30.11.18

He fet aportacions de mots catalans a Eunoia: el web de les paraules que no tenen traducció en altres idiomes @llenguacatalana

Eunoia és una paraula d’origen grec que significa “pensament bell”, encara que a partir d’ara també la relacionarem amb una pàgina web que té com a objectiu recopilar paraules que no tenen traducció en altres idiomes. Eunoia.world és una plataforma creada per Steph Smith, una jove desenvolupadora canadenca. El seu disseny és molt net i funcional, pensat perquè les paraules tinguin tot el protagonisme.

A la part superior trobarem un cercador en el qual poder buscar per paraula, idioma o etiqueta. De moment, els idiomes amb més paraules “intraduïbles” són l’alemany, japonès i castellà. El seu funcionament és molt senzill. Podem, per exemple, posar “french” i apareixeran totes les paraules en francès que no te- nen traducció a altres idiomes. Un dels punts més importants de Eunoia és que podem reproduir un àudio per saber com sona. A la columna del mig apareix una explicació (en anglès) que ens diu què vol dir aquest terme. També podem buscar una determinada paraula, com per exemple pot ser “saudade” en portuguès. El millor de tot és que podem ajudar a que aquesta plataforma segueixi creixent, i en la part superior dreta trobarem un botó per “suggerir” noves paraules. Simplement haurem d’introduir la paraula, la seva definició, l’idioma i una etiqueta. Un cop l’haguem enviat s’encarregaran de revisar-la, i quan ho hagin fet ja apareixerà en Eunoia. Tant de bo aquesta web segueixi creixent i algun dia hi hagi una versió en català. (Font: Genbeta)

Per la meva part, ja hi he introduït alguns mots en català, en espera que siguin aprovats. Per una banda els típics seny i rauxa, i per altra banda dos mots molt interessants, un dels quals no està recollit al diccionari.

seny: ponderació mental / common sense, is a form of ancestral Catalan wisdom or sensibleness. It involves well-pondered perception of situations, level-headedness, awareness, integrity, and right action. More specifically, a National Geographic anthropologist defined seny as "a kind of refined good sense and self-realization." (source)

rauxa: determinació sobtada, pensada capriciosa / sudden determination or action.

celístia: claror dels estels / brightness from the stars
Fa cent cinquanta anys l’escriptor i polític Víctor Balaguer demanava que aquest catalanisme fos inclòs al diccionari castellà, tota vegada que no té traducció a aquesta llengua i no hi ha manera de substituir-lo. Deia Josep Carner a “Com el Vallès no hi ha res”:
“Els cims de la rodalia
es veuen amorosits
d’una calitja, de dia,
d’una celístia, de nits” 

bixomets: vergonya aliena / shame on behalf of others (not in dictionary; used by reknown writter Espinàs)
Josep Maria Espinàs parla d'aquesta paraula en una nota a peu de pàgina del llibre "Viatge al Pirineu de Lleida" (Barcelona 1957, pàg. 235) i diu que fou inventada per unes noies de Figueres, les germanes Viñas. Espinàs la fa servir en una ocasió en tot el llibre: “El foraster mai no ha vist una cosa tan bèstia i pensa en l’avís del programa: Espectáculo altamente moral. Sent uns irresistibles bixomets”. I en diu que ell i alguns dels seus amics l’usaven familiarment per indicar que es passa vergonya aliena, que se sent el ridícul d’una altra persona, del qual ella és inconscient. És a dir, que s’experimenta l’angúnia del ridícul sense ser-ne la causa. Finalment afegeix que creient necessari i sense equivalent en llengua catalana el mot ‘bixomets’, es permet presentar-lo a la consideració de les autoritats lingüístiques, com un producte lliure i vigorós del geni de l’idioma. “Bixomets” no figura al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. L'origen del mot sembla inspirat en l'expressió anglesa to be shamed. Per la seva utilitat, jo la faig servir habitualment i fins i tot per escrit.

27.11.18

Les pimes també són actors del desenvolupament sostenible en el context internacional

  • La internacionalització creixent de les empreses catalanes obre espais per a gestionar una responsabilitat social centrada en models de negoci responsable
  • La relació entre empreses i ONG ha experimentat una gran evolució cultural i la filantropia és una pantalla passada davant les aliances amb sentit estratègic
  • Les pimes no han de tenir por a concebre el negoci com una oportunitat de cooperació partint de la creació simultània de valor econòmic i social



Ha tingut lloc aquest matí a l’Escola Superior de Comerç Internacional (ESCI) de la UPF la jornada sobre com les empreses col·laborem en el desenvolupament sostenible en el context internacional, organitzada per Respon.cat i el Consell de Cambres de Comerç, per reflexionar sobre el paper de les empreses en la Visió 2030.
Narcís Bosch, director gerent del Consell de Cambres de Catalunya, explica que aquesta reunió forma part de les accions que porta a terme normalment Respon.cat però que també s’inscriu en el procés participatiu per elaborar el nou pla de cooperació internacional i poder visualitzar el paper que hi tenen les empreses catalanes. El Consell de Cambres participen a la comissió governamental sobre la cooperació catalana i sempre hi ha defensat el paper del món empresarial a la cooperació. És bo que oferim aquesta visió de l’aportació que dia a dia fan moltes empreses en el context internacional, que és important que ho facin amb responsabilitat i transparència.

La Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament han promogut un procés participatiu per construir l’anomenada Visió 2030. Des de Respon.cat i el Consell de Cambres hem volgut aprofitar aquesta iniciativa com una oportunitat per sumar les empreses al debat i recollir també la seva opinió sobre quin paper poden tenir en l’estratègia catalana de cooperació al desenvolupament i en l’assoliment de l’Agenda 2030. De fet, en la mateixa construcció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (Agenda 2030) les Nacions Unides interpel·len no només els governs i les administracions públiques, sinó també la ciutadania, les entitats del tercer sector i el sector privat. La finalitat és generar un espai de diàleg entre actors que des del 2015 compartim una agenda comuna.

