31.3.20

Experiència de compostatge comunitari / Experiencia de compostaje comunitario

[ca] El programa "El escarabajo verde" va publicar el passat 6 de març el reportatge "Marrón", sobre la recollida de la fracció orgànica. En la naturalesa, la matèria orgànica es descompon i enriqueix el sòl que alimenta les plantes. És el reciclatge perfecte. Però a les ciutats, la matèria orgànica es converteix en escombraries. Tot i ser un residu aprofitable per convertir-lo en compost per a enriquir els sòls i biogàs per produir energia. Val la pena tot el reportatge. Al minut 26,08 es pot veure una experiència de compostatge comunitari.

[es] El programa "El escarabajo verde" publicó el pasado 6 de Marzo el reportaje "Marrón", sobre la recogida de la fracción orgánica. En la naturaleza, la materia orgánica se descompone y enriquece el suelo que alimenta a las plantas. Es el reciclaje perfecto. Pero en las ciudades, la materia orgánica se convierte en basura. A pesar de ser un residuo aprovechable para convertirlo en compost para enriquecer los suelos y biogás para producir energía. Vale la pena todo el reportaje. En el minuto 26,08 se puede ver una experiencia de compostaje comunitario.

       
                                                   Marrón           

[ARTÍCULO] Llevar la responsabilidad social hacia la resiliencia

  • Canyelles defiende que hay que fortalecer la responsabilidad social de las empresas profundizando en el vector de buen gobierno, estructurarla localmente a partir de territorios socialmente responsables, enfatizar la resiliencia como parte del desarrollo sostenible, e integrar todos los actores, incluso la ciudadanía a partir de la vecindad. 
  • Esta reflexión da continuidad a la realizada hace unos días, en medio del confinamiento por covid19, afirmando que es momento de incrementar la responsabilidad social de las empresas y reorientarla hacia la resiliencia.

Dimensiones y tendencias

La RSE supone un compromiso a partir de los cinco grandes vectores de impacto empresarial: económico, laboral, ambiental, social, y buen gobierno. Estos vectores no deberían interpretarse a partir de una lógica departamental o estanca sino que deben formar parte del compromiso corporativo y deben desarrollarse transversalmente. Fruto de este enfoque transversal, hace tiempo que defendemos que la RSE tomará fuerza en tres grandes dimensiones: 
  • La economía circular, que conecta la eficiencia económica y los impactos ambientales. 
  • La empresa saludable, que pone a la persona en el centro y focaliza el vector laboral pero también el social y el ambiental.
  • El buen gobierno (responsable socialmente, se entiende), que hace que el conjunto de los impactos laborales, sociales, ambientales, económicos, se deban a un compromiso ético y una orientación a la sostenibilidad.
Respecto al "buen gobierno", añadiremos que siempre lo hemos querido destacar y por eso hablamos de 5 vectores. Ello nos permite poner a las organizaciones como agente foco en el discurso del desarrollo sostenible. Cuando se pasó de "sostenibilidad" a "desarrollo sostenible" se pasó de un enfoque meramente ambiental a uno que también incorporaba la parte social y económica. En paralelo, introducir el enfoque de la RSE implica sumar el "buen gobierno" como catalizador en la lógica organizacional y no quedarse en "lo que hay que conseguir en el mundo" sino "como la empresa debe redefinirse para ello". Hemos visto estos días empresas que incluso han cambiado su producción para satisfacer necesidades críticas, en una gestión responsable que ubicaríamos en el buen gobierno. 
 
Inductores del cambio

En un artículo en la Vanguardia destacaba dos otros inductores del cambio que dan respuesta a la responsabilidad externa de la empresa, la gestión responsable de la esfera de influencia y la relación con sus grupos de interés:
  • La gestión responsable de la cadena de abastecimiento permite que las empresas que ejercen el control sobre una cadena de abastecimiento integren criterios que vayan más allá de atributos clásicos y se preocupen por como sus compromisos responsables se proyectan a lo largo de la cadena.
  • El desarrollo de territorios socialmente responsables (TSR) como parte de nuevos modelos de gobernanza territorial con un ecosistema de co-liderazgos donde cada actor pueda ser parte activa de la gestión del cambio. 
Como establece el Manifiesto de Vilanova i la Geltrú, promovido por Respon.cat, entendemos el Territorio Socialmente Responsable como un ecosistema de valores éticos, compromisos responsables y actitudes sostenibles localizados en un territorio a partir de la suma, interacción y corresponsabilización de las organizaciones y de las personas, que permiten abordar en ella los retos de sostenibilidad con soluciones que crean valor compartido.
 
Sinergias y resiliencia 
Uno de los aprendizajes que debemos sacar de esta crisis sanitaria, con todas las consecuencias sociales, laborales y económicas, es la necesidad de orientarse de manera más comprometida al bien común. Esta crisis nos ofrece -más allá del sufrimiento- una oportunidad enorme para prepararnos antes de que nos encontremos con episodios de crisis más graves, desde virus más letales a las consecuencias imprevisibles de las alteraciones climáticas. Me vienen a la cabeza dos conceptos, sinergia, para trabajar juntos, y resiliencia, como reto para que nuestras comunidades estén preparadas.
  • Los problemas tienen causas multifactoriales y sólo se les puede hacer frente sinérgicamente. Ya no sirven las soluciones simples: hay que superar un modelo en el que los poderes públicos determinan unilateralmente y los administrados obedecen buscando los resquicios legales. Hace falta una mayor inteligencia social a la hora de orientarse al bien común.
  • Hemos aprendido de golpe que debía querer decir esto de la resiliencia como capacidad de un territorio que hacer frente a una amenaza externa como las catástrofes naturales, el agotamiento de recursos naturales o una crisis como la que estamos sufriendo, con crisis sanitarias y económicas. Un territorio resiliente es el que puede resistir mejor los impactos de la crisis,  sabe adaptarse al nuevo escenario, y se prepara para anticiparse a las futuras perturbaciones, con capacidad de planificar y gestionar de manera eficiente sus recursos, incluyendo las capacidades y las actitudes, lo que conlleva una gran complejidad debido a los múltiples agentes que intervienen en el proceso de hacer posible la vida urbana. 
Por ello, toma importancia la fortaleza y vertebración de la comunidad. Unas vecindades vertebradas, un tejido asociativo en red o unas empresas comprometidas son factores que aportan resiliencia urbana. Hay que activar nodos de responsabilidad y compromiso en cada persona y cada organización, entendiendo que estamos entrando en un nuevo estadio en el que la vulnerabilidad por razones climáticas, sociales, sanitarias, económicas, será mayor.

