26.5.20

[ARTÍCULO] Abordaje inteligente de los ODS por las Pymes

  • Un abordaje empresarialmente inteligente nos permite crear valor múltiple en una sola acción: desarrollo humano de las personas, contribuir al desarrollo sostenible de nuestro entorno, fortalecer la cohesión social, mejorar el clima interno y la capacidad de trabajo en equipo, desarrollar visión de empresa y gestionar los valores corporativos. Y sobre todo contribuir a generar positividad dentro y fuera de nuestras paredes.

Abordaje inteligente de los ODS por las Pymes

Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) marcan el gran reto colectivo para el 2030 y afectan no sólo a gobiernos o a empresas multinacionales. Naciones Unidas apela a todas las organizaciones y también a la ciudadanía a hacerse sus este reto necesario para garantizar la supervivencia de la humanidad.

El liderazgo empresarial es imprescindible para alcanzar los ODS y ello requiere que el 95% del tejido empresarial que suponen las pymes se hagan suyo este reto. Es posible transformar la economía y los mercados para que integren el desarrollo sostenible si las empresas evolucionan hacia un nuevo modelo de generación de valor concebido para crear simultáneamente valor económico y valor social, es decir, que vincule la rentabilidad económica con la generación de impactos sociales y ambientales positivos para las personas y el Planeta.
Las pymes pueden encontrar en el reto de la Agenda 2030 una hoja de ruta con las tendencias que marcarán el futuro para una correcta gestión de riesgos y oportunidades. Previamente deben salir del lenguaje técnico usado en estos documentos y trasladar el sentido de los objetivos a la lógica empresarial así como al contexto local.
Algunas organizaciones se limitan a identificar buenas prácticas que ya llevan a cabo y vincularlas a cada uno de los 17 objetivos. Es un enfoque meramente comunicativo y que puede ayudar a poner en valor los ODS pero que no aporta nada nuevo a la humanidad y poco para la empresa. Alternativamente, proponemos dos líneas de acción.
1) En primer lugar, que la empresa identifique aquellos pocos ODS en los que puede hacer una aportación singular y relevante. Qué minimización significativa puede hacer de sus impactos negativos fruto de su actividad productiva, o qué maximización relevante puede hacer de sus impactos positivos. Una empresa que cree riqueza que revierta de manera equitativa en los grupos de interés y en el territorio, y que genere empleo de calidad, o que haga una apuesta por un sistema productivo basado en la economía circular o un modelo organizacional centrado en el empresa saludable pueden ser ejemplos interesantes.
2) Pero en segundo lugar, y no menos importante, debemos abordar la cultura interna y la implicación de las personas. El cambio es necesario y urgente: es necesario que vinculemos los ODS, que son para la humanidad, a unos objetivos internos de gestión del cambio. El reto de los ODS no debería quedar en cosmética sino una oportunidad para usarlos de inductor del cambio interno favoreciendo un sentido de empresa más visionaria, guiada por valores, con equipos humanos motivados y abiertos al cambio, y sensible a las demandas que la sociedad pone sobre la mesa y con capacidad, si es necesario, de hacer activismo empresarial para contribuir a marcar tendencias sostenibles en el mercado.
Una forma interesante de facilitar el empoderamiento de las personas de los equipos internos -¡y no solamente sensibilizarlas!- es promover que adopten compromisos fuera del ámbito laboral. Desde hace unos años hay empresas grandes que fomentan el voluntariado corporativo como una forma complementaria de impulsar el desarrollo personal, haciendo que las personas puedan descubrir otras realidades y tener que ponerse en roles impensables en su vida cotidiana, desarrollando valores de carácter social.
Otra manera innovadora y muy orientada es invitarles a convertirse Vecinos Positivos, en el marco de una iniciativa sin ánimo de lucro que pretende que los ciudadanos contribuyan a los ODS de una manera modesta y práctica a partir del reto de desarrollar Edificios Positivos, comunidades donde las personas puedan vivir positivamente la experiencia de ser vecinos y vecinas. Hacer un grupo de trabajo dentro de la empresa con este reto permite apoderarse las personas, activarlas desarrollando habilidades sociales, comunicativas y de liderazgo, permite mejorar el entorno comunitario de las personas y al mismo tiempo genera un retorno por la propia empresa, en la medida que las personas se hacen suyos los retos de desarrollo sostenible a la vez que el proceso les permite interiorizar el sentido empresarial de la responsabilidad social.
Los ODS nos hablan de grandes retos en cuanto a Personas, Planeta, Prosperidad, Paz y Partenariados (las 5 P) pero es cuando los traducimos en actitudes simples para nuestra vida cotidiana que se pueden interiorizar, y las empresas pueden ser desde de ahí la gran palanca de cambio.
Un abordaje empresarialmente inteligente nos permite crear valor múltiple en una sola acción: desarrollo humano de las personas, contribuir al desarrollo sostenible de nuestro entorno, fortalecer la cohesión social, mejorar el clima interno y la capacidad de trabajo en equipo, desarrollar visión de empresa y gestionar los valores corporativos. Y sobre todo contribuir a generar positividad dentro y fuera de nuestras paredes.
Edificios Positivos es una iniciativa de TSR, cooperativa de iniciativa social sin ánimo de lucro, que pretende vivir positivamente la experiencia de ser vecinos y vecinas, abordando todo lo que se puede hacer en materia de convivencia, civismo y espíritu colaborativo así como en salud, calidad ambiental, soledad de las personas, eficiencia energética, y muchos otros retos que sólo se podrán abordar desde la implicación ciudadana.
Josep Maria Canyelles, presidente de TSR Territorio Socialmente Responsable