Manel Vila, dir

ector general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, agraeix que es doni resposta a les expectatives que s’han aixecat amb aquest procés. Les polítiques de cooperació des de Catalunya ja tenen molts anys, tant des del Govern com sobretot des del món municipalista. Tenim una llei catalana de cooperació des del 2001 i una Agència Catalana de Cooperació des del 2003, i es va definir que calia planificar a quatre anys vista, fet que ha facilitar fer programes més estables de cooperació amb cercant els pàrtners adequats. Ara s’acaba el Pla director vigent i cal definir el nou per al 2019-2022. Donades les circumstàncies polítiques el període de debat ha estat més just, però s’ha volgut fer una mirada més llarga posada en el 2030 incloent-hi l’Agenda global i els ODS, tot i que el Pla finalment sigui de 4 anys com marca la Llei. S’ha trencat la idea que la cooperació sols la fan les ONG i avui, amb el nom que li vulguem donar, la cooperació la fan tots els agents. Abans s’havia discutit si les universitats i els sindicats eren actors de desenvolupament, que avui ningú dubta, i ara també obrim el concepte a les empreses. Quan s’aproven els vuit Objectius del Mil·lenni, en les reflexions que hi ha a final del sXX s’aproven i s’encarrega als estats que facin tot el possible perquè al 2015 es compleixin. Quan es va fer la reflexió al 2013 i 2014, el canvi és que se n’havien de responsabilitzar tant governs com ONG, empreses i ciutadania.

Avui es tracta que puguem elaborar conclusions que puguin ser incorporades a la Visió 2030. Ja no es parla de Nord i Sud o de països en desenvolupament, tanca la idea de donant-receptor, i fins i tot promou el que seria cooperació Nord-Nord o Sud-Sud.

La contribució catalana que es fa a tercers països en matèries com sanitat, desenvolupament urbà, educació, són importants i ens podem sentir orgullosos, i la resposta quan demanem implicació sempre és positiva, per exemple quan es demanen voluntaris entre el funcionariat per anar a fer alguna acció. Una de les novetats que s’han donat aquests darrers anys és que avui dia ja no es parla de quants diners podeu posar en aquest projecte sinó si podem enviar un funcionari allà o rebre un funcionari aquí per capacitar-lo. Cert que tot són diners però és un altre enfocament. Sempre ha parlat de necessitat de tenir en compte les empreses en les accions de cooperació. Per exemple, quan va portar el Districte 12 des de l’Ajuntament de Barcelona, a Sarajevo, els va dir que totes les compres que fos possible es farien localment, però les que no fos possible trobar proveïdors locals, es faria la compra a Catalunya, i per això es van construir 2.000 apartaments que tenen tota la línia blanca produïda per l’empresa catalana Roca. Després de les presentacions de casos, Vila ha volgut convidar les empreses a fer un pas més en l’RSE en el sentit de la cooperació, i sense tenir por a obrir-se a poder crear activitats de negoci que puguin tenir impacte social. No hi ha d’haver actitud d’inseguretat per crear un plus de negoci a partir de les activitats que es porten a terme. Per exemple, aprofitant que la cooperació catalana té molta relació amb el procés de pau de Colòmbia, exguerrillers han vingut aquí per conèixer les cooperatives agrícoles per muntar-ne allà i ara igualment volen treballar el turisme de pau, cosa que pot propiciar activitat de negoci. L’articulació de l’agenda global i l’agenda local de l’RSE

Carla Cordoncillo, de Respon.cat, ha presentat els ODS explicant que apel·len a les empreses i ha explicat el projecte Focus de l’RSE a Catalunya com a manera d’articular l’agenda global i l’agenda local. Focus pretén ser una agenda dinàmica que es pugui anar actualitzant. Cordoncillo ha mostrat la correlació entre els 17 ODS globals i els 8 Focus locals.
A continuació s’ha tractat sobre el paper de les empreses en l’assoliment de l’Agenda 2030 a partir de la presentació de diverses bones pràctiques en la gestió dels ODS
Clara Rabat, responsable de comunicació de la Fundació GAES, ha explicat la seva contribució als ODS centrant-se en la cooperació internacional. La seva activitat solidària ja té més de 22 anys i està molt assentada a la companyia; inicialment era un departament dins de GAES de la mà de M. José Gassó, però actualment ja són una fundació. Internament tenen pràctiques de conciliació de la vida laboral i familiar o altres pràctiques com l’assegurança mèdica o el tiquet menjador per assegurar el millor benestar. El 1996 es va iniciar la línia de cooperació i han portat a terme 88 viatges solidaris -uns 10 per any- en col·laboració amb entitats socials, i que han servit per adaptar milers d’audiòfon. Donar un audiòfon no té sentit si no se’n fa una adaptació. Un dels projectes més interessants és el que es fa a Anantapur, amb la col·laboració de la Fundació Vicenç Ferrer, i que fa possible que gràcies als audiòfons puguin aprendre a parlar. Els metges de Sant Joan de Déu també hi van per formar els metges locals. Un altre projecte és amb col·laboració amb la Casa del Tibet, on es van fer revisions a escoles, convents, llars d’avis i al palau del Dalai-Lama.

Felisa Palacio, Tarannà Viatges amb Sentit, una agència de viatges que fa més de 25 anys que treballen des de Barcelona. Considera que els ODS han arribat en un bon moment i suposen un repte global al qual tothom s’hi ha de sumar. Fan molt èmfasi en el punts rellevants com el bon govern, els drets humans i les matèries clau. Quan van començar, van identificar els ODS que més afectaven el seu core business de les agències de viatges (8, 12, 13, 14, 15 i 17) i quatre més de compromís social actiu (1, 2, 3 i 4). Van veure que una cosa era el nivell intern de l’empresa i l’altra l’activitat internacional, com per exemple la igualtat de gènere, que és molt diferent. I per això van identificar els que afectaven internament, on inclouen l’ODS5.

