5.3.23

Avui tenia ganes d'estripar. Dues expressions a què cal plantar cara amb respostes contundents

Avui tenia ganes d’estripar: dos castellanismes castissos que m’alteren especialment pel rerefons que comporten 😱😅. En aquesta ocasió he provat un estil diferent, amb to provocatiu a partir de parlar clar i situar aquesta castellanismes en clau no sols de llengua sinó de model, de manera d’estar al món. Exagerant el tema de la “mala educació” perquè finalment no és una cosa volguda però com a manera de fer pensar… A veure… 😅🤗🤗

Quan algú us digui "vaig" per dir "vinc", se li ha de replicar: "Ah, te'n vas? Pensava que venies!". I si, per més inri, diuen "voy" potser cal replicar "boina!" per cutres salsitxerus!

De fet, encara que s'estigui parlant en castellà, defenso el mateix: "Ahora vengo!". Ja ho defensaré un altre dia. De fet, hi ha castellans a les xarxes socials que se sorprenen d'aquest ús dels catalans quan parlem castellà, cosa que potser no els sorprèn si ho fa un anglès. Crec que l'hem de mantenir i reforçar si cal.

I si diuen "que se m'escolta?" en lloc de "que se'm sent?", la resposta que es mereixen, amb tanta simpatia com vulgueu, és "Sentir-te, et sento. Ara, escoltar-te, ja m'ho pensaré si m'interessa!!".