10.12.18

[VÍDEO] Diversidad: hoy hablo del origen de la diversidad funcional #palabrasresponsables #motsresponsables #ODS

El Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 10 de Naciones Unidas pretende reducir la desigualdad dentro de y entre los países.

Los ODS de Naciones Unidas forman parte de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible ("Transformar nuestro mundo"), que contiene 17 objetivos y 169 metas y sirve como plan de acción para que la comunidad internacional y los gobiernos nacionales promuevan la prosperidad y el bienestar común en estos 15 años.

En el vídeo breve (4'00'') hago una reflexión sobre la diversidad a partir de su origen etimológico. Y lo dedico al recientemente desaparecido Javier Romañach (https://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Romañach_Cabrero), humanista e inventor, quien quedó tetraplégico a los 28 años y fue un gran activista social desde organizaciones como el Foro de Vida Independiente y Divertad, y compañero del grupo IP donde Andreu Veà nos puso en contacto.

Serie [palabras responsables]


6.12.18

Les grans empreses hauran de publicar informació no financera i de diversitat

La modificació legislativa suposa la transposició de la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la 2013/34/UE pel que fa a divulgació d'informació no financera per part de les empreses grans amb l'objectiu d'identificar riscos, millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general.

Amb la nova obligació, s'amplia el contingut exigit en l'informe anual de govern corporatiu que han de publicar les societats anònimes cotitzades, en nom de millorar la transparència i facilitant la comprensió de l'organització empresarial i dels negocis.

Una de les conseqüències és que a partir d'ara les empreses afectades hauran de divulgar les polítiques de diversitat de competències i punts de vista que s'apliquin al seu òrgan d'administració respecte a qüestions com l'edat, el sexe, la discapacitat o la formació i experiència professional. Dins de la informació no financera, les empreses hauran d'incloure almenys aquestes matèries
  • Ambiental: contaminació, economia circular i prevenció i gestió de residus, ús sostenible dels recursos, canvi climàtic, protecció de la biodiversitat.
  • Social/laboral: en relació a l'ocupació s'exigirà el nombre total i distribució d'empleats per sexe, edat, país i qualificació professional, el nombre i distribució per modalitats de contractes de treball, la mitjana de contractes indefinits, temporals ja temps parcial, el nombre d'acomiadaments, les remuneracions mitjanes, etc. També altres relatives a l'organització del treball, la salut i seguretat en el treball i les relacions socials, la formació, accessibilitat o igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones. 
  • Drets humans: informació sobre l'aplicació dels procediments de diligència en aquesta matèria, la prevenció de riscos en la seva vulneració i, si escau, mesures per mitigar i reparar els abusos comesos. 
  • Lluita contra la corrupció i el suborn: mesures per prevenir-lo, lluitar contra el blanqueig de capitals i aportacions a fundacions i entitats sense ànim de lucre.
  • Societat: compromisos de l'empresa amb el desenvolupament sostenible; subcontractació i proveïdors; consumidors, amb mesures per a la salut i seguretat dels mateixos, i la informació fiscal, amb els beneficis obtinguts país per país, els impostos sobre beneficis pagats i les subvencions públiques rebudes.
Per facilitar aquesta informació, les empreses hauran de basar-se en marcs nacionals, marcs de la Unió Europea, o marcs internacional:
  • Sistema de Gestió i Auditoria Mediambiental (EMAS), 
  • Pacte Mundial de les Nacionals Unides, 
  • Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, 
  • Acord de París sobre canvi climàtic, 
  • Principis Rectors sobre les empreses i drets humans que posen en pràctica el marc de les Nacions Unides per protegir, respectar i remeiar 
  • Línies Directrius de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE ) per a empreses multinacionals, 
  • Norma ISO 26000,
  • Norma SA 8000,
  • Declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals,
  • Política social de l'Organització Internacional del Treball, 
  • Iniciativa Mundial de presentació d'Informes de Sostenibilitat de GRI, 
  • Altres marcs internacionals reconeguts.
D'altra banda, aquesta reforma afecta les societats anònimes, a les de responsabilitat limitada i a les comanditàries per accions que, de forma simultània, tinguin la condició d'entitats d'interès públic. Les societats d'interès públic que formulin comptes consolidats també estiguin incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma sempre que el grup es qualifiqui com gran. En tots dos casos el nombre mitjà de treballadors serà superior a 500. Les petites i mitjanes empreses estan exemptes de l'obligació d'incloure una declaració no financera, així com de requisits addicionals vinculats a aquesta obligació.

2.12.18

L’MPM2017 torna a qualificar de mitjà el nivell de risc per al pluralisme a Espanya

L’any 2017, el Media Pluralism Monitor (MPM), que elabora al Centre for Media Pluralism and Media Freedom (CEMPF) i finança la Unió Europea, ha qualificat com a mitjà el nivell de risc a Espanya per al pluralisme als mitjans.