[ARTICLE] Responsabilitat envers el cosmos o responsabilitat envers la societat?


La responsabilitat social s’expressa “envers”
L’ètica és el valor suprem de la responsabilitat social (RSE o RSC), com a principi fonamental juntament amb la sostenibilitat, un concepte orientat als resultats però que també pot incorporar una càrrega d’actituds de contenció, modèstia, senzillesa, frugalitat, eficiència...
La responsabilitat social és una metodologia, en tant que enfocament de gestió, que comporta, entre altres, l’establiment d’un compromís, això és, la formalització de l’assumpció voluntària i conscient d’uns deures davant de la societat.
Aquest compromís va més enllà dels deures que l’organització té davant la llei, si bé podem considerar com a positiu que la responsabilitat social també incorpori la responsabilitat legal, és a dir, que els deures per obligació siguin incorporats en l’esfera del que és una voluntat lliure i conscient de l’organització en la mesura que siguin entesos no merament com un compliment per força sinó com a part de la responsabilitat davant la societat que aquesta ha consensuat i s’ha volgut autoimposar per mitjà del poder legislatiu.
A banda de la responsabilitat envers la llei i envers la societat, encara podria haver altres envers: una persona pot sentir que té una responsabilitat transcendent, davant la divinitat, per exemple. També podríem assumir que hom té una responsabilitat envers un mateix, envers la seva coherència, envers la seva dignitat. Però sovint aquestes responsabilitats o compromisos s’expressen envers un agent extern, i és aquesta tensió la que fa possible un diàleg, especialment quan ja no tot queda establert i relligat per mitjà de textos sagrats. A les societats occidentals -líquides i on cohabiten valors oposats- , el diàleg envers l’altre forma part d’una actitud més responsable i sostenible que no el monòleg, l’afirmació inamovible i sovint intolerant.
Si en diem responsabilitat social i no merament responsabilitat és per aquest envers. En la responsabilitat social com a metodologia l’altre sempre hi és present, perquè no parlem merament d’ètica com a concepte abstracte o ideal sinó d’aplicar un enfocament ètic a la nostra interrelació amb l’entorn.

