ja no serveixen les solucions simples i cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.

[ARTÍCULO] Es momento de incrementar la responsabilidad social y reorientarla hacia la resiliencia

Versió en català

En este artículo de actualidad, Canyelles defiende que la responsabilidad social de las empresas (RSE) es más vigente que nunca y que deberá adquirir una mayor capacidad de hacer frente a la complejidad y la resiliencia. Ya no sirven las soluciones simples y hay que activar nodos de responsabilidad y compromiso en cada persona y cada organización, entendiendo que estamos entrando en un nuevo estadio en el que la vulnerabilidad por razones climáticas, sociales, sanitarias, económicas, será mayor.


Hace años que la Responsabilidad Social es un activo relevante en empresas cotizadas en razón del incremento de la sensibilidad de los inversores. Y por sensibilidad en este caso entendemos la comprensión que este grupo de interés ha hecho de la correlación entre RSE y rentabilidad. De hecho, tras años de puesta en escena de la RSE, ya disponemos de suficiente series históricas que muestran que la rentabilidad de las empresas con políticas de RSE está por encima de la media de los índices generales, aproximadamente en un 5% (el diferencial sería de un 10% si no incorporamos a la muestra las empresas comprometidas).

Tradicionalmente, ante una crisis siempre han aparecido las visiones críticas de personas que, con cierta socarronería a veces, han manifestado que ahora la RSE se desvanecería. Recuerdo un acto que organicé en septiembre de 2008, inicio reconocido de la crisis, donde Josep Maria Lloreda, presidente de KH Lloreda, explicó su modelo de RSE. Un asistente le pidió si "ante esta crisis tan fuerte que dicen que viene usted seguirá manteniendo estas buenas prácticas de RSE". La respuesta de Lloreda fue contundente: "quizás no me he explicado muy bien; estas buenas prácticas forman parte de una de las patas de nuestra estrategia corporativa" (si no recuerdo mal eran innovación, crecimiento y RSE). Y siguió: "¿si gracias a esta estrategia hemos conseguido crecer dos dígitos anuales, ahora que viene una crisis debería desmontar la estrategia que me ha traído hasta aquí? Pues al contrario, si es necesario habrá más responsabilidad para asegurar por ejemplo la retención del talento y la plena implicación de todo el equipo". Pongo este ejemplo para explicar que no haré caso a quien ahora diga que la RSE se desvanecerá. En todo caso, lo dejarán de hacer las empresas que hacían uso de algunas buenas prácticas de manera colateral o incluso marketiniana, ¡pero es que esto ya no era RSE!

Los expertos ya apuestan por un sentido estratégico de la RSE, a diferencia de 15 o 20 años atrás. El Bank of America publica hoy un informe, según leo en el artículo "Ser bueno Tiene premio en la bolsa" de Roberto Casado en Expansión, que también rebate este sentido crítico de algunos opinadores: "Una crítica al foco en RSC es que en épocas de estrés, los inversores y las compañías desvían sus recursos para mantenerse a flote. Nuestra opinión es que la RSC es más crítica que nunca en una recesión".

La RSE ahora mismo es más que estratégica a nivel corporativo, es estratégica para la sociedad. En una crisis como ésta, con una caída nunca vista por el corto plazo con el que se ha producido y a la vez con un enemigo desconocido y unas consecuencias tan inciertas, la solidaridad de las empresas y la capacidad de poner sus recursos al servicio de la sociedad y de los investigadores es una muestra de gran responsabilidad. Hemos visto casos muy interesantes y sobre todo un estado de conciencia sobre la necesidad de que todos sumamos. Tal vez la percepción de gravedad de la situación y la comprensión de la incapacidad del sector público de dar por sí mismo una respuesta suficiente ha movido las personas y empresas a asumir un coliderazgo comprometido.

Todas las partes deberían incentivar la corresponsabilidad, las alianzas y las sinergias. De hecho, en contextos de tanta complejidad es necesario activar la inteligencia distribuida en la que los diferentes niveles de administración, y los diferentes sectores, público, privado y social, así como las personas, combinan el respeto a las autoridades con la capacidad propositiva y la búsqueda de alternativas. Mostrar responsabilidad hacia la sociedad significa ahora mismo poner todos los activos (talento, infraestructuras...) al servicio de la innovación social y la respuesta urgente para este gran reto. El concepto de resiliencia ahora toma más sentido que nunca. Y entendemos como nunca antes que la responsabilidad de las organizaciones debe estar al servicio de construir unas comunidades muy resilientes ante situaciones adversas de máxima complejidad, una idea que ya incorporábamos en la conceptualización de Territorio Socialmente Responsable hace una quincena de años.

Empezamos a intuir que esta no habrá sido una situación dramática pero puntual sino que puede convertirse en parte de los escenarios de futuro, ante los que debemos aprender a gestionar la adaptación y la innovación, conociendo los activos de la comunidad, con una administración pública con capacidad relacional y de liderazgo orientada a resultados sabiendo generar sinergias, con unas empresas con un sentido de la responsabilidad hacia la sociedad más desarrollado y con capacidad de intercooperación, con unos modelos organizacionales más avanzados.

Sobre el ahora, no puedo dejar de mostrarme crítico en la forma en que el gobierno español ha querido gestionar la crisis, movidos por unas ganas de mostrar capacidad de cara a la galería que se ha concretado con marketing, centralización autoritaria, discurso nacionalista con una imagen más militarizada que científica, rigidez y falta de adaptación ante una gestión evidentemente poco acertada... The Guardian afirma ¿Cómo puede ser que España haya respondido tan mal, lo que puede provocar una mortalidad catastrófica si no se toman inmediatamente las medidas oportunas. Parece que el gobierno español no quiere mostrar debilidad si finalmente acaba haciendo lo que el gobierno catalán le pide desde hace muchos días. Esta es una de las principales irresponsabilidades de estos días, junto con la gente que marchó de fin de semana, de otro lado una falta de conciencia también correlacionada con la negativa a confinar territorios bajo el argumento tan peregrino que los virus no entienden de fronteras.

Hay que decidir entre vida y economía. No es una decisión sencilla, en términos incluso éticos, ya que todo está interrelacionado. Parece que la decisión española también tiene otro factor en la demanda de ciertos poderes económicos de no reducir la actividad económica a cero. Todo es dramático, pero optar por la vida tomando la decisión de terminar de manera drástica con el virus, implicaría parar del todo durante al menos 15 días y recuperarse después. Rebajar la actividad a medias tintas significa ir arrastrando durante meses, sin una afectación de entrada tan fuerte a la economía, pero a la larga creo que mucho peor. Los más perjudicados de un período largo serán nuevamente los autónomos y las pymes, que no podrán resistir. En cambio las grandes empresas aprovecharán la oportunidad en medio de las aguas removidas. Que le digan a los grandes canales de venta en línea, que ganarán una gran cuota de mercado que en buena parte ya quedará consolidada. Una responsabilidad de los actores que toman decisiones es prever quién saldrá perdedor y quién ganador. La salida de la recesión será más una V que una U, según explica Oriol Amat, basándose en lo que ya se ve en Wuhan, donde la economía se está recuperando bastante rápidamente, por lo que no nos debería dar tanto miedo la caída en picado si es para menos tiempo que no que esto se prolongue semanas y semanas.