L’MPM és un estudi que analitza quatre àrees concretes (protecció bàsica, independència del poder polític, pluralitat de mercats i inclusió social) en la situació dels mitjans en els vint estats de la Unió Europea, a més de a Montenegro i Turquia. Cadascuna de les àrees esmentades s’estudien en funció de diversos indicadors.





En el cas d’Espanya, els responsables de l’estudi a Espanya (els professors Pere Masip, Carlos Ruiz, Jaume Suau i Ángel García Castillejo, de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull, de Barcelona) estimen que el nivell de risc és mitjà i es produeix en el context d’un país que s’ha dotat d’una legislació progressista i ha desenvolupat un marc legal integral per assegurar el pluralisme dels mitjans, però la implementació és sovint feble i inefectiva.






Del total de vint indicadors repartits entre les quatre àrees només en dos el nivell de risc és alt: en el de competència crossmedia, on s’assoleix un 75%, i en el d’accés a les minories (63%). Segons la metodologia del MPM es considera alt el nivell de risc a partir del 65%, i a Espanya s’apropen a aquest llindar, sense sobrepassar, cinc indicadors: accés als mitjans de les dones (64%); autonomia editorial (63%); protecció del dret a la informació (56%); abast dels mitjans convencionals i accés a internet (56%); i concentració horitzontal a la propietat de mitjans (54%).

Perspectiva

Les dades corresponents a l’MPM2017 mostren un empitjorament de la situació del pluralisme de mitjans a l’Estat espanyol si es comparen amb els obtinguts en el mateix estudi en 2016. Dels vint indicadors ha augmentat el risc en deu; i han millorat o s’han mantingut sense canvis cinc, respectivament.


Font: Per Luis Palacio Llanos / Digimedios

El capítol dedicat a Espanya inclou entre les seves principals àrees de risc el tractament de la situació política de Catalunya:

Within the context of the pro-independence movement in Catalonia, several organisations such as The Platform in Defence of the Freedom of Information have also reported that the police have entered media newsrooms, identified journalists or prohibited political events, as well as closing down more than 140 websites, including those of civil organisations and the pro-independence parties. There have been reports that major telecom operators have been asked to monitor and block traffic to political websites and, following a court order, the police have raided the offices of the .CAT registry in Barcelona, checking computers and arresting the staff. According to some media some of these
actions have been carried out without a court order.

1.12.18

[VÍDEO] Números i economia #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen dels números i l'economia

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de Nacions Unides parla d'economia i pretén fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom.
En el vídeo breu (2'24'') faig una reflexió sobre els números i sobre l'economia a partir del seu origen etimològic. Sèrie [mots responsables]


Una eina del Financial Times adverteix si els articles citen massa homes


El Financial Times adverteix automàticament als seus periodistes si els seus articles citen massa homes en un intent de forçar els escriptors a buscar dones expertes per incloure-les en les seves peces.

L’editora va trobar que només el 21% de les persones que es citen al FT són dones, cosa que ha provocat el desenvolupament d’un bot que utilitza pronoms i anàlisi de noms per determinar si una font és masculina o femenina. Els editors de la secció seran avisats si no fan prou per mostrar a les dones en les seves històries.

La iniciativa, que abasta moltes indústries dominades pels homes, està interessada a atreure més lectores amb la seva recerca que suggereix que es desprén d’articles que depenen en gran mesura de les cites dels homes. S’ha advertit al personal de FT que, en el futur, l’anàlisi textual automàtic podria advertir els periodistes del diari sobre la manca de veus femenines en un article en el mateix moment de mecanografiar-lo.

Un estudi del mateix diari assegura que les imatges de dones que il·lustren articles demostra que “les dones tenen més probabilitats que els homes de fer clic a una foto d’una dona i amb menys probabilitat que els homes de fer clic a una foto que contingui només homes”. L’estudi també afirma que la proporció d’escriptors d’opinió femenina al diari ha augmentat del 20% al 30% entre març i agost. (Font: The Guardian)

Josep Maria Canyelles participa en el procés per desenvolupar indicadors dels ODS a nivell municipal

Des de l’aprovació i ratificació de l’Agenda 2030, l’any 2015, hi ha hagut un interès creixent entre algunes administracions catalanes per anar incorporant els 17 ODS com a guies en el disseny de les polítiques i estratègies a desenvolupar, així com per adaptar la bateria d’indicadors proposats a les necessitats pròpies d’informació/avaluació i als recursos disponibles.

No obstant, en l’aspecte dels indicadors la tasca no és fàcil. És necessari fer un treball metodològic previ de construcció d’indicadors que corresponguin a aquelles polítiques que es desenvolupen als municipis en coherència amb els ODS i que millor mesurin el seu compliment. Però alhora aquests indicadors s’han d’adaptar, en la mesura del possible, als recursos disponibles en fonts estadístiques i sistemes d’informació d’escala local.