El compromís
La metodologia de la responsabilitat social també comporta tanmateix un element sovint poc considerat: no n’hi ha prou a actuar de manera ètica envers els grups d’interès sinó que cal la formalització del compromís. Algú pot considerar que en presència fàctica d’una conducta ètica no hi ha motiu per reclamar un compromís formal. De fet, hi ha qui no comprèn per què existeix un concepte responsabilitat social diferenciat del d’ètica empresarial. La clau rau que ens referim a una metodologia determinada.
Les organitzacions són susceptibles d’experimentar discontinuïtats en l’exercici de llur ciutadania corporativa, en la manera com interactuen amb la societat fruit de les seves polítiques internes, la reacció a canvis contextuals, o les aliances variables i dinàmiques, en tant que el seu funcionament és el resultat d’una decisió en la qual intervenen diferents persones i que el mateix relleu d’aquestes pot suposar canvis significatius.
I sobretot, la formalització del compromís forma part de la transparència. Seria una visió molt pobre i mecanicista de la transparència limitar-la rendir comptes del comportament corporatiu sense explicitar quin era el patró de conducta desitjat, el qual inclou els compromisos, més assimilables a les polítiques, i els objectius que s’haguessin marcat per al període.
L’RSE d’una organització no es pot reduir a la conducta corporativa resultat de la mitjana del sentit ètic del conjunt de les persones que la integren sinó que es tracta d’una política vinculada als valors corporatius i, cada vegada més, fins a tot a un sentit de propòsit empresarial.
Així, la formalització del compromís és exigible a una organització que pretengui atènyer l’excel·lència social. I d’alguna manera a tota aquella que pretengui interactuar amb organitzacions excel·lents que mostrin un capteniment respecte les garanties ètiques dels grups d’interès, entre els quals molt especialment els proveïdors.
Permeteu-nos que fem referència a l'origen etimològic del mot responsabilitat per explicar que fins i tot en el sentit originari requeria la formalització d’un compromís. L'arrel protoindoeuropea spend/spond volia dir fer un ritus per establir lliurement un compromís. En posar el re- al davant, vol dir, doncs, tornar a mostrar el compromís, fer-lo viu en el present i oferir-lo al futur. Malauradament, el sentit col·loquial del verb respondre, o l’aplicació pobre que sovint es fa del diàleg amb els grups d'interès, fa que algunes persones en perverteixin el sentit i l’assimilin a contestar o replicar. [vegeu vídeo de 2min en català, castellà o anglès]

La transparència
I el compromís ha de ser públic, transparent, no és un protocol intern ni un rés íntim. Fixeu-vos que la paraula compromís ens mostra que es tracta d’una promesa feta mútuament amb algú (con-) o davant d’algú que actuarà de testimoni. Fins i tot, el mateix testimoni, amb una ‘r’ perduda, prové de *terstis que vol dir literalment estar tres, és a dir, una tercera part no afectada que presencia i dona fe de la formalització del compromís. Sense publicitat del compromís, aquest pot ser responsabilitat davant el cosmos però no responsabilitat davant la societat, amb el risc que, malgrat les bones intencions, derivi cap una responsabilitat cosmètica. [vegeu vídeo d’1min sobre etimologia de cosmètica]
Si parlem de la metodologia de la responsabilitat social, ens referim, doncs, a la formalització d’un compromís, que té com a valors fonamentals l’ètica i la sostenibilitat, i que pren forma davant dels grups d’interès. [vegeu definició a Responsabilitat Global]

Josep Maria Canyelles
Maig 2020

Mr Neiborhú, un app per activar la solidaritat veïnal

  • L'aplicació també permet contractar serveis i, en una segona fase, es podran gestionar incidències i averies i, fins i tot, realitzar juntes de veïns.
  • La iniciativa Edificis Positius hi dona suport i contribueix a divulgar-la.

Les relacions veïnals han adquirit un punt de centralitat a les nostres vides fruit de la situació de confinament, però darrere hi ha una necessitat que va més enllà de construir nous models de relació i col·laboració.

En la línia del que proposa la iniciativa Edificis Positius, orientada a fomentar el bon veïnatge, una plataforma d’innovació del sector immobiliari, Innomads, ha decidit potenciar la solidaritat veïnal quan hem anat prenent consciència que és més necessària que mai.

L'app Mr. Neiborhú és un projecte de transformació del servei d’administració de comunitats, que ara fa el llançament de forma gratuïta. “Des d’Innomads hem avançat el llançament del projecte i l’hem obert gratuïtament perquè volem contribuir amb la nostra tecnologia, a que la gent es quedi a casa per lluitar en contra de la pandèmia i puguin ajudar als seus veïns”, explica la seva CEO, Mireia Garcia Roca.

Segons informen un comunicat, amb aquesta eina digital gratuïta, els veïns i veïnes poden ajudar-se durant el confinament, intercanviant favors, compartint recursos i contractar serveis de valor per al moment que estem vivint.

Ja estan treballant per tal que més endavant, l'aplicació també pugui donar permís per compartir  recursos, gestionar incidències i avaries i fins i tot realitzar juntes de veïns o delegar el vot de manera virtual.

L’aplicació està disponible a Barcelona i es preveu que aviat es pugui fer servir a Madrid, a Saragossa i a València. Innomads és el hub d’innovació del Real Estate que neix de la mà d'empreses immobiliàries de referència.