Aún no hemos salido del momento más crítico pero ya hay que empezar a pensar en el día siguiente (acciones de recuperación acelerada) y en el pasado mañana (los aprendizajes). Las empresas y organizaciones deberán pensar sobre qué sentido toma su RSE en un contexto de mayor incertidumbre y complejidad, como cambian los modos de trabajar, de interrelacionarse con el entorno, de generar alianzas, y de crear impacto social sostenible . Los gobiernos deberán pensar cómo se preparan para estos nuevos escenarios con estrategias para activar la colaboración y no de mera imposición, y cómo se redefinen los sectores estratégicos, que ya no pueden ser meramente los militares y en cambio la producción alimentaria de proximidad sí debería considerarse o la producción de ciertos productos industriales que no pueden quedar meramente en manos de una globalización que nos trae ventajas pero también pandemias y riesgos enormes de dependencia.

Y el sentido de compromiso de las personas. Hemos tenido décadas de desresponsabilización de la ciudadanía, porque se desarrolló un concepto de servicios públicos que eran como un supermercado que podían crecer hasta satisfacerlo todo. A pesar de que hace tiempo que el modelo ha decaído, la cultura asociada todavía está vigente y hay que volver a recuperar por parte de la gente un sentido de compromiso y responsabilidad de uno mismo, de nuestro entorno y del Planeta. El discurso que Edificios Positivos, iniciativa de la cooperativa TSR Territorio Socialmente Responsable, desarrolla toma más sentido que nunca: hay que fortalecer la buena vecindad para generar más capacidades de autoorganización y hacer las ciudades más resilientes. Hay que crear comunidades donde las personas puedan vivir positivamente la experiencia de ser vecinos y vecinas y abordar los retos de desarrollo sostenible desde los mismos edificios. Y hay que recuperar una responsabilidad social empresarial de proximidad, basada en la buena vecindad empresarial, para contribuir a expandir la positividad a la comunidad.

El desarrollo sostenible será transversal o no será. La Agenda 2030 de Naciones Unidas y los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) lo muestran explícitamente. No podemos abordar un reto sin tener en cuenta los otros. Ya no sirven las soluciones simples y hay que activar nodos de responsabilidad y compromiso en cada persona y cada organización, entendiendo que estamos entrando en un nuevo estadio en el que la vulnerabilidad por razones climáticas, sociales, sanitarias, económicas, será mayor.

[ENQUESTA] Quines mesures serien més favorables de part de les administracions en el context actual

Com a soci de la Federació Empresarial del Gran Penedès he contestat una petita enquesta per conèixer la situació en què es troben les empreses en el nostre territori des de l'afectació del COVID-19. En sortirà un informe que es podrà consultar a la pàgina web.

A la pregunta sobre quines mesures serien més favorables de part de les administracions, he respost que:
Aturar tota l'activitat econòmica per acabar immediatament amb la pandèmia. L'allargament sota la idea que no es pot fer patir tant l'economia provocarà un impacte més gran en autònoms i pimes i l'augment de quota de mercat dels grans operadors com Amazon i de les corporacions amb més múscul financer. // Ajornar impostos per a les empreses afectades. // Activar immediatament després activitat econòmica per a empreses locals // Considerar certa producció local com a estratègica //
L'enquesta és oberta encara que no en sigueu membres, ja que pregunta sobre aquesta circumstància.

22.3.20

Confinament #motsresponsables #ODS3 #JoEmQuedoACasa

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 de Nacions Unides parla de salut i benestar i pretén garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

En el vídeo breu (1'50''), aprofitant que que portem una setmana confinats per la pandèmia del coronavirus COVID-19, repasso l'origen etimològic del mot "confinar".

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.


20.3.20

#UnintEmpreses per fer front a COVID-19, article de directora del Pacte Global de l'ONU #UnitingBusiness

Reproduïm tot seguit un article de Lise Kingo, consellera delegada i directora executiva del Pacte Global de Nacions Unides, publicat el 16 de març el 2020.






Unir les empreses per fer front a COVID-19 mitjançant els Deu Principis

Quan el món es desperta a l’amenaça global de la pandèmia COVID-19, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha declarat la guerra contra aquest virus. El seu missatge és clar: com a família humana, estem junts i ho passarem junts. La propagació del virus serà màxima i les nostres economies es recuperaran.

Mentrestant, hem d’actuar junts per frenar-ne la difusió i mirar-nos els uns dels altres, i no menys els que tenen més risc: la gent gran i els malalts, els pobres i els marginats. Així mateix, hem de parar molta atenció a les persones més vulnerables a la seva incidència econòmica: petites empreses, treballadors de la cadena de subministrament i dones, que sovint tenen una càrrega assistencial desproporcionada.

Enmig del risc real i creixent d'una recessió global, els mercats financers estan caient i el secretari general de les Nacions Unides ens ha instat a mantenir-nos tranquils i recollits, afirmant que - “és un moment per a la prudència, no per al pànic. Ciència, no estigma. Fets, no por".

Com a comunitat empresarial global, ens deixem guiar per aquest missatge de determinació, solidaritat i prudència en les properes setmanes i mesos. Aprofitem del poder dels Deu Principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides i estem units i enfrontem la pandèmia COVID-19.

El Pacte Mundial de les Nacions Unides fa una crida especial per a una resposta corporativa a la pandèmia: Perquè totes les empreses prenguin accions col·lectives per frenar el brot COVID-19 i s’uneixin junts per facilitar la continuïtat del negoci per a una ràpida recuperació.

A mesura que el virus continuï estès per tot el món, cal estar al darrere de l’esforç global de l’Organització Mundial de la Salut, els governs i les autoritats sanitàries per prevenir, detectar i gestionar la pandèmia, pràcticament, financerament i mitjançant la subministrament estable de subministraments assequibles de productes bàsics, serveis i serveis bàsics per a la vida.

Com a mínim, hem de garantir que els empleats tinguin accés a un entorn laboral segur amb tota la precaució que es faci per limitar l’exposició al virus, buscant també els treballadors de la cadena de subministrament global, que sovint viuen i treballen en barris propers sense accés a instal·lacions sanitàries. Cal unir-nos solidàriament i prendre mesures per protegir els empleats i treballadors de la cadena de subministrament de despeses sanitàries catastròfiques, excedències no remunerades, atur i recessió econòmica a llarg termini.

La recuperació ràpida depèn de la continuïtat del negoci

En una economia global connectada, ja veiem que les cadenes de comerç i subministrament es veuen alterades, posant en perill l’estabilitat financera de les empreses i les economies. Els economistes de l'ONU van estimar recentment que el virus COVID-19 podria costar a l'economia global més d'un bilió de dòlars americans.

Les nostres economies rebotaran més ràpidament si proporcionem suport per a la continuïtat del negoci. Però caldrà que ens ajudem els uns als altres. Fins i tot davant de la recessió, les empreses han de trobar maneres de respectar els contractes actuals, permetent flexibilitat en el lliurament i les quotes. Juntament amb el sector financer i els responsables polítics, hem de trobar maneres de posar a la seva disposició línies especials de crèdit i relaxar els reemborsaments.

Cal pensar creativament en nous instruments financers combinats per finançar empreses que donin suport a les activitats de prevenció i mitigació crítiques requerides per la pandèmia. Les nostres accions definiran la confiança, la reputació i la legitimitat dels grups d'interès a mesura que es produeix aquesta tempesta.

COVID-19 és una prova real, al començament de la dècada d’acció per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Si podem unir-nos solidàriament per convertir la marea en aquesta pandèmia, segurament també tindrem el que cal per assolir l'Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 i crear el món que volem.

En solidaritat,

Lise Kingo
Consellera delegada i directora executiva
Pacte Mundial de les Nacions Unides

Unint les empreses per respondre al brot de COVID-19

Nova York, Estats Units d'Amèrica

Una crida especial del Pacte Mundial de Nacions Unides

Actualitzat 19 març 2020

El poder dels deu principis de l'Pacte Mundial de les Nacions Unides per guiar els líders de negocis en la resposta a la crisi

Com a iniciativa de sostenibilitat corporativa més gran del món, el Pacte Mundial de les Nacions Unides fa una crida als líders de negocis de tot el món a unir-se per donar suport als treballadors, les comunitats i les empreses afectades per la pandèmia COVID-19.

Un pla internacional coordinat implicant el sector empresarial serà fonamental en els esforços per donar suport a les persones i empreses afectades, límitar noves interrupcions a l'economia i facilitar la continuïtat dels negocis per a una recuperació ràpida.

A les persones que prenen les decisions, els deu principis del Pacte Mundial de l'ONU poden proporcionar idees i inspiració en temps d'incertesa.

Amb esperit de solidaritat i cooperació internacional, el Pacte Mundial de l'ONU encoratja els líders empresarials de tot el món a utilitzar els Deu Principis com la seva guia en la resposta a la crisi.

Drets humans

1. Les empreses han de donar suport i respectar la protecció dels drets humans fonamentals, reconeguts internacionalment, dins del seu àmbit d’influència.
2. Les empreses han d’assegurar-se que no són còmplices en la vulneració dels drets humans.

Per exemple:
  • Assegureu-vos que qualsevol mesura implementada per fer front al COVID-19 és accessible per a les persones sense cap discriminació per motius de raça, color, discapacitat, edat, sexe, religió, opinió política o d'una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició.
  • Comproveu que es dona l'atenció necessària i apropiada a les necessitats dels més marginats o vulnerables.

Treball

3. Les empreses han de donar suport a la llibertat d’associació i al reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva.
4. Les empreses han de donar suport a l’eliminació de qualsevol forma de treball forçós o realitzat sota coacció.
5. Les empreses han de donar suport a l’eradicació del treball infantil.
6. Les empreses han de donar suport a l’abolició de les pràctiques discriminatòries en la contractació i l’ocupació.

Per exemple:
  • Respondre amb flexibilitat, empatia i solidaritat a l'impacte sobre els treballadors i socis comercials, especialment les petites i mitjanes empreses (PIME). Els seus esforços per limitar l'impacte financer no s'han de fer a costa dels drets i el benestar dels treballadors.
  • Garantir una continuació estable d'ingressos i beneficis fins i tot amb fórmules flexibles de treball: romandre fora de la feina a causa d'una malaltia, la quarantena o la cura d'un familiar malalt pot comportar pèrdua de salaris o llocs de treball. Garantir la continuïtat dels ingressos en aquests casos, amb especial atenció a les dones treballadores que sovint prenen la càrrega de les cures i de les persones en situacions precàries d'ocupació, com els treballadors mal pagats, els treballadors contractuals i els treballadors sense cap tipus de cobertura de la protecció social.   
  • Els actuals contractes han de ser respectats en la major mesura possible. El compromís amb els proveïdors és essencial per garantir condicions de treball decent en les cadenes de subministrament globals, així com el suport a la continuïtat del negoci, permetent flexibilitat en el lliurament i quotes. 
  • Aplicar els principis de prevenció i assegurar un ambient de treball segur mitjançant la limitació de l'exposició de l'empleat a coronavirus en el lloc de treball a través de posar en pràctica mesures de protecció personal (higiene de les mans), mesures ambientals (neteja de superfícies) i les adaptacions de treball (tant teletreball com sigui possible, reducció del contacte interpersonal).

Medi ambient

7. Les empreses han de mantenir un enfocament preventiu que afavoreixi el medi ambient.
8. Les empreses han de fomentar les iniciatives que promouen una responsabilitat ambiental més gran.
9. Les empreses han d’afavorir el desenvolupament i la difusió de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.

Per exemple:
  • Animar al teletreball i les reunions virtuals, que poden reduir els impactes negatius sobre el medi ambient causats pels viatges. Garantir el seguiment dels impactes ambientals positius del teletreball i les reunions virtuals de la seva petjada de carboni per tal d'avaluar quines pràctiques podrien ser encoratjats a llarg termini per reduir les emissions.
  • En un període molt curt de temps, la crisi COVID-19 ha tingut un impacte positiu sobre el medi ambient mitjançant la reducció de les emissions globals de carboni. Tot i que els desplaçaments sens dubte es recuperaran, animem els viatgers a considerar les opcions de viatge menys perjudicials per al medi ambient, com els viatges en tren, i l'ecoturisme, que pot suportar els ecosistemes i els mitjans de vida locals.

Anti-Corrupció

10. Les empreses han de treballar contra totes les formes de corrupció, incloent-hi l’extorsió i el suborn.

Per exemple:
  • Generar confiança a través de la comunicació i les polítiques que siguin coherents, inclusives i transparents. 
  • Assegureu-vos que els productes i serveis es distribueixen i es venen d'una manera ètica.

Noves orientacions per als que treballen a la banca, assegurances i finances:
  • Les empreses i les seves direccions financeres poden treballar juntament amb els bancs i inversors per assegurar la continuïtat del negoci i mitigar l'impacte de la pandèmia en les operacions, especialment quan hi ha un risc de pertorbació dels productes i serveis essencials, inclosos en les indústries alimentàries i de logística de salut. 
  • Els bancs poden fer línies especials de crèdit disponibles i relaxar els terminis d'amortització dels productes de crèdit existent per a la majoria de les poblacions en risc i les empreses que ofereixen productes i serveis essencials.
  • Els bancs comercials i de desenvolupament poden estructurar instruments financers combinats que aprofiten els fons filantròpics i dels donants i les inversions d'impacte per finançar empreses comercials que donen suport a les activitats de prevenció i mitigació crítiques requerides per la crisi.
  • Les companyies d'assegurances poden assegurar els pagaments de sistema i sense fissures de les prestacions d'invalidesa i assegurança d'atur a curt termini per als empleats i altres treballadors afectats per COVID-19.
  • Cura de la salut i les companyies d'assegurances de salut poden treballar junts per alleujar la càrrega financera dels pacients que requereixen cures crítiques associats amb el brot.
  • Els inversors poden relaxar terminis d'amortització temporals per als productes de renda fixa en circulació per a les empreses que ofereixen productes i serveis essencials. 
  • Els inversors d'impacte poden invertir en empreses comercials que donen suport a les activitats de prevenció i mitigació crítics necessaris per a la resposta COVID-19.

Altres accions que personalment i corporativa podeu prendre:

Donar suport l'esforç mundial, contribuint a l' Fons de Resposta Solidària COVID-19 que ha estat creat per donar suport a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els seus socis en un esforç massiu per als països ajudar a prevenir, detectar i gestionar COVID-19 - especialment aquells en què la les necessitats són majors.
Crear consciència mitjançant  l'intercanvi d'informació de l'OMS  sobre les precaucions i altres mesures preventives.

 

18.3.20

[REFLEXIÓ] Davant la crisi sanitària, l'RSE ens interpel·la com ens estem preparant per sobreviure a les crisis que marcaran el s.XXI i com estem contribuint a mitigar-les


Entre les empreses que per raó de l'activitat s'ho poden permetre, està augmentant dràsticament la demanda que les persones dels seus equips treballin des de casa com a mesura de prevenció per evitar els contagis del Covid-19. Ho fan grans empreses de totes dimensions, però el fet és que moltes no hi estaven preparades. Fa anys que en parlem. I la majoria de països europeus han anat fent el pas, però aquí no hem estat prou àgils. Algunes empreses ho passaran molt malament quan podrien haver estat molt més preparades. Algunes entendran ara què volia dir resiliència.

És un nou exemple de com la manca d'assumpció de la responsabilitat social passa factura. La crisi financera del 2008 es va deure especialment a grans irresponsabilitats d'empreses dels sectors financer i de la construcció. Ara bona part de les empreses demostren que no s'han preparat per al teletreball, ni a nivell d'infraestructures ni de cultura interna. I davant les moltes crisis que tindrem en aquests propers decennis, entre les quals les provocades pel canvi climàtic, moltes empreses tornaran a fallar.

No n'hi ha prou a fer el que les normes determinen. Avui cal prendre una responsabilitat social. Alguns despistats encara ho confonen amb la filantropia i no han entès que parlem de supervivència. Cada empresa ha d'estar preparada per abordar els reptes que la societat li planteja, amb capacitat d'adaptació, i alhora ha de contribuir a mitigar i resoldre la magnitud dels problemes col·laborant entre agents i generant sinergies. Els que no entenguin de què parlem potser no podran resistir una més d'aquestes crisis. Avui cal ser proactiu i tenir visió àmplia i de futur.

No solament és la supervivència de cada empresa i els llocs de treball. Es tracta d'assegurar que les nostres ciutats i comunitats són resilients, i que davant d'una crisi sobtada les necessitats bàsiques es podran cobrir. Els governs tenen i tindran molta feina i responsabilitat però cada empresa, cada organització, cada persona, ha de ser el node d'una gran xarxa de corresponsabilitat.

En termes d'RSE, la pregunta és com us esteu preparant per sobreviure als reptes de demà i com esteu contribuint a mitigar-los.

Josep Maria Canyelles



Nota: Bones pràctiques empresarials davant el COVID-19

PD: A TV3 han entrevistat Eva Rimbau, professora d'Economia de la UOC, experta en teletreball: "Les famílies de la gent que no pot treballar des de casa ho estan passant malament". Podeu veure l'entrevista a Eva Rimbau a partir del minut 3,35:

17.3.20

Bones pràctiques empresarials davant el COVID-19

Les empreses, com les Administracions Públiques i la ciutadania, han hagut de reaccionar sobre la marxa davant una emergència sanitària que, en general, no es contemplava que pogués tenir com a conseqüència una paràlisi tan gran de l'activitat econòmica i el confinament de les persones.

Les empreses que tenen un compromís de Responsabilitat Social, en coherència, solen mostrar una reacció que té en compte els diferents grups d'interès i una mirada més àmplia. Donat que aquesta crisi suposa un aprenentatge sobre una ruta mai feta abans, us proposem d'anar compartint com les empreses membres de Respon.cat i algunes altres estan abordant la crisi en la seva gestió.

Donant resposta operativa a la situació

Lògicament les empreses han reforçat les bones pràctiques d'higiene de la plantilla i la freqüència de neteja i desinfecció dels espais.

A banda de les mesures d'higiene, a nivell organitzatiu la mesura més habitual ha estat implentar el teletreball per als llocs que l'activitat ho permet. Reorganitzar els processos per a poder treballar en remot també és alhora una oportunitat de millora i poder oferir més i millors serveis en línia a la clientela.

La majoria han creat un espai d'informació web per a l'empresa i els seus grups d'interès sobre com aborden la crisi tot entenent es tracta d'una situació dinàmica davant la qual cal monitoritzar, estar alerta, avaluar i prendre les mesures adequades per parar el cop, fer front a possibles necessitats futures, alhora que cal pensar en la fase posterior de la crisi. També és habitual que es mantiguin reunions diàries de comitès de crisi per prendre decisions i informar els equips i establir protocols.
Prioritzar la salut i el benestar de les persones treballadores i la clientela. Si en moments difícils s’hi aposta, se'n pot aconseguir més compromís a llarg termini. 
  • Carburos Metàlicos pren totes les mesures necessàries per mantenir segurs empleats i clients. Minimitzar el contacte amb altres equips de treball de mateix centre; restringir l'accés de visitants a el centre i dur a terme les reunions, que ho permetin, de forma virtual. Per a les persones autoritzades a entrar al centre, s'han aplicat protocols sanitaris addicionals; per assegurar el subministrament, s'han posat en marxa procediments per separar el personal i la seva activitat; restriccions de viatge: només es realitzaran aquells viatges definits com a crítics i que per la seva naturalesa sigui necessari i indispensable atendre. Més info.
  • Ametller Origen: Mesures necessàries per garantir la seguretat dels nostres col·laboradors i comunitat. Els equips de botiga estan fent front a un volum de feina extraordinari. És per això, que degut a la necessitat de gestionar de la manera més eficient els recursos disponibles i assegurar el descans i la conciliació d’una part important d’aquests equips, l’horari de totes les nostres botigues serà de 10h a 20h, de dilluns a dissabte. Així, les botigues que obren habitualment els diumenges, tampoc obriran. Més info.
  • Mercadona adopta mesures per protegir la salut i la seguretat dels clients i dels treballadors, a més de garantir el proveïment de les botigues, entre les quals marcar els límits d'un metre al terra de la secció de Peixateria i a les línies de caixes per garantir la separació mínima; limitar l'horari d'obertura de 9 a 20 hores per facilitar la conciliació i descans dels equips; i amb l'objectiu de protegir la seguretat alimentària, no s'admetran devolucions de producte, en cap cas i per cap concepte. Més info.
  • Ampans aplica mesures preventives i ha creat protocols específics com ara per als proveïdors de serveis a tots els centres i serveis de l’entitat. Més info.
  • La Unió aporta informació per al seu sector social i sanitari i, entre altres, han habilitat l'adreça coronavirus@uch.cat per recollir les inquietuds i propostes dels associats i traslladar-les als àmbits que els representen.
 
Les empreses més petites o les de serveis han pogut prendre la decició de treballar completament des de casa fent teletreball:
  • Tarannà Viatges amb Sentit: Seguim al vostre costat treballant des de casa. Tot l'equip marxem, però aquesta vegada no ens anem de viatge. Més info.
  • Vector5 | excel·lència i sostenibilitat. Continuem actius, però des de casa. Des de la setmana passada, tot l’equip ens trobem treballant des de casa i operatius a través dels canals de contacte habituals: correu electrònic, telèfon, xat… Més info.

Assegurar la liquiditat pròpia i de la clientela, pagant en els terminis als proveïdors, renegociant els terminis de pagament de clients i contractant línies de crèdit bancari.
  • La Cambra de Comerç de Barcelona ha accelerat els processos de pagament dels proveïdors abans dels terminis per poder ajudar-los a un millor funcionament i ha animat administracions i empreses que tenen liquiditat a fer el mateix de forma que els autònoms/es i PIME puguin millorar liquidesa.
  • Naturgy ha llançat un pla d'ajut que permet retardar el pagament de les factures del segon trimestre a pimes, comerços i autònoms. Més info.

Oferir serveis o infraestructures de l’empresa per ajudar a qui més ho necessiti.
  • DKV obre una plataforma gratuïta de telemedicina per contribuir a frenar l'expansió del coronavirus www.medicosfrentealcovid.org. La plataforma permetrà realitzar consultes mèdiques en línia per descongestionar el sistema sanitari durant la crisi del coronavirus. L'aplicació està disponible per a telèfons mòbils amb sistemes Android i iPhone. A més, busca més metges voluntaris. Més info.
Algunes empreses poden aprofitar el moment per posar en valor els seus serveis i productes, ja sigui amb mesures especials com ara obrir-los de manera gratuïta o actuar solidàriament.
  • Abacus cooperativa ofereix activitats i idees per compartir a casa durant aquests dies. Així mateix la nostra botiga online abacus.coop continuarà oferint servei per atendre les vostres demandes i ajudar-vos a alleugerir aquests dies de confinament. Més info. 
  • Ara.cat: Això és el que has de fer si penses que tens el coronavirus. Aquest mitjà posa a disposició de totes les persones una guia pràctica dels passos a seguir si es té sospita d'estar contagiat o estar en contacte amb un contagiat del coronavirus. Més info.
  • Corresponsables, en tant que mitjà especialitzat, divulga la resposta davant el coronavirus i mostra les accions solidàries de les organitzacions per fer-hi front. Més info.
  • TSR Territori Socialmet Responsable recull bones pràctiques i iniciatives que contribueixen a viure positivament el confinanent provocat pel coronavirus i incentiva grups de suport local. Més info.
  • DKV Assegurances ha posat en marxa un pla de prevenció la salut i la seguretat dels empleats que suposa el tancament de les oficines i aporta tota la informació de manera clara a la clientela. Més info.
  • Tarannà Viatges amb Sentit intenta treure la part positiva de les coses: aprofitant que estem a casa i tenim més temps del que és habitual, volem convidar-vos a fer una de les coses que més ens agrada, viatjar! Hem trobat la fórmula perquè pugueu viatjar des de les vostres cases, des del vostre sofà, perquè pugueu conèixer el món a través dels vídeos dels nostres especialistes! #YoMequedoEnCasa viatjant amb Tarannà
Altres empreses senzillament ofereixen algun regal d'entreteniment:
  • La Casa de Carlota & friends pensen que no és gens just que per culpa de tot el que està passant al món ens fiquem al llit cada dia una mica tristos. Per això, i amb tot l'afecte i amb moltes ganes d'ajudar, han escrit uns contes per a adults que encara no han crescut.

Un altre repte és assegurar els subministraments. En alguns casos es procura diversificar
proveïdors. I es poden descobrir noves formes de funcionar més sostenibles com el teletreball.

Oriol Amat, degà de la UPF Barcelona School of Management i catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, escriu un article titulat Mesures empresarials per superar la crisi COVID-19 on es refereix a les oportunitats que el moment actual pot suposar, a banda de les mesures per parar el cop.

Entre altres, indica que si es disposa de liquiditat que no es necessitarà en els propers anys ara és un bon moment per fer compres, per les baixades de preu més enllà del que es raonable d'algunes empreses en alguns sectors. També es poden fer bones adquisicions d’empreses per a potenciar el creixement. Sovint s’oblida que hi ha moments de compra i moments de venda. Quan es produeixen caigudes sobtades a la borsa com la que estem vivint ara la història demostra que acostuma a ser un bon moment de compra. Com diu la dita: “Cal vendre quan sonen els violins i comprar quan ressonen els canons”. També, aprofitar els preus baixos per a comprar productes o serveis que es necessitaran més endavant. I es pot apostar per noves línies de negoci basades en mitjans virtuals. Si ja es disposa de productes o serveis via mitjans online es pot augmentar la seva promoció per a incrementar els ingressos. També es pot innovar amb productes o serveis que satisfan necessitats relacionades amb el COVID-19, i no es tracta només de mascaretes i gels.



PD: podeu llegir la reflexió següent: Davant la crisi sanitària, l'RSE ens interpel·la com ens estem preparant per sobreviure a les crisis que marcaran el s.XXI i com estem contribuint a mitigar-les

DKV obre una plataforma gratuïta de telemedicina per contribuir a frenar l'expansió del coronavirus #MédicosfrentealCOVID @DKVSeguros @DrSantacreu_DKV @respon_cat

DKV obre per a tota la ciutadania una plataforma gratuïta de telemedicina des d'aquest dimecres per frenar l'expansió del #COVID19. L'aplicació serà accessible a partir de demà dimecres a www.medicosfrentealcovid.org.

La plataforma permetrà realitzar consultes mèdiques per Internet amb l'objectiu de descongestionar el sistema sanitari durant la crisi del coronavirus. L'aplicació està disponible per a telèfons mòbils amb sistemes Android i iPhone.

A més, l'empresa busca més metges que vulguin treballar a la plataforma de manera voluntària. El sistema ja en té més de 255, dels quals estan disponibles tot el dia en diferents franges horàries, la que més de 17,00 a 18,00 hores amb 88 sanitaris i la que menys de 2,00 a 3,00 amb 9.

Respon.cat divulga altres bones pràctiques d'empreses membres davant l'emergència sanitària.


Concurs de Cobertes Verdes a Barcelona

  • Edificis Positius us convida a fer cobertes verdes als vostres edificis. Si sou de Barcelona podeu aprofitar el suport municipal per mitjà de la segona edició del concurs que està obert durant tres mesos. 
  • La trama urbana de les ciutats acostuma a ser densa i no és fàcil planificar nou espais de verd urbà com ara parcs. Una manera de millorar el verd urbà és fomentant la implicació ciutadana amb cobertes i murs verds, o els balcons.




Segon Concurs de Cobertes Verdes

L’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà, convoca el Segon Concurs de Cobertes Verdes, una iniciativa que promou la implantació de nous terrats verds a la ciutat.

A partir del 3 de març, i durant tres mesos, els edificis d’habitatges que vulguin participar en el concurs podran presentar les seves propostes.

Les primeres 50 propostes preseleccionades tindran una subvenció de fins a 1.500 euros en concepte de despeses tècniques per a l'elaboració dels treballs tècnics previs.

Entre aquestes propostes s’escolliran deu projectes guanyadors que rebran una subvenció d'un 75% del valor del conjunt d'actuacions i d’estudis tècnics necessaris i fins a un límit de 100.000 euros per a cada coberta verda.

A diferència del concurs anterior, també hi haurà deu accèssits que disposaran d'una subvenció de fins a 1.500 euros per les despeses tècniques de la fase concurs, amb la finalitat de facilitar a algunes comunitats l'oportunitat de poder-hi participar. Es podran presentar a la convocatòria edificis d’habitatges de titularitat privada, ja que l’objectiu és que la coberta suposi un benefici de caràcter col·lectiu o social per als residents. En queden excloses les cobertes la finalitat de les quals sigui dur-hi a terme activitats que generin beneficis econòmics.

Per veure els projectes guanyadors del Primer Concurs de Cobertes Verdes, consulteu aquest enllaç.

Objectius
  1. Millorar la qualitat de vida de les persones, construint una ciutat més habitable, més saludable, més sostenible, més autosuficient i resilient.
  2. Activar els terrats i les cobertes promovent que els espais existents actualment sense ús s’utilitzin com a espais col·lectius per als veïns.
  3. Promoure l’aprofitament per a la instal·lació de cobertes verdes, i si s’escau, es combinin amb instal·lacions de captació d’energia i d’aigua.

