22.4.22

ATENCIÓ PIMES: Respon.cat llança la nova edició del Programa RSE.Pime, un pla d’acció en RSE en 10 sessions per guanyar competitivitat orientant-se a un propòsit empresarial



  Llancem l’RSE.Pime 2022-2023, el programa de referència en Responsabilitat Social per a les pimes catalanes.
  Una nova oportunitat per fer un salt qualitatiu de la gestió de la Responsabilitat Social i orientar-se a un propòsit empresarial.
  L'acompanyament RSE.pime consta de vuit sessions en línia, dues sessions presencials grupal i dues consultories in company.
Vols fer un salt qualitatiu en la gestió de la teva RSE? L'RSE.Pime és la teva oportunitat!



Més informació sobre l'RSE.Pime


Sol·licitud d'inscripció a l'RSE.Pime
 

✅    RSE.Pime és un programa pràctic d’implantació de la Responsabilitat Social a les Pimes catalanes

✅    Les empreses participants disposen d’un Pla d’acció a mida per mitjà d’un procés de 10 tallers grupals i dues consultories a l’empresa.

✅    Amb RSE.Pime es genera un espai d'intercanvi i debat amb pimes compromeses amb els valors i la sostenibilitat com a elements competitius de les organitzacions.

El programa RSE.Pime s’estructura com una xarxa d’aprenentatge de Responsabilitat Social que pretén la integració de la sostenibilitat en les pimes seleccionades com a participants.

Durant mig any, directius i directives de pimes es reuneixen un cop al mes en un grup amb totes les organitzacions participants per aprofundir en el sentit empresarial de l’RSE i desenvolupar el propi Pla d’acció. Facilita eines i procediments de millora en la gestió econòmica, social i ambiental  a partir  de  la  implantació  dels valors d’RSE a la cultura empresarial de l’organització.
La força d’RSE.Pime és que ofereix a les empreses de manera àgil un programa complet d’aprenentatge sobre l’RSE amb 10 tallers en grups reduïts de nivell directiu, més dues sessió de consultoria a l’empresa, i una darrera trobada general per avaluar, tot orientat a l’acció.



Preguntem a les empreses participants de l'edició actual Què us ha aportat el Programa RSE.Pime? 

14.4.22

Resum de la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

Després de l'èxit de la Jornada Corresponsables a IESE - Barcelona del dilluns 21 de març, podeu veure aquest resum de l'esdeveniment.

A la darrera de les taules, han debatut sobre els reptes dels ESG: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, amb Elena Galante, directora de l'Observatori de Mobilitat Sostenible del Club d'Excel·lència en Sostenibilitat; Xavier Cardona, director general de Col·legi Censors i Jurats de Comptes; Sofía Martín, directora de Comunicació de Fundación Seres; i Sergio Colado, vocal del Pacte Mundial de les Nacions Unides Espanya, amb Sonia Ruiz, experta en Sostenibilitat de DIRCOM Catalunya com a moderadora.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha subratllat que “l'RSE ha de néixer del bon govern”. "La Responsabilitat Social ha d'ajudar a crear empreses i societats més resilients", ha afegit. Canyelles ha dibuixat un fil evolutiu de l'RSE fins a prendre força als consells d'administració amb la declaració de propòsits d'empresa que focalitzen l'impacte socialment responsable, i ha indicat que “per al 2030, hauríem de pensar en un nou contracte social post ODS i debatre al voltant del paper social de l'empresa”. 

L'acte ha estat clausurat amb el lliurament dels reconeixements a les organitzacions que cada dia construeixen un demà més sostenible i responsable.

La Jornada Corresponsables s'ha pogut seguir a través del hashtag #JAnuario2022BCN amb més de 13,5 milions d'impressions. L'acte també ha pogut seguir via streaming, i ha superat els 60.000 espectadors. 

Més info a: Respon.cat i altres associacions líders a RSE, a la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

Resumen de la Jornada Corresponsables de Barcelona #ODS17

Después del éxito de la Jornada Corresponsables en IESE - Barcelona del lunes 21 de Marzo, se puede ver este resumen del evento.

En la última de las tablas, han debatido sobre los retos de los ESG: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, con Elena Galante, directora del Observatorio de Movilidad Sostenible del Club de Excelencia en Sostenibilidad; Xavier Cardona, director general de Colegio Censores y Jurados de Cuentas; Sofía Martín, directora de comunicación de Fundación Seres; y Sergio Colado, vocal del Pacto Mundial de Naciones Unidas España, junto a Sonia Ruiz, experta en Sostenibilidad de DIRCOM Catalunya como moderadora.

Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat, ha subrayado que “la RSE tiene que nacer del buen gobierno”. “La Responsabilidad Social tiene que ayudar a crear empresas y sociedades más resilientes”, ha añadido. Canyelles ha dibujado un hilo evolutivo de la RSC hasta tomar fuerza en los consejos de administración con la declaración de propósitos de empresa que focalizan el impacto socialmente responsable, y ha indicado que “para pasado 2030, deberíamos pensar en un nuevo contrato social post ODS y debatir en torno al papel social de la empresa”.

El acto ha sido clausurado con la entrega de reconocimientos a las organizaciones que cada día construyen un mañana más sostenible y responsable.

La Jornada Corresponsables ha podido seguirse a través del hashtag #JAnuario2022BCN con más de 13,5 millones de impresiones. El acto también ha podido seguir vía streaming, superando a los 60.000 espectadores. 