Llevar la RSE hacia la sinergia y la resiliencia

La RSE no sólo tiene que hacer alianzas bilaterales sino que también debe tener capacidad de ponerse al servicio de los grandes retos del territorio, como defiende el modelo de Territorio Socialmente Responsable. Las empresas deberían comprender cuál es su responsabilidad para con el territorio, que pueden aportar en situación de normalidad y, desde ya, que pueden aportar en contextos de crisis. La RSE ahora mismo es más que estratégica a nivel corporativo, la RSE se ha convertido en estratégica para la sociedad.

A poco que recuperamos una cierta normalidad, cada territorio debería estructurar Mesas de Territorio Socialmente Responsable, Con la denominación que sea (ahora mismo podría parecer apropiado Mesas de Resiliencia Comunitaria). Estas mesas deben estar integradas por los actores que muestren más compromiso, las administraciones, empresas, organizaciones que por voluntad propia tengan más voluntad de contribuir a hacer un Territorio Socialmente Responsable. El objetivo es el desarrollo sostenible de cada comunidad, con los activos y los actores. Complementariamente, la gestión de las cadenas de abastecimiento de las empresas también es fundamental: para gestionarlas responsablemente en tiempos de normalidad y para analizar los riesgos de abastecimiento en tiempos de crisis.

Se necesita que cada territorio sepa identificar cómo se concretan los grandes retos como los Objetivos de Desarrollo Sostenible, que cada actor asuma su responsabilidad, que se multipliquen en el territorio las conversaciones responsables y que se dé respuesta a los retos comunes. Si esta red transversal de actores comprometidos está articulada en cada territorio, donde actores empresariales, sociales, y políticos hayan ido estructurando canales de colaboración, comprensión de necesidades y de activos, será más fácil que en momentos de crisis se pueda dar respuesta inmediata. No se trata, pues, de unas estructuras de protección civil, dirigidas desde la administración pública y mantenidas para cuando pase algo, sino una red de la sociedad civil que aborde en el día a día como trazar alianzas, generar sinergias y orientarse a la resiliencia. 

Ademas, hay que incentivar la creación de comunidades donde las personas puedan vivir positivamente la experiencia de ser vecinos y vecinas y que aborden los retos de desarrollo sostenible desde los mismos edificios. El discurso que Edificios Positivos, iniciativa de la cooperativa TSR Territorio Socialmente Responsable, desarrolla toma más sentido que nunca: hay que fortalecer la buena vecindad para generar más capacidades de autoorganización y hacer las ciudades más resilientes. 

Todas las partes deberían incentivar la corresponsabilidad, las alianzas y las sinergias. De hecho, en contextos de tanta complejidad es necesario activar la inteligencia distribuida. Esta es la visión sistémica que permite avanzar hacia un Territorio Socialmente Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, presidente de TSR Territorio Socialmente Responsable SCCL , socio-consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat.

30.3.20

Recursos proveïts per Edificis Positius: cartells, informacions, xarxes...

Si entreu a Edificis Positius podreu trobar informació actualitzada i recursos d'interès per a les comunitats en aquests dies de confinament pel covid-19.

Podeu accedir directament a notícies breus o a la biblioteca de recursos. Vegeu alguns dels materials que hi podreu trobar:



Cartells i retolació

Propostes i idees

29.3.20

[ARTICLE] Portar la responsabilitat social cap a la resiliència

  • Canyelles defensa que cal enfortir la responsabilitat social de les empreses aprofundint en el vector de bon govern, estructurar-la localment a partir de territoris socialment responsables, emfatitzar la resiliència com a part del desenvolupament sostenible, i integrar tots els actors, també la ciutadania a partir del veïnatge. 
  • Aquesta reflexió dona continuïtat a la feta fa uns dies, enmig del confinament pel covid19, afirmant que és moment d'incrementar la responsabilitat social de les empreses i reorientar-la vers la resiliència.

Dimensions i tendències

L'RSE suposa un compromís a partir dels cinc grans vectors d'impacte empresarial: econòmic, laboral, ambiental, social, i bon govern. Aquests vectors no s'haurien d'interpretar a partir d'una lògica departamental o estanca sinó que han de formar part del compromís corporatiu i han de desenvolupar-se transversalment. Fruit d'aquest enfocament transversal, fa temps que defensem que l'RSE prendrà força en tres grans dimensions: 
  • L'economia circular, que connecta l'eficiència econòmica i els impactes ambientals. 
  • L'empresa saludable, que posa la persona al centre i focalitza el vector laboral però també el social i l'ambiental.
  • El bon govern (responsable socialment, s'entèn), que fa que el conjunt dels impactes laborals, socials, ambientals, econòmics, es deguin a un compromís ètic i una orientació a la sostenibilitat.
Respecte al "bon govern", afegirem que sempre l'hem volgut destacar i per això parlem de 5 vectors. Això ens permet posar les organitzacions com a agent focus en el discurs del desenvolupament sostenible. Quan es va passar de "sostenibilitat" a "desenvolupament sostenible" es va passar d'un enfocament merament ambiental a un que també incorporava la part social i econòmica. En paral·lel, introduir l'enfocament de l'RSE implica sumar-hi el "bon govern" com a catalitzador en la lògica organitzacional i no quedar-se en "allò que cal aconseguir en el món" sinó "com l'empresa s'ha de redefinir". Hem vist empreses que fins i tot han canviat la seva producció per satisfer necessitats crítiques, en una gestió responsable que ubicaríem en el bon govern.


