27.12.18

[MICROVÍDEO] Ètica: avui parlo de l'origen del mot ètica, el valor fonamental de la responsabilitat social #RSE #RSC #ODS #motsresponsables

Avui parlo del valor central de la responsabilitat social, l'ètica. En el vídeo breu (3'52'') faig una reflexió sobre l'ètica a partir del seu origen etimològic.

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides formen part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (“Transformar el nostre món”), que conté 17 objectius i 169 metes i serveix com a pla d’acció perquè la comunitat internacional i els governs nacionals promoguin la prosperitat i el benestar comú en aquests 15 anys. Els ODS impliquen tots els actors: públics, privats, socials i també a cada persona. Calen compromisos però finalment el que cal és un comportament més basat en l'etica.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.

25.12.18

La Llista Robinson quadruplica les seves altes i ja inclou 1,2 milions de telèfons

El nombre d’altes en la Llista Robinson de persones excloses de publicitat comercial no desitjada s’ha quadruplicat gairebé aquest any respecte a 2017 fins a situar el total d’inscrits en 770.000 després de disparar-se les xifres amb l’entrada en vigor al maig del reglament europeu de protecció de dades.

L'augment d'inscrits en aquesta llista hauria de fer reflexionar les empreses que abusen de la invasió de la intimitat de les persones i famílies fent trucades telefòniques no desitjades ni autoritzades ja sigui durant l'horari laboral o bé durant les responsabilitats familiars.

Els nous inscrits en aquest fitxer d’exclusió publicitària gestionat per l’Associació Espanyola de l’Economia Digital o Adigital amb el vistiplau de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) han passat des 58.386 persones el 2017 fins a 227.499 en el que va d’any.

Des de l’entrada en vigor el 25 de maig del reglament europeu de protecció de dades que imposa a les empreses requisits més severs per garantir la intimitat ciutadana, la xifra de nous inscrits a la Llista Robinson per ser exclosos de publicitat comercial d’empreses amb les quals no té relació contractual s’ha disparat fins a arribar als 185.000 en aquests una mica més de sis mesos, davant de les 40.000 altes en el mateix període de l’any passat.

Una llista Robinson és un tipus de llista d'exclusió on la gent que hi forma part han expressat voluntàriament que volen deixar de rebre publicitat. Aquesta publicitat pot ser per correu electrònic, correu postal, telèfon o fax. En cada cas, les dades de contacte s'emmagatzemaran en una llista negra. Tot i que precisament l'objectiu és deixar de rebre publicitat indesitjada o correu brossa, algunes fonts asseguren que en algunes circumstàncies pot fins i tot afavorir-la, com ara nivell electrònic.


S'anomena llista Robinson en referència al protagonista de la novel·la Robinson Crusoe. El fet que el principal personatge de l'obra estigui aïllat de la civilització després de naufragar en una illa deserta serveix d'inspiració per donar nom a una llista d'exclusió que filtra tot allò que arriba de l'exterior.

20.12.18

Responsabilitat Global us desitja Bon Nadal i un 2019 joiós i sostenible



Foto: Josep Maria Canyelles. Pedres de molsa (19 d'agost 2016). Inverness (Escòcia)

Recull de Nadales:

Oferta laboral: direcció de negoci

Convocatòria de 3 llocs de treball - TSR SCCL


· TSR Territori Socialment Responsable SCCL s’ha creat recentment per desenvolupar una iniciativa innovadora sota la missió “Viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes. Fem dels edificis un actor de canvi de les ciutats” per mitjà d’un conjunt de projectes relacionats.


· El focus està centrat en un projecte molt innovador, de foment de territoris socialment responsables a partir de la implicació de les persones / famílies: Edificis Positius és una iniciativa per millorar el món i fomentar el bé comú a partir d'iniciatives locals centrades en les escales de veïns. Edificis Positius pretén contribuir a crear un entorn de consciència positiva al voltant dels edificis residencials, abordant activament el repte que suposa la convivència en un marc de propietat horitzontal i creant les condicions perquè els edificis i les comunitats de veïns i propietaris siguin part de la solució en els reptes socials, ambientals i econòmics que afronta la societat.

· Actualment té un equip motor integrat per tres persones (dues sòcies i un col·laborador). De manera immediata contractarà tres persones: direcció àrea comercial, comunicació interna (elaboració de continguts i dinamització de grups), i comunicació externa, i altres en els propers mesos.


Direcció de negoci

Descripció de lloc de treball
·      Direcció de l’àrea de negoci i coordinació de l’oficina tècnica: té la principal responsabilitat en l'àrea de negoci per garantir la viabilitat de la iniciativa. Treballarà en equip i amb acompanyament expert en cada responsabilitat. Cal visió de negoci per assegurar el desplegament del model de negoci amb prestació de serveis a partir de persones consultores i d'una xarxa d'empreses especialitzades.

Funcions del lloc de treball
·      Planificació estratègica del conjunt del projecte, garantint la viabilitat econòmica, treballant en equip i amb supervisió experta.
·      Pla de màrqueting i estructuració i lideratge d’una xarxa d’intercooperació amb empreses d’economia social i altres empreses amb criteris de responsabilitat social per a la generació de sinergies, prestació de serveis a les comunitats de propietat/veïnatge i l’estructuració d’un model de negoci en aliances.
·      Captació de fons privats i públics, amb equip sota la seva direcció.
·      Possibilitat de cerca i participació en projectes europeus o internacionals.

Requisits mínims
·      Experiència de 5 anys en gestió de projectes.
·      Domini oral i escrit de català i castellà.
·      Domini de les eines ofimàtiques a nivell d’usuari.

Competències bàsiques
·      eBusiness
·      Gestió de projectes, capacitat d’organització, control administratiu-financer.
·      Visió de mercat, orientació màrqueting i a resultats.
·      Negociació i articulació d’acords comercials i multilaterals.
·      Treball en equip, amb models participatius horitzontals.
·      Polivalència, proactivitat, empatia, habilitats interpersonals.
·      Principis de responsabilitat social i capacitat de direcció per valors.
·      Habilitats comunicatives i de redacció d’informes i projectes.

