20.4.19

[JORNADA] TSR SCCL participa a la trobada sobre desenvolupament local i economia social a Solsona

  • "TSR Territori Socialment Responsable" ha participat a la trobada amb l'objectiu de compartir el seu model de desenvolupament local i en la iniciativa de referència "Edificis Positius". 
  • Canyelles ha explicat que estan teixint una aliança d'empreses d'ESS o amb RSE que prestin serveis als edificis per afavorir un augment d'activitat econòmica compromesa amb la sostenibilitat i el bé comú.
  • Els consellers Chakir El Homrani i Teresa Jordà intervenen davant un centenar de representants d’Ateneus Cooperatius, Projectes Singulars i Grups d’Acció Local i posen en valor el treball conjunt.
Un centenar de representants dels 14 Ateneus Cooperatius i els 72 Projectes Singulars del Programa d’Economia Social de la Generalitat han compartit una jornada de treball aquest dimecres a Solsona amb els dels 11 Grups d’Acció Local Leader coordinats des del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. L’obertura de la jornada ha anat a càrrec dels consellers de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, i d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, que han volgut visualitzar així el treball conjunt que es fa des dels dos departaments en matèria de desenvolupament local. La jornada s’ha completat amb quatre espais on s’han compartit experiències i bones pràctiques dels diferents programes dividits en grups de treball de sostenibilitat ambiental, suport a l’economia local, dinamització agroecològica i repoblament rural.

En el marc dels grups de treball, Josep Maria Canyelles, president de la cooperativa sense ànim de lucre TSR Territori Socialment Responsable, ha fet referència a la iniciativa Edificis Positius, que pretén crear comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, i per això es promouen accions per apoderar ciutadans perquè passin a ser Veïns Positius i Veïnes Positives. Així, persones amb sensibilitat o inquietuds en temes socials, ambientals, o altres, poden canalitzar el seu activisme comunitari així com facilitar que des de l'economia social i les altres economies, incloent les compromeses en responsabilitat social, s'obri una porta per entrar a millorar les infraestructures als edificis. El promotor de la iniciativa ha explicat que estan teixint una aliança d'empreses d'ESS o amb RSE que prestin serveis als edificis per afavorir un augment d'activitat econòmica compromesa amb la sostenibilitat i el bé comú. Canyelles ha acabat l'explicació indicant que la iniciativa pretén portar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 a nivell de ciutadania, assumint el repte també des de la societat civil i les persones, més enllà del gran repte que tenen els estats i les empreses.

En el transcurs de la jornada s’ha posat en valor la tasca que s’està fent des de les entitats, empreses i administracions per a la transformació social al territori i també s’ha refermat el compromís de treball conjunt entre els participants en els diferents programes. De fet les paraules més repetides en el transcurs de la jornada han estat «territori» i «sinergia», posant sobre la taula la necessitat de reforçar les dinàmiques de treball conjuntes ja existents actualment entre Ateneus Cooperatius i Grups d’Acció Local. La mateixa consellera Jordà ha qualificat d’«excepcional» la trobada, en tant que, en paraules del conseller El Homrani, «formalitza relacions que en molts casos ja es donen».

Chakir El Homrani ha partit de la base que «el futur del país passa perquè hi hagi equilibri territorial». Ha posat en valor el pes de l’economia social en el país, però també la «capil·laritat i l’arrelament» en el territori. Més enllà de les sinergies ja existents, el conseller ha convidat els participants en els diferents programes a «intercooperar» des de la perspectiva de l’economia social. Posant la persona al centre i no només el guany econòmic, però també la perspectiva social i, en conseqüència, el desenvolupament territorial. Ja abans el director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, havia anat més enllà de les xifres, amb un rècord de creació de cooperatives de 2018, amb 210 de constituïdes, per destacar el fet que la generació d’ocupació des de l’economia social està distribuïda per tot el territori català.