En l’etapa actual estan desenvolupant fites concretes, almenys una per cada ODS. No és fàcil baixar els ODS a la realitat d’una pime. Han creat una comissió interna per treballar-ho i elaborar les fites adequades. Per exemple, pel que fa a la salut, ho han vinculat als equips intern.

Un dels enfocaments més rellevants per a Tarannà és respecte la cadena de proveïment, on han sensibilitzat les persones amb qui treballen arreu del món, fet que no és fàcil pels diferents contextos culturals i desconeixement sovint de què és la sostenibilitat. Tenen tres nos: corrupció, turisme sexual...

No és fàcil tampoc amb els clients locals, ja que la gent espera molts papers i marxandatge i ells ho eviten. Disposen d’una eina ODS al seu web per identificar quines són les matèries prioritàries per a una agència de viatges i també hi tenen una calculadora de CO2. Són membres de FAADA, no fan excursions amb animals en captivitat i estan canviant els hàbits de consum. Han fet més de 130 projectes socials en 25 anys.


David Camps, de DKV Assegurances, explica que per sector enfoquen prioritàriament l’ODS 3, de Salut. Una de les matèries que han abordat molt és la discapacitat, fet que va lligat amb la creació fa anys de la Fundació Integràlia, que és independent de la companyia. De les 9 persones inicials per a fer el centre de trucades de DKV ara ja són 476 persones arreu de l’Estat. Un altre tema relacionat és com els temes ambientals afecten la salut, i han fet estudis amb ECODES i també amb GAES, per exemple. El tema envelliment actiu també l’han estat abordant. I el quart seria la prevenció de l’obesitat infantil, que ja afecta 1 de cada 4 nens a l’estat espanyol i tenen un projecte compartit amb Ajuda en Acció en l’àmbit escolar i ara van abordant el desenvolupament comunitari.
Respecte a l’ODS 13, compensen emissions amb ECODES i tots els edificis de la companyia tenen els estàndards més alts de reducció de CO2 i d’estalvi energètic.
Pel que fa a l’ODS 17 consideren que els és molt rellevant perquè treballen amb moltes aliances perquè creuen que sols així podran generar un impacte rellevant. Fa temps que no parlen d’RSE sinó de negoci responsable per posar l’èmfasi en el fet que afecta totes les àrees de l’empresa. Per exemple, com el departament actuarial o qualsevol altre pot incorporar criteris d’RSE. La idea de fons és crear valor compartit, i voldria explicar a les empreses que això ho fan en gran mesura dialogant amb tots els grups d’interès. Per exemple, fan reunions on comparteixen tres reptes estratègics i tenen tota una jornada de cocreació perquè els puguin ajudar a millorar. És una acció que reclama generositat i que és molt productiva.
Entre les altres accions que fan relacionades amb l’ODS 17, tenen una convocatòria de subvencions on les ONGs presenten projectes i la gent vota, i han destinat més d’1M€ per a més de 160.000 beneficiaris des del 2006.. També donen suport al Giving Tuesday. 
Convoquen els Premis de Medicina i Solidaritat, amb cinc edicions ja, on hi ha hagut 1.150 candidatures, 20 projectes premiats i 185.000 euros aportats. Fa vint anys que tenen una aliança per a la cooperació internacional amb Intermón Oxfam, que va permetre entre d’altres contruir un hospital a Equador o altres campanyes com el patrocini del Trailwalker. La Fundació Integràlia impulsa un programa de cooperació al desenvolupament a partir de la transferència de coneixement, capacitant formadors i fent projectes d’inserció laboral a persones amb discapacitat a Colòmbia, Perú i l’Índia. Les microassegurances és un projecte molt interessant perquè connecta amb el negoci. Es va fer a Quito i no hi havia benefici per a la companyia, i incloïa fons d’emergències (epidèmies) i fons solidari per a famílies.
Camps ha aprofitant per fer algunes reflexions finals.  Sempre hi ha d’haver en el sector empresarial una coherència, especialment en certs sectors que tenen grans impactes. Han de mesurar l’impacte que generen, i això és el més important abans de fer cap acció social o dedicar-se a la filantropia. En el seu cas no els afecta perquè operen a l’estat espanyol però sí a altres empreses del grup.
Cada cop més l’estratègia de RSC i d’Acció Social ha d’anar alineada amb l’estratègia de negoci, tal com ha dit el director general de Cooperació. Cal superar la lògica de la filantropia, que és una pantalla superada, i cercar projectes de partenariat des de l’inici, si bé no és fàcil que sempre hi hagi permeabilitat per part de les ONG davant les empreses. Sovint la transferència de coneixement dona resposta a una de les principals mancances, capacity building. A més les empreses poden ser mobilitzadores tant de grups d’interès com de recursos econòmics o canals de comunicació, per exemple.

Xavier Carbonell, director de la Càtedra MANGO d’RSC a ESCI-UPF, aborda la responsabilitat social de les empreses en la globalització i se centra en la presentació de l'estudi "Aspectes de responsabilitat social a incorporar a les pimes davant d'un procés d'internacionalització". Aquest estudi es va fer fa tres anys per al Consell de Cambres i en pocs dies es penjarà una versió actualitzada al web. Cal tenir en compte el pes de les pimes: el 98,9% de les empreses catalanes són pimes i generen el 67,9 de la riquesa.

No tindria gaire sentit abordar aquesta RSE en el context internacional si l’empresa no està gestionant prèviament l’RSE a nivell local. D’altra banda, les pimes tenen una visibilitat menor però en la mesura que s’internacionalitzen i generen aliances, es troben que els seus impactes poden generar més rellevància pública.