Inductors del canvi 

En un article a la Vanguardia destacava dos altres inductors del canvi que donen resposta a la responsabilitat externa de l'empresa, la gestió responsable de l'esfera d'influència i la relació amb els seus grups d'interès:
  • La gestió responsable de la cadena de proveïment permet que les empreses que exerceixen el control sobre una cadena de proveïment integrin criteris que vagin més enllà d'atributs clàssics i es preocupin per com els seus compromisos responsables es projecten al llarg de la cadena.
  • El desenvolupament de territoris socialment responsables (TSR) com a part de nous models de governança territorial amb un ecosistema de co-lideratges on cada actor pugui ser part activa de la gestió del canvi. 
Com estableix el Manifest de Vilanova i la Geltrú, promogut per Respon.cat, entenem el Territori Socialment Responsable com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.
Sinergies i resiliència 
Un dels aprenentatges que hem de treure d'aquesta crisi sanitària, amb totes les conseqüències socials, laborals i econòmiques, és la necessitat d'orientar-nos de manera més compromesa al bé comú. Aquesta crisi ens ofereix -més enllà del patiment- una oportunitat enorme per preparar-nos abans que no ens trobem amb episodis de crisis més greus, des de virus més letals a les conseqüències imprevisibles de les alteracions climàtiques. Em venen al cap dos conceptes, sinergia, per treballar plegats, i resiliència, com a repte perquè les nostres comunitats estiguin preparades.
  • Els problemes tenen causes multifactorials i només se'ls pot fer front sinèrgicament. Ja no serveixen les solucions simples: cal superar un model en el qual els poders públics determinen unilateralment i els administrats obeeixen buscant les escletxes legals. Cal una major intel·ligència social a l'hora de orientar-se al bé comú.
  • Hem après de cop què devia voler dir això de la resiliència en tant que capacitat d’un territori de fer front a una amenaça externa com les catàstrofes naturals, l’esgotament de recursos naturals o una crisi com la que estem patint, amb crisis sanitàries i econòmiques. Un territori resilient és el que pot resistir millor els impactes de la crisi, se sap adaptar al nou escenari, i es prepara per anticipar-se a les futures pertorbacions, amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus recursos, incloent les capacitats i les actituds, fet que comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés de fer possible la vida urbana. 
Per això, pren importància la fortalesa i vertebració de la comunitat. Uns veïnatges vertebrats, un teixit associatiu en xarxa o unes empreses compromeses són factors que aporten resiliència urbana. Cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.

Portar l'RSE cap a la sinergia i la resiliència

L'RSE no solament ha de fer aliances bilaterals sinó que també ha de tenir capacitat de posar-se al servei dels grans reptes del territori, com defensa el model de Territori Socialment Responsable. Les empreses haurien de comprendre quina és la seva responsabilitat envers el territori, què poden aportar en situació de normalitat i, des d'ara mateix, que poden aportar en contextos de crisi. L'RSE ara mateix és més que estratègica a nivell corporatiu, l'RSE ha esdevingut estratègica per a la societat.

Per poc que recuperem una certa normalitat, a cada territori caldria estructurar Taules de Territori Socialment Responsable, amb la denominació que sigui (ara mateix podria semblar apropiat Taules de Resiliència Comunitària). Aquestes taules han d'estar integrades pels actors que mostrin més compromís, les administracions, empreses, organitzacions que per voluntat pròpia tinguin més voluntat de contribuir a fer un Territori Socialment Responsable. L'objectiu és el desenvolupament sostenible de cada comunitat, amb els actius i els actors. Complementàriament, la gestió de les cadenes de proveïment de les empreses també és fonamental: per gestionar-les responsablement en temps de normalitat i per analitzar els riscos de proveïment en temps de crisi.

Es necessita que cada territori sàpiga identificar com es concreten els grans reptes com els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que cada actor assumeixi la seva responsabilitat, que es multipliquin en el territori les converses responsables i que es doni resposta als reptes comuns. Si aquesta xarxa transversal d'actors compromesos està articulada en cada territori, on actors empresarials, socials, i polítics han anat estructurant canals de col·laboració, comprensió de necessitats i d'actius, serà més fàcil que en moments de crisi s'hi pugui donar resposta immediata. No es tracta, doncs, d'unes estructures de protecció civil, dirigides des de l'administració pública i mantingudes per quan passi alguna cosa, sinó una xarxa de la societat civil que abordi en el dia a dia com traçar aliances, generar sinergies i orientar-se a la resiliència. 

A mes, cal incentivar la creació de comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes i que abordin el reptes de desenvolupament sostenible des dels mateixos edificis. El discurs que Edificis Positius, iniciativa de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, desenvolupa pren més sentit que mai: cal enfortir el bon veïnatge per generar més capacitats d’autoorganització i fer les ciutats més resilients. 

Totes les parts haurien d'incentivar la corresponsabilitat, les aliances i les sinergies. De fet, en contextos de tanta complexitat és necessari activar la intel·ligència distribuïda. Aquesta és la visió sistèmica que permet avançar cap a un Territori Socialment Responsable.
Josep Maria Canyelles. Promotor de Responsabilitat Global, president de TSR Territori Socialment Responsable SCCL, soci-consultor de Vector5.cat, coordinador de Respon.cat.

28.3.20

Mascareta #motsresponsables #ODS3 #JoEmQuedoACasa #covid19 #coronavirus

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 de Nacions Unides parla de salut i benestar i pretén garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

En el vídeo breu (1'38''), aprofitant que que portem una setmana confinats per la pandèmia del coronavirus COVID-19, repasso l'origen etimològic del mot "mascareta", un dels sistemes de protecció física que s'han popularitzat aquests dies.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

27.3.20

Quietud #motsresponsables #JoEmQuedoACasa #covid19 #coronavirus

En el vídeo breu (1'14''), aprofitant que que portem una setmana confinats per la pandèmia del coronavirus COVID-19, repasso l'origen etimològic del mot "quietud".

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



26.3.20

[ARTICLE] És moment d'incrementar la responsabilitat social i reorientar-la vers la resiliència


En aquest article d'actualitat, Canyelles defensa que la responsabilitat social de les empreses (RSE) és més vigent que mai i que haurà d'adquirir una major capacitat de fer front a la complexitat i la resiliència. Ja no serveixen les solucions simples i cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.