25.5.20

[ARTICLE] Abordatge intel·ligent dels ODS per les Pimes

  • Un abordatge empresarialment intel·ligent ens permet crear valor múltiple en una sola acció: desenvolupament humà de les persones, contribuir al desenvolupament sostenible del nostre entorn, enfortir la cohesió social, millorar el clima intern i la capacitat de treball en equip, desenvolupar visió d’empresa i gestionar els valors corporatius. I sobretot contribuir a generar positivitat dins i fora de les nostres parets.

Abordatge intel·ligent dels ODS per les Pimes

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) marquen el gran repte col·lectiu per 2030 i afecten no només governs o empreses multinacionals. Nacions Unides apel·la a totes les organitzacions i també a la ciutadania a fer-se seus aquest repte necessari per garantir la supervivència de la humanitat.

El lideratge empresarial és imprescindible per assolir els ODS i això requereix que el 95% del teixit empresarial que suposen les pimes es facin seu aquest repte. És possible transformar l'economia i els mercats perquè integrin el desenvolupament sostenible si les empreses evolucionen cap a un nou model de generació de valor concebut per crear simultàniament valor econòmic i valor social, és a dir, que vinculi la rendibilitat econòmica amb la generació d'impactes socials i ambientals positius per a les persones i el planeta.
Les pimes poden trobar en el repte de l’Agenda 2030 un full de ruta amb les tendències que marcaran el futur per a una correcta gestió de riscos i oportunitats. Prèviament han de sortir del llenguatge tècnic usat en aquests documents i traslladar el sentit dels objectius a la lògica empresarial així com al context local.
Algunes organitzacions es limiten a identificar bones pràctiques que ja porten a terme i vincular-les a cadascun dels 17 objectius. És un enfocament merament comunicatiu i que pot ajudar a posar en valor els ODS però que no aporta res de nou a la humanitat i poc per a l’empresa. Alternativament, proposem dues línies d’acció.
1) En primer lloc, que l’empresa identifiqui aquells pocs ODS en els quals pot fer una aportació singular i rellevant. Quina minimització significativa pot fer dels seus impactes negatius fruit de la seva activitat productiva, o quina maximització rellevant pot fer dels seus impactes positius. Una empresa que creï riquesa que reverteixi de manera equitativa en els grups d’interès i en territori, i que generi ocupació de qualitat, o que faci una aposta per un sistema productiu basat en l’economia circular o un model organitzacional centrat en l’empresa saludable poden ser exemples interessants.
2) Però en segon lloc, i no menys important, hem d’abordar la cultura interna i la implicació de les persones. El canvi és necessari i urgent: cal que vinculem els ODS, que són per a la humanitat, a uns objectius interns de gestió del canvi. El repte dels ODS no hauria de quedar en cosmètica sinó una oportunitat per a usar-los d’inductor del canvi intern afavorint un sentit d’empresa més visionària, guiada per valors, amb equips humans motivats i oberts al canvi, i sensible a les demandes que la societat posa damunt la taula i amb capacitat, si cal, de fer activisme empresarial per contribuir a marcar tendències sostenibles en el mercat.
Una manera interessant de facilitar l’apoderament de les persones dels equips interns -i no solament sensibilitzar-les!- és promoure que adoptin compromisos fora de l’àmbit laboral. Des de fa uns anys hi ha empreses grans que fomenten el voluntariat corporatiu com una manera complementària d’impulsar el desenvolupament personal, fent que les persones puguin descobrir altres realitats i haver de posar-se en rols impensables en la seva vida quotidiana, desenvolupant valors de caràcter social.
Una altra manera innovadora i molt orientada és convidar-los a esdevenir Veïns Positius, en el marc d’una iniciativa sense ànim de lucre que pretén que els ciutadans contribueixin als ODS d’una manera modesta i pràctica a partir del repte de desenvolupar Edificis Positius, comunitats on les persones puguin viure positivament l’experiència de ser veïns i veïnes. Fer un grup de treball dins l’empresa amb aquest repte permet apoderar les persones, activar-les tot desenvolupant habilitats socials, comunicatives i de lideratge, permet millorar l’entorn comunitari de les persones i alhora genera un retorn per la pròpia empresa, en la mesura que les persones es fan seus els reptes de desenvolupament sostenible alhora que el procés els permet interioritzar el sentit empresarial de la responsabilitat social.
Els ODS ens parlen de grans reptes pel que fa a Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariats (les 5 P) però és quan els traduïm en actituds simples per a la nostra vida quotidiana que es poden interioritzar, i les empreses poden ser des d’aquí la gran palanca de canvi.
Un abordatge empresarialment intel·ligent ens permet crear valor múltiple en una sola acció: desenvolupament humà de les persones, contribuir al desenvolupament sostenible del nostre entorn, enfortir la cohesió social, millorar el clima intern i la capacitat de treball en equip, desenvolupar visió d’empresa i gestionar els valors corporatius. I sobretot contribuir a generar positivitat dins i fora de les nostres parets.
Edificis Positius és una iniciativa de TSR, cooperativa d'iniciativa social sense ànim de lucre, que pretén viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, abordant tot el que es pot fer en matèria de convivència, civisme i esperit col·laboratiu així com en salut, qualitat ambiental, solitud de les persones, eficiència energètica, i molts altres reptes que sols es podran abordar des de la implicació ciutadana.
Josep Maria Canyelles, president de TSR Territori Socialment Responsable