Vista la necessitat, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona desenvolupa un projecte per disposar d’una bateria adequada d’indicadors locals de compliment dels ODS. El plantejament bàsic, conforme amb l’essència que proposen els objectius, és construir-la amb la participació d’entitats i institucions especialitzades de tota la quàdruple hèlix, i arribar a difondre-la entre tots els municipis i entitats. El PEMB, en la seva funció de desenvolupar projectes sobre la base de la concertació amb entitats i institucions diverses, proposa la creació d’un grup amb persones expertes en les principals matèries que tracten els 17 ODS i en el treball amb indicadors d’avaluació i sistemes d’informació.

Per iniciar el procés, s'ha fet una dinàmica de discursos d'ascensor (elevator pitch) on he pogut sintetitzar amb un minut i mig com estic impulsant els ODS des de diferents àmbits:
  • Fomentant els ODS des de Respon.cat amb espais de trobada, vinculació de moltes activitats, Premis Respon.cat, RSE.Pime i altres.
  • Desenvolupant el programa Focus de l'RSE a Catalunya, inicialment desenvolupat des de Vector5 i posteriorment cedit a Respon.cat
  • Des de la cooperativa d'iniciativa social Vector5, que potser és la primera empresa del món que té els ODS i l'Agenda 2030 dins els Estatuts, i que treballa per ajudar les empreses i organitzacions a incorporar-los, així com des dels programes públics que coordinem i des de la consultoria empresarial i accions formatives sobre RSE.
  • Desenvolupant el concepte de Territori Socialment Responsable des del 2005 i actualment vinculant-lo amb els ODS i l'Agenda Urbana, i també des de TSR Territori Socialment Responsable SCCL. 
  • Des de Responsabilitat Global, amb la docència en universitats, les conferències i reflexions, i també amb els microvídeos sobre etimologia de paraules relacionades amb els ODS [mots responsables].

Josep Maria Canyelles anirà publicant microvídeos sobre paraules incloses en els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides ens proposen 17 reptes per a assolir fins a l'any 2030.

Per contribuir al seu coneixement des d'una perspectiva diferent, Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social, ha començat a publicar microvídeos sobre l'etimologia de les principals paraules a què els ODS fan referència i en els propers mesos les complementarà amb altres com la pau, l'ètica, la sostenibilitat, la responsabilitat, l'energia, la pobresa...

Segons l'autor, intento fer-ho aportant un coneixement que pugui ser interessant per a comprendre millor el significat actual i comparant sempre que és possible entre diferents paraules o amb mots germans de llengües properes.

Els anireu trobant al blog Responsabilitat Global amb l'etiqueta: [mots responsables]. Alhora, en aquesta pàgina s'aniran enllaçant per ordre vinculats al logo de cada ODS.

Hi ha moltes paraules per fer... Si teniu interès en algun mot en concret que encara no hagi fet i voleu que m'hi avanci, estaré encantat de correspondre-hi!




Sostenibilitat (desenvolupament sostenible)
[ca] Responsabilitat [es] Responsabilidad / [es] Responsibility
Ètica

Pobresa
Fam
Salut (empresa saludable)
Dia Internacional del Petó 
Dia Mundial de la Bicicleta
Educació
Matemàtiques
Universitat

Dia Internacional de les Dones (gènere, dona, muller)
Violència

 

Aigua
Energia
Treball
Decent
Creixement
L'economia (eco-) 
Números i economia

Indústria
Innovació
Reducció
Refugiat
Ciutat
Comunitat
Sostenible
Els llibres ens fan lliures (Sant Jordi)
Producció
El consum 
Bio

Clima
L'ozó
Oxigen
Mar
Oceà
Conservar
La platja
La posidònia
Medusa
Vida
Ecosistema
Terrestre
Pluja
Mont / muntanya (Dia de la Mare de Déu de Montserrat)
Herbes de Pasqua 
Cosmètica (natural 100%)

Pau
Justícia
L'escepticisme
El dret i regir de manera justa
El ioga 
Sant, sagrat, sancionar
Groc
 
Aliances
Assolir





Altres motsresponsables no necessàriament relacionats amb els ODS: Ésser,

30.11.18

He fet aportacions de mots catalans a Eunoia: el web de les paraules que no tenen traducció en altres idiomes @llenguacatalana

Eunoia és una paraula d’origen grec que significa “pensament bell”, encara que a partir d’ara també la relacionarem amb una pàgina web que té com a objectiu recopilar paraules que no tenen traducció en altres idiomes. Eunoia.world és una plataforma creada per Steph Smith, una jove desenvolupadora canadenca. El seu disseny és molt net i funcional, pensat perquè les paraules tinguin tot el protagonisme.