També es valorarà
·      Formació superior en àrees afins (gestió empresa, ADE, comunicació, enginyeria...).
·      Coneixement sector habitatge i administració de finques.
·      Coneixement sector economia social.
·      Coneixement model de responsabilitat social.
·      Bon nivell d’anglès o francès.
·      Entusiasme per la innovació social.

S’ofereix
·      Contracte laboral a jornada completa.
·      Lloc de treball a Barcelona (Esquerra de l’Eixample).
·      Horaris flexibles segons les necessitats de les accions.
·      Data d'incorporació: 1 de febrer.
·      Salari: 20.986 +30% segons objectius. (2019: posada en marxa)

Les persones interessades en ocupar aquest lloc de treball han d’enviar un Currículum Vitae i una carta de motivació a jmcanyelles@collaboratio.net, indicant en l’assumpte del missatge la referència OT/001 (termini: 10 de gener de 2019).

Oferta laboral: comunicació externa

Convocatòria de 3 llocs de treball - TSR SCCL

· TSR Territori Socialment Responsable SCCL s’ha creat recentment per desenvolupar una iniciativa innovadora sota la missió “Viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes. Fem dels edificis un actor de canvi de les ciutats” per mitjà d’un conjunt de projectes relacionats.


· El focus està centrat en un projecte molt innovador, de foment de territoris socialment responsables a partir de la implicació de les persones / famílies: Edificis Positius és una iniciativa per millorar el món i fomentar el bé comú a partir d'iniciatives locals centrades en les escales de veïns. Edificis Positius pretén contribuir a crear un entorn de consciència positiva al voltant dels edificis residencials, abordant activament el repte que suposa la convivència en un marc de propietat horitzontal i creant les condicions perquè els edificis i les comunitats de veïns i propietaris siguin part de la solució en els reptes socials, ambientals i econòmics que afronta la societat.

· Actualment té un equip motor integrat per tres persones (dues sòcies i un col·laborador). De manera immediata contractarà tres persones: direcció àrea comercial, comunicació interna (elaboració de continguts i dinamització de grups), i comunicació externa, i altres en els propers mesos.

Comunicació externa

Descripció de lloc de treball
·      Persona tècnica en l’àrea de comunicació externa, col·laborant intensament amb una altra persona de comunicació interna, l’equip motor i la resta de l’equip del projecte. Té la principal responsabilitat en l'àrea de comunicació externa amb el repte d’aconseguir donar rellevància social a la iniciativa.

Funcions del lloc de treball
·      Elaborar i executar el pla de comunicació treballant en equip i fent ús de tots els canals possibles, xarxes socials, mitjans convencionals, i xarxes organitzacionals.
·      Dissenyar i portar a terme campanyes específiques, amb possible implicació en la captació de finançament.

Requisits mínims
·      Experiència de 3 anys en comunicació, relacions públiques o institucionals.
·      Domini oral i escrit de català i castellà.
·      Domini de les eines ofimàtiques a nivell d’usuari.

Competències bàsiques
·      Gestió de projectes, capacitat d’organització.
·      Màrqueting social i orientació a resultats.
·      Negociació i articulació d’acords multilaterals.
·      Treball en equip, amb models participatius horitzontals.
·      Polivalència, proactivitat, empatia, habilitats interpersonals.
·      Principis de responsabilitat social i capacitat de direcció per valors.
·      Habilitats comunicatives.

També es valorarà
·      Formació superior en àrees afins (periodisme, comunicació audiovisual, publicitat, humanitats...).
·      Coneixement sector habitatge i administració de finques.
·      Coneixement sector economia social.
·      Coneixement model de responsabilitat social.
·      Bon nivell d’anglès o francès.
·      Entusiasme per la innovació social.

S’ofereix
·      Contracte laboral a jornada completa.
·      Lloc de treball a Barcelona (Esquerra de l’Eixample).
·      Horaris flexibles segons les necessitats de les accions.
·      Data d'incorporació: 1 de febrer
·      Salari: 20.300 +30% segons objectius. (2019: posada en marxa)

Les persones interessades a ocupar aquest lloc de treball han d’enviar un Currículum Vitae i una carta de motivació a jmcanyelles@collaboratio.net, indicant en l’assumpte del missatge la referència OT/002 (termini: 10 de gener de 2019).

Oferta laboral: comunicació interna (elaboració continguts i dinamització grups)

Convocatòria de 3 llocs de treball - TSR SCCL




· TSR Territori Socialment Responsable SCCL s’ha creat recentment per desenvolupar una iniciativa innovadora sota la missió “Viure positivament l'experiència de ser veïns i veïnes. Fem dels edificis un actor de canvi de les ciutats” per mitjà d’un conjunt de projectes relacionats.

· El focus està centrat en un projecte molt innovador, de foment de territoris socialment responsables a partir de la implicació de les persones / famílies: Edificis Positius és una iniciativa per millorar el món i fomentar el bé comú a partir d'iniciatives locals centrades en les escales de veïns. Edificis Positius pretén contribuir a crear un entorn de consciència positiva al voltant dels edificis residencials, abordant activament el repte que suposa la convivència en un marc de propietat horitzontal i creant les condicions perquè els edificis i les comunitats de veïns i propietaris siguin part de la solució en els reptes socials, ambientals i econòmics que afronta la societat.

· Actualment té un equip motor integrat per tres persones (dues sòcies i un col·laborador). De manera immediata contractarà tres persones: direcció àrea comercial, comunicació interna (elaboració de continguts i dinamització de grups), i comunicació externa, i altres en els propers mesos.

Comunicació interna

Descripció de lloc de treball
·      Persona tècnica en l’àrea de comunicació interna, col·laborant intensament amb una altra persona de comunicació externa, l’equip motor i la resta de l’equip del projecte. Té la principal responsabilitat en l'àrea d’elaboració de continguts, dinamització de voluntariat (bon veïnatge) amb mitjans telemàtics i tallers, amb el repte d’aconseguir la implicació activa de persones i comunitats de propietaris.

Funcions del lloc de treball
·      Elaborar i executar el pla de comunicació interna, treballant en equip.
·      Elaboració de continguts i materials per a les persones participants, amb manteniment en suport web i ús de xarxes socials i altres canals.
·      Preparació i execució de tallers i dinamització de les persones participants.

Requisits mínims
·      Experiència de 3 anys en comunicació o elaboració de continguts.
·      Domini oral i escrit de català i castellà.
·      Domini de les eines ofimàtiques a nivell d’usuari.

Competències bàsiques
·      Gestió de projectes, capacitat d’organització.
·      Orientació a resultats.
·      Elaboració de continguts i gestió en format web.
·      Dinamització de grups de voluntariat i dinamització de tallers.
·      Treball en equip, amb models participatius horitzontals.
·      Polivalència, proactivitat, empatia, habilitats interpersonals.
·      Principis de responsabilitat social i capacitat de direcció per valors.
·      Habilitats comunicatives.

També es valorarà
·      Formació superior en àrees afins (periodisme, comunicació audiovisual, publicitat, humanitats...).
·      Coneixement sector habitatge i administració de finques;
·      Coneixement sector economia social.
·      Coneixement model de responsabilitat social.
·      Bon nivell d’anglès o francès.
·      Entusiasme per la innovació social.

S’ofereix
·      Contracte laboral a jornada completa.
·      Lloc de treball a Barcelona (Esquerra de l’Eixample).
·      Horaris flexibles segons les necessitats de les accions.
·      Data d'incorporació: 1 de febrer
·      Salari: 20.300 +30% segons objectius. (2019: posada en marxa)

Les persones interessades a ocupar aquest lloc de treball han d’enviar un Currículum Vitae i una carta de motivació a jmcanyelles@collaboratio.net, indicant en l’assumpte del missatge la referència OT/003 (termini: 10 de gener de 2019).

16.12.18

[MICROVÍDEO] En suport de La Marató: etimologia i onomatopeia... en dos minuts, coses que no havíeu pensat mai #motsresponsables #ODS3 @la_marato

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 de Nacions Unides parla de salut i benestar i pretén garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.


En el vídeo breu (2'50''), aprofitant que avui és el dia de la Marató de TV3, faig una reflexió sobre aquest mot a partir del seu origen etimològic i i onomatopeic.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.



14.12.18

S'han lliurat els Premis de Responsabilitat Social de la Federació Catalana de Voluntariat Social


  • SOM Fundació, l’Associació Nou Horitzó i Ressò – Associació de Musicoteràpia, guanyadors del Premi Lluís Martí al Valor Social
  • La 4a edició del Premi ha reconegut projectes amb bones pràctiques en matèria d’RS on el voluntariat hi té un paper clau
  • Josep Maria Canyelles ha participat en el Jurat del Premis

DSC_3988
Aquest divendres 14 de desembre, en el marc de la celebració del Dia Internacional del Voluntariat a Barcelona, s’ha dut a terme el lliurament dels premis de la 4a edició del Premi Lluís Martí al Valor Social a SOM Fundació, l’Associació Nou Horitzó i a Ressò – Associació de Musicoteràpia.
Premis.

En aquesta nova edició, on han participat gairebé una trentena d’entitats amb els seus projectes, s’han reconegut bones pràctiques en matèria de Responsabilitat Social (RS) que ja estiguessin implementant les mateixes entitats, així com per entitats en col·laboració amb alguna empresa, i on el voluntariat hi té un paper clau.

DSC_3940El premi a la millor pràctica d’RS amb el voluntariat com agent protagonista, finançat per la Fundació Bancària Obra Social La Caixa i dotat amb 4.000 euros, ha sigut per SOM Fundació i el seu projecte “Jo també puc fer voluntariat (#JoTbPuc)”. És un programa de voluntariat inclusiu que pretén incentivar la participació activa de les persones amb discapacitat intel·lectual donant-li suport en el seu entorn comunitari més proper a través del voluntariat.

DSC_3915Pel que fa al premi a la construcció de la millor comunitat local socialment responsable de l’àrea metropolitana de Barcelona, finançat per Aigües de Barcelona i dotat amb 1.500 euros, s’ha concedit a l’Associació Nou Horitzó amb el projecte “Les àvies i els avis escriuen contes i els infants els dibuixen”. Aquest parteix de la iniciativa de promoure les relacions entre dues generacions aparentment allunyades. Així, s’anima a persones majors de 55 anys a escriure un conte que serà il·lustrat per infància d’entre 6 i 12 anys. El resultat final és l’edició d’un llibre que rep cada participant.

Finalment, l’accèssit, premiat amb una compra gratuïta a El Mercat Social per valor de 300 euros, se l’ha endut Ressò – Associació de Musicoteràpia pel “Programa de Música a l’Hospital”. En aquest projecte, músics voluntaris professionals ofereixen concerts als hospitals, dirigits a les persones hospitalitzades. El programa es basa en el poder transformador de la música.
Jurat

El jurat d’aquesta última edició està format per sis representants experts d’empresa i responsabilitat social, del tercer sector i de voluntariat:
  • Jordi Balot, president de la FCVS; 
  • Albert Francolí, membre de l’equip de la Fundació Servei Solidari; 
  • Miquel Àngel Fusté, enginyer industrial jubilat; 
  • Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions i coordinador de Respon.cat; 
  • Maria Salamero, Directora d’Estratègia de Sostenibilitat i Comunicació d’Aigües de Barcelona; i 
  • Marta Gil, responsable a l’Associació de Voluntaris de “La Caixa”.

[ACTE] Presentació de l'Informe de l'Index de Desenvolupament Humà 2018

L’Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE) organitza, amb el suport de l’Oficina de Cooperació al desenvolupament de la Diputació de Barcelona, la presentació de l’Actualització 2018 dels Índexs de Desenvolupament Humà del PNUD. Aquesta publicació estadística presenta una sinopsi de les condicions actuals de diferents dimensions del desenvolupament humà i les tendències pronosticades a llarg termini.

Lloc: Sala de Plens Costat Públic. Can Serra (Rambla Catalunya 126, Barcelona)
Data: 18 de desembre de 2018, 18.30h
Ponent: Anna Ortubia, Communication specialist of the Human Development Report, United Nations Development Programme ( PNUD), New York Office.

Amb el suport de:




10.12.18

[MICROVÍDEO] Diversidad: hoy hablo del origen de la diversidad funcional #palabrasresponsables #motsresponsables #ODS

El Objetivo de Desarrollo Sostenible (ODS) 10 de Naciones Unidas pretende reducir la desigualdad dentro de y entre los países.

Los ODS de Naciones Unidas forman parte de la Agenda 2030 para el Desarrollo Sostenible ("Transformar nuestro mundo"), que contiene 17 objetivos y 169 metas y sirve como plan de acción para que la comunidad internacional y los gobiernos nacionales promuevan la prosperidad y el bienestar común en estos 15 años.

En el vídeo breve (4'00'') hago una reflexión sobre la diversidad a partir de su origen etimológico. Y lo dedico al recientemente desaparecido Javier Romañach (https://es.wikipedia.org/wiki/Javier_Romañach_Cabrero), humanista e inventor, quien quedó tetraplégico a los 28 años y fue un gran activista social desde organizaciones como el Foro de Vida Independiente y Divertad, y compañero del grupo IP donde Andreu Veà nos puso en contacto.

Serie [palabras responsables]

6.12.18

Les grans empreses hauran de publicar informació no financera i de diversitat

La modificació legislativa suposa la transposició de la Directiva 2014/95/UE del Parlament Europeu i del Consell per la qual es modifica la 2013/34/UE pel que fa a divulgació d'informació no financera per part de les empreses grans amb l'objectiu d'identificar riscos, millorar la sostenibilitat i augmentar la confiança dels inversors, els consumidors i la societat en general.

Amb la nova obligació, s'amplia el contingut exigit en l'informe anual de govern corporatiu que han de publicar les societats anònimes cotitzades, en nom de millorar la transparència i facilitant la comprensió de l'organització empresarial i dels negocis.

Una de les conseqüències és que a partir d'ara les empreses afectades hauran de divulgar les polítiques de diversitat de competències i punts de vista que s'apliquin al seu òrgan d'administració respecte a qüestions com l'edat, el sexe, la discapacitat o la formació i experiència professional. Dins de la informació no financera, les empreses hauran d'incloure almenys aquestes matèries
  • Ambiental: contaminació, economia circular i prevenció i gestió de residus, ús sostenible dels recursos, canvi climàtic, protecció de la biodiversitat.
  • Social/laboral: en relació a l'ocupació s'exigirà el nombre total i distribució d'empleats per sexe, edat, país i qualificació professional, el nombre i distribució per modalitats de contractes de treball, la mitjana de contractes indefinits, temporals ja temps parcial, el nombre d'acomiadaments, les remuneracions mitjanes, etc. També altres relatives a l'organització del treball, la salut i seguretat en el treball i les relacions socials, la formació, accessibilitat o igualtat de tracte i d'oportunitats entre homes i dones. 
  • Drets humans: informació sobre l'aplicació dels procediments de diligència en aquesta matèria, la prevenció de riscos en la seva vulneració i, si escau, mesures per mitigar i reparar els abusos comesos. 
  • Lluita contra la corrupció i el suborn: mesures per prevenir-lo, lluitar contra el blanqueig de capitals i aportacions a fundacions i entitats sense ànim de lucre.
  • Societat: compromisos de l'empresa amb el desenvolupament sostenible; subcontractació i proveïdors; consumidors, amb mesures per a la salut i seguretat dels mateixos, i la informació fiscal, amb els beneficis obtinguts país per país, els impostos sobre beneficis pagats i les subvencions públiques rebudes.
Per facilitar aquesta informació, les empreses hauran de basar-se en marcs nacionals, marcs de la Unió Europea, o marcs internacional:
  • Sistema de Gestió i Auditoria Mediambiental (EMAS), 
  • Pacte Mundial de les Nacionals Unides, 
  • Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, 
  • Acord de París sobre canvi climàtic, 
  • Principis Rectors sobre les empreses i drets humans que posen en pràctica el marc de les Nacions Unides per protegir, respectar i remeiar 
  • Línies Directrius de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE ) per a empreses multinacionals, 
  • Norma ISO 26000,
  • Norma SA 8000,
  • Declaració tripartida de principis sobre les empreses multinacionals,
  • Política social de l'Organització Internacional del Treball, 
  • Iniciativa Mundial de presentació d'Informes de Sostenibilitat de GRI, 
  • Altres marcs internacionals reconeguts.
D'altra banda, aquesta reforma afecta les societats anònimes, a les de responsabilitat limitada i a les comanditàries per accions que, de forma simultània, tinguin la condició d'entitats d'interès públic. Les societats d'interès públic que formulin comptes consolidats també estiguin incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta norma sempre que el grup es qualifiqui com gran. En tots dos casos el nombre mitjà de treballadors serà superior a 500. Les petites i mitjanes empreses estan exemptes de l'obligació d'incloure una declaració no financera, així com de requisits addicionals vinculats a aquesta obligació.

2.12.18

L’MPM2017 torna a qualificar de mitjà el nivell de risc per al pluralisme a Espanya

L’any 2017, el Media Pluralism Monitor (MPM), que elabora al Centre for Media Pluralism and Media Freedom (CEMPF) i finança la Unió Europea, ha qualificat com a mitjà el nivell de risc a Espanya per al pluralisme als mitjans.

L’MPM és un estudi que analitza quatre àrees concretes (protecció bàsica, independència del poder polític, pluralitat de mercats i inclusió social) en la situació dels mitjans en els vint estats de la Unió Europea, a més de a Montenegro i Turquia. Cadascuna de les àrees esmentades s’estudien en funció de diversos indicadors.





En el cas d’Espanya, els responsables de l’estudi a Espanya (els professors Pere Masip, Carlos Ruiz, Jaume Suau i Ángel García Castillejo, de la Facultat de Comunicació Blanquerna (Universitat Ramon Llull, de Barcelona) estimen que el nivell de risc és mitjà i es produeix en el context d’un país que s’ha dotat d’una legislació progressista i ha desenvolupat un marc legal integral per assegurar el pluralisme dels mitjans, però la implementació és sovint feble i inefectiva.






Del total de vint indicadors repartits entre les quatre àrees només en dos el nivell de risc és alt: en el de competència crossmedia, on s’assoleix un 75%, i en el d’accés a les minories (63%). Segons la metodologia del MPM es considera alt el nivell de risc a partir del 65%, i a Espanya s’apropen a aquest llindar, sense sobrepassar, cinc indicadors: accés als mitjans de les dones (64%); autonomia editorial (63%); protecció del dret a la informació (56%); abast dels mitjans convencionals i accés a internet (56%); i concentració horitzontal a la propietat de mitjans (54%).

Perspectiva

Les dades corresponents a l’MPM2017 mostren un empitjorament de la situació del pluralisme de mitjans a l’Estat espanyol si es comparen amb els obtinguts en el mateix estudi en 2016. Dels vint indicadors ha augmentat el risc en deu; i han millorat o s’han mantingut sense canvis cinc, respectivament.


Font: Per Luis Palacio Llanos / Digimedios

El capítol dedicat a Espanya inclou entre les seves principals àrees de risc el tractament de la situació política de Catalunya:

Within the context of the pro-independence movement in Catalonia, several organisations such as The Platform in Defence of the Freedom of Information have also reported that the police have entered media newsrooms, identified journalists or prohibited political events, as well as closing down more than 140 websites, including those of civil organisations and the pro-independence parties. There have been reports that major telecom operators have been asked to monitor and block traffic to political websites and, following a court order, the police have raided the offices of the .CAT registry in Barcelona, checking computers and arresting the staff. According to some media some of these
actions have been carried out without a court order.

1.12.18

[VÍDEO] Números i economia #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen dels números i l'economia

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 8 de Nacions Unides parla d'economia i pretén fomentar el creixement econòmic i l’ocupació inclusius i sostenibles, i el treball decent per a tothom.
En el vídeo breu (2'24'') faig una reflexió sobre els números i sobre l'economia a partir del seu origen etimològic. Sèrie [mots responsables]


Una eina del Financial Times adverteix si els articles citen massa homes


El Financial Times adverteix automàticament als seus periodistes si els seus articles citen massa homes en un intent de forçar els escriptors a buscar dones expertes per incloure-les en les seves peces.

L’editora va trobar que només el 21% de les persones que es citen al FT són dones, cosa que ha provocat el desenvolupament d’un bot que utilitza pronoms i anàlisi de noms per determinar si una font és masculina o femenina. Els editors de la secció seran avisats si no fan prou per mostrar a les dones en les seves històries.

La iniciativa, que abasta moltes indústries dominades pels homes, està interessada a atreure més lectores amb la seva recerca que suggereix que es desprén d’articles que depenen en gran mesura de les cites dels homes. S’ha advertit al personal de FT que, en el futur, l’anàlisi textual automàtic podria advertir els periodistes del diari sobre la manca de veus femenines en un article en el mateix moment de mecanografiar-lo.

Un estudi del mateix diari assegura que les imatges de dones que il·lustren articles demostra que “les dones tenen més probabilitats que els homes de fer clic a una foto d’una dona i amb menys probabilitat que els homes de fer clic a una foto que contingui només homes”. L’estudi també afirma que la proporció d’escriptors d’opinió femenina al diari ha augmentat del 20% al 30% entre març i agost. (Font: The Guardian)

Josep Maria Canyelles participa en el procés per desenvolupar indicadors dels ODS a nivell municipal

Des de l’aprovació i ratificació de l’Agenda 2030, l’any 2015, hi ha hagut un interès creixent entre algunes administracions catalanes per anar incorporant els 17 ODS com a guies en el disseny de les polítiques i estratègies a desenvolupar, així com per adaptar la bateria d’indicadors proposats a les necessitats pròpies d’informació/avaluació i als recursos disponibles.

No obstant, en l’aspecte dels indicadors la tasca no és fàcil. És necessari fer un treball metodològic previ de construcció d’indicadors que corresponguin a aquelles polítiques que es desenvolupen als municipis en coherència amb els ODS i que millor mesurin el seu compliment. Però alhora aquests indicadors s’han d’adaptar, en la mesura del possible, als recursos disponibles en fonts estadístiques i sistemes d’informació d’escala local.

Vista la necessitat, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona desenvolupa un projecte per disposar d’una bateria adequada d’indicadors locals de compliment dels ODS. El plantejament bàsic, conforme amb l’essència que proposen els objectius, és construir-la amb la participació d’entitats i institucions especialitzades de tota la quàdruple hèlix, i arribar a difondre-la entre tots els municipis i entitats. El PEMB, en la seva funció de desenvolupar projectes sobre la base de la concertació amb entitats i institucions diverses, proposa la creació d’un grup amb persones expertes en les principals matèries que tracten els 17 ODS i en el treball amb indicadors d’avaluació i sistemes d’informació.

Per iniciar el procés, s'ha fet una dinàmica de discursos d'ascensor (elevator pitch) on he pogut sintetitzar amb un minut i mig com estic impulsant els ODS des de diferents àmbits:
  • Fomentant els ODS des de Respon.cat amb espais de trobada, vinculació de moltes activitats, Premis Respon.cat, RSE.Pime i altres.
  • Desenvolupant el programa Focus de l'RSE a Catalunya, inicialment desenvolupat des de Vector5 i posteriorment cedit a Respon.cat
  • Des de la cooperativa d'iniciativa social Vector5, que potser és la primera empresa del món que té els ODS i l'Agenda 2030 dins els Estatuts, i que treballa per ajudar les empreses i organitzacions a incorporar-los, així com des dels programes públics que coordinem i des de la consultoria empresarial i accions formatives sobre RSE.
  • Desenvolupant el concepte de Territori Socialment Responsable des del 2005 i actualment vinculant-lo amb els ODS i l'Agenda Urbana, i també des de TSR Territori Socialment Responsable SCCL. 
  • Des de Responsabilitat Global, amb la docència en universitats, les conferències i reflexions, i també amb els microvídeos sobre etimologia de paraules relacionades amb els ODS [mots responsables].

30.11.18

He fet aportacions de mots catalans a Eunoia: el web de les paraules que no tenen traducció en altres idiomes @llenguacatalana

Eunoia és una paraula d’origen grec que significa “pensament bell”, encara que a partir d’ara també la relacionarem amb una pàgina web que té com a objectiu recopilar paraules que no tenen traducció en altres idiomes. Eunoia.world és una plataforma creada per Steph Smith, una jove desenvolupadora canadenca. El seu disseny és molt net i funcional, pensat perquè les paraules tinguin tot el protagonisme.

A la part superior trobarem un cercador en el qual poder buscar per paraula, idioma o etiqueta. De moment, els idiomes amb més paraules “intraduïbles” són l’alemany, japonès i castellà. El seu funcionament és molt senzill. Podem, per exemple, posar “french” i apareixeran totes les paraules en francès que no te- nen traducció a altres idiomes. Un dels punts més importants de Eunoia és que podem reproduir un àudio per saber com sona. A la columna del mig apareix una explicació (en anglès) que ens diu què vol dir aquest terme. També podem buscar una determinada paraula, com per exemple pot ser “saudade” en portuguès. El millor de tot és que podem ajudar a que aquesta plataforma segueixi creixent, i en la part superior dreta trobarem un botó per “suggerir” noves paraules. Simplement haurem d’introduir la paraula, la seva definició, l’idioma i una etiqueta. Un cop l’haguem enviat s’encarregaran de revisar-la, i quan ho hagin fet ja apareixerà en Eunoia. Tant de bo aquesta web segueixi creixent i algun dia hi hagi una versió en català. (Font: Genbeta)

Per la meva part, ja hi he introduït alguns mots en català, en espera que siguin aprovats. Per una banda els típics seny i rauxa, i per altra banda dos mots molt interessants, un dels quals no està recollit al diccionari.

seny: ponderació mental / common sense, is a form of ancestral Catalan wisdom or sensibleness. It involves well-pondered perception of situations, level-headedness, awareness, integrity, and right action. More specifically, a National Geographic anthropologist defined seny as "a kind of refined good sense and self-realization." (source)

rauxa: determinació sobtada, pensada capriciosa / sudden determination or action.

celístia: claror dels estels / brightness from the stars
Fa cent cinquanta anys l’escriptor i polític Víctor Balaguer demanava que aquest catalanisme fos inclòs al diccionari castellà, tota vegada que no té traducció a aquesta llengua i no hi ha manera de substituir-lo. Deia Josep Carner a “Com el Vallès no hi ha res”:
“Els cims de la rodalia
es veuen amorosits
d’una calitja, de dia,
d’una celístia, de nits” 

bixomets: vergonya aliena / shame on behalf of others (not in dictionary; used by reknown writter Espinàs)
Josep Maria Espinàs parla d'aquesta paraula en una nota a peu de pàgina del llibre "Viatge al Pirineu de Lleida" (Barcelona 1957, pàg. 235) i diu que fou inventada per unes noies de Figueres, les germanes Viñas. Espinàs la fa servir en una ocasió en tot el llibre: “El foraster mai no ha vist una cosa tan bèstia i pensa en l’avís del programa: Espectáculo altamente moral. Sent uns irresistibles bixomets”. I en diu que ell i alguns dels seus amics l’usaven familiarment per indicar que es passa vergonya aliena, que se sent el ridícul d’una altra persona, del qual ella és inconscient. És a dir, que s’experimenta l’angúnia del ridícul sense ser-ne la causa. Finalment afegeix que creient necessari i sense equivalent en llengua catalana el mot ‘bixomets’, es permet presentar-lo a la consideració de les autoritats lingüístiques, com un producte lliure i vigorós del geni de l’idioma. “Bixomets” no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. L'origen del mot sembla inspirat en l'expressió anglesa to be shamed. Per la seva utilitat, jo la faig servir habitualment i fins i tot per escrit.

27.11.18

Les pimes també són actors del desenvolupament sostenible en el context internacional

  • La internacionalització creixent de les empreses catalanes obre espais per a gestionar una responsabilitat social centrada en models de negoci responsable
  • La relació entre empreses i ONG ha experimentat una gran evolució cultural i la filantropia és una pantalla passada davant les aliances amb sentit estratègic
  • Les pimes no han de tenir por a concebre el negoci com una oportunitat de cooperació partint de la creació simultània de valor econòmic i social



Ha tingut lloc aquest matí a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF la jornada sobre com les empreses col·laborem en el desenvolupament sostenible en el context internacional, organitzada per Respon.cat i el Consell de Cambres de Comerç, per reflexionar sobre el paper de les empreses en la Visió 2030.
Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, explica que aquesta reunió forma part de les accions que porta a terme normalment Respon.cat però que també s’inscriu en el procés participatiu per elaborar el nou pla de cooperació internacional i poder visualitzar el paper que hi tenen les empreses catalanes. El Consell de Cambres participen a la comissió governamental sobre la cooperació catalana i sempre hi ha defensat el paper del món empresarial a la cooperació. És bo que oferim aquesta visió de l’aportació que dia a dia fan moltes empreses en el context internacional, que és important que ho facin amb responsabilitat i transparència.

La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han promogut un procés participatiu per construir l’anomenada Visió 2030. Des de Respon.cat i el Consell de Cambres hem volgut aprofitar aquesta iniciativa com una oportunitat per sumar les empreses al debat i recollir també la seva opinió sobre quin paper poden tenir en l’estratègia catalana de cooperació al desenvolupament i en l’assoliment de l’Agenda 2030. De fet, en la mateixa construcció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) les Nacions Unides interpel·len no només els governs i les administracions públiques, sinó també la ciutadania, les entitats del tercer sector i el sector privat. La finalitat és generar un espai de diàleg entre actors que des del 2015 compartim una agenda comuna.

Manel Vila, dir

ector general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, agraeix que es doni resposta a les expectatives que s’han aixecat amb aquest procés. Les polítiques de cooperació des de Catalunya ja tenen molts anys, tant des del Govern com sobretot des del món municipalista. Tenim una llei catalana de cooperació des del 2001 i una Agència Catalana de Cooperació des del 2003, i es va definir que calia planificar a quatre anys vista, fet que ha facilitar fer programes més estables de cooperació amb cercant els pàrtners adequats. Ara s’acaba el Pla director vigent i cal definir el nou per al 2019-2022. Donades les circumstàncies polítiques el període de debat ha estat més just, però s’ha volgut fer una mirada més llarga posada en el 2030 incloent-hi l’Agenda global i els ODS, tot i que el Pla finalment sigui de 4 anys com marca la Llei. S’ha trencat la idea que la cooperació sols la fan les ONG i avui, amb el nom que li vulguem donar, la cooperació la fan tots els agents. Abans s’havia discutit si les universitats i els sindicats eren actors de desenvolupament, que avui ningú dubta, i ara també obrim el concepte a les empreses. Quan s’aproven els vuit Objectius del Mil·lenni, en les reflexions que hi ha a final del sXX s’aproven i s’encarrega als estats que facin tot el possible perquè al 2015 es compleixin. Quan es va fer la reflexió al 2013 i 2014, el canvi és que se n’havien de responsabilitzar tant governs com ONG, empreses i ciutadania.