La guia fa una classificació dels riscs i preveu una anàlisi específica dels riscos d’RSE i de les mesures a prendre dins de l’operativa general d’una pime davant el repte de la internacionalització.

Finalment, ha tingut lloc un col·loqui moderat per Josep Maria Canyelles, que ha aportat aquestes línies de reflexió:

Elements de context
-Creixent internacionalització de les pimes, fet que genera riscos i oportunitats pel que fa al desenvolupament sostenible
-Compromís amb els ODS, que ha de ser no sols corporatiu sinó de país
-Exigència creixent per part de consumidors i pàrtners, però poc coneixement encara dels ODS
-Exigències legals creixents (rendició de comptes en matèria de drets humans...)
-Disgregació d’actors o impulsors de l’RSE

Relació empreses-ONG
-Hi ha hagut una gran evolució cultural. La filantropia és una pantalla passada
-S’està passant d’una RSE reactiva a una RSE més estratègica
-Caldria generalitzar la gestió de l’RS de les ONG perquè comprenguessin millor què implica en una organització i millorar les oportunitats de col·laboració
-Cal evitar la simplificació maniquea. No es pot generalitzar a totes les empreses o a totes les ONG
-S’estan difuminant les fronteres entre organitzacions lucratives i no lucratives.
-L’empresa que vol fa accions de cooperació al marge dels canals oficials
-Les relacions amb ONG en el context internacional permet anticipar les relacions amb la comunitat abans de l’expansió de l’empresa

Pensem
-Els ODS i l’RSE faciliten la innovació
-Són una oportunitat de negoci. Passar del “no es pot fer” a aprofitar la sostenibilitat
-L’inductor (driver) és el negoci però suposen un valor afegit
-Convé començar pel propi negoci i anar avançant gradualment
-El repte és el consumidor final
-Altres matèries han anat apareixent com la Salut i Seguretat però l’RSE afecta l’estratègia


Ens cal / proposem
-Lideratge i experts a les pimes
-Capacitats i recursos, guies...
-Punt públic de consulta
-Espais d’intercanvi (Respon.cat...)
-Programes per a pimes (RSE.Pime...)
-Major dimensió pública, mitjans de comunicació.
-Bons d’inversió en organismes multinacionals de cooperació orientats als ODS

26.11.18

L’empresa ha de tenir una mirada vers el territori ja que una empresa no pot tenir èxit en un país fracassat, segons Santacreu a la Jornada de TSR i transparència

  • Les empreses i també la professió de l'auditoria han d'aprendre a gestionar la responsabilitat social, pel vicepresident del Col·legi.
  • Per Josep Santacreu, la transparència és molt rellevant i no l'hem de reduir sols a la informació financera perquè la transparència ajuda a conèixer-nos i a estimar-nos. A més, l’empresa ha de tenir una mirada vers el territori ja que una empresa no pot tenir èxit en un país fracassat. 
  • Per Joan Cavallé, a Caixa Enginyers l'RSE és un tema central perquè al ser cooperativa sempre han posat les persones al centre i no han pretès mai el benefici pel benefici sinó que aquests s'han de merèixer posant com a eix els valors.


Aquest divendres ha tingut lloc la VI jornada d’RSE amb el títol Territori socialment responsable i transparent, organitzada pel Col·legi de Censors i Respon.cat, amb la voluntat de generar un compromís amb la transparència que faci avançar la cultura empresarial del país.

La inauguració de la Jornada ha estat a càrrec de Josep Santacreu, president Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, José Antonio González, vicepresident del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), i Joan Cavallé, director general de Caixa d’Enginyers.

El vicepresident del Col·legi, José Antonio González, ha destacat que cada cop la informacio no financera és més important i, per tant, les empreses i també la professió de l'auditoria han d'aprendre a gestionar la responsabilitat social. Per això, el Col·legi fa moltes accions i, en concret, ha publicat una guia que es presenta al final d'aquesta mateixa jornada. González ha indicat, seguint el model de la guia, que consideren que l'RSE té un caràcter estratègic i que entenen que comprèn cinc vectors, laboral, ambiental, social, econòmic i bon govern, i que integra tres valors, l'ètica, la sostenibilitat i la transparència.

Josep Santacreu ha presentat l’associació Respon.cat i ha mostrat la satisfacció pel fet que una part important dels ponents d’aquesta jornada són d’empreses membres de Respon.cat. Ha destacat que el naixement d’aquesta iniciativa era imprescindible sobretot per a les pimes, que són la gran majoria de les empreses catalanes. En aquest sentit, ha manifestat que tenim el repte de fer que la responsabilitat passi a ser un dels atributs que assumim que formen part de la manera catalana de fer empresa, tal com ho fou la qualitat i avui dia cada cop més la internacionalització i la innovació.

Santacreu també ha destacat la voluntat de col·laboració de Respon.cat, de teixir aliances amb altres organitzacions i treballar conjuntament per aquests valors. Respecte a la manera com des de Respon.cat s’entén la responsabilitat social, ha posat èmfasi en una visió àmplia que necessàriament va molt més enllà de les matèries d’acció social i que aborda una mirada integral a l’empresa a partir de tota la cadena de valor. I així, cal prestar atenció a matèries com la fiscal, observant que es generi impacte al territori a partir de pagar els impostos localment, per exemple. O també la transparència, que també és un dels grans temes d’RSE que cal enfortir ja que sovint les males pràctiques han sorgit de la seva mancança. Però no ens quedem sols amb un discurs en negatiu sobre la transparència sinó que cal fer un salt cultural al país.