A la part superior trobarem un cercador en el qual poder buscar per paraula, idioma o etiqueta. De moment, els idiomes amb més paraules “intraduïbles” són l’alemany, japonès i castellà. El seu funcionament és molt senzill. Podem, per exemple, posar “french” i apareixeran totes les paraules en francès que no te- nen traducció a altres idiomes. Un dels punts més importants de Eunoia és que podem reproduir un àudio per saber com sona. A la columna del mig apareix una explicació (en anglès) que ens diu què vol dir aquest terme. També podem buscar una determinada paraula, com per exemple pot ser “saudade” en portuguès. El millor de tot és que podem ajudar a que aquesta plataforma segueixi creixent, i en la part superior dreta trobarem un botó per “suggerir” noves paraules. Simplement haurem d’introduir la paraula, la seva definició, l’idioma i una etiqueta. Un cop l’haguem enviat s’encarregaran de revisar-la, i quan ho hagin fet ja apareixerà en Eunoia. Tant de bo aquesta web segueixi creixent i algun dia hi hagi una versió en català. (Font: Genbeta)

Per la meva part, ja hi he introduït alguns mots en català, en espera que siguin aprovats. Per una banda els típics seny i rauxa, i per altra banda dos mots molt interessants, un dels quals no està recollit al diccionari.

seny: ponderació mental / common sense, is a form of ancestral Catalan wisdom or sensibleness. It involves well-pondered perception of situations, level-headedness, awareness, integrity, and right action. More specifically, a National Geographic anthropologist defined seny as "a kind of refined good sense and self-realization." (source)

rauxa: determinació sobtada, pensada capriciosa / sudden determination or action.

celístia: claror dels estels / brightness from the stars
Fa cent cinquanta anys l’escriptor i polític Víctor Balaguer demanava que aquest catalanisme fos inclòs al diccionari castellà, tota vegada que no té traducció a aquesta llengua i no hi ha manera de substituir-lo. Deia Josep Carner a “Com el Vallès no hi ha res”:
“Els cims de la rodalia
es veuen amorosits
d’una calitja, de dia,
d’una celístia, de nits” 

bixomets: vergonya aliena / shame on behalf of others (not in dictionary; used by reknown writter Espinàs)
Josep Maria Espinàs parla d'aquesta paraula en una nota a peu de pàgina del llibre "Viatge al Pirineu de Lleida" (Barcelona 1957, pàg. 235) i diu que fou inventada per unes noies de Figueres, les germanes Viñas. Espinàs la fa servir en una ocasió en tot el llibre: “El foraster mai no ha vist una cosa tan bèstia i pensa en l’avís del programa: Espectáculo altamente moral. Sent uns irresistibles bixomets”. I en diu que ell i alguns dels seus amics l’usaven familiarment per indicar que es passa vergonya aliena, que se sent el ridícul d’una altra persona, del qual ella és inconscient. És a dir, que s’experimenta l’angúnia del ridícul sense ser-ne la causa. Finalment afegeix que creient necessari i sense equivalent en llengua catalana el mot ‘bixomets’, es permet presentar-lo a la consideració de les autoritats lingüístiques, com un producte lliure i vigorós del geni de l’idioma. “Bixomets” no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. L'origen del mot sembla inspirat en l'expressió anglesa to be shamed. Per la seva utilitat, jo la faig servir habitualment i fins i tot per escrit.

27.11.18

Les pimes també són actors del desenvolupament sostenible en el context internacional

  • La internacionalització creixent de les empreses catalanes obre espais per a gestionar una responsabilitat social centrada en models de negoci responsable
  • La relació entre empreses i ONG ha experimentat una gran evolució cultural i la filantropia és una pantalla passada davant les aliances amb sentit estratègic
  • Les pimes no han de tenir por a concebre el negoci com una oportunitat de cooperació partint de la creació simultània de valor econòmic i social



Ha tingut lloc aquest matí a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF la jornada sobre com les empreses col·laborem en el desenvolupament sostenible en el context internacional, organitzada per Respon.cat i el Consell de Cambres de Comerç, per reflexionar sobre el paper de les empreses en la Visió 2030.
Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, explica que aquesta reunió forma part de les accions que porta a terme normalment Respon.cat però que també s’inscriu en el procés participatiu per elaborar el nou pla de cooperació internacional i poder visualitzar el paper que hi tenen les empreses catalanes. El Consell de Cambres participen a la comissió governamental sobre la cooperació catalana i sempre hi ha defensat el paper del món empresarial a la cooperació. És bo que oferim aquesta visió de l’aportació que dia a dia fan moltes empreses en el context internacional, que és important que ho facin amb responsabilitat i transparència.

La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han promogut un procés participatiu per construir l’anomenada Visió 2030. Des de Respon.cat i el Consell de Cambres hem volgut aprofitar aquesta iniciativa com una oportunitat per sumar les empreses al debat i recollir també la seva opinió sobre quin paper poden tenir en l’estratègia catalana de cooperació al desenvolupament i en l’assoliment de l’Agenda 2030. De fet, en la mateixa construcció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) les Nacions Unides interpel·len no només els governs i les administracions públiques, sinó també la ciutadania, les entitats del tercer sector i el sector privat. La finalitat és generar un espai de diàleg entre actors que des del 2015 compartim una agenda comuna.