Avui es tracta que puguem elaborar conclusions que puguin ser incorporades a la Visió 2030. Ja no es parla de Nord i Sud o de països en desenvolupament, tanca la idea de donant-receptor, i fins i tot promou el que seria cooperació Nord-Nord o Sud-Sud.

La contribució catalana que es fa a tercers països en matèries com sanitat, desenvolupament urbà, educació, són importants i ens podem sentir orgullosos, i la resposta quan demanem implicació sempre és positiva, per exemple quan es demanen voluntaris entre el funcionariat per anar a fer alguna acció. Una de les novetats que s’han donat aquests darrers anys és que avui dia ja no es parla de quants diners podeu posar en aquest projecte sinó si podem enviar un funcionari allà o rebre un funcionari aquí per capacitar-lo. Cert que tot són diners però és un altre enfocament. Sempre ha parlat de necessitat de tenir en compte les empreses en les accions de cooperació. Per exemple, quan va portar el Districte 12 des de l’Ajuntament de Barcelona, a Sarajevo, els va dir que totes les compres que fos possible es farien localment, però les que no fos possible trobar proveïdors locals, es faria la compra a Catalunya, i per això es van construir 2.000 apartaments que tenen tota la línia blanca produïda per l’empresa catalana Roca. Després de les presentacions de casos, Vila ha volgut convidar les empreses a fer un pas més en l’RSE en el sentit de la cooperació, i sense tenir por a obrir-se a poder crear activitats de negoci que puguin tenir impacte social. No hi ha d’haver actitud d’inseguretat per crear un plus de negoci a partir de les activitats que es porten a terme. Per exemple, aprofitant que la cooperació catalana té molta relació amb el procés de pau de Colòmbia, exguerrillers han vingut aquí per conèixer les cooperatives agrícoles per muntar-ne allà i ara igualment volen treballar el turisme de pau, cosa que pot propiciar activitat de negoci. L’articulació de l’agenda global i l’agenda local de l’RSE

Carla Cordoncillo, de Respon.cat, ha presentat els ODS explicant que apel·len a les empreses i ha explicat el projecte Focus de l’RSE a Catalunya com a manera d’articular l’agenda global i l’agenda local. Focus pretén ser una agenda dinàmica que es pugui anar actualitzant. Cordoncillo ha mostrat la correlació entre els 17 ODS globals i els 8 Focus locals.
A continuació s’ha tractat sobre el paper de les empreses en l’assoliment de l’Agenda 2030 a partir de la presentació de diverses bones pràctiques en la gestió dels ODS
Clara Rabat, responsable de comunicació de la Fundació GAES, ha explicat la seva contribució als ODS centrant-se en la cooperació internacional. La seva activitat solidària ja té més de 22 anys i està molt assentada a la companyia; inicialment era un departament dins de GAES de la mà de M. José Gassó, però actualment ja són una fundació. Internament tenen pràctiques de conciliació de la vida laboral i familiar o altres pràctiques com l’assegurança mèdica o el tiquet menjador per assegurar el millor benestar. El 1996 es va iniciar la línia de cooperació i han portat a terme 88 viatges solidaris -uns 10 per any- en col·laboració amb entitats socials, i que han servit per adaptar milers d’audiòfon. Donar un audiòfon no té sentit si no se’n fa una adaptació. Un dels projectes més interessants és el que es fa a Anantapur, amb la col·laboració de la Fundació Vicenç Ferrer, i que fa possible que gràcies als audiòfons puguin aprendre a parlar. Els metges de Sant Joan de Déu també hi van per formar els metges locals. Un altre projecte és amb col·laboració amb la Casa del Tibet, on es van fer revisions a escoles, convents, llars d’avis i al palau del Dalai-Lama.

Felisa Palacio, Tarannà Viatges amb Sentit, una agència de viatges que fa més de 25 anys que treballen des de Barcelona. Considera que els ODS han arribat en un bon moment i suposen un repte global al qual tothom s’hi ha de sumar. Fan molt èmfasi en el punts rellevants com el bon govern, els drets humans i les matèries clau. Quan van començar, van identificar els ODS que més afectaven el seu core business de les agències de viatges (8, 12, 13, 14, 15 i 17) i quatre més de compromís social actiu (1, 2, 3 i 4). Van veure que una cosa era el nivell intern de l’empresa i l’altra l’activitat internacional, com per exemple la igualtat de gènere, que és molt diferent. I per això van identificar els que afectaven internament, on inclouen l’ODS5.

En l’etapa actual estan desenvolupant fites concretes, almenys una per cada ODS. No és fàcil baixar els ODS a la realitat d’una pime. Han creat una comissió interna per treballar-ho i elaborar les fites adequades. Per exemple, pel que fa a la salut, ho han vinculat als equips intern.

Un dels enfocaments més rellevants per a Tarannà és respecte la cadena de proveïment, on han sensibilitzat les persones amb qui treballen arreu del món, fet que no és fàcil pels diferents contextos culturals i desconeixement sovint de què és la sostenibilitat. Tenen tres nos: corrupció, turisme sexual...

No és fàcil tampoc amb els clients locals, ja que la gent espera molts papers i marxandatge i ells ho eviten. Disposen d’una eina ODS al seu web per identificar quines són les matèries prioritàries per a una agència de viatges i també hi tenen una calculadora de CO2. Són membres de FAADA, no fan excursions amb animals en captivitat i estan canviant els hàbits de consum. Han fet més de 130 projectes socials en 25 anys.


David Camps, de DKV Assegurances, explica que per sector enfoquen prioritàriament l’ODS 3, de Salut. Una de les matèries que han abordat molt és la discapacitat, fet que va lligat amb la creació fa anys de la Fundació Integràlia, que és independent de la companyia. De les 9 persones inicials per a fer el centre de trucades de DKV ara ja són 476 persones arreu de l’Estat. Un altre tema relacionat és com els temes ambientals afecten la salut, i han fet estudis amb ECODES i també amb GAES, per exemple. El tema envelliment actiu també l’han estat abordant. I el quart seria la prevenció de l’obesitat infantil, que ja afecta 1 de cada 4 nens a l’estat espanyol i tenen un projecte compartit amb Ajuda en Acció en l’àmbit escolar i ara van abordant el desenvolupament comunitari.
Respecte a l’ODS 13, compensen emissions amb ECODES i tots els edificis de la companyia tenen els estàndards més alts de reducció de CO2 i d’estalvi energètic.
Pel que fa a l’ODS 17 consideren que els és molt rellevant perquè treballen amb moltes aliances perquè creuen que sols així podran generar un impacte rellevant. Fa temps que no parlen d’RSE sinó de negoci responsable per posar l’èmfasi en el fet que afecta totes les àrees de l’empresa. Per exemple, com el departament actuarial o qualsevol altre pot incorporar criteris d’RSE. La idea de fons és crear valor compartit, i voldria explicar a les empreses que això ho fan en gran mesura dialogant amb tots els grups d’interès. Per exemple, fan reunions on comparteixen tres reptes estratègics i tenen tota una jornada de cocreació perquè els puguin ajudar a millorar. És una acció que reclama generositat i que és molt productiva.
Entre les altres accions que fan relacionades amb l’ODS 17, tenen una convocatòria de subvencions on les ONGs presenten projectes i la gent vota, i han destinat més d’1M€ per a més de 160.000 beneficiaris des del 2006.. També donen suport al Giving Tuesday. 
Convoquen els Premis de Medicina i Solidaritat, amb cinc edicions ja, on hi ha hagut 1.150 candidatures, 20 projectes premiats i 185.000 euros aportats. Fa vint anys que tenen una aliança per a la cooperació internacional amb Intermón Oxfam, que va permetre entre d’altres contruir un hospital a Equador o altres campanyes com el patrocini del Trailwalker. La Fundació Integràlia impulsa un programa de cooperació al desenvolupament a partir de la transferència de coneixement, capacitant formadors i fent projectes d’inserció laboral a persones amb discapacitat a Colòmbia, Perú i l’Índia. Les microassegurances és un projecte molt interessant perquè connecta amb el negoci. Es va fer a Quito i no hi havia benefici per a la companyia, i incloïa fons d’emergències (epidèmies) i fons solidari per a famílies.
Camps ha aprofitant per fer algunes reflexions finals.  Sempre hi ha d’haver en el sector empresarial una coherència, especialment en certs sectors que tenen grans impactes. Han de mesurar l’impacte que generen, i això és el més important abans de fer cap acció social o dedicar-se a la filantropia. En el seu cas no els afecta perquè operen a l’estat espanyol però sí a altres empreses del grup.
Cada cop més l’estratègia de RSC i d’Acció Social ha d’anar alineada amb l’estratègia de negoci, tal com ha dit el director general de Cooperació. Cal superar la lògica de la filantropia, que és una pantalla superada, i cercar projectes de partenariat des de l’inici, si bé no és fàcil que sempre hi hagi permeabilitat per part de les ONG davant les empreses. Sovint la transferència de coneixement dona resposta a una de les principals mancances, capacity building. A més les empreses poden ser mobilitzadores tant de grups d’interès com de recursos econòmics o canals de comunicació, per exemple.

Xavier Carbonell, director de la Càtedra MANGO d’RSC a ESCI-UPF, aborda la responsabilitat social de les empreses en la globalització i se centra en la presentació de l'estudi "Aspectes de responsabilitat social a incorporar a les pimes davant d'un procés d'internacionalització". Aquest estudi es va fer fa tres anys per al Consell de Cambres i en pocs dies es penjarà una versió actualitzada al web. Cal tenir en compte el pes de les pimes: el 98,9% de les empreses catalanes són pimes i generen el 67,9 de la riquesa.

No tindria gaire sentit abordar aquesta RSE en el context internacional si l’empresa no està gestionant prèviament l’RSE a nivell local. D’altra banda, les pimes tenen una visibilitat menor però en la mesura que s’internacionalitzen i generen aliances, es troben que els seus impactes poden generar més rellevància pública.

La guia fa una classificació dels riscs i preveu una anàlisi específica dels riscos d’RSE i de les mesures a prendre dins de l’operativa general d’una pime davant el repte de la internacionalització.

Finalment, ha tingut lloc un col·loqui moderat per Josep Maria Canyelles, que ha aportat aquestes línies de reflexió:

Elements de context
-Creixent internacionalització de les pimes, fet que genera riscos i oportunitats pel que fa al desenvolupament sostenible
-Compromís amb els ODS, que ha de ser no sols corporatiu sinó de país
-Exigència creixent per part de consumidors i pàrtners, però poc coneixement encara dels ODS
-Exigències legals creixents (rendició de comptes en matèria de drets humans...)
-Disgregació d’actors o impulsors de l’RSE

Relació empreses-ONG
-Hi ha hagut una gran evolució cultural. La filantropia és una pantalla passada
-S’està passant d’una RSE reactiva a una RSE més estratègica
-Caldria generalitzar la gestió de l’RS de les ONG perquè comprenguessin millor què implica en una organització i millorar les oportunitats de col·laboració
-Cal evitar la simplificació maniquea. No es pot generalitzar a totes les empreses o a totes les ONG
-S’estan difuminant les fronteres entre organitzacions lucratives i no lucratives.
-L’empresa que vol fa accions de cooperació al marge dels canals oficials
-Les relacions amb ONG en el context internacional permet anticipar les relacions amb la comunitat abans de l’expansió de l’empresa

Pensem
-Els ODS i l’RSE faciliten la innovació
-Són una oportunitat de negoci. Passar del “no es pot fer” a aprofitar la sostenibilitat
-L’inductor (driver) és el negoci però suposen un valor afegit
-Convé començar pel propi negoci i anar avançant gradualment
-El repte és el consumidor final
-Altres matèries han anat apareixent com la Salut i Seguretat però l’RSE afecta l’estratègia


Ens cal / proposem
-Lideratge i experts a les pimes
-Capacitats i recursos, guies...
-Punt públic de consulta
-Espais d’intercanvi (Respon.cat...)
-Programes per a pimes (RSE.Pime...)
-Major dimensió pública, mitjans de comunicació.
-Bons d’inversió en organismes multinacionals de cooperació orientats als ODS