Más info en: Respon.cat y otras asociaciones líderes en RSE, en la Jornada Corresponsales de Barcelona #ODS17

13.4.22

Dossier Corresponsables: Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes. Opinió de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez i Marcos González

Corresponsables ha publicat el Dossier ' Informes de sostenibilitat, transparència i rendició de comptes ' que analitza la nova obligació de reportar des del punt de vista dels auditors i altres assessors empresarials que han acompanyat els seus clients en aquesta nova travessia cap a una transparència i rendició de comptes total de la mà del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya .

Josep Maria Canyelles , soci-consultor de Vector5 , és un dels experts que aporta la seva opinió:

“Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries concretes”


13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 
 
L'informe d'informació no financera suposa un nou pas a favor de la transparència. A més, des d'aquest any també l'hauran de presentar les empreses amb més de 250 treballadors. Com han acollit les empreses aquesta nova responsabilitat?

Les empreses comprenen que és una obligació convenient, ja que millora la capacitat de valorar el context no sols financer sinó de sostenibilitat en general de cada empresa obligada. Si per a les companyies més grans no suposarà en la majoria de casos un gran esforç complementari, per a les noves afectades a partir d'aquest exercici sí que ha comportat haver d'entrar en un nou àmbit d'informació que en alguns casos els era desconegut, si bé es comprèn que el futur de la transparència corporativa ha de tenir aquest enfocament ampli financer i no financer.

Els pilars dels estats d'informació no financera (EINF) són: medi ambient, aspectes socials, informació sobre el personal de l'empresa, drets humans i aspectes relacionats amb la lluita contra la corrupció i el suborn. Per la seva experiència, creieu que serà complex per a aquelles societats que no han elaborat mai un informe d'aquestes característiques?

El grau de complexitat de realitzar un informe EINF ve donat per la voluntat d'aportar qualitat a la informació, i especialment si l'empresa pren consciència de la conveniència d'abordar proactivament la gestió de la responsabilitat social, per exemple codificant certes polítiques sobre les quals la norma pregunta. En un primer exercici, el compliment sol ser força formal, limitant-se a donar resposta a les obligacions, si bé apreciem que no són poques les empreses que es mostren disposades a preparar el següent informe amb la tranquil·litat d'haver començat a desenvolupar un cert enfocament d'RSC.

Considera que amb els EINF s'aporta un grau suficient de transparència o encara es podria anar més enllà?

Els EINF donen resposta a una demanda normativa sobre unes matèries determinades, que no necessàriament recullen els aspectes que puguin ser més materials per a l'empresa informant. El pas que hauria de fer tota empresa que pretengui mostrar transparència tal com s'entén aquesta des d'un compromís de responsabilitat davant la societat -i no només davant la llei- seria elaborar i publicar una memòria segons estàndards basada en la identificació correcta dels matèries que li siguin rellevants segons els grups d'interès.

Aquesta entrevista forma part del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.

 


Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas. Opinión de Josep Maria Canyelles, Marga de Rosselló, Noèlia Acosta, Patricia Reverter, Antoni Gómez y Marcos González

Corresponsables ha publicado el Dossier ‘Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas’ que analiza la nueva obligación de reportar desde el punto de vista de los auditores y otros asesores empresariales que han acompañado a sus clientes en esta nueva travesía hacia una transparencia y rendición de cuentas total de la mano del Colegio de Censores Jurados de Cuentas de Catalunya.

Josep Maria Canyelles, socio-consultor de Vector5, es uno de los expertos que aporta su opinión:

“Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias concretas”


13-04-2022

Corresponsables (@Corresponsables)

 
 
El reporte de información no financiera supone un nuevo paso en favor de la transparencia. Además, desde este año, también deberá ser presentado por empresas con más de 250 trabajadores. ¿Cómo han acogido las empresas esta nueva responsabilidad?

Las empresas comprenden que se trata de una obligación conveniente ya que mejora la capacidad de valorar el contexto no solo financiero sino de sostenibilidad en general de cada empresa obligada. Si para las compañías de mayor dimensión no supuso en la mayoría de casos un gran esfuerzo complementario, para las nuevas afectadas a partir de este ejercicio sí que ha comportado tener que entrar en un nuevo ámbito de información que en algunos casos les era desconocido, si bien se comprende que el futuro de la transparencia corporativa debe tener este enfoque amplio financiero y no-financiero.

Los pilares de los Estado de Información No Financiera (EINF) son: medio ambiente, aspectos sociales, información sobre el personal de la empresa, derechos humanos y aspectos relacionados con la lucha contra la corrupción y el soborno. Por su experiencia, ¿cree que será complejo para aquellas sociedades que no han elaborado nunca un informe de estas características?

El grado de complejidad de realizar un informe EINF viene dado por la voluntad de aportar calidad a la información, y especialmente si la empresa toma conciencia de la conveniencia de abordar proactivamente la gestión de la responsabilidad social, por ejemplo codificando ciertas políticas sobre las que la norma pregunta. En un primer ejercicio, el cumplimiento suele ser bastante formal, limitándose a dar respuesta a las obligaciones, si bien apreciamos que no son pocas las empresas que se muestran dispuestas a preparar el siguiente informe con la tranquilidad de haber empezado a desarrollar un cierto enfoque de RSC.

¿Considera que con los EINF se aporta un grado suficiente de transparencia o se podría ir todavía más allá?

Los EINF dan respuesta a una demanda normativa sobre unas materias determinadas, las cuales no necesariamente recogen los aspectos que puedan ser más materiales para la empresa informante. El paso que toda empresa que pretenda mostrar transparencia tal como se entiende esta desde un compromiso de responsabilidad ante la sociedad -y no sólo ante la ley- debería elaborar y publicar una memoria según estándares basada en la correcta identificación de las materias que le sean relevantes según sus grupos de interés.

Esta entrevista forma parte del Dosier Corresponsables: Informes de sostenibilidad, transparencia y rendición de cuentas.