Fa anys que la Responsabilitat Social és un actiu rellevant en empreses cotitzades en raó de l'increment de la sensibilitat dels inversors. I per sensibilitat en aquest cas entenem la comprensió que aquest grup d'interès ha fet de la correlació entre RSE i rendibilitat. De fet, després de lustres de posada en escena de l'RSE, ja disposem de prou sèries històriques que mostren que la rendibilitat de les empreses amb polítiques d'RSE està per damunt de la mitjana dels els índexs generals, aproximadament en un 5% (el diferencial seria d'un 10% si no incorporem a la mostra les empreses compromeses).

Tradicionalment, davant d'una crisi sempre han aparegut les visions crítiques de persones que, amb una certa sornegueria de vegades, han manifestat que ara l'RSE s'esvairia. Recordo un acte que vaig organitzar al setembre de 2008, inici reconegut de la crisi, on Josep Maria Lloreda, president de KH Lloreda va explicar el seu model d'RSE. Un assistent va demanar-li si "davant d'aquesta crisi tan forta que diuen que ve vostè seguirà mantenint aquestes bones pràctiques d'RSE". La resposta de Lloreda va ser contundent: "potser no m'he explicat molt bé; aquestes bones pràctiques formen part d'una de les potes de la nostra estratègia corporativa" (si no recordo malament eren innovació, creixement i RSE). I va seguir: "si gràcies a aquesta estratègia hem aconseguit créixer dos dígits anuals, ara que ve una crisi hauria de desmuntar l'estratègia que m'ha portat fins aquí? Doncs al contrari, si cal caldrà més responsabilitat per assegurar per exemple la retenció del talent i la plena implicació de tot l'equip". Poso aquest exemple per explicar que no faré cas a qui ara digui que l'RSE s'esvairà. En tot cas, ho deixaran de fer les empreses que feien ús d'algunes bones pràctiques de manera colateral o fins i tot marquetiniana, però és que això ja no era RSE!

Els experts ja aposten per un sentit estratègic de l'RSE, a diferència de 15 o 20 anys enrere. El Bank of America publicava ahir un informe, segons llegeixo a l'article "Ser bueno tiene premio en la bolsa" de Roberto Casado a Expansión, que també rebat aquest sentit crític d'alguns opinadors: "Una crítica al focus en RSE és que en èpoques d'estrès, els inversors i les companyies desvien els seus recursos per no enfonsar-se. La nostra opinió és que l'RSE és més crítica que mai en una recessió".

L'RSE ara mateix és més que estratègica a nivell corporatiu, és estratègica per a la societat. En una crisi com aquesta, amb una caiguda mai vista pel curt termini amb què s'ha produït i alhora amb un enemic desconegut i unes conseqüències tan incertes, la solidaritat de les empreses i la capacitat de posar els seus recursos al servei de la societat i dels investigadors és una mostra de gran responsabilitat. Hem vist casos molt interessants i sobretot un estat de consciència sobre la necessitat que tots hi sumem. Potser la percepció de gravetat de la situació i la comprensió de la incapacitat del sector públic de donar per ell mateix una resposta suficient ha mogut les persones i empreses a assumir un colideratge compromès. 

Totes les parts haurien d'incentivar la corresponsabilitat, les aliances i les sinergies. De fet, en contextos de tanta complexitat és necessari activar la intel·ligència distribuïda en la qual els diferents nivells d'administració, i els diferents sectors, públic, privat i social, així com les persones, combinen el respecte a les autoritats amb la capacitat propositiva i la recerca d'alternatives. Mostrar responsabilitat envers la societat vol dir ara mateix posar tots els actius (talent, infraestructures...) al servei de la innovació social i la resposta urgent per a aquest gran repte. El concepte de resiliència ara pren més sentit que mai. I entenem com mai que la responsabilitat de les organitzacions ha d'estar al servei de construir unes comunitats molt resilients davant situacions adverses de màxima complexitat, una idea que ja incorporàvem en la conceptualització de Territori Socialment Responsable fa una quinzena d'anys.

Comencem a intuir que aquesta no haurà estat una situació dramàtica però puntual sinó que pot convertir-se en part dels escenaris de futur, davant els quals hem d’aprendre a gestionar l’adaptació i la innovació, coneixent els actius de la comunitat, amb una administració pública amb capacitat relacional i de lideratge orientada a resultats sabent generar sinergies, amb unes empreses amb un sentit de la responsabilitat envers la societat més desenvolupat i amb capacitat d’intercooperació, amb uns models organitzacionals més avançats.

Sobre l'ara, no puc deixar de mostrar-me crític en la manera com el govern espanyol ha volgut gestionar la crisi, moguts per unes ganes de mostrar capacitat de cara a la galeria que s'ha concretat amb màrqueting, centralització autoritària, discurs nacionalista amb una imatge més militaritzada que científica, rigidesa i manca d'adaptació davant una gestió evidentment poc encertada... The Guardian: "Com pot ser que Espanya hagi respost tan malament", fet que pot provocar una mortalitat catastròfica si no es prenen immediatament les mesures oportunes. Sembla que el govern espanyol no vol mostrar feblesa si finalment acaba fent el que el govern català li demana des de fa molts dies. Aquesta és la principal irresponsabilitat d'aquests dies, juntament amb la gent que ha marxat de cap de setmana, d'altra banda una manca de consciència també correlacionada amb la negativa a confinar territoris sota l'argument tan peregrí que els virus no entenen de fronteres.

Cal decidir entre vida i economia. No és una decisió senzilla, en termes fins i tot ètics, ja que tot està interrelacionat. Sembla que la decisió espanyola també té un altre factor en la demanda de certs poders econòmics de no reduir l'activitat econòmica a zero. Tot és dramàtic, però optar per la vida prenent la decisió d'acabar de manera dràstica amb el virus, implicaria parar del tot durant almenys 15 dies i recuperar-se després. Rebaixar l'activitat a mitges tintes vol dir anar arrossegant durant mesos, sense una afectació d'entrada tan forta a l'economia, però a la llarga crec que molt pitjor. Els més perjudicats d'un període llarg seran novament els autònoms i les pimes, que no podran resistir. En canvi les grans empreses aprofitaran l'oportunitat enmig de les aigües remogudes. Que li diguin als grans canals de venda en línia, que guanyaran una gran quota de mercat que en bona part ja quedarà consolidada. Una responsabilitat dels actors que prenen decisions és preveure qui en sortirà perdedor i qui guanyador. La sortida de la recessió serà més una V que una U, segons explica Oriol Amat, basant-se en el que ja es veu a Wuhan, on l'economia s'està recuperant prou ràpidament, de manera que no ens hauria de fer tanta por la caiguda en picat si és per menys temps que no que això es prolongui setmanes i setmanes.