Quan es pregunta a la gent qui ha de resoldre els grans problemes socials del món, avui dia es diu majoritàriament que les empreses. Però quan tot seguit es pregunta si ho estan fent, es respon que no. Així, tenim el deure i l’oportunitat de donar-hi resposta. Si sols parlem d’acció social i no de tots els reptes que l’RSE ens posa davant seria com parlar d’un castell de focs.

Quan es parla de transparència no hem de parlar sols de la informació financera, sinó que hi ha altres dades que són fonamentals i que s’han d’obrir i compartir, ja que el ciutadà cada cop hi està més interessat, com ara quines pràctiques tens amb els proveïdors, com tractes els treballadors, etc. Per Santacreu, la transparència ajuda a conèixer-nos i a estimar-nos.

Finalment Santacreu s’ha referit al concepte de Territori Socialment Responsable i ha fet referència al gran esdeveniment que Respon.cat va organitzar l’any passat a Vilanova i la Geltrú i ha dit que ajuntar transparència i TSR té grans virtuts. Una empresa no pot tenir èxit en un país fracassat. Encara que sigui per egoisme, l’empresa ha de tenir una mirada vers el territori.


El director general de Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé, ha fet una observació inicial sobre la composició de l'auditori i dels ponents: hi ha un repartiment al 50% entre homes i dones, fet que cal valorar postivament.

Per a Caixa Enginyers, l'RSE és un tema central, entre altres coses perquè el fet de ser cooperativa fa que sempre hàgim posat les persones al centre, siguin les que hi treballen o les associades. Això ha portat la caixa a no pretendre mai el benefici pel benefici, sinó que els beneficis s'han de merèixer posant com a eix els valors.

Per exemple, han creat instruments arran del COP21. Quan miren l'evolució dels fons responsables -que no són sols per exclusió sinó per aportació- veus que són molt estables, que no tenen tanta volatilitat en el mitjà i llarg termini. També cal dir que les empreses que tenen un bon govern tenen un nivell de risc inferior i la prima de risc és més baixa, dona més nivell de tranquil·litat als inversors. Per tant, l'RSE no és sols bonisme sinó que aporta valor. Però això s'ha de fer amb indicadors, els clàssics financers més 120 de sostenibilitat.

Cavallé ha explicat que una part del compromís també es porta a terme amb la Fundació, on hi destinen un 10% dels resultats. Finalment se senten molt orgullosos de tota la feina que porten a terme i del fet de ser una de les entitats financeres més valorades del sector.


Altres continguts de la Jornada:

Fidem, ACM, Caixa Enginyers i UPF mostres bones pràctiques concretes per avançar en els ODS, a la Jornada de TSR i transparència

  • Per avançar vers el Desenvolupament Sostenible amb els ODS, cal que en el territori es donin compromisos múltiples i aliances multilaterals i que es vinculin a reptes significatius de país.


Aquest divendres ha tingut lloc la VI jornada d’RSE amb el títol Territori socialment responsable i transparent, organitzada pel Col·legi de Censors i Respon.cat, amb la voluntat de generar un compromís amb la transparència que faci avançar la cultura empresarial del país.


A la primera taula s'ha parlat de l'aplicació pràctica dels ODS, amb la moderació de Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat. Canyelles ha començat fent una reflexió sobre el conjunt de la jornada: la transparència és un element fonamental de l'RSE i és bona per a un bon desenvolupament econòmic. Últimament se n'ha parlat molt per les males pràctiques que han aflorat. Això fa que s'hi faci una aproximació per una banda molt legalista o, per altra banda, d'escrutini social, però sempre des de l'exigència externa. Cal que les empreses avancem cap a un sentit més positiu de la transparència entenent que és bona i necessària. De fet, cal fer un salt cultural a nivell de país, ja que la transparència no ha de ser solament allò que s'exigeix a les grans corporacions sinó que ha de formar part de manera més intensa de la cultura empresarial, com passa al països nòrdics. Per això hem volgut parlar de territori socialment responsable i transparent, perquè ha de ser un repte compartit. Hem de fer una aposta de país per créixer en transparència.

Canyelles, respecte a la taula, ha indicat que per avançar vers el Desenvolupament Sostenible que ens marca l’Agenda 2030, cal que en el territori es donin compromisos múltiples i aliances multilaterals, amb capacitat per abordar els reptes locals i globals, i amb intel·ligència i habilitat per treballar localment els grans reptes globals. Per fer rellevants els ODS de Nacions Unides, cal vincular-los a reptes significatius de país. Però també cal ubicar-los, dins la lògica de gestió de les organitzacions, en el marc de la seva RSE. El projecte Focus precisament pretén això: fer aterrar els ODS a nivell local i a nivell empresarial. Tot seguit podrem conèixer com s’estan treballant alguns ODS a Catalunya donant-los l’orientació i rellevància que tenen.

Per mitjà de les experiències que mostrades, s'han abordat dues matèries molt àmplies (corresponsabilitat i participació pública) i dos sectors (universitats i sector financer). En el cas dels sector universitari i financer hem pogut veure dues aproximacions que han sabut captar la materialitat de la seva realitat sectorial. En els casos del municipalisme i la corresponsabilitat s'han vist, a més del nucli de les accions, com s'aborda un dels elements importants de l'RSE, les aliances. Canyelles també ha destacat que els ODS requereixen una gestió i una capacitat de mesurar indicadors: si no es mesura no es pot gestionar, però tampoc es pot exercir la transparència i, sobretot, no es pot desenvolupar la consciència, la qual també és necessària per parlar de responsabilitat social.

Joana Amat, d'Amat Immobiliaris i Fidem, ha dit que per fer un territori socialment responsable, cal abordar l’ODS 5 (Igualtat de gènere) des d’una perspectiva molt transversal, fent que sigui un repte de país. És el que pretén la iniciativa CoPersona… A més, per tal que la transparència ens hi ajudi, volem donar rellevància a certs indicadors que poden evidenciar la realitat i la necessitat del progrés.