Teresa Jordà va posar en valor la «cohesió territorial», com una de les potes de l’acció de Govern, també l’hora de «canviar el marc mental» que posaria el focus més en determinats espais urbans que en el món rural. De fet, els 11 Grups d’Acció Local Leader treballen en el 73% del territori, on només hi viu el 10% de la població de Catalunya. «Però també hem de tenir en compte que darrere cada filet de vedella o préssec de vinya hi ha un ramader i un agricultor», ha destacat. La consellera ha convidat tothom a compartir experiències entre Ateneus Cooperatius i Grups d’Acció Local, «ja que l’única manera de créixer és compartint tot allò bo, però sobretot allò que surt del territori, que és on realment es coneixen les necessitats». En la mateixa línia, Albert Puigvert, gerent d’Arca, l’ens que coordina els 11 Grups d’Acció Local, ja ho havia verbalitzat així. «Coincidim en territori, coincidim en objectius i coincidim en treball, l’estratègia és clara i ara també és compartida». I Oriol Ansón, director general de Desenvolupament Rural, apostava per una «economia diversa» en el territori, en la línia impulsada des del Grups d’Acció Local, de foment dels projectes relacionats amb l’agricultura, però també amb tots aquells sectors que afavoreixin el desenvolupament del territori.

Els 14 Ateneus Cooperatius i els 72 Projectes Singulars són dos dels eixos principals en torn als quals pivota el programa d’Economia Social impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els 14 Ateneus Cooperatius actuen com a antenes i altaveus en el territori de l’economia social amb l’objectiu d’identificar  les necessitats i les oportunitats de l’economia social i cooperativa. En paral·lel i de forma complementària, els Projectes Singulars tenen per objectiu generar ocupació a través de la creació de nous projectes empresarials, noves línies de negoci, noves empreses, nous mercats, en el marc de l’economia social i cooperativa.

Per la seva part, els 11 Grups d’Acció Local Leader existents a Catalunya tenen com a objectiu la dinamització territorial i la divulgació dels seus projectes més estratègics i bones pràctiques, conjuntament amb la gestió dels ajuts que convoca anualment el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, per a fomentar la realització d’inversions que generin activitat econòmica en les zones rurals i fomentin la creació o manteniment de llocs de treball, principalment de dones i de joves, en actuacions de millora dels processos de transformació i comercialització dels productes agraris, creació i desenvolupament de microempreses, foment d’activitats turístiques, i conservació i millora del patrimoni rural.

Es poden obtenir més fotografies de la jornada en aquest enllaç.

14.4.19

Té lloc el segon Simposi d'Interioritat Compromesa, organitzat per la Plataforma País Conscient

Està tenint lloc a la casa d'espiritualitat de Sant Felip Neri de Barcelona el segon Simposi d'Interioritat Compromesa, organitzat per la Plataforma País Conscient, al qual he assistit novament.


Fa un any ja vaig participar al Simposi Interioritat Compromesa i vaig escriure una entrada sobre la intervenció d'Idili Lizcano, president dAlqvimia: "L’economia del vell paradigma crea patiment".

Amb la presentació i dinamització d'Anna Jarque, es va donar pas a una presentació de la iniciativa a càrrec de Berta Meneses i Natxo Tarrés. El cantant dels Gossos va remarcar l'origen de la iniciativa, situada en la participació de 500 persones expertes en el Pla Nacional de Valors convocat per la Generalitat de Catalunya. Tarrés ha explicat que quan, després d'un llarg procés, es va acabar la feina i el Govern va recepcionar el document, aquestes cinc-centes persones participants ens vam sentir presos d’una custòdia, i vam decidir de crear la Plataforma País Conscient, la qual s'organitza de manera holocràtica, amb cercles, i no pretén fer-ho tot sinó facilitar que les moltes iniciatives que estan naixent es puguin trobar i impulsar. Ha posat com a exemples la iniciativa que està tenint lloc a la Garrotxa o a Manresa.


Josep Maria Canyelles ha fet referència a la iniciativa Edificis Positius, liderada des de la cooperativa sense ànim de lucre TSR Territori Socialment Responsable, i que pretén crear comunitats on les persones puguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes, i per això fan accions per apoderar ciutadans perquè passin a ser Veïns Positius i Veïnes Positives, de manera que persones que tenim sensibilitat o inquietuds en temes socials, ambientals, o altres, puguem canalitzar el nostre activisme comunitari així com facilitar que des de l'economia social i les altres economies, incloent les compromeses en responsabilitat social, s'obri una porta per entrar a millorar les infraestructures als edificis. Canyelles ha acabat l'explicació indicant que la iniciativa pretén portar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l'Agenda 2030 a nivell de ciutadania, assumint el repte també des de la societat civil i les persones, més enllà del gran repte que tenen els estats i les empreses.


Sònia Fernández i Marco Schorlemmer han parlat sobre ciència, amb dues intervencions sobre Tecnociència amb Consciència.


Fernández ha destacat la importància d'abordar la ciència a la infància i Schorlemmer ha fet referència a la por al canvi tecnològic sobretot per la nova tecnologia de la intel·ligència artificial i el risc de pèrdua de llocs de treball, armes autònomes, màquines superintel·ligents... Ha dit, però, que el perill no és aquesta superintel·ligència perquè està basada en elecció racional i models matemàtics i que la ciència és alliberadora.

A primera hora de la tarda, el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert ha parlat de la dansa com a eina i ha proposat alguns exercicis als presents.

8.4.19

Jornada informació no financera al Col·legi de Censors Jurats de Comptes

Jornada sobre informació no financera


El proper 12 d'abril de 9:30h a 14:00h desenvoluparem a la seu del Col·legi una Jornada sobre informació no financera. Aquí trobareu tota la informació i el butlletí d'inscripció.

Data
12 d'abril de 2019
Lloc
Sala d'actes del CCJCC
Homologació
3 hores en Altres matèries (ICAC i RECC)
Horari
de 9:30 a 14:00 hores
Volem informar-te que el proper 12 d'abril tindrà lloc la jornada d'Informació no financera i compliance: valors afegits a la sala d'actes del nostre Col·legi.

El Col·legi amb la col·laboració de COMPCAT (Associació Catalana de Compliance) organitza aquesta jornada en la qual es tractaran temes com:

                         1. El nou context del reporting de la informació no financera
                         2. Estàndards internacionals
                         3. Els continguts objecte de reporting i la seva verificació externa.
Sessió Gratuïta
Programa Jornada Informació no financera

 

2.4.19

[VÍDEO] Dolors Setó (URV) i Choni Fernández (PortAventura) ens expliquen la responsabilitat social

En el marc del programa "ADN Universitat Rovira i Virgili" (URV), Canal Reus TV ha emès un reportatge sobre RSE:
CAPÍTOL 3: La importància de la Responsabilitat Social a l'Empresa
Una empresa responsable és aquella que té en compte els seus impactes, no només econòmics sinó també socials i mediambientals. Descobrim aquest nou model de gestió empresarial amb Dolors Setó, reconeguda com una de les 100 persones més influents sobre el tema a les xarxes social, i Choni Fernández, directora de Serveis Centrals de PortAventura i encarregada de la Responsabilitat Corporativa.

En les imatges del reportatge es pot apreciar l'Ideari Respon.cat de l'RSE (enllaç) així com els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides.



http://www.canalreustv.cat/adn-universitat-rovira-i-virgili

31.3.19

Responsabilitat lingüística i gestió de la diversitat cultural, xerrada de Josep Maria Canyelles aquest dimecres 3 a Barcelona

  • Aquest proper dimecres 3 Josep Maria Canyelles farà una xerrada sobre Responsabilitat lingüística empresarial i gestió de la diversitat cultural.
  • L'enfocament serà basat en el model de Responsabilitat Social Empresarial i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides.
Respon.cat convoca una sessió de treball per aprofundir en la diversitat cultural i la responsabilitat lingüística de les empreses compromeses
  • El proper 3 d'abril tindrà lloc una sessió de treball per compartir experiències i identificar reptes de futur en la gestió de la diversitat cultural i la responsabilitat lingüística de les empreses
  • Aquesta trobada forma part de les accions que realitza Respon.cat vinculades a l'Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible i es focalitza en l'ODS11.
La sessió tindrà una primera part introductòria, amb una conferència sobre “La gestió de la diversitat cultural i la responsabilitat lingüística de les empreses en el marc de l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles)” a càrrec de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, per comprendre com fer una gestió socialment responsable de la matèria lingüística. La segona part correspondrà a un intercanvi i treball compartit amb les persones assistents.
El paper de les empreses a l’hora d’operar en societats amb identitats diferenciades és una matèria rellevant en la gestió de la responsabilitat social, ja que més enllà del compliment normatiu, una empresa ha de saber valorar la rellevància que tenen aquestes identitats tant en termes de respecte a la diversitat com tenint en compte les expectatives i inquietuds de les comunitats on l’empresa opera. En aquest sentit, l’ODS 11 (ciutats i comunitats sostenibles) incorpora entre les seves metes la protecció del patrimoni cultural material i immaterial.
Però a Catalunya encara són poques les empreses que gestionen de manera conscient la responsabilitat amb la llengua del país. Segons dades de Respon.cat, només un 35% de les empreses afirma comptar amb mesures per a la normalització de la llengua catalana. Per a moltes pimes que tenen bones pràctiques en aquest sentit, sovint no les incorporen dins la seva RSE perquè no són coneixedores que en formen part.
Amb la finalitat d’aprofundir en aquesta matèria i de promoure l’intercanvi d’experiències entre empreses, es convoca aquesta sessió de treball oberta a totes les persones interessades:
 Data: 3 d'abril de 2019
 Horari: 17 a 19h
 Lloc: Mercadona (C. Viladomat 279, Barcelona)
• És necessari confirmar assistència enviant un correu a projectes@respon.cat
Referències d’interès
Respon.cat ofereix al seu web un conjunt d’eines i recursos que poden ser útils per a les empreses, així com algunes bones pràctiques inspiradores per a les organitzacions que vulguin incorporar polítiques de responsabilitat lingüística:
Aquesta acció s’emmarca dins la línia de promoció de la Gestió de la responsabilitat lingüística impulsada per Respon.cat amb el suport de l’Oficina de suport a la Iniciativa Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Presentació de la iniciativa Edificis Positius a Vilanova i la Geltrú, a càrrec de Josep Maria Canyelles @edificipositiu

  • Si teniu inquietuds socials o ambientals i viviu en un edifici, us agradarà participar en aquesta presentació. Canyelles explicarà la iniciativa i proposarà fer un taller d'apoderament de Veïns Positius i Veïnes Positives en les properes setmanes a Vilanova.
  • Es tracta d'un projecte pioner que vol abordar els reptes de futur al voltant dels edificis, des de la convivència als reptes ambientals i socials, sempre des de la positivitat.


Divendres 12 d'abril
18 hores
Can Pahissa - Centre per la resiliència i la sostenibilitat
Rambla de la Pau, 44
Vilanova i la Geltrú

Edificis Positius vol generar comunitats integrades per persones que vulguin viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes al seu edifici, transformant la seva vida quotidiana cap a un model més sostenible, solidari i integrador. Busca aliances amb entitats locals i ofereix formació, idees i acompanyament a persones que vulguin esdevenir el motor del canvi als seus edificis, Veïnes Positives i Veïns Positius.

Proposem als Veïns Positius i Veïnes Positives activitats i projectes per millorar les infraestructures i serveis dels seus edificis, fent-los més sostenibles i ecològicament compromesos, fomentant el consum d'energia i serveis responsables, així com l'activació del bon veïnatge en l'àmbit socioassistencial i solidari, la cultura, l'esport o altres activitats cíviques i relacionals. Crear més vida als edificis, apoderar comunitats i veïns i generar espais de més plenitud i felicitat per a les persones.

Som TSR SCCL, empresa d’iniciativa social sense ànim de lucre que promou els territoris socialment responsables amb la coresponsabilitat de les persones, entitats, empreses, i el conjunt dels actors socials al territori de Catalunya.

Les illes i barris seran un grans espais de focalització de les polítiques públiques i els edificis hauran de fer un gran salt per liderar-se per abordar reptes enormes de convivència, producció energètica, canvis d’usos i costums... Per això és una iniciativa pionera i avançada que dona resposta concentrada en l’espai a reptes molt diversos, socials, ambientals, energètics, cívics, etc.

Des d’Edificis Positius volem fomentar la responsabilitat personal dels veïns i veïnes a la pròpia comunitat de residència, els edificis, per activar-los com a agent de canvi de les seves vides i dels seus entorns immediats: el carrer, el barri i la ciutat.

TSR Territori Socialment Responsable SCCL, que té la seu a Vilanova i la Geltrú, té la seu operativa a Barcelona al C. Mallorca, 1. Podeu contactar-hi a info@edificispositius.cat. Fem tallers i accions diverses per apoderar a la ciutadania i esdevenir agents de canvi i transformació a la seva comunitat i activar aliances entre els actors socials urbans (empreses, entitats, institucions) per millorar els entorn urbans, afrontar els reptes de futur col·lectivament i reduir i minimitzar els riscos que planteja la societat del futur.

El nostre objectiu està en consonància amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Edificis Positius s'adhereix i participa en el desenvolupament de l'Agenda Urbana de Catalunya, Rep el suport del Govern de la Generalitat per al seu desplegament inicial i compta amb la complicitat i adhesió de cada vegada més empreses, entitats i institucions d'arreu de Catalunya.

Font: http://transiciovng.blogspot.com/ 



Nota: Can Pahissa passa a ser un centre dedicat a la defensa del medi ambient

L'RSE es concreta creant simultàniament valor econòmic i social, explica Canyelles a la Setmana de l’Empresa i l’Ocupació de la Bisbal del Penedès

  • Aquest dijous 28 de març ha tingut lloc la Jornada sobre Polígons inclusius dins la 2a Setmana de l’Empresa i l’Ocupació de la Bisbal del Penedès. 
  • Josep Maria Canyelles ha parlat sobre el sentit empresarial de la responsabilitat social davant les empreses del polígon.
Aquest dijous ha tingut lloc la conferència a càrrec de Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les empreses i organitzacions, soci-consultor de Vector5 i TSR. Canyelles ha explicat com les empreses de totes dimensions i sector poden gestionar l'RSE i ha afirmat que una de les maneres com es concreta la responsabilitat davant la societat és aprofitant millor els actius fent que un procés de creació de valor econòmica creï simultàniament valor social.

Canyelles ha presentat el repte de crear territoris socialment responsables, i en aquest sentit, els Polígons Inclusius serien una concreció en l'àmbit dels polígons, on seria possible abordar reptes com l'economia circular.

L'expert en RSE ha afirmat que per desenvolupar aquest enfocament de gestió en un territori cal que les persones adoptin actituds compromeses, comprenent per què l’empresa està orientada vers aquest compromís i alineant totes les dimensions, fins i tot el que correspon a la vida particular. En aquest sentit, ha fet referència a la iniciativa pionera Edificis Positius.

La taula inaugural ha estat a càrrec de l'alcaldessa de la Bisbal del Penedès, Agnès Cañellas, acompanyada d'Isidre Also, secretari general de la FEGP i de José Carlos Eiriz, director general de la Fundació Santa Teresa.

L’alcaldessa de la Bisbal del Penedès i responsable de l’àrea d’Ocupació ha explicat que “ara fa uns mesos vam engegar el projecte Integra’ls, una iniciativa que té l’objectiu d’ocupar persones amb risc d’exclusió als polígons industrials del municipi de la Bisbal. Hem pensat que la Setmana de l’Empresa i l’Ocupació ens permet aprofundir més en el projecte i en els actors que en formen part, donar-lo a conèixer i crear sinergies amb l’objectiu de fer-lo créixer”.

José Carlos Eiriz, de la Fundació Santa Teresa, ha remarcat que no hi ha una caixa d’eines per integrar les persones a l’empresa i reclama treballar per territoris socialment responsables també des dels “Polígons Inclusius”.


Posteriorment s'ha fet la presentació del projecte Integra’ls amb les intervencions de la FEGP, la Fundació Santa Teresa i l’Ajuntament de la Bisbal del Penedès (SOM Bisbal i Regidoria d’Ocupació). S'ha projectat un vídeo i s'ha presentat el cas de l’empresa Bugaderia Neutral, en el marc del projecte Integra’ls, amb la intervenció també de la Cambra de Comerç de Tarragona sobre la formació que ofereix. La Bugaderia Neutral explica la col·laboració satisfactòria al Programa Integra’ls, promogut per l'Ajuntament, Santa Teresa i la FEGP.

Aquest acte ha tingut lloc en el marc de la 2a Setmana de l’Empresa i l’Ocupació, una iniciativa que va néixer amb la intenció de potenciar la interacció de l’administració local amb les empreses, els comerços, els emprenedors, els autònoms i els desocupats amb la finalitat de millorar l’ocupabilitat de la població de la Bisbal, incrementar i potenciar el teixit comercial i empresarial local i oferir formació adequada a les necessitats de les empreses. Enguany la Setmana de l’Empresa i l’Ocupació ha girat a l’entorn de la formació, l’ocupació i els polígons inclusius i s’han organitzat activitats adreçades a diversos col·lectius relacionats amb el món laboral i professional.
Notícia al web municipal

23.3.19

Canyelles tutoritzà un taller sobre el progrés en la gestió de l'RSC en matèria ambiental per a organitzacions membres de La Unió

Josep Maria Canyelles i Marc Brugueras, de Vector5, van tutotitzar el IV Taller monogràfic per a aprofundir en les pautes de progrés, organitzat per la Fundació La Unió.

Aquest quart taller monogràfic es centrarà en una de les àrees crítiques per al progrés en la gestió de l'RSC, com és l'impacte en el medi ambient. 