Encara no hem sortit del moment més crític però ja cal començar a pensar en l'endemà (accions de recuperació accelerada) i en el demà-passat (els aprenentatges). Les empreses i organitzacions hauran de pensar sobre quin sentit pren la seva RSE en un context de major incertesa i complexitat, com canvien les maneres de treballar, d'interrelacionar-se amb l'entorn, de generar aliances, i de crear impacte social sostenible. Els governs hauran de pensar com es preparen per a aquests nous escenaris amb estratègies per activar la col·laboració i no de mera imposició, i com es redefineixen els sectors estratègics, que ja no poden ser merament els militars i en canvi la producció alimentària de proximitat sí que hauria de considerar-se o la producció de certs productes industrials que no poden quedar merament en mans d'una globalització que ens porta avantatges però també pandèmies i riscos enormes de dependència.

I el sentit de compromís de les persones. Hem tingut dècades de desresponsabilització de la ciutadania, perquè es va desenvolupar un concepte de serveis públics que eren com un supermercat que podien créixer fins a satisfer-ho tot. Malgrat que fa temps que el model ha decaigut, la cultura associada encara és vigent i cal tornar a recuperar per part de la gent un sentit de compromís i responsabilitat d'un mateix, del nostre entorn i del Planeta. El discurs que Edificis Positius, iniciativa de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, desenvolupa pren més sentit que mai: cal enfortir el bon veïnatge per generar més capacitats d’autoorganització i fer les ciutats més resilients. Cal crear comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes i abordar el reptes de desenvolupament sostenible des dels mateixos edificis. I calia recuperar una responsabilitat social empresarial de proximitat, basada en el bon veïnatge empresarial, per contribuir a expandir la positivitat a la comunitat.

El desenvolupament sostenible serà transversal o no serà. L'Agenda 2030 de Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) ho mostren explícitament. No podem abordar un repte sense tenir en compte els altres. Ja no serveixen les solucions simples i cal activar nodes de responsabilitat i compromís en cada persona i cada organització, entenent que estem entrant en un nou estadi en què la vulnerabilitat per raons climàtiques, socials, sanitàries, econòmiques, serà més gran.

[ARTÍCULO] Es momento de incrementar la responsabilidad social y reorientarla hacia la resiliencia

Versió en català

En este artículo de actualidad, Canyelles defiende que la responsabilidad social de las empresas (RSE) es más vigente que nunca y que deberá adquirir una mayor capacidad de hacer frente a la complejidad y la resiliencia. Ya no sirven las soluciones simples y hay que activar nodos de responsabilidad y compromiso en cada persona y cada organización, entendiendo que estamos entrando en un nuevo estadio en el que la vulnerabilidad por razones climáticas, sociales, sanitarias, económicas, será mayor.


Hace años que la Responsabilidad Social es un activo relevante en empresas cotizadas en razón del incremento de la sensibilidad de los inversores. Y por sensibilidad en este caso entendemos la comprensión que este grupo de interés ha hecho de la correlación entre RSE y rentabilidad. De hecho, tras años de puesta en escena de la RSE, ya disponemos de suficiente series históricas que muestran que la rentabilidad de las empresas con políticas de RSE está por encima de la media de los índices generales, aproximadamente en un 5% (el diferencial sería de un 10% si no incorporamos a la muestra las empresas comprometidas).

Tradicionalmente, ante una crisis siempre han aparecido las visiones críticas de personas que, con cierta socarronería a veces, han manifestado que ahora la RSE se desvanecería. Recuerdo un acto que organicé en septiembre de 2008, inicio reconocido de la crisis, donde Josep Maria Lloreda, presidente de KH Lloreda, explicó su modelo de RSE. Un asistente le pidió si "ante esta crisis tan fuerte que dicen que viene usted seguirá manteniendo estas buenas prácticas de RSE". La respuesta de Lloreda fue contundente: "quizás no me he explicado muy bien; estas buenas prácticas forman parte de una de las patas de nuestra estrategia corporativa" (si no recuerdo mal eran innovación, crecimiento y RSE). Y siguió: "¿si gracias a esta estrategia hemos conseguido crecer dos dígitos anuales, ahora que viene una crisis debería desmontar la estrategia que me ha traído hasta aquí? Pues al contrario, si es necesario habrá más responsabilidad para asegurar por ejemplo la retención del talento y la plena implicación de todo el equipo". Pongo este ejemplo para explicar que no haré caso a quien ahora diga que la RSE se desvanecerá. En todo caso, lo dejarán de hacer las empresas que hacían uso de algunas buenas prácticas de manera colateral o incluso marketiniana, ¡pero es que esto ya no era RSE!

Los expertos ya apuestan por un sentido estratégico de la RSE, a diferencia de 15 o 20 años atrás. El Bank of America publica hoy un informe, según leo en el artículo "Ser bueno Tiene premio en la bolsa" de Roberto Casado en Expansión, que también rebate este sentido crítico de algunos opinadores: "Una crítica al foco en RSC es que en épocas de estrés, los inversores y las compañías desvían sus recursos para mantenerse a flote. Nuestra opinión es que la RSC es más crítica que nunca en una recesión".

La RSE ahora mismo es más que estratégica a nivel corporativo, es estratégica para la sociedad. En una crisis como ésta, con una caída nunca vista por el corto plazo con el que se ha producido y a la vez con un enemigo desconocido y unas consecuencias tan inciertas, la solidaridad de las empresas y la capacidad de poner sus recursos al servicio de la sociedad y de los investigadores es una muestra de gran responsabilidad. Hemos visto casos muy interesantes y sobre todo un estado de conciencia sobre la necesidad de que todos sumamos. Tal vez la percepción de gravedad de la situación y la comprensión de la incapacidad del sector público de dar por sí mismo una respuesta suficiente ha movido las personas y empresas a asumir un coliderazgo comprometido.

Todas las partes deberían incentivar la corresponsabilidad, las alianzas y las sinergias. De hecho, en contextos de tanta complejidad es necesario activar la inteligencia distribuida en la que los diferentes niveles de administración, y los diferentes sectores, público, privado y social, así como las personas, combinan el respeto a las autoridades con la capacidad propositiva y la búsqueda de alternativas. Mostrar responsabilidad hacia la sociedad significa ahora mismo poner todos los activos (talento, infraestructuras...) al servicio de la innovación social y la respuesta urgente para este gran reto. El concepto de resiliencia ahora toma más sentido que nunca. Y entendemos como nunca antes que la responsabilidad de las organizaciones debe estar al servicio de construir unas comunidades muy resilientes ante situaciones adversas de máxima complejidad, una idea que ya incorporábamos en la conceptualización de Territorio Socialmente Responsable hace una quincena de años.

Empezamos a intuir que esta no habrá sido una situación dramática pero puntual sino que puede convertirse en parte de los escenarios de futuro, ante los que debemos aprender a gestionar la adaptación y la innovación, conociendo los activos de la comunidad, con una administración pública con capacidad relacional y de liderazgo orientada a resultados sabiendo generar sinergias, con unas empresas con un sentido de la responsabilidad hacia la sociedad más desarrollado y con capacidad de intercooperación, con unos modelos organizacionales más avanzados.

Sobre el ahora, no puedo dejar de mostrarme crítico en la forma en que el gobierno español ha querido gestionar la crisis, movidos por unas ganas de mostrar capacidad de cara a la galería que se ha concretado con marketing, centralización autoritaria, discurso nacionalista con una imagen más militarizada que científica, rigidez y falta de adaptación ante una gestión evidentemente poco acertada... The Guardian afirma ¿Cómo puede ser que España haya respondido tan mal, lo que puede provocar una mortalidad catastrófica si no se toman inmediatamente las medidas oportunas. Parece que el gobierno español no quiere mostrar debilidad si finalmente acaba haciendo lo que el gobierno catalán le pide desde hace muchos días. Esta es una de las principales irresponsabilidades de estos días, junto con la gente que marchó de fin de semana, de otro lado una falta de conciencia también correlacionada con la negativa a confinar territorios bajo el argumento tan peregrino que los virus no entienden de fronteras.

Hay que decidir entre vida y economía. No es una decisión sencilla, en términos incluso éticos, ya que todo está interrelacionado. Parece que la decisión española también tiene otro factor en la demanda de ciertos poderes económicos de no reducir la actividad económica a cero. Todo es dramático, pero optar por la vida tomando la decisión de terminar de manera drástica con el virus, implicaría parar del todo durante al menos 15 días y recuperarse después. Rebajar la actividad a medias tintas significa ir arrastrando durante meses, sin una afectación de entrada tan fuerte a la economía, pero a la larga creo que mucho peor. Los más perjudicados de un período largo serán nuevamente los autónomos y las pymes, que no podrán resistir. En cambio las grandes empresas aprovecharán la oportunidad en medio de las aguas removidas. Que le digan a los grandes canales de venta en línea, que ganarán una gran cuota de mercado que en buena parte ya quedará consolidada. Una responsabilidad de los actores que toman decisiones es prever quién saldrá perdedor y quién ganador. La salida de la recesión será más una V que una U, según explica Oriol Amat, basándose en lo que ya se ve en Wuhan, donde la economía se está recuperando bastante rápidamente, por lo que no nos debería dar tanto miedo la caída en picado si es para menos tiempo que no que esto se prolongue semanas y semanas.

Aún no hemos salido del momento más crítico pero ya hay que empezar a pensar en el día siguiente (acciones de recuperación acelerada) y en el pasado mañana (los aprendizajes). Las empresas y organizaciones deberán pensar sobre qué sentido toma su RSE en un contexto de mayor incertidumbre y complejidad, como cambian los modos de trabajar, de interrelacionarse con el entorno, de generar alianzas, y de crear impacto social sostenible . Los gobiernos deberán pensar cómo se preparan para estos nuevos escenarios con estrategias para activar la colaboración y no de mera imposición, y cómo se redefinen los sectores estratégicos, que ya no pueden ser meramente los militares y en cambio la producción alimentaria de proximidad sí debería considerarse o la producción de ciertos productos industriales que no pueden quedar meramente en manos de una globalización que nos trae ventajas pero también pandemias y riesgos enormes de dependencia.

Y el sentido de compromiso de las personas. Hemos tenido décadas de desresponsabilización de la ciudadanía, porque se desarrolló un concepto de servicios públicos que eran como un supermercado que podían crecer hasta satisfacerlo todo. A pesar de que hace tiempo que el modelo ha decaído, la cultura asociada todavía está vigente y hay que volver a recuperar por parte de la gente un sentido de compromiso y responsabilidad de uno mismo, de nuestro entorno y del Planeta. El discurso que Edificios Positivos, iniciativa de la cooperativa TSR Territorio Socialmente Responsable, desarrolla toma más sentido que nunca: hay que fortalecer la buena vecindad para generar más capacidades de autoorganización y hacer las ciudades más resilientes. Hay que crear comunidades donde las personas puedan vivir positivamente la experiencia de ser vecinos y vecinas y abordar los retos de desarrollo sostenible desde los mismos edificios. Y hay que recuperar una responsabilidad social empresarial de proximidad, basada en la buena vecindad empresarial, para contribuir a expandir la positividad a la comunidad.

El desarrollo sostenible será transversal o no será. La Agenda 2030 de Naciones Unidas y los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) lo muestran explícitamente. No podemos abordar un reto sin tener en cuenta los otros. Ya no sirven las soluciones simples y hay que activar nodos de responsabilidad y compromiso en cada persona y cada organización, entendiendo que estamos entrando en un nuevo estadio en el que la vulnerabilidad por razones climáticas, sociales, sanitarias, económicas, será mayor.

[ENQUESTA] Quines mesures serien més favorables de part de les administracions en el context actual

Com a soci de la Federació Empresarial del Gran Penedès he contestat una petita enquesta per conèixer la situació en què es troben les empreses en el nostre territori des de l'afectació del COVID-19. En sortirà un informe que es podrà consultar a la pàgina web.

A la pregunta sobre quines mesures serien més favorables de part de les administracions, he respost que:
Aturar tota l'activitat econòmica per acabar immediatament amb la pandèmia. L'allargament sota la idea que no es pot fer patir tant l'economia provocarà un impacte més gran en autònoms i pimes i l'augment de quota de mercat dels grans operadors com Amazon i de les corporacions amb més múscul financer. // Ajornar impostos per a les empreses afectades. // Activar immediatament després activitat econòmica per a empreses locals // Considerar certa producció local com a estratègica //
L'enquesta és oberta encara que no en sigueu membres, ja que pregunta sobre aquesta circumstància.

22.3.20

Confinament #motsresponsables #ODS3 #JoEmQuedoACasa

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 de Nacions Unides parla de salut i benestar i pretén garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.
En el vídeo breu (1'50''), aprofitant que que portem una setmana confinats per la pandèmia del coronavirus COVID-19, repasso l'origen etimològic del mot "confinar".

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.


20.3.20

#UnintEmpreses per fer front a COVID-19, article de directora del Pacte Global de l'ONU #UnitingBusiness

Reproduïm tot seguit un article de Lise Kingo, consellera delegada i directora executiva del Pacte Global de Nacions Unides, publicat el 16 de març el 2020.






Unir les empreses per fer front a COVID-19 mitjançant els Deu Principis

Quan el món es desperta a l’amenaça global de la pandèmia COVID-19, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha declarat la guerra contra aquest virus. El seu missatge és clar: com a família humana, estem junts i ho passarem junts. La propagació del virus serà màxima i les nostres economies es recuperaran.

Mentrestant, hem d’actuar junts per frenar-ne la difusió i mirar-nos els uns dels altres, i no menys els que tenen més risc: la gent gran i els malalts, els pobres i els marginats. Així mateix, hem de parar molta atenció a les persones més vulnerables a la seva incidència econòmica: petites empreses, treballadors de la cadena de subministrament i dones, que sovint tenen una càrrega assistencial desproporcionada.

Enmig del risc real i creixent d'una recessió global, els mercats financers estan caient i el secretari general de les Nacions Unides ens ha instat a mantenir-nos tranquils i recollits, afirmant que - “és un moment per a la prudència, no per al pànic. Ciència, no estigma. Fets, no por".

Com a comunitat empresarial global, ens deixem guiar per aquest missatge de determinació, solidaritat i prudència en les properes setmanes i mesos. Aprofitem del poder dels Deu Principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides i estem units i enfrontem la pandèmia COVID-19.

El Pacte Mundial de les Nacions Unides fa una crida especial per a una resposta corporativa a la pandèmia: Perquè totes les empreses prenguin accions col·lectives per frenar el brot COVID-19 i s’uneixin junts per facilitar la continuïtat del negoci per a una ràpida recuperació.

A mesura que el virus continuï estès per tot el món, cal estar al darrere de l’esforç global de l’Organització Mundial de la Salut, els governs i les autoritats sanitàries per prevenir, detectar i gestionar la pandèmia, pràcticament, financerament i mitjançant la subministrament estable de subministraments assequibles de productes bàsics, serveis i serveis bàsics per a la vida.

Com a mínim, hem de garantir que els empleats tinguin accés a un entorn laboral segur amb tota la precaució que es faci per limitar l’exposició al virus, buscant també els treballadors de la cadena de subministrament global, que sovint viuen i treballen en barris propers sense accés a instal·lacions sanitàries. Cal unir-nos solidàriament i prendre mesures per protegir els empleats i treballadors de la cadena de subministrament de despeses sanitàries catastròfiques, excedències no remunerades, atur i recessió econòmica a llarg termini.

La recuperació ràpida depèn de la continuïtat del negoci

En una economia global connectada, ja veiem que les cadenes de comerç i subministrament es veuen alterades, posant en perill l’estabilitat financera de les empreses i les economies. Els economistes de l'ONU van estimar recentment que el virus COVID-19 podria costar a l'economia global més d'un bilió de dòlars americans.

Les nostres economies rebotaran més ràpidament si proporcionem suport per a la continuïtat del negoci. Però caldrà que ens ajudem els uns als altres. Fins i tot davant de la recessió, les empreses han de trobar maneres de respectar els contractes actuals, permetent flexibilitat en el lliurament i les quotes. Juntament amb el sector financer i els responsables polítics, hem de trobar maneres de posar a la seva disposició línies especials de crèdit i relaxar els reemborsaments.

Cal pensar creativament en nous instruments financers combinats per finançar empreses que donin suport a les activitats de prevenció i mitigació crítiques requerides per la pandèmia. Les nostres accions definiran la confiança, la reputació i la legitimitat dels grups d'interès a mesura que es produeix aquesta tempesta.

COVID-19 és una prova real, al començament de la dècada d’acció per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Si podem unir-nos solidàriament per convertir la marea en aquesta pandèmia, segurament també tindrem el que cal per assolir l'Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030 i crear el món que volem.

En solidaritat,

Lise Kingo
Consellera delegada i directora executiva
Pacte Mundial de les Nacions Unides

Unint les empreses per respondre al brot de COVID-19

Nova York, Estats Units d'Amèrica

Una crida especial del Pacte Mundial de Nacions Unides

Actualitzat 19 març 2020

El poder dels deu principis de l'Pacte Mundial de les Nacions Unides per guiar els líders de negocis en la resposta a la crisi

Com a iniciativa de sostenibilitat corporativa més gran del món, el Pacte Mundial de les Nacions Unides fa una crida als líders de negocis de tot el món a unir-se per donar suport als treballadors, les comunitats i les empreses afectades per la pandèmia COVID-19.

Un pla internacional coordinat implicant el sector empresarial serà fonamental en els esforços per donar suport a les persones i empreses afectades, límitar noves interrupcions a l'economia i facilitar la continuïtat dels negocis per a una recuperació ràpida.

A les persones que prenen les decisions, els deu principis del Pacte Mundial de l'ONU poden proporcionar idees i inspiració en temps d'incertesa.

Amb esperit de solidaritat i cooperació internacional, el Pacte Mundial de l'ONU encoratja els líders empresarials de tot el món a utilitzar els Deu Principis com la seva guia en la resposta a la crisi.

Drets humans

1. Les empreses han de donar suport i respectar la protecció dels drets humans fonamentals, reconeguts internacionalment, dins del seu àmbit d’influència.
2. Les empreses han d’assegurar-se que no són còmplices en la vulneració dels drets humans.

Per exemple:
  • Assegureu-vos que qualsevol mesura implementada per fer front al COVID-19 és accessible per a les persones sense cap discriminació per motius de raça, color, discapacitat, edat, sexe, religió, opinió política o d'una altra mena, origen nacional o social, posició econòmica, naixement, orientació sexual, identitat de gènere o qualsevol altra condició.
  • Comproveu que es dona l'atenció necessària i apropiada a les necessitats dels més marginats o vulnerables.

Treball

3. Les empreses han de donar suport a la llibertat d’associació i al reconeixement efectiu del dret a la negociació col·lectiva.
4. Les empreses han de donar suport a l’eliminació de qualsevol forma de treball forçós o realitzat sota coacció.
5. Les empreses han de donar suport a l’eradicació del treball infantil.
6. Les empreses han de donar suport a l’abolició de les pràctiques discriminatòries en la contractació i l’ocupació.

Per exemple:
  • Respondre amb flexibilitat, empatia i solidaritat a l'impacte sobre els treballadors i socis comercials, especialment les petites i mitjanes empreses (PIME). Els seus esforços per limitar l'impacte financer no s'han de fer a costa dels drets i el benestar dels treballadors.
  • Garantir una continuació estable d'ingressos i beneficis fins i tot amb fórmules flexibles de treball: romandre fora de la feina a causa d'una malaltia, la quarantena o la cura d'un familiar malalt pot comportar pèrdua de salaris o llocs de treball. Garantir la continuïtat dels ingressos en aquests casos, amb especial atenció a les dones treballadores que sovint prenen la càrrega de les cures i de les persones en situacions precàries d'ocupació, com els treballadors mal pagats, els treballadors contractuals i els treballadors sense cap tipus de cobertura de la protecció social.   
  • Els actuals contractes han de ser respectats en la major mesura possible. El compromís amb els proveïdors és essencial per garantir condicions de treball decent en les cadenes de subministrament globals, així com el suport a la continuïtat del negoci, permetent flexibilitat en el lliurament i quotes. 
  • Aplicar els principis de prevenció i assegurar un ambient de treball segur mitjançant la limitació de l'exposició de l'empleat a coronavirus en el lloc de treball a través de posar en pràctica mesures de protecció personal (higiene de les mans), mesures ambientals (neteja de superfícies) i les adaptacions de treball (tant teletreball com sigui possible, reducció del contacte interpersonal).

Medi ambient

7. Les empreses han de mantenir un enfocament preventiu que afavoreixi el medi ambient.
8. Les empreses han de fomentar les iniciatives que promouen una responsabilitat ambiental més gran.
9. Les empreses han d’afavorir el desenvolupament i la difusió de tecnologies respectuoses amb el medi ambient.

Per exemple:
  • Animar al teletreball i les reunions virtuals, que poden reduir els impactes negatius sobre el medi ambient causats pels viatges. Garantir el seguiment dels impactes ambientals positius del teletreball i les reunions virtuals de la seva petjada de carboni per tal d'avaluar quines pràctiques podrien ser encoratjats a llarg termini per reduir les emissions.
  • En un període molt curt de temps, la crisi COVID-19 ha tingut un impacte positiu sobre el medi ambient mitjançant la reducció de les emissions globals de carboni. Tot i que els desplaçaments sens dubte es recuperaran, animem els viatgers a considerar les opcions de viatge menys perjudicials per al medi ambient, com els viatges en tren, i l'ecoturisme, que pot suportar els ecosistemes i els mitjans de vida locals.

Anti-Corrupció

10. Les empreses han de treballar contra totes les formes de corrupció, incloent-hi l’extorsió i el suborn.

Per exemple:
  • Generar confiança a través de la comunicació i les polítiques que siguin coherents, inclusives i transparents. 
  • Assegureu-vos que els productes i serveis es distribueixen i es venen d'una manera ètica.

Noves orientacions per als que treballen a la banca, assegurances i finances:
  • Les empreses i les seves direccions financeres poden treballar juntament amb els bancs i inversors per assegurar la continuïtat del negoci i mitigar l'impacte de la pandèmia en les operacions, especialment quan hi ha un risc de pertorbació dels productes i serveis essencials, inclosos en les indústries alimentàries i de logística de salut. 
  • Els bancs poden fer línies especials de crèdit disponibles i relaxar els terminis d'amortització dels productes de crèdit existent per a la majoria de les poblacions en risc i les empreses que ofereixen productes i serveis essencials.
  • Els bancs comercials i de desenvolupament poden estructurar instruments financers combinats que aprofiten els fons filantròpics i dels donants i les inversions d'impacte per finançar empreses comercials que donen suport a les activitats de prevenció i mitigació crítiques requerides per la crisi.
  • Les companyies d'assegurances poden assegurar els pagaments de sistema i sense fissures de les prestacions d'invalidesa i assegurança d'atur a curt termini per als empleats i altres treballadors afectats per COVID-19.
  • Cura de la salut i les companyies d'assegurances de salut poden treballar junts per alleujar la càrrega financera dels pacients que requereixen cures crítiques associats amb el brot.
  • Els inversors poden relaxar terminis d'amortització temporals per als productes de renda fixa en circulació per a les empreses que ofereixen productes i serveis essencials. 
  • Els inversors d'impacte poden invertir en empreses comercials que donen suport a les activitats de prevenció i mitigació crítics necessaris per a la resposta COVID-19.

Altres accions que personalment i corporativa podeu prendre:

Donar suport l'esforç mundial, contribuint a l' Fons de Resposta Solidària COVID-19 que ha estat creat per donar suport a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i els seus socis en un esforç massiu per als països ajudar a prevenir, detectar i gestionar COVID-19 - especialment aquells en què la les necessitats són majors.
Crear consciència mitjançant  l'intercanvi d'informació de l'OMS  sobre les precaucions i altres mesures preventives.