7.5.20

Enquesta del CEO sobre Usos del temps i Covid19

  • L'Oficina per a la Reforma Horària promou per mitjà del CEO una enquesta sobre els Usos del temps en el marc de la pandèmia per Covid19.
  • Podeu emplenar l'enquesta en aquest enllaç. 

El Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha engegat una nova enquesta en línia amb la voluntat de recollir l’opinió dels habitants de Catalunya sobre l’impacte del confinament decretat arran de la pandèmia de la COVID19 en els usos del temps, el treball productiu, el treball reproductiu i les relacions familiars.

El mode de mostreig serà similar al conegut com a “bola de neu”: cada participant convidarà a un altre individu a respondre l’enquesta amb la finalitat d’aconseguir la màxima quantitat possible de respostes. L’objectiu és assolir, en un temps raonable, una xifra prou considerable de respostes suficients per fer tant les ponderacions com els encreuaments adequats en l’anàlisi.

El qüestionari inclou tant preguntes relatives a com hom està fent ús del seu temps durant aquesta època de confinament arran de l’esclat de la pandèmia com preguntes de classificació de la persona que respongui l’enquesta per tal de conèixer el perfil dels qui l’han contestada i, d’aquesta manera, explorar la possibilitat de ponderar les respostes per algunes variables amb la finalitat d’acostar els resultats obtinguts als que es podrien obtenir a través d’una enquesta feta amb una mostra representativa.

Alexis Serra, director de l'Oficina, ha volgut compartir també que el “Pla Viure Millor”, del qual ja se'n té pràcticament enllestit el document de bases, té més vigència que mai ja que, entre altres coses, planteja com afrontar nous usos del temps en relació al temps de treball però també els temps familiar i personal.

El formulari de l'enquesta està disponible també des del web del CEO.

5.5.20

Donem suport a la campanya ciutadana pel dret a viure a la pròpia llar en un entorn vital acollidor, inclusiu i accessible


124  persones  de  diferents  àmbits  de  la  societat empenyen una campanya ciutadana per reivindicar el dret a una vida independent. Entre els promotors hi ha Josep Maria Canyelles i Edificis Positius.
El Manifest ciutadà "Volem  llars  per  viure"comença aquesta  setmana  la campanya dadhesions a través de la web www.llarsperviure.org
Es reclama  el  dret  a  viure  a  la  pròpia  llar  en  línia  amb  la  Convenció  de  les Nacions Unides, que diu que tota persona ha de poder:
  • Triar on vol viure i amb qui vol viure.
  • Tenir els suports que necessita
  • Accedir als serveis de la comunitat de manera inclusiva
Entre  els  promotors destaquen  personalitatsde  rellevància pública, representants  i professionals  del  tercer  sectorsocial, del  món  artístici  cultural,  representants delspropis col·lectius més afectats i les seves famílies i un ampli ventall representatiu de la societat.
Els promotors del Manifest denuncien que moltes persones que actualment estan en residències no  tenen  les  mateixes  condicions  que  serien  pròpies  d’una  llar. Per exemple disposar despais d'intimitat, escollir amb qui estar o participaren projectes de la comunitat.
Quan  no  es  disposa  d’aquestes  condicions  es  pateix  un  major  risc  per  la  salut i  el benestar, com s’ha fet evident amb la COVID-19. La pandèmia actual no ha fet més que aflorar  duna  manera  molt  dura  les  mancances  dun  sistema  residencial  molt assistencial  i  que  ha  quedat obsolet. Alguns  dels  col·lectius  més  afectats  són  les persones grans amb dependència, les persones amb alguna discapacitat o les persones amb algun trastorn de salut mental.
Les  reivindicacions  d'aquesta  iniciativa  ciutadana interpel·len  sobretot les institucions  públiques  competents  en  els  àmbits  de  la  salut,  els  serveis  socials  i l'habitatge.  Els  promotors  consideren  que  cal  transformar  els  serveis  i  suports  i centrar-los en les persones, garantint els seus drets.
Es demana també una visió oberta i innovadora, valorant totes les opcions: des de llars independents  fins  a  grups  de  llars, espais  residencials o  cohabitatges amb  serveis comuns. Diverses entitats sestan sumant de manera molt ràpida al Manifest, posant en relleu que és una demanda àmpliament compartida.