Manel Vila, dir

ector general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, agraeix que es doni resposta a les expectatives que s’han aixecat amb aquest procés. Les polítiques de cooperació des de Catalunya ja tenen molts anys, tant des del Govern com sobretot des del món municipalista. Tenim una llei catalana de cooperació des del 2001 i una Agència Catalana de Cooperació des del 2003, i es va definir que calia planificar a quatre anys vista, fet que ha facilitar fer programes més estables de cooperació amb cercant els pàrtners adequats. Ara s’acaba el Pla director vigent i cal definir el nou per al 2019-2022. Donades les circumstàncies polítiques el període de debat ha estat més just, però s’ha volgut fer una mirada més llarga posada en el 2030 incloent-hi l’Agenda global i els ODS, tot i que el Pla finalment sigui de 4 anys com marca la Llei. S’ha trencat la idea que la cooperació sols la fan les ONG i avui, amb el nom que li vulguem donar, la cooperació la fan tots els agents. Abans s’havia discutit si les universitats i els sindicats eren actors de desenvolupament, que avui ningú dubta, i ara també obrim el concepte a les empreses. Quan s’aproven els vuit Objectius del Mil·lenni, en les reflexions que hi ha a final del sXX s’aproven i s’encarrega als estats que facin tot el possible perquè al 2015 es compleixin. Quan es va fer la reflexió al 2013 i 2014, el canvi és que se n’havien de responsabilitzar tant governs com ONG, empreses i ciutadania.

Avui es tracta que puguem elaborar conclusions que puguin ser incorporades a la Visió 2030. Ja no es parla de Nord i Sud o de països en desenvolupament, tanca la idea de donant-receptor, i fins i tot promou el que seria cooperació Nord-Nord o Sud-Sud.

La contribució catalana que es fa a tercers països en matèries com sanitat, desenvolupament urbà, educació, són importants i ens podem sentir orgullosos, i la resposta quan demanem implicació sempre és positiva, per exemple quan es demanen voluntaris entre el funcionariat per anar a fer alguna acció. Una de les novetats que s’han donat aquests darrers anys és que avui dia ja no es parla de quants diners podeu posar en aquest projecte sinó si podem enviar un funcionari allà o rebre un funcionari aquí per capacitar-lo. Cert que tot són diners però és un altre enfocament. Sempre ha parlat de necessitat de tenir en compte les empreses en les accions de cooperació. Per exemple, quan va portar el Districte 12 des de l’Ajuntament de Barcelona, a Sarajevo, els va dir que totes les compres que fos possible es farien localment, però les que no fos possible trobar proveïdors locals, es faria la compra a Catalunya, i per això es van construir 2.000 apartaments que tenen tota la línia blanca produïda per l’empresa catalana Roca. Després de les presentacions de casos, Vila ha volgut convidar les empreses a fer un pas més en l’RSE en el sentit de la cooperació, i sense tenir por a obrir-se a poder crear activitats de negoci que puguin tenir impacte social. No hi ha d’haver actitud d’inseguretat per crear un plus de negoci a partir de les activitats que es porten a terme. Per exemple, aprofitant que la cooperació catalana té molta relació amb el procés de pau de Colòmbia, exguerrillers han vingut aquí per conèixer les cooperatives agrícoles per muntar-ne allà i ara igualment volen treballar el turisme de pau, cosa que pot propiciar activitat de negoci. L’articulació de l’agenda global i l’agenda local de l’RSE

Carla Cordoncillo, de Respon.cat, ha presentat els ODS explicant que apel·len a les empreses i ha explicat el projecte Focus de l’RSE a Catalunya com a manera d’articular l’agenda global i l’agenda local. Focus pretén ser una agenda dinàmica que es pugui anar actualitzant. Cordoncillo ha mostrat la correlació entre els 17 ODS globals i els 8 Focus locals.
A continuació s’ha tractat sobre el paper de les empreses en l’assoliment de l’Agenda 2030 a partir de la presentació de diverses bones pràctiques en la gestió dels ODS
Clara Rabat, responsable de comunicació de la Fundació GAES, ha explicat la seva contribució als ODS centrant-se en la cooperació internacional. La seva activitat solidària ja té més de 22 anys i està molt assentada a la companyia; inicialment era un departament dins de GAES de la mà de M. José Gassó, però actualment ja són una fundació. Internament tenen pràctiques de conciliació de la vida laboral i familiar o altres pràctiques com l’assegurança mèdica o el tiquet menjador per assegurar el millor benestar. El 1996 es va iniciar la línia de cooperació i han portat a terme 88 viatges solidaris -uns 10 per any- en col·laboració amb entitats socials, i que han servit per adaptar milers d’audiòfon. Donar un audiòfon no té sentit si no se’n fa una adaptació. Un dels projectes més interessants és el que es fa a Anantapur, amb la col·laboració de la Fundació Vicenç Ferrer, i que fa possible que gràcies als audiòfons puguin aprendre a parlar. Els metges de Sant Joan de Déu també hi van per formar els metges locals. Un altre projecte és amb col·laboració amb la Casa del Tibet, on es van fer revisions a escoles, convents, llars d’avis i al palau del Dalai-Lama.