La Unió entén l'RSC com un estil de gestió que integra compromisos ètics i de sostenibilitat orientats a resultats socials, econòmics, laborals, ambientals o de bon govern mitjançant el diàleg amb els grups d'interès, la pròpia conducta corporativa, les bones pràctiques i la transparència. Amb la voluntat d'ajudar a les entitats associades a desplegar les seves pròpies polítiques de gestió de l'RSC, l'any passat vam realitzar tres tallers monogràfics amb les fitxes de progrés elaborades amb el Consell Tècnic Assessor de Responsabilitat Social Corporativa de La Unió. Vam presentar les d'ètica organitzacional, de transparència i de participació i implicació de les persones.
Les decisions i les activitats de les organitzacions sempre generen impactes en el medi ambient, amb independència d'on s'ubiquin. Per reduir els seus impactes ambientals, les organitzacions haurien d'adoptar un enfocament integral que considerin les implicacions directes i indirectes derivades de la seva activitat.

Vegeu notícia anterior: Taller Monogràfic d'aprofundiment en la Fitxa de Progrés Medi ambient

Els drets humans a Espanya es limiten a "tots els éssers humans neixen"

He estat repassant la Declaració Universal de Drets Humans i, atenent als fets que observem, diria al Regne d'Espanya els seus 31 articles es poden reduir a un: Article 1. Tots els éssers humans neixen. Tenim prou evidències de com molts altres articles han caigut.

Declaració Universal de Drets Humans
Article 1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol altra limitació de sobirania.
Article 3. Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4. Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5. Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6. Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7. Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei. Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8. Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la llei.
Article 9. Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10. Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12. Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família, el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15. Tota persona té dret a una nacionalitat. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
Article 16. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.
Article 17. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col·lectivament, en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la pràctica, el culte i l'observança.
Article 19. Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de representants lliurement elegits. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a lesfuncions públiques del seu país. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22. Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24. Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat, vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels mèrits respectius. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus fills.
Article 27. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28. Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple desenvolupament de la seva personalitat. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 30. Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.



18.3.19

Taller Monogràfic d'aprofundiment en la Fitxa de Progrés Medi ambient



  • Dijous dia 21 de març presentarem la Pauta de progrés de Medi Ambient a La Unió Catalana d’Hospitals.
  • En aquesta sessió formativa els participants podran comprendre fàcilment la situació de la gestió ambiental de la seva organització, així com els passos a seguir cap a l'excel·lència social. 
  • També tindrem l'oportunitat de conèixer bones pràctiques en la gestió ambiental en el sector sociosanitari de Catalunya.
La Unió entén l'RSC com un estil de gestió que integra compromisos ètics i de sostenibilitat orientats a resultats socials, econòmics, laborals, ambientals o de bon govern mitjançant el diàleg amb els grups d'interès, la pròpia conducta corporativa, les bones pràctiques i la transparència. Amb la voluntat d'ajudar a les entitats associades a desplegar les seves pròpies polítiques de gestió de l'RSC, l'any passat vam realitzar tres tallers monogràfics amb les fitxes de progrés elaborades amb el Consell Tècnic Assessor de Responsabilitat Social Corporativa de La Unió. Vam presentar les d'ètica organitzacional, de transparència i de participació i implicació de les persones.

Des de la Fundació Unió, us proposem participar en el Taller Monogràfic d'aprofundiment en la Fitxa de Progrés Medi ambient, amb l'objectiu de facilitar l'aplicació de la fitxa de progrés de medi ambient a cada organització. Com sempre amb aquest taller, els participants podran assolir un guió inicial del posicionament de la seva entitat en la fitxa i dels passos a seguir cap a l'excel·lència.

Aquest quart taller monogràfic es centrarà en una de les àrees crítiques per al progrés en la gestió de l'RSC, com és l'impacte en el medi ambient. Les decisions i les activitats de les organitzacions sempre generen impactes en el medi ambient, amb independència d'on s'ubiquin. Per reduir els seus impactes ambientals, les organitzacions haurien d'adoptar un enfocament integral que considerin les implicacions directes i indirectes derivades de la seva activitat.

La formació anirà a càrrec d'en Josep Maria Canyelles. Expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Exerceix de consultor d'empresa a Vector5 | excel·lència i sostenibilitat.

Dirigit: responsables de serveis generals i de responsabilitat social corporativa.

Més informació