La transparència de la igualtat ens podria fer millorar, segons Amat. Si memòries de responsabilitat social de les empreses incorporen indicadors d'igualtat, l'empresa prendrà consciència de la realitat i podrà abordar-la. Hi ha tres indicadors que són fàcils d'usar: com es fan els processos de selecció, quina paritat hi ha al consell d'administració, com s'afronta la bretxa salarial, a partir dels quals caldria abordar fites.

Un exemple és una multinacional que disposa d'una seu a Barcelona, molt conscienciada i que pensaven que estaven abordant correctament els temes de gènere. De cop i volta, gràcies a la gestió dels indicadors, van descobrir que tenien bretxa salarial. Ho podien haver ocultat però ho van comunicar internament, van fer un pla, ho van pressupostar. I ara són una empresa millor, que poden optar a la captació del millor talent i que senten gran orgull d'empresa.

Amat també ha explicat una iniciativa rellevant, CoPersona, impulsada per Fidem i que disposa de la col·laboració de diferents organismes empresarials entre els quals Respon.cat. Es tracta d'una iniciativa molt ambiciosa, amb l'objectiu de construir un nou model de corresponsabilitat, que els homes també s'integrin a la llar i a la paternitat. Inicialment es va fer una crida a totes les organitzacions de dones i es va valorar que calia abordar els sectors més influenciadors: econòmic, sanitari i educatiu, i es van fer equips que els integressin, posant el focus en la primera infància. També es van incorporar universitats, sindicats o caps de recursos humans que ja estan liderant el nou model. Calia també preveure que després caldrà implantar-ho en el món real, i es van incorporar col·legis com els d'advocats, economia, periodistes o auditors. S'han previst dos anys per treballar el model i set anys d'implantació.

Lluís Corominas, de l'Associació Catalana de Municipis: Per fer un territori socialment responsable, cal abordar l’ODS 16, en la seva part de transparència i participació, des d’una perspectiva molt transversal, per a totes les organitzacions, fent que sigui un repte de país. Des de l’ACM es volen activar nous models de participació.

Coromines va ser diputat ponent de la Llei 19/2014 del Parlament de Catalunya sobre transparència, que va suposar un punt d'inflexió en la transparència al nostre país. Però, a més del marc legal, calia un acompanyament i per això fa tres anys es va crear una xarxa d'ajuntaments transparents. Encara hi ha molts dèficits, com ara la dificultat de lligar el registre de grups d'interès amb l'agenda dels càrrecs públics. La majoria d'ajuntaments fan servir una aplicació compartida per al Portal de transparència mentre que 37 tenen un portal propi. El model ha permès compartir bones pràctiques. Una altra de les situacions pendents de resoldre és l'accés a la informació ja que el Tribunal constitucional ha tombat un article de la llei aragonesa que havia estat copiat de la llei catalana.

Donat que aquestes exigències normatives generen mercat per a l'assistència tècnica, hi ha qui voldria desenvolupar algun model de compliance per al sector públic, cosa davant la qual es mostra crític. D'altra banda, el compliance no ha de ser tant un document com una cultura. En aquest sentit, s'estan fent proves pilot en alguns ajuntaments sobre integritat.

Iñaki Irisarri de Caixa Enginyers, ha indicat que per fer un territori socialment responsable, cal la implicació del sector financer que gestionin la pròpia RS i que sigui un agent actius a l’hora de impulsar una economia més compromesa amb els reptes de sostenibilitat: l’experiència de Caixa Enginyers.

Caixa Enginyers té una política d'Inversió Socialment Responsable (ISR) des del 2006 i la volen incrementar. Amb l'aprovació dels ODS es van posar a treballar-hi i han identificat que els seus productes contribueixen a 14 dels 17 ODS, si bé finalment van optar per focalitzar-se en quatre i treballar-los amb transversalitat tot integrant-los en el Pla director i en la relació amb els grups d'interès.

Un dels ODS és el 13, sobre el clima: un 81% de la inversió es fa en companyies que fan accions urgents pel clima, fan préstecs eco, tenen aliances amb ONG per mitigar els efectes del canvi climàtic, i són la primera entitat financera a tenir una targeta de crèdit que és biodegradable. Pel que fa als ODS 9, d'indústria, i 7, d'energies renovables, respecte als quals, per mitjà de la canalització de la inversió, fomenten la innovació i la sostenibilitat.

Respecte l'ODS 8, sobre treball decent, han creat ocupació de qualitat gràcies al creixement sostingut que han tingut. D'altra banda, pel fet de ser una cooperativa, es deuen als socis i mai prendrien una decisió o comercialitzarien un producte que no for prou bo per a aquests. Cal dir que tenen el rati de morositat més baix del sector, un 3% enfront un 13% de mitjana.

Ara estan en una dinàmica de mesurar l'impacte a partir dels indicadors creats. Ha acabat amb una referència a Pol Paulman, CEO d'Unilever, que va dir que en els darrers 50 anys s'ha destruït més el món que en els 4.500 mil anys d'història de la humanitat.

Xavier Carbonell, director de la Càtedra Mango d'RSE de l'ESCI-UPF, ha indicat que per fer un territori socialment responsable, cal la implicació de les universitats que gestionin la pròpia RS i que siguin uns agents actius a l’hora de impulsar el compromís dels futurs professionals i ciutadans.

Tots som una peça del territori socialment responsable. També les universitats, i des de la UPF ho treballen des de diferents vessants, entre els quals la pròpia institució en tant que una organització més que genera uns impactes.

Dins el seu Pla estratègic, un dels tres eixos és la responsabilitat social, fet que coincideix amb les 10 universitats més excel·lents del món, que també incorporen l'RSC als plans estratègics. En el cas de l'UPF, a més, s'ha creat un vicerectorat per desenvolupar aquest eix. També destaca que fa 30 anys que tenen una assignatura d'RSE, que ara estan fent un pla d'igualtat (ODS 5), o que també estan abordant, entre d'altres, l'ODS 12 pel que fa a les compres, o l'ODS 8, que el considera molt important, a través d'una contractació correcta, pràctiques, doctorands..