Felisa Palacio, Tarannà Viatges amb Sentit, una agència de viatges que fa més de 25 anys que treballen des de Barcelona. Considera que els ODS han arribat en un bon moment i suposen un repte global al qual tothom s’hi ha de sumar. Fan molt èmfasi en el punts rellevants com el bon govern, els drets humans i les matèries clau. Quan van començar, van identificar els ODS que més afectaven el seu core business de les agències de viatges (8, 12, 13, 14, 15 i 17) i quatre més de compromís social actiu (1, 2, 3 i 4). Van veure que una cosa era el nivell intern de l’empresa i l’altra l’activitat internacional, com per exemple la igualtat de gènere, que és molt diferent. I per això van identificar els que afectaven internament, on inclouen l’ODS5.

En l’etapa actual estan desenvolupant fites concretes, almenys una per cada ODS. No és fàcil baixar els ODS a la realitat d’una pime. Han creat una comissió interna per treballar-ho i elaborar les fites adequades. Per exemple, pel que fa a la salut, ho han vinculat als equips intern.

Un dels enfocaments més rellevants per a Tarannà és respecte la cadena de proveïment, on han sensibilitzat les persones amb qui treballen arreu del món, fet que no és fàcil pels diferents contextos culturals i desconeixement sovint de què és la sostenibilitat. Tenen tres nos: corrupció, turisme sexual...

No és fàcil tampoc amb els clients locals, ja que la gent espera molts papers i marxandatge i ells ho eviten. Disposen d’una eina ODS al seu web per identificar quines són les matèries prioritàries per a una agència de viatges i també hi tenen una calculadora de CO2. Són membres de FAADA, no fan excursions amb animals en captivitat i estan canviant els hàbits de consum. Han fet més de 130 projectes socials en 25 anys.


David Camps, de DKV Assegurances, explica que per sector enfoquen prioritàriament l’ODS 3, de Salut. Una de les matèries que han abordat molt és la discapacitat, fet que va lligat amb la creació fa anys de la Fundació Integràlia, que és independent de la companyia. De les 9 persones inicials per a fer el centre de trucades de DKV ara ja són 476 persones arreu de l’Estat. Un altre tema relacionat és com els temes ambientals afecten la salut, i han fet estudis amb ECODES i també amb GAES, per exemple. El tema envelliment actiu també l’han estat abordant. I el quart seria la prevenció de l’obesitat infantil, que ja afecta 1 de cada 4 nens a l’estat espanyol i tenen un projecte compartit amb Ajuda en Acció en l’àmbit escolar i ara van abordant el desenvolupament comunitari.
Respecte a l’ODS 13, compensen emissions amb ECODES i tots els edificis de la companyia tenen els estàndards més alts de reducció de CO2 i d’estalvi energètic.
Pel que fa a l’ODS 17 consideren que els és molt rellevant perquè treballen amb moltes aliances perquè creuen que sols així podran generar un impacte rellevant. Fa temps que no parlen d’RSE sinó de negoci responsable per posar l’èmfasi en el fet que afecta totes les àrees de l’empresa. Per exemple, com el departament actuarial o qualsevol altre pot incorporar criteris d’RSE. La idea de fons és crear valor compartit, i voldria explicar a les empreses que això ho fan en gran mesura dialogant amb tots els grups d’interès. Per exemple, fan reunions on comparteixen tres reptes estratègics i tenen tota una jornada de cocreació perquè els puguin ajudar a millorar. És una acció que reclama generositat i que és molt productiva.
Entre les altres accions que fan relacionades amb l’ODS 17, tenen una convocatòria de subvencions on les ONGs presenten projectes i la gent vota, i han destinat més d’1M€ per a més de 160.000 beneficiaris des del 2006.. També donen suport al Giving Tuesday. 
Convoquen els Premis de Medicina i Solidaritat, amb cinc edicions ja, on hi ha hagut 1.150 candidatures, 20 projectes premiats i 185.000 euros aportats. Fa vint anys que tenen una aliança per a la cooperació internacional amb Intermón Oxfam, que va permetre entre d’altres contruir un hospital a Equador o altres campanyes com el patrocini del Trailwalker. La Fundació Integràlia impulsa un programa de cooperació al desenvolupament a partir de la transferència de coneixement, capacitant formadors i fent projectes d’inserció laboral a persones amb discapacitat a Colòmbia, Perú i l’Índia. Les microassegurances és un projecte molt interessant perquè connecta amb el negoci. Es va fer a Quito i no hi havia benefici per a la companyia, i incloïa fons d’emergències (epidèmies) i fons solidari per a famílies.
Camps ha aprofitant per fer algunes reflexions finals.  Sempre hi ha d’haver en el sector empresarial una coherència, especialment en certs sectors que tenen grans impactes. Han de mesurar l’impacte que generen, i això és el més important abans de fer cap acció social o dedicar-se a la filantropia. En el seu cas no els afecta perquè operen a l’estat espanyol però sí a altres empreses del grup.
Cada cop més l’estratègia de RSC i d’Acció Social ha d’anar alineada amb l’estratègia de negoci, tal com ha dit el director general de Cooperació. Cal superar la lògica de la filantropia, que és una pantalla superada, i cercar projectes de partenariat des de l’inici, si bé no és fàcil que sempre hi hagi permeabilitat per part de les ONG davant les empreses. Sovint la transferència de coneixement dona resposta a una de les principals mancances, capacity building. A més les empreses poden ser mobilitzadores tant de grups d’interès com de recursos econòmics o canals de comunicació, per exemple.