Pàgina web
Grup Promotor
Lleguir el Manifest
M'hi vull adherir


Les persones i entitats que signem aquest Manifest defensem el dret a viure de manera independent i a ser inclòs a la comunitat.

Denunciem: que moltes persones que estan en residències no tenen les mateixes condicions que serien pròpies d’una llar. A més, quan no es disposa d’aquestes condicions es pateix un major risc per la salut, com s’ha fet evident amb el COVID-19.

Reivindiquem: que la societat i les institucions públiques facin tot el que calgui per oferir llars a totes les persones que avui viuen en residencies i les que ho necessitin d'ara endavant. I que ho facin valorant totes les opcions, des de llars independents fins a grups de llars, espais residencials o co-habitatges amb serveis comuns.

Proposem: al Manifest expliquem com pensem que haurien de ser els serveis i els suports per garantir aquest dret. En essència, cal fer un canvi d’enfoc i centrar-lo en la persona.

Signa per sumar i donar suport al Manifest

Vector5 presenta RiSC, un nou producte per enfortir les capacitats internes de les organitzacions en front els efectes de la COVID-19

Actualment ens trobem davant d’una situació completament desconeguda, que suposa un risc potencial en la viabilitat de les organitzacions. Davant d’aquesta situació complexa, ens hem de preguntar:
  • Estem donant el millor de nosaltres?
  • Podem treure més profit de les nostres capacitats?


Vector5 posa a disposició d’empreses i organitzacions RiSC, un nou producte centrat en l’anàlisi dels aprenentatges derivats de la situació actual per implementar canvis organitzacionals i millorar l’adaptabilitat futura de les organitzacions. L’anàlisi es basa en els àmbits operatius, organitzacionals i emocionals de l’equip i preveu un enfocament holístic a través de la visió dels grups d’interès.

De forma col·laborativa amb els diferents grups d’interès es crearà un mapa de riscos i oportunitats per millorar la resiliència de les nostres empreses, detectant àrees de millora en l’organització per sortir reforçats un cop superada la situació d’incertesa.

Com podem aconseguir la nostra màxima capacitat a través del treball? Com podem crear sentiment de pertinença en l’organització? Com podem estar alineats amb els valors de l’organització en temps de crisi?

3.5.20

[MICROVÍDEO] Alguns mots han canviat tant que volen dir el contrari del sentit original: arraulir-se #motsresponsables

En el microvídeo (1'47'') repasso l'origen etimològic del mot "arraulir-se", dins la sèrie [mots responsables.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



La Marató 2020 estarà dedicada a la Covid-19

L’edició d’enguany tindrà lloc el diumenge 20 de desembre i buscarà sumar recursos que permetin avançar en la recerca del coronavirus SARS-coV2

La 29è edició de la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio estarà dedicada, finalment, a la Covid-19. Tot i que el passat mes de febrer es va anunciar que se centraria en la salut mental, el brot del coronavirus SARS-coV2 que afecta Catalunya i la prioritat de recerca urgent en aquest àmbit científic a escala mundial, ha portat al Patronat de la Fundació La Marató de TV3 a adoptar aquesta decisió excepcional.

Des de l'inici de la pandèmia, els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans audiovisuals han dedicat bona part de la seva graella a la informació i sensibilització social d'aquesta malaltia.

Davant la necessitat de conèixer més sobre aquest coronavirus i avançar en la recerca per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per aquesta malaltia, la Fundació Marató de TV3 centrarà tots els seus esforços, des d'avui i fins al 20 de desembre, a la sensibilització social i a la captació de fons, possible, com cada any, gràcies a l'acció solidària col·lectiva.

L'adopció d'aquesta mesura comporta traslladar a l'edició de 2021 la Marató dedicada a la salut mental, coincidint amb la 30a edició d'aquesta iniciativa solidària.

197 milions d’euros recaptats i 872 projectes de recerca finançats

Des del naixement de la iniciativa l’any 1992, la Marató de TV3 i Catalunya Ràdio ha recaptat més de 197 milions d’euros que han permès finançar 872 projectes de recerca, fet que converteix el programa solidari en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya.


Foto: Josep Maria Canyelles atenent
els telèfons de la Marató de TV3


Escrits anteriors sobre la Marató de TV3:
Nota: Josep Maria Canyelles ha tingut responsabilitats a la Marató de TV3 entre els anys 1993 i 2003 en qualitat de coordinador i gerent de l'Institut Català del Voluntariat de la Generalitat de Catalunya
Nota: aquest article ha estat referenciat a xarxanet.org

27.4.20

RiSC: enfortir les capacitats de les organitzacions en contextos complexos




RiSC    Enfortir les capacitats de les organitzacions en contextos complexos


Vector5 presenta RiSC, un nou producte per enfortir les capacitats internes de les organitzacions en front els efectes de la COVID-19

Analitzem com hem reaccionat com a organització davant una situació complexa. Hem donat el millor de nosaltres? Podem treure més profit de les nostres capacitats?
T’oferim un producte online àgil, amb una metodologia participativa per:
  1. Saber què pensen els nostres grups d’interès.
  2. Treure’n aprenentatges.
  3. Provocar canvis organitzacionals per adaptar-nos al nou context
El producte està dividit en tres fases:
  1. Com hem actuat? Analitzem l’estratègia i l’operativa de l’organització.
    • Hem mantingut el compromís amb la clientela respectant el servei o producte?
    • Hem comunicat de forma transparent i eficient?
    • Hem mantingut la seguretat de tothom?
  2. Com ha estat viscut? Preguntem per les emocions de les persones i grups d’interès.
    • Hem estat coherents amb els nostres valors?
    • Hem acompanyat les persones treballadores?
  3. Com millorarem? Definim plans d’acció per adaptar-nos al nou context.
    • Hem incorporat accions que podem implementar a l’organització de forma permanent?
    • Podem millorar la resiliència de l’empresa?
    • Podem potenciar les capacitats màximes dels teletreball?

Què n’obtens? Un mapa de riscos i oportunitats elaborat de forma col·laborativa amb els diferents grups d’interès!

Pots provar a fer un test d’autoavaluació ràpid o bé contactar amb nosaltres:

Francesc Buxeda posa Edificis Positius com a exemple de com projectar-nos en el nou paradigma @francescbuxeda

Francesc Buxeda, expert en comunicació, aporta deu punts sobre com projectar-nos en el nou paradigma.

CAP3 - Comunicació + Teletreball: COM PROJECTAR-NOS EN EL NOU PARADIGMA?


En aquest capítol tercer dels vídeos que ha elaborat cita tres projectes que li resulten interessants en referència sobre cap on va el món i cap on haurien d'anar les empreses: Edificis Positius de la cooperativa TSR Territori Socialment Responsable, la Càtedra de Responsabilitat Social Universitària (RSU) de la Universitat de Girona, i finalment el desenvolupament del compliment legal (compliance) com a mostra de com avança el canvi fins i tot a nivell legal.

Aquest material és part del taller en línia especialment dirigit a #autònoms i #empreses que vulguin #aprofitar les #oportunitats que s'obren en el nou #paradigma generat per la situació de #crisi actual. Tal com expressa l'autor, si som conscients que res tornarà a ser com abans, no té sentit #comunicar com ho hem fet fins ara o #teletreballar sense esprémer al màxim el seu #potencial

Aquest material ha estat elaborat amb la col·laboració de: Consell Comarcal La Selva, La Selva Emprèn, El Centre - Eix de Negoci, Diputació de Girona, Ajuntament de Santa Coloma de Farners  

www.francescbuxeda.cat 
francesc@sorolldefons.com 
667 618 656 
@francescbuxeda

26.4.20

D'on venen les "eines". L'origen interessant del mot "eina" i la connexió insospitada amb l'anglès #motsresponsables

En el microvídeo (2'57'') repasso l'origen etimològic del mot "eina", dins la sèrie [mots responsables.

Té un origen interessant i també una connexió insospitada amb l'anglès. 

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.


22.4.20

Els consells assessors europeus de desenvolupament sostenible recomana escurçar les cadenes de valor com a aprenentatge de la crisi sanitaria

La Xarxa europea de consells assessors sobre canvi climàtic, medi ambient i desenvolupament sostenible, presidida per Arnau Queralt, director del Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible, ha publicat un informe de posicionament titulat "Responent a la Covid-19: Construint resiliència social, econòmica i ambiental amb el tracte verd europeu".

Des de la European Network of Advisory Councils on Climate Change, the Environment and Sustainable Development, pel seu nom en anglès, s'afirma que les cadenes de valor poden canviar arran de la crisi de la Covid-19, ja que si són més curtes poden ser més atractives, alhora que es tradueix en més estructures locals. Això pot generar oportunitats per a formes de producció més resilients i respectuoses amb el medi ambient, com ara les associades a l’economia circular i a la bioeconomia.

Respecte al sector públic, reclamem als governs europeus i a les institucions de la UE que utilitzin el marc d’un acord verd europeu reforçat com a via de sortida de la crisi de la Covid-19 i les seves conseqüències. La coherència de les polítiques entre l'Acord Verd i altres polítiques de la UE és essencial. També indiquen que és fonamental millorar la conservació de la natura per proporcionar espais segurs tant per a la biodiversitat com per als humans.

En síntesi, la recuperació de la Covid-19 ha d’esdevenir una oportunitat per orientar Europa cap a la tan necessària transformació de la sostenibilitat, sense deixar ningú enrere.

17.4.20

Les Cooperatives de Treball conviden Josep Maria Canyelles (Respon.cat) a fer una sessió interna sobre el sentit empresarial dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)


Cafè de la Federació: Com les empreses s'alinien amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya adapta les sessions del Cafè de la Federació a la nova realitat de l'emergència COVID19 i proposa una nova sessió online, el proper dijous 23 d'abril de 10.00h a 12.00h

Ens acompanyarà Josep Maria Canyelles, coordinador Respon.cat, Iniciativa empresarial per al desenvolupament de la responsabilitat social a Catalunya

Al Cafè de la Federació parlarem de com les empreses s’alinien amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), com els integren, gestionen i els posen en valor.

La sessió s'enfocarà a proposar aplicacions pràctiques que afavoreixin la participació.

Data: 23/04/2020
Horari:10:00 a 12:00
Plataforma: jitsi
Inscripció

31.3.20

Experiència de compostatge comunitari / Experiencia de compostaje comunitario

[ca] El programa "El escarabajo verde" va publicar el passat 6 de març el reportatge "Marrón", sobre la recollida de la fracció orgànica. En la naturalesa, la matèria orgànica es descompon i enriqueix el sòl que alimenta les plantes. És el reciclatge perfecte. Però a les ciutats, la matèria orgànica es converteix en escombraries. Tot i ser un residu aprofitable per convertir-lo en compost per a enriquir els sòls i biogàs per produir energia. Val la pena tot el reportatge. Al minut 26,08 es pot veure una experiència de compostatge comunitari.

[es] El programa "El escarabajo verde" publicó el pasado 6 de Marzo el reportaje "Marrón", sobre la recogida de la fracción orgánica. En la naturaleza, la materia orgánica se descompone y enriquece el suelo que alimenta a las plantas. Es el reciclaje perfecto. Pero en las ciudades, la materia orgánica se convierte en basura. A pesar de ser un residuo aprovechable para convertirlo en compost para enriquecer los suelos y biogás para producir energía. Vale la pena todo el reportaje. En el minuto 26,08 se puede ver una experiencia de compostaje comunitario.

       
                                                   Marrón           

30.3.20

Recursos proveïts per Edificis Positius: cartells, informacions, xarxes...

Si entreu a Edificis Positius podreu trobar informació actualitzada i recursos d'interès per a les comunitats en aquests dies de confinament pel covid-19.

Podeu accedir directament a notícies breus o a la biblioteca de recursos. Vegeu alguns dels materials que hi podreu trobar:



Cartells i retolació

Propostes i idees