Més info de la Jornada:

25.11.18

Canyelles situa l'ètica, la sostenibilitat i la transparència com els tres grans valors de l'RSE, a la presentació de la Guia "No números" feta per al Col·legi d'auditors



Aquest divendres ha tingut lloc la VI jornada d’RSE amb el títol Territori socialment responsable i transparent, organitzada pel Col·legi de Censors i Respon.cat, amb la voluntat de generar un compromís amb la transparència que faci avançar la cultura empresarial del país.

La jornada ha servit per presentar la Guia No números, que el Col·legi de Censors Jurats de Comptes va encarregar a Josep Maria Canyelles, consultor de Vector5. Canyelles és membre de la Comissió d'RSE del Col·legi, que va donar suport a l'elaboració de la Guia amb les seves aportacions.

Canyelles ha començat explicant que el perquè del títol i ha sintetitzat què és l'RSE des d'un punt de vista metodològic. L'autor ha defensat que l'RSE té un caràcter estratègic i proposa que comprèn cinc vectors, laboral, ambiental, social, econòmic i bon govern, i que integra tres valors, l'ètica, la sostenibilitat i la transparència.

Reproduïm la presentació de la Guia:

La informació no financera ha esdevingut matèria obligada per a certes empreses segons estableix la Directiva europea, transposada a final de 2017 via Decret a l'Estat espanyol i pendent d'aprovar-se en forma de Llei. En els darrers anys s'ha generat un consens segons el qual la informació no financera permet disposar d'una imatge més fidel de l'organització en la mesura que permet comprendre millor riscos i oportunitats.

Les matèries que s'hi recullen corresponen a la responsabilitat social empresarial. O més pròpiament, a una selecció d'elements de l'RSE, aquells indicadors que es consideren més rellevants per complementar els informes financers de les grans corporacions. L'RSE és més àmplia: aborda la manera com una organització crea valor per a la societat a partir d'àrees d'impacte que poden ser centrals en l'activitat empresarial o bé mers impactes col·laterals però que els grups d'interès demanen que siguin abordats proactivament.

Indicadors com les hores de formació de les persones de l'equip o el nombre de dones al consell d'administració són dades numèriques objectives. Però l'RSE intenta copsar altres elements més immaterials, com ara el compromís que l'organització manté darrere aquests resultats o com estableix processos de diàleg amb grups d'interès.

El títol d'aquesta guia, amb intenció provocativa, se sosté en una interpretació no ajustada a la realitat de la informació no financera, com si no es pogués expressar per mitjà de guarismes. Però certament, mentre que la informació financera té en el números un aliat consubstancial, la informació no financera entra de ple en un camp més difús, sovint per immaterial, on hi tenen cabuda aspectes no sempre de quantificació fàcil o immediata.

La mesura dels actius intangibles sovint s'havia defugit entenent que era un terreny adobat per a aproximacions massa lliures. Però els intangibles hi són i cada cop més han esdevingut rellevants en la gestió i en la configuració del valor de les organitzacions. I l'RSE forma part d'aquest nou ambient empresarial, marcat per la presència determinant d'actius intangibles en la manera com es crea valor i per l'adquisició de rols nous per a les empreses en el marc d'uns mercats i una societat amb uns grups d'interès més sensibles i exigents.

Aquesta guia mostra què és l'RSE i com es gestiona. També mostra exemples d'algunes organitzacions. Voldríem que dels continguts que s'hi aporten es pogués percebre que no es tracta merament d'aplicar una norma o fer ús d'una llista de comprovació sinó que estem davant d'un enfocament de gestió estretament vinculat al nou ambient de negoci que es va desenvolupant des de fa uns pocs lustres i que es basa en la rellevància creixent dels actius immaterials i, en conseqüència, a la capacitat de l'empresa de comprendre el seu context de sostenibilitat i d'aprendre a crear valor per a tots els grups d'interès. I finalment, es basa en el la necessitat d'esdevenir organitzacions confiables en un moment en què la clientela té un poder creixent en el mercat i la ciutadania manifesta que correspon a les empreses ser proactives per afrontar els immensos desequilibris que presenten les societats i el Planeta.

[REFLEXIÓ] És un bé públic que els partits indaguin en les nostres xarxes socials per alterar arterosament l'opinió pública?

Està a punt d'aprovar-se definitivament la nova llei de protecció de dades i ha saltat a la llum pública un detall que havia passat inadvertit: els partits polítics podran enviar propaganda electoral a la ciutadania a través de les xarxes socials sense consentiment previ dels destinataris. Tot i que solament es podrà fer durant el període de campanya electoral, aquesta prerrogativa dels partits sembla que no es correspon amb l'esperit de la llei i amb la protecció dels drets de les persones davant la invasió digital.

Efectivament, segons l'article 58 bis, els partits polítics podran utilitzar "les dades personals" de la ciutadani que obtinguin "en pàgines web i altres fonts d'accés públic". Però no havíem quedat que calia protegir de manera molt elevada l'ús de les dades personals dels ciutadans?

Sembla que si és amb finalitats polítiques s'entén que preval un bé públic superior, que la gent tingui accés a la informació electoral dels partits. El problema és que molta gent ha deixat de considerar que es tracti d'un bé superior, i podem realment dubtar-se si comprenem que s'obre la porta a una americanització de les campanyes en què l'objectiu no serà aportar elements de debat i confrontació d'idees per a conformar l'opinió de l'electorat sinó l'articulació d'estratègies capcioses, tramposes, per a alterar l'opinió i per radicalitzar l'opinió pública a partir d'estratègies populistes. Hem d'acceptar aquests mètodes? Hem d'entendre que són un bé públic?

La llei obre una porta sense límits, que pot permetre que s'obtingui informació d'un tuit entre dos usuaris i, per tant, consideri que és d'interès públic. Sens dubte, aquesta llei sembla massa invasiva atès el poder creixent de les eines d'intel·ligència artificial, que estan demostrant la capacitat per condicionar els votants amb informacions tendencioses que apel·len sovint a les emocions més baixes.

Protegir els partits

La senadora socialista Begoña Nasarre va dir que aquesta llei és un "gran pas endavant" per garantir la seguretat jurídica dels ciutadans pel que fa a la protecció de les seves dades personals però la sensació és que la seguretat jurídica que s'ha volgut protegir i blindar és la dels partits polítics.

Aquest pas recorda el que va succeir ara fa set anys amb la reforma del Codi penal. Curiosament, els partits polítics com també les administracions públiques van quedar excloses de resposabilitat penal a diferència de les empreses i fins i tot de les organitzacions socials sense ànim de lucre.

Dubtes legals sobre l'aplicació

L'Agència espanyola de Protecció de Dades avisa els partits que "és il·legal fer perfils ideològics dels ciutadans i enviar propaganda segmentada en base a aquest perfil, de manera que serà "extremadament vigilant" i "rigorosa" respecte al tractament de dades personals que duguin a terme els partits polítics. La interpretació que l'organisme dona a la nova llei és que "no es permet als partits polítics perfilar dades ideològics, sexuals, de religió o de qualsevol altre tipus, que els ciutadans estiguin donant a través del seu comportament a Internet o a les xarxes socials", i que "tampoc es permet l'enviament de publicitat o propaganda electoral adaptada a un perfil ideològic".

Segons Espanya, directora de l'organisme, es podria permetre, per exemple, que els partits polítics testin si a les xarxes socials la preocupació pel canvi climàtic està sent 'trending topic' i que puguin "adaptar els seus programes electorals a aquestes preocupacions" o "enviar a través de les dades que hagin obtingut a Internet publicitat o propaganda amb el mateix caràcter general "que ho enviarien als domicilis," i no personalitzada "perquè" no poden fer un seguiment ideològic". A més, la responsable de l'AEPD ha concretat que després del període electoral "aquesta recopilació de dades que hagin fet hauran de destruir-la" i ha assegurat que l'incompliment de la normativa, d'acord amb els criteris de Protecció de Dades i els que estableixi la Junta Electoral Central, poden comportar sancions econòmiques per als partits polítics que poden arribar als 20 milions d'euros en funció de les circumstàncies de cada cas.

22.11.18

La responsabilitat social és un estil de gestió empresarial que pretén crear alhora valor econòmic i social, segons Josep Maria Canyelles en una conferència davant 320 alumnes d'Osona


Aquest dilluns Josep Maria Canyelles, expert en responsabilitat social, va pronunciar la conferència “Amb valor afegit. Empreses micro, petites i mitjanes compromeses amb la societat” a partir del seu llibre homònim, publicat per la Càtedra RSU de l'UdG.

L'esdeveniment va tenir lloc en el marc de les Tertúlies Literàries Científiques de la Universitat de Vic.

  

Canyelles va mostrar casos de pimes i microempreses que porten a terme bones pràctiques d'RSE però va explicar que no n'hi ha prou amb les accions sinó que cal partir d'un compromís i seguir una metodologia determinada, que inclou aspectes com el diàleg amb els grups d'interès o la rendició de comptes.

 

320 alumnes van prendre part en l'esdeveniment, que havien estat preparant al llarg de les darreres setmanes, llegint el llibre, treballant el tema a l'aula i preparant preguntes per al ponent.


Galeria per veure les fotos: Galeria fotos
Video Josep M. Canyelles “Amb valor Afegit”: Video

Aquesta activitat que s’inclou a la 12a edició de les Tertúlies de Literatura Científica (TLC)  http://mon.uvic.cat/tlc/  pel curs 2018/19, on s’organitzen les “xerrades – debat” amb la finalitat d’apropar els autors de literatura científica, tecnologia i emprenedoria d’actualitat. Segons la professora Julita Oliveras Coordinadora del projecte de les TLC, es tracta de convidar-hi com a públic als estudiants i el professors, universitaris i preuniversitaris, i en aquesta activitat en particular que es fa conjuntament amb la professora Carme Viladecans, des de la Facultat d’Empresa i Comunicació (FEC), ja  que  curs rere curs es prepara una activitat dins les TLC dedicada a la temàtica d’Emprenedoria. Tindrem l’oportunitat de poder escoltar al Sr. Josep Maria Canyelles, expert en Responsabilitat Social de les Empreses i Organitzacions. Promou l’RSE per mitjà d’iniciatives com Responsabilitat Global. És soci-consultor de Vector5 | excel·lència i sostenibilitat i coordinador de Respon.cat, iniciativa empresarial per al desenvolupament de l’RSE a Catalunya.

Josep Maria Canyelles amb l'equip de la UVic amb Julita Oliveras Coordinadora del projecte de les TLC, Carme Viladecans, coordinadora d'Administració i Direcció d'Empreses de la Facultat d'Empresa i Comunicació, Núria Arimany, professora del Departament d'Economia i Empresa.

[VÍDEO] Empresa saludable #motsresponsables #ODS Avui parlo de l'origen de la salut

L'Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) 3 de Nacions Unides parla de salut i benestar i pretén garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.
En el vídeo breu (1'53''), aprofitant que Respon.cat ha organitzat la jornada sobre Empresa saludable, faig una reflexió sobre la salut a partir del seu origen etimològic.

Anireu trobant altres vídeos sobre [mots responsables] en aquesta etiqueta.