Xavier Carbonell, director de la Càtedra MANGO d’RSC a ESCI-UPF, aborda la responsabilitat social de les empreses en la globalització i se centra en la presentació de l'estudi "Aspectes de responsabilitat social a incorporar a les pimes davant d'un procés d'internacionalització". Aquest estudi es va fer fa tres anys per al Consell de Cambres i en pocs dies es penjarà una versió actualitzada al web. Cal tenir en compte el pes de les pimes: el 98,9% de les empreses catalanes són pimes i generen el 67,9 de la riquesa.

No tindria gaire sentit abordar aquesta RSE en el context internacional si l’empresa no està gestionant prèviament l’RSE a nivell local. D’altra banda, les pimes tenen una visibilitat menor però en la mesura que s’internacionalitzen i generen aliances, es troben que els seus impactes poden generar més rellevància pública.

La guia fa una classificació dels riscs i preveu una anàlisi específica dels riscos d’RSE i de les mesures a prendre dins de l’operativa general d’una pime davant el repte de la internacionalització.

Finalment, ha tingut lloc un col·loqui moderat per Josep Maria Canyelles, que ha aportat aquestes línies de reflexió:

Elements de context
-Creixent internacionalització de les pimes, fet que genera riscos i oportunitats pel que fa al desenvolupament sostenible
-Compromís amb els ODS, que ha de ser no sols corporatiu sinó de país
-Exigència creixent per part de consumidors i pàrtners, però poc coneixement encara dels ODS
-Exigències legals creixents (rendició de comptes en matèria de drets humans...)
-Disgregació d’actors o impulsors de l’RSE

Relació empreses-ONG
-Hi ha hagut una gran evolució cultural. La filantropia és una pantalla passada
-S’està passant d’una RSE reactiva a una RSE més estratègica
-Caldria generalitzar la gestió de l’RS de les ONG perquè comprenguessin millor què implica en una organització i millorar les oportunitats de col·laboració
-Cal evitar la simplificació maniquea. No es pot generalitzar a totes les empreses o a totes les ONG
-S’estan difuminant les fronteres entre organitzacions lucratives i no lucratives.
-L’empresa que vol fa accions de cooperació al marge dels canals oficials
-Les relacions amb ONG en el context internacional permet anticipar les relacions amb la comunitat abans de l’expansió de l’empresa

Pensem
-Els ODS i l’RSE faciliten la innovació
-Són una oportunitat de negoci. Passar del “no es pot fer” a aprofitar la sostenibilitat
-L’inductor (driver) és el negoci però suposen un valor afegit
-Convé començar pel propi negoci i anar avançant gradualment
-El repte és el consumidor final
-Altres matèries han anat apareixent com la Salut i Seguretat però l’RSE afecta l’estratègia


Ens cal / proposem
-Lideratge i experts a les pimes
-Capacitats i recursos, guies...
-Punt públic de consulta
-Espais d’intercanvi (Respon.cat...)
-Programes per a pimes (RSE.Pime...)
-Major dimensió pública, mitjans de comunicació.
-Bons d’inversió en organismes multinacionals de cooperació orientats als ODS

26.11.18

L’empresa ha de tenir una mirada vers el territori ja que una empresa no pot tenir èxit en un país fracassat, segons Santacreu a la Jornada de TSR i transparència

  • Les empreses i també la professió de l'auditoria han d'aprendre a gestionar la responsabilitat social, pel vicepresident del Col·legi.
  • Per Josep Santacreu, la transparència és molt rellevant i no l'hem de reduir sols a la informació financera perquè la transparència ajuda a conèixer-nos i a estimar-nos. A més, l’empresa ha de tenir una mirada vers el territori ja que una empresa no pot tenir èxit en un país fracassat. 
  • Per Joan Cavallé, a Caixa Enginyers l'RSE és un tema central perquè al ser cooperativa sempre han posat les persones al centre i no han pretès mai el benefici pel benefici sinó que aquests s'han de merèixer posant com a eix els valors.