Les cobertes verdes, clau per enverdir la ciutat

Les cobertes verdes són un dels elements clau per aconseguir una ciutat més verda i sostenible, i per contribuir a l’adaptació dels efectes provocats pel canvi climàtic.

A partir de mesures com la Declaració d’Emergència Climàtica, el pla Clima o el Programa d’impuls a la infraestructura verda urbana l’Ajuntament de Barcelona pretén incrementar la superfície de cobertes verdes, tant públiques com privades.

Una coberta verda pot incloure espais verds, horts urbans d'autoabastament, espais d'ús social o de captació d'aigua de la pluja, i és compatible amb la instal·lació d'energies renovables. D'aquesta manera s'aporten múltiples beneficis: en les relacions socials, en els efectes que té en el confort tèrmic i la qualitat de l'aire, en la creació de nous espais verds, en el paisatge urbà, i afavoreix la biodiversitat en el cicle de l'aigua de la ciutat i en l'estalvi energètic.

Documentació
Amb l'objectiu de facilitar el treball de les propostes, es posa documentació específica a disposició dels participants al concurs.
Preguntes Freqüents (PDF - 1,5MB)
En aquest enllaç podeu consultar el document que us resumeix els dubtes més habituals respecte del projecte d'implantació de cobertes verdes a la ciutat.

1r Concurs de Cobertes Verdes 2017
L’Ajuntament de Barcelona va impulsar el juny del 2017 el primer Concurs de Cobertes Verdes per promoure la implantació de nous terrats verds premiant deu cobertes verdes en edificis d’habitatges, equipaments docents, sanitaris o d’altres usos.

16.3.20

Diari de Girona: «Edificis positius» per a una convivència més sostenible

  • El Diari de Girona publica avui una entrevista el president de TSR Territori Socialment Responsable sobre Edificis Positius.
  • Josep Maria Canyelles defensa, però, que ser veí o veïna ha de ser «una experiència que s'ha de viure positivament». 


«Edificis positius» per a una convivència més sostenible

La cooperativa Territori Socialment Responsable (TSR) ha impulsat la iniciativa «Edificis positius», que pretén millorar la qualitat de vida als blocs d'habitatges a partir d'una major cohesió dels seus habitants · Fa unes setmanes van presentar la seva proposta a Girona, convidats per la UdG.

laura fanals 16.03.2020


Estrènyer les relacions amb els veïns, igual que es feia abans als pobles. Compartir espais i serveis. Gestionar col·lectivament els problemes de la comunitat. Es tracta d'accions aparentment senzilles, però que en el model de ciutat actual -on cada cop viu més gent que ni tan sols coneix els seus veïns- es fan difícils d'aplicar. Per això, la cooperativa social Territori Socialment Responsable (TSR) ha presentat la proposta «Edificis positius», que defensa que un bon veïnatge pot portar molts beneficis, tant materials com inmaterials, a la comunitat. Fa unes setmanes van presentar la iniciativa a Girona, convidats per la Càtedra de Promoció de la Salut i la Càtedra Responsabilitat Social Universitària de la UdG.

«Hi ha gent gran que es mor i no ens n'assabentem fins al cap de tres dies, o algú fa soroll i el primer que fem és trucar a la policia abans d'anar a veure què passa», assenyala el president de la cooperativa, Josep Maria Canyelles. I és que, des del seu punt de vista, «els veïns d'un mateix edifici s'han deixat de conèixer, i a vegades fins i tot s'eviten la mirada a l'ascensor». La causa? No n'hi ha una de sola: «Hi ha més mobilitat, anem més atrafegats, ha augmentat el preu del lloguer, hi ha més nouvinguts... sigui pel que sigui, no ens coneixem».

Canyelles defensa, però, que ser veí o veïna ha de ser «una experiència que s'ha de viure positivament». I com es pot fer això? Doncs de moltes maneres: des de compartir despeses per posar cobertes verdes o plaques solars per fer les vivendes més sostenibles fins a compartir electrodomèstics, cuidar-se i preocupar-se de la resta de veïns -especialment la gent més gran-, fer parelles lingüístiques amb els nouvinguts o compartir cotxe per portar els infants a l'escola. Totes aquestes iniciatives, i moltes d'altres, poden ajudar els veïns no només a reduir despeses, sinó també a gaudir d'un major benestar. Per aconseguir-ho, però, cal que els veïns se sentin «empoderats», segons Canyelles: «Cal que exercim com a ciutadans en aquests espais de proximitat i que siguem capaços de dir les coses que ens semblen bé i les que es poden millorar», assenyala. De fet, considera que un edifici ha d'acabar tenint un funcionament empresarial: «Hauran de passar d'administrar-se a liderar-se, seran com una petita empresa que haurà d'afrontar reptes com la generació de la seva pròpia energia o donar resposta a qüestions de convivència», indica el responsable de la iniciativa.

Així doncs, malgrat que el projecte està destinat a tota la ciutadania, es dirigeix especialment a aquelles persones que tenen inquietuds socials. «Volem estirar del fil perquè siguin activistes», assenyala Canyelles. Prèviament, però, creu que cal un canvi de mentalitat en la ciutadania. «Abans, si havies de baixar al supermercat, li podies demanar al veí que et vigilés el nen, però ara no ho fem perquè no ens coneixem i ens fa vergonya», indica.

Qui vulgui canviar aquesta dinàmica es pot apuntar per formar part del projecte -i convertir-se, per tant, en un «veí positiu»- i se li suggereixen propostes i iniciatives per tirar endavant. L'important és activar-se, sigui de la manera que sigui. Per tal de millorar-ne l'impacte, la cooperativa treballa per arribar a acords amb ajuntaments que necessiten millorar la cohesió social en un determinat barri, poble o urbanització. Es van posar en marxa, sobretot, arran de la constitució dels nous ajuntaments després de les eleccions de l'any passat.

Però més enllà de la millora del dia, TSR també treballa amb els objectius de l'Agenda 2030 per millorar la sostenibilitat. «Volem que els veïns positius siguin ambaixadors del desenvolupament sostenible», assenyala Canyelles. Per fer-ho possible, adverteix que hi haurà d'haver més «flexiblitat» per part de les administracions amb determinades qüestions, com per exemple els usos dels edificis. «Un ajuntament ha de construir centres cívics, o potser podem convertir els baixos buits d'edificis, especialment de vials secundaris on estan desapareixent els comerços, en espais de dinamització sociocultural?», es pregunta. L'objectiu de tot plegat, reitera, és aconseguir una millor qualitat de vida.

15.3.20

Ametller Origen promou la 1a Organització de Productors de Fruita i Hortalisses de la província de Barcelona

L'equip agrícola d'Ametller Origen està promovent un nou model d’organització per als pagesos a la província de Barcelona, enfocat a la qualitat del producte, tant a nivell organolèptic com de seguretat alimentària, i a la possibilitat de compartir despeses administratives i de producció.

Es mostren contents de treballar en aquest projecte que busca oferir aliments amb personalitat i els millors avantatges pels productors. És una eina molt potent per aconseguir una agricultura més viable i sostenible. Un propòsit que cuida la salut i les persones.

Jordi Ametller, director general agrícola del Grup Ametller Origen i portaveu de l'Organització de Productors de Fruita i Hortalisses de la província de Barcelona, va participar a El matí de Catalunya Ràdio a una taula rodona amb pagesos, sindicats, patronals i distribuïdors. La podeu escoltar a partir del minut 9,40.

A la conversa intervenen també Jordi Vidal, Plataforma en defensa de la fruita dolça, Manel Simon, director Afrucat, Francesc Pena, director de la fruita d’Unió de Pagesos, i Jaume Flores, president de l’associació gremial de productors de fruites i hortalisses. Un dels aspectes que han valorat és que si la venda de llavors fos transparent es podria planificar la producció i evitar el malbaratament alimentari fruit de la sobreproducció.

Agrícola Maresme, branca agrícola del Grup Ametller Origen, ha promogut conjuntament amb altres agricultors catalans, la primera Organització de Productors de Fruita i hortalisses (OPFH) de la província de Barcelona.

Jordi Ametller, director general agrícola del Grup Ametller Origen, defensa el model d'Organització de Productors com el model més viable per a l'agricultor: “Cal apostar per una agricultura enfocada a l'excel·lència, tant a nivell organolèptic com de seguretat alimentària per arribar a mercats i clients de més valor afegit i compartir despeses administratives i de producció. Aquesta és una de les eines més eficaces per aconseguir que l'agricultura del segle XXI sigui viable".

En aquest sentit, Ametller convida a tots els agricultors que es sentin interpel·lats i alineats per el propòsit de l'organització: l’agricultura d'excel·lència, a formar-ne part.

El projecte Agrícola del Grup Ametller Origen a Catalunya, cultiva 450 hectàrees al Maresme, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Baix Ebre. L’OPFH es va fundar l'agost del 2019 per a 6 explotacions agràries i al llarg del mes de gener del 2020 l’Organització ha augmentat amb dues explotacions més.

Aquests dies a casa podem fer casetes per a ocells reciclant tetrabricks

Amb motiu del confinament pel coronavirus, algunes empreses proposen accions a fer a nivell domèstic. Abacus proposa que fem una caseta d'ocells reutilitzant els cartrons TetraBrick per reconvertir-los en simpàtiques casetes d’ocells per animar-los a que facin niu en elles i aconseguir, així, que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, resilients i sostenibles.

Les ciutats del món ocupen el 3% de la Terra. No obstant, però, representen el 70% del consum d’energia i el 75% de les emissions de carboni. Per això, a l’actualitat, es demana als governs que redueixin les emissions contaminants, facin una bona gestió dels residus i distribueixin el teixit urbà per reconvertir les ciutats en entorns sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. A més, s’estan promovent espais verds que combatin els efectes de la contaminació acústica i facin de pantalla contra el soroll. Algunes dades al respecte:
  • La meitat de la humanitat viu en nuclis urbans, uns 3.500 milions de persones. Es calcula que per al 2030, aquesta xifra augmenti fins als 5.000 milions de persones vivint en ciutats.
  • La contaminació no només està present en l’aire que es respira. A més, la massificació urbana provoca altres tipus de contaminació, com l’acústica i la lumínica, que perjudiquen a tothom, fins i tot a les aus.
  • El soroll urbà afecta al cant dels ocells que s’han vist obligats a modificar els seus hàbits per a sobreviure i adaptar-se a aquesta nova situació: amb freqüències de cant més agudes, canviant les hores de cant, o fins i tot, avançant la fase d’aparellament.

25.2.20

[ENTREVISTA] Josep Maria Canyelles: “Viure com a veïns positivament millora la convivència” (el PuntAvui)


TSR té per finalitat contribuir als objectius de desenvolupament sostenible i empodera comunitats, barris i també empreses perquè siguin activistes en la millora del seu entorn 
Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa sense ànim de lucre Territori Socialment Responsable PAU LANAO.


Pau Lanao - Girona


Què impulsa Edificis Positius?

És una iniciativa molt innovadora que busca viure de manera positiva l’experiència de ser veïns i veïnes, potenciant tot allò que es pot dur a terme en matèria de convivència, civisme i esperit de col·laboració, i també en salut, qualitat ambiental, eficiència energètica.

Això comporta un canvi d’hàbits.

Exacte. Estem davant d’un fet irrefutable. La tendència és que la població es concentri en els espais urbans i les ciutats compactes que no puguin créixer ocupant nous territoris ho hagin de fer en altura. Això què comportarà? Doncs que s’hauran de buscar nous mètodes de relacionar-se amb els edificis que acullen els habitatges i sobretot amb els nostres veïns. No tenim cap altra sortida que trencar la relació freda i fosca –qui no ha patit una reunió de la comunitat de propietaris?– que massa vegades no convida a la trobada. A més, en els darrers anys la gent s’ha deixat de conèixer i això, que pot semblar un fet banal, ens fa perdre moltes oportunitats de ser més feliços, ja que si no es recupera la convivència no podrem abordar reptes molt importants que se’ns aniran presentant.

Com ara quins?

Abans planificaven una ciutat sencera, més tard la planificació es va fer per districtes, després per barris i ara s’està planificant per superilles socials formades per quatre o cinc illes de cases. Els edificis passaran a ser el nou espai de centralitat, i és per això que si fins ara la seva administració passava per la gestió de la comunitat i els espais comuns, el repte actual serà passar a liderar-los.

De quina manera?

Si els veïns es relacionen positivament, poden assolir moltes fites, des de produir la pròpia energia fins a estalviar en el consum, afrontar les petites o grans conflictivitats o els problemes de mobilitat dels residents... Poden guanyar espais comuns i d’explotació econòmica, es pot impulsar el teletreball, la domòtica, l’internet de les coses...

A través de...?

Proposar que siguin les persones les que liderin el procés, que treguin profit a viure positivament l’experiència de ser veïns i veïnes positives, o sigui, gent que pugui ajudar perquè el seu edifici generi positivitat. Creiem que les convivències comencen per accions molt petites, per exemple compartir llibres i revistes, saludar-se a l’ascensor, i potser això, amb posterioritat, ens portarà que s’impulsin temes com ara les cobertes verdes, posar plantes als balcons, una millor convivència que pot passar tant per compartir eines, rentadores o wifi, fins a trencar la solitud de les persones grans. En definitiva, intentar que els veïns es sentin seu l’edifici. Encara que sembli una mica complicat, l’enunciat és senzill: necessitem activar el compromís amb veïns positius predisposats a abordar els canvis i la col·laboració des de la positivitat.

Per arribar a aquest punt, què s’ha de fer?


TSR, Territori Socialment Responsable, és una cooperativa sense ànim de lucre que fomenta el desenvolupament socialment sostenible i té el suport d’institucions com els ajuntaments, la Generalitat, empreses, organitzacions del tercer sector i entitats socials. Amb Edificis Positius, volem empoderar la ciutadania perquè siguin actors rellevants per fer possible l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Qui es dona d’alta a Edificispositius.cat rep consells per liderar aquest canvi.

Com es pot implantar el projecte en un barri de 15.000 habitants?

Cada cas és diferent. No és un projecte tancat, sinó que està obert a aplicar les polítiques que cada ajuntament ens demana. N’hi ha que els interessa tot el projecte, però n’hi ha d’altres que et demanen que es posi el focus en la gent gran que viu sola, o què es pot fer perquè la gent que viu en determinats barris o urbanitzacions que arriben en cotxe i marxen en cotxe se sentin integrats, com se’ls pot generar sentiment de pertinença. I també treballem amb les empreses intentant que els treballadors siguin més positius i es generi una força més gran a l’hora de plantejar determinats plans.

Les empreses?

Fem tallers perquè les empreses enforteixin el seu compromís i el de la seva gent, que les persones de l’equip se sentin empoderades i esdevinguin ambaixadores de la positivitat. Si s’implica en reptes socials, l’empresa es fa més forta. A més, hem impulsat una xarxa d’empreses que presten serveis en els edificis i que tenen criteris de responsabilitat social, moltes d’elles d’economia social: poden fer pintura i reformes, canvi d’energia, mediació comunitària... Estan compromeses amb el desenvolupament sostenible i defensen els canvis positius que s’han d’implementar perquè es vagi en la direcció del bé comú.


Font: https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1744275-viure-com-a-veins-positivament-millora-la-convivencia.html

President Torra: "Amb l'Agenda 2030 tenim una eina de futur per transformar Catalunya i millorar el món"

  • Josep Maria Canyelles hi va participar en nom de Respon.cat, amb la seva presidenta Marcè Mullor
  • El cap del Govern ha encapçalat la signatura de l’Acord que posa en marxa l’Aliança Catalunya 2030, un gran pacte de país per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides
  • El vicepresident Aragonès ha subratllat durant l’acte que “el nostre compromís és passar a l’acció”, mentre que el conseller Bosch ha assegurat que “ara és el moment que el país agafi el lideratge”
 
El president, el vicepresident i el conseller, amb els signants de l'acord. Autor: Rubén Moreno
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha encapçalat aquest migdia l’acte de signatura de l’Acord Nacional per a l’Agenda 2030, “una eina de futur”, ha dit, que “s’ha de convertir en un instrument facilitador de la coherència de les polítiques per al desenvolupament sostenible”. Per al cap del Govern, és responsabilitat de les institucions “donar una oportunitat a les persones i al planeta”. Per això, ha assegurat que “som i volem ser part activa dels reptes globals, dels canvis que s’han d’emprendre”, i ha afegit: “tenim un país preparat i que està en marxa per poder transformar Catalunya i millorar el món”.

Més de 300 persones, representants d’una trentena d’organitzacions i entitats catalanes de diversos àmbits, han fet possible avui aquest acord, que és el tret de sortida de l’Aliança Catalunya 2030, una gran coalició de país per assolir els 17 Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides. Al llarg dels propers mesos, l’Aliança Catalunya 2030 vol sumar complicitats i noves adhesions arreu del territori, obrir-se a totes les entitats del país compromeses en aquests objectius.

L’acte de signatura de l’Acord s’ha celebrat aquest matí al Recinte Modernista de Sant Pau, amb la participació del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i també del conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Alfred Bosch. Un total de 33 organitzacions han signat aquest gran pacte de país per crear “un futur que no deixi ningú enrere i no superi la capacitat de càrrega de la natura”, amb l’objectiu de “fer de Catalunya i el món un lloc millor l’any 2030”, tal com diu el document subscrit.

Durant l'acte, Mercè Mullor, presidenta de Respon.cat, ha signat Acord nacional per a Agenda 2030 per avançar en l'Aliança 2030 a Catalunya, on s'ha remarcat la importància de l’ODS17 que es focalitza en les aliances i desenvolupament sostenible. Posteriorment a l'acte Mullor ha declarat que Respon.cat va iniciar el seu compromís actiu envers els ODS des del 2015, quan van aprovar-se, recordant que "vam ser els primers a traduir-los i vam vincular-hi l’Agenda local Focus de l’RSE a Catalunya que ens va permetre no sols localitzar-los sinó fer-ne un abordatge empresarial"



El president Torra ha destacat durant la seva intervenció la voluntat del Govern “d’integrar els ODS en l’ADN de l’acció política”, com demostra que “hem elaborat i treballat els pressupostos tenint en compte aquesta visió”. “Serem un dels governs pioners a tenir una planificació amb l’horitzó 2030 vinculada als ODS”, ha remarcat.

Quim Torra ha recordat que “tenim reptes urgents i d’una magnitud immensa”, i en aquest sentit ha posat com a exemple el temporal Glòria i les riuades de la Conca de Barberà i d’altres territoris del país; l’efecte dels baixos preus dels productes agraris i el creixement de la pobresa infantil, entre altres. Per això, el cap del Govern ha volgut ressaltar la importància d’aquesta aliança entre institucions públiques i privades, entitats del tercer sector, socials i econòmiques. “L’Agenda ha d’ajudar a crear les condicions necessàries per a un creixement econòmic sostenible, inclusiu, una prosperitat compartida i una ocupació digna per a tothom”, ha declarat.

El president ha posat també de relleu “el  paper que tindran els petits territoris i àrees regionals a l’hora de salvaguardar el nostre món”, fent seves les paraules de Jeremy Riffkin, creador del concepte Tercera Revolució Industrial. Per al cap del Govern, els països petits “seran fonamentals per a la revolució verda, i, podríem afegir també, per a la revolució social”.

Per la seva banda, el vicepresident Aragonès ha subratllat durant la seva intervenció que “el nostre compromís és passar a l'acció, i hem alineat els pressupostos de la Generalitat amb els ODS per avançar cap a un país de prosperitat compartida”. Per a Aragonès, “la millor herència col·lectiva que podem deixar a les generacions futures passa per fer un món més just, més sostenible i més habitable”.

El conseller Bosch ha afirmat en el seu torn que “ara és el moment que el país agafi el lideratge en l’Agenda 2030 i la sostenibilitat del planeta”. Alfred Bosch ha recordat que “no seríem aquí si no fos perquè els consellers Romeva i Rull van iniciar aquest camí”. El conseller també ha definit l’Agenda 2030 com “una autèntica revolució humanista” i ha alertat que incomplir-la “posa en risc la humanitat”.

El full de ruta de Catalunya cap a l’Agenda 2030

La presentació de l’Aliança Catalunya 2030 ha començat amb una intervenció de la secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea, Mireia Borrell Porta, qui ha recordat que al setembre el Govern va aprovar el Pla nacional per a l'Agenda 2030 amb més de 900 compromisos de tots els departaments de la Generalitat per implementar els 17 ODS a Catalunya.  El president del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Ramon Roca, ha explicat el paper d’aquest organisme a l’hora d’aterrar l’Agenda 2030 a Catalunya i ha recordat que tant el Pla nacional per a l’Agenda 2030, com l’Acord nacional i l’Aliança 2030 responen a un mandat del Parlament de Catalunya.

Les primeres organitzacions que han signat el document i, per tant, s’han sumat a l’Aliança Catalunya 2030 són Ajuntament de Barcelona; Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP); Associació Catalana de Municipis (ACM); Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE); Associació Respon.cat; Cercle d'Economia; CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs); Comissions Obreres de Catalunya (CCOO Catalunya); Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible; Consell Català de cooperació al desenvolupament; Consell de la Gent Gran; Consell General de Cambres de Catalunya; Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC); Consell Nacional de les Dones de Catalunya (CNDC); Consell Nacional dels Infants i els Adolescents de Catalunya; Consell Nacional LGBTI; Consorci de Salut i Social de Catalunya; Creu Roja Catalunya; Dipsalut (Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona); Diputació de Barcelona; Diputació de Girona; Federació de Municipis de Catalunya; Foment del Treball Nacional; Fundesplai; Institut Català Internacional per la Pau; ISGlobal; PIMEC; SciTech DiploHub; Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya; UGT de Catalunya; UNICEF Comitè Catalunya; Xarxa per a la Conservació de la Natura; Xarxa Regional Grups d'Acció Local LEADER de Catalunya.