Aquest divendres ha tingut lloc la VI jornada d’RSE amb el títol Territori socialment responsable i transparent, organitzada pel Col·legi de Censors i Respon.cat, amb la voluntat de generar un compromís amb la transparència que faci avançar la cultura empresarial del país.

La inauguració de la Jornada ha estat a càrrec de Josep Santacreu, president Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, José Antonio González, vicepresident del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), i Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers.

El vicepresident del Col·legi, José Antonio González, ha destacat que cada cop la informacio no financera és més important i, per tant, les empreses i també la professió de l'auditoria han d'aprendre a gestionar la responsabilitat social. Per això, el Col·legi fa moltes accions i, en concret, ha publicat una guia que es presenta al final d'aquesta mateixa jornada. González ha indicat, seguint el model de la guia, que consideren que l'RSE té un caràcter estratègic i que entenen que comprèn cinc vectors, laboral, ambiental, social, econòmic i bon govern, i que integra tres valors, l'ètica, la sostenibilitat i la transparència.

Josep Santacreu ha presentat l’associació Respon.cat i ha mostrat la satisfacció pel fet que una part important dels ponents d’aquesta jornada són d’empreses membres de Respon.cat. Ha destacat que el naixement d’aquesta iniciativa era imprescindible sobretot per a les pimes, que són la gran majoria de les empreses catalanes. En aquest sentit, ha manifestat que tenim el repte de fer que la responsabilitat passi a ser un dels atributs que assumim que formen part de la manera catalana de fer empresa, tal com ho fou la qualitat i avui dia cada cop més la internacionalització i la innovació.

Santacreu també ha destacat la voluntat de col·laboració de Respon.cat, de teixir aliances amb altres organitzacions i treballar conjuntament per aquests valors. Respecte a la manera com des de Respon.cat s’entén la responsabilitat social, ha posat èmfasi en una visió àmplia que necessàriament va molt més enllà de les matèries d’acció social i que aborda una mirada integral a l’empresa a partir de tota la cadena de valor. I així, cal prestar atenció a matèries com la fiscal, observant que es generi impacte al territori a partir de pagar els impostos localment, per exemple. O també la transparència, que també és un dels grans temes d’RSE que cal enfortir ja que sovint les males pràctiques han sorgit de la seva mancança. Però no ens quedem sols amb un discurs en negatiu sobre la transparència sinó que cal fer un salt cultural al país.

Quan es pregunta a la gent qui ha de resoldre els grans problemes socials del món, avui dia es diu majoritàriament que les empreses. Però quan tot seguit es pregunta si ho estan fent, es respon que no. Així, tenim el deure i l’oportunitat de donar-hi resposta. Si sols parlem d’acció social i no de tots els reptes que l’RSE ens posa davant seria com parlar d’un castell de focs.

Quan es parla de transparència no hem de parlar sols de la informació financera, sinó que hi ha altres dades que són fonamentals i que s’han d’obrir i compartir, ja que el ciutadà cada cop hi està més interessat, com ara quines pràctiques tens amb els proveïdors, com tractes els treballadors, etc. Per Santacreu, la transparència ajuda a conèixer-nos i a estimar-nos.

Finalment Santacreu s’ha referit al concepte de Territori Socialment Responsable i ha fet referència al gran esdeveniment que Respon.cat va organitzar l’any passat a Vilanova i la Geltrú i ha dit que ajuntar transparència i TSR té grans virtuts. Una empresa no pot tenir èxit en un país fracassat. Encara que sigui per egoisme, l’empresa ha de tenir una mirada vers el territori.


El director general de Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé, ha fet una observació inicial sobre la composició de l'auditori i dels ponents: hi ha un repartiment al 50% entre homes i dones, fet que cal valorar postivament.

Per a Caixa Enginyers, l'RSE és un tema central, entre altres coses perquè el fet de ser cooperativa fa que sempre hàgim posat les persones al centre, siguin les que hi treballen o les associades. Això ha portat la caixa a no pretendre mai el benefici pel benefici, sinó que els beneficis s'han de merèixer posant com a eix els valors.

Per exemple, han creat instruments arran del COP21. Quan miren l'evolució dels fons responsables -que no són sols per exclusió sinó per aportació- veus que són molt estables, que no tenen tanta volatilitat en el mitjà i llarg termini. També cal dir que les empreses que tenen un bon govern tenen un nivell de risc inferior i la prima de risc és més baixa, dona més nivell de tranquil·litat als inversors. Per tant, l'RSE no és sols bonisme sinó que aporta valor. Però això s'ha de fer amb indicadors, els clàssics financers més 120 de sostenibilitat.

Cavallé ha explicat que una part del compromís també es porta a terme amb la Fundació, on hi destinen un 10% dels resultats. Finalment se senten molt orgullosos de tota la feina que porten a terme i del fet de ser una de les entitats financeres més valorades del sector.


Altres continguts de la Jornada: