31.7.18

El Govern aprova l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya

  • L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics

L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics. Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment als acords internacionals vigents que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat. Concretament, al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, ratificat per 193 països a la Cimera de Río el 1992, que conté 20 fites a aconseguir en aquesta àrea. Segons l’indicador Living Planet Index, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis.


El Govern ha aprovat aquest 17 de juliol l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030. L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics:
·       Incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de conservació.
·       Millorar la integració, el tractament i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural.
·       Reforçar la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.
·       Millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat.
·      Enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat en l’àmbit de l’avaluació ambiental.
·       Planificar la infraestructura verda i integrar-la en l’ordenació del territori.
·       Recuperar i millorar la funcionalitat de la infraestructura verda.
·      Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
·       Compatibilitzar les activitats marítimes i pesqueres amb la conservació de la biodiversitat.
·       Incrementar la implicació del sector empresarial i financer en la conservació del patrimoni natural.
·      Avançar en la compatibilitat de la caça i la pesca continentals amb la conservació de la biodiversitat.
·       Fomentar la compatibilitat de les activitats turístiques, esportives i de lleure a l’aire lliure amb la conservació de la natura i el desenvolupament.
·       Adaptar els instruments de govern del patrimoni natural als nous reptes de conservació i fer-los més efectius.
·       Implantar instruments financers i de fiscalitat favorables a la conservació del patrimoni natural.
·       Ampliar la conscienciació de les persones en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat.
·       Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació.


Cada quatre anys es decidirà quines accions s’impulsaran dins d’aquell període, així com el seu pressupost. En total, les actuacions s’integren en 6 àmbits genèrics diferenciats:
 
· Coneixement, informació i seguiment
· Conservació del patrimoni natural i la biodiversitat
· Model territorial
· Integració del patrimoni natural a les polítiques sectorials
· Organització administrativa, marc legal i fiscalitat
· Implicació de la societat

Una Estratègia dins del marc internacional

Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment als acords internacionals vigents que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat. Concretament, al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, ratificat per 193 països a la Cimera de Río el 1992, que conté 20 fites a aconseguir en aquesta àrea: els Objectius d’Aichi. Precisament, un d’ells insta els estats a adoptar estratègies i plans d’acció en aquesta matèria. També a nivell europeu, dona compliment a l’Estratègia de la Unió Europea sobre Biodiversitat 2020, que recomana integrar la biodiversitat a polítiques com l’agrícola, la forestal i la pesquera i augmentar l’esforç per aturar la pèrdua de biodiversitat.

L’aprovació de l’Estratègia suposa la culminació d’un procés complex, iniciat el 1997, quan una resolució del Parlament de Catalunya va instar la Generalitat a elaborar una estratègia de conservació de patrimoni natural i biodiversitat. L’any 2000 la Institució Catalana d’Història Natural en va elaborar una primera proposta i el 2007 es van dur a terme diversos treballs de diagnosi de l’estat de conservació de la biodiversitat a Catalunya i un pla d’acció que serà revisat a fons més endavant. L’any 2010, l’Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, que preveia l’aprovació d’una estratègia de biodiversitat, es va sotmetre a informació pública. El 2016 es va donar un nou impuls amb la constitució de la Comissió Tècnica de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat per consensuar una proposta de continguts, principis rectors i metodologia de treball de l’estratègia, i el novembre de 2016 es va organitzar un procés participatiu exhaustiu intern i extern per explicar la proposta als agents implicats i recollir aportacions, telemàticament i mitjançant debats.

El procés participatiu es va allargar fins al setembre de 2017 amb l’objectiu d’enriquir la proposta inicial, amb trobades informatives, sessions de debat obertes i reunions amb representants del sector agrari i forestal. En total, es van rebre 707 aportacions, un 75% de les quals s’hi van incorporar. Hi han participat més d’un centenar d’associacions, entitats ambientals, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, federacions, universitats, col·legis professionals i institucions. Entre les peticions, destaca compartir la diagnosi inicial, afegir indicadors, prioritzar i programar accions, donar més rellevància a la importància del sector agrari i pesquer en l’assoliment dels objectius, més visibilitat al canvi climàtic com a condicionant, incloure la biodiversitat com a part del patrimoni natural i considerar l’ús eficient dels recursos naturals com a part de la conservació del patrimoni natural. També no limitar els objectius estratègics només a espais naturals protegits i preveure la valoració dels costos i beneficis de la conservació.

Amb l’objectiu de definir una proposta transversal a escala de tot el Govern, l’elaboració de l’Estratègia ha comptat amb la participació de representants de tots els departaments de la Generalitat i, especialment, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb qui s’ha establert un marc de treball específic atesa la importància del sector primari en relació amb les polítiques de conservació de la natura.


Pèrdua de biodiversitat global

Tot i que en les darreres dècades s’ha avançat en la conservació de la natura a escala global, no s’ha aconseguit aturar la pèrdua de biodiversitat. A conseqüència de l’activitat humana, la velocitat d’extinció d’espècies al planeta és actualment entre 100 i 1.000 vegades superior al nivell de base de qualsevol altra etapa en la història. Les darreres dades proporcionades pel Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides indiquen que actualment unes 34.000 espècies de plantes i 5.200 espècies d’animals de tot el món estan a punt d’extingir-se. A Europa, el 42% de les espècies de mamífers, el 15% dels ocells i el 45% dels rèptils i les papallones estan amenaçats.

Catalunya no és una excepció. Segons l’indicador Living Planet Index, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis. Els factors que estan darrere d’aquests canvis són, d’acord amb els estudis que impulsen diversos grups de recerca del país, el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl.


Avantatges en el medi i en l’economia

A més de les raons ambientals, conservar la natura i garantir els serveis ecosistèmics comporta també oportunitats en el desenvolupament econòmic i social. Com a exemple, a Catalunya s’estima que el benefici social i econòmic associat als espais naturals protegits arriba als 5.110 llocs de treball i 192 milions d'euros bruts a l'any, de manera que cada euro invertit en espais naturals d’especial protecció té un retorn econòmic i social de més de 8 euros.


Font: Sostenible

27.7.18

Girona acollirà el lliurament dels Premis Respon.cat


  • L'alcaldessa de Girona i el president de l'associació empresarial Respon.cat han anunciat que Girona acollirà l'acte de lliurament dels Premis Respon.cat.
  • Els Premis Respon.cat, ja en la seva quarta edició, han esdevingut els premis anuals de la Responsabilitat Social Empresarial a Catalunya.
Girona, 20 de juliol de 2018. NP. 

L'acte de lliurament dels Premis Respon.cat 2018 es farà a Girona el dimarts 27 de novembre a les 17h, segons s'ha donat a conèixer en una roda de premsa que ha tingut lloc a l'Ajuntament de la ciutat amb la participació de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, Josep Santacreu, president de Respon.cat. A l’acte també hi han assistit la directora de la Càtedra de Responsabilitat Social de la Universitat de Girona, M. Rosa Terradellas, i el coordinador de Respon.cat, Josep Maria Canyelles.
L'alcaldessa de Girona s'ha congratulat que aquest acte es faci a Girona i ha agraït a Respon.cat per la seva opció i per contribuir a generar xarxes d'organitzacions per al compromís amb la societat. També s'ha mostrat agraïda amb la Càtedra d'RSU de la Universitat de Girona per liderar localment l'impuls del territori socialment responsable. Ha destacat el mèrit que té teixir xarxes i travar complicitats i la rellevància de disposar de lideratges potents.
Les coses no passen per casualitat, ha afirmat, i ha destacat la base de què disposem a Catalunya. En aquest sentit, ha fet referència a les declaracions que va fer el conseller Josep Rull en el marc del Seminari de Respon.cat sobre Territoris Socialment Responsables, quan va dir que Catalunya pot construir grans consensos de país que transformin la realitat perquè tenim capacitat de diàleg i sentit de comunitat.
Madrenas ha afirmat que ens sentim compromesos perquè el nostre territori sigui socialment responsable i s'ha mostrat disposada a seguir-hi treballant tot destacant els reptes de sostenibilitat ambiental, aspecte en el qual des de Girona s'està fent molt ja que ens hi va el Planeta.
L'alcaldessa ha considerat que cal que les empreses no s'aïllin en les seves estructures i que se sentin corresponsables del que passa al territori. Les empreses han de procurar que els seus impactes siguin en positiu. Encara que algú pugui considerar que estem davant d'una moda i que queda bé mostrar-se responsable, el cert és que ja no es pot anar enrere, i que les organitzacions que no vagin en aquesta direcció no mereixeran ser considerades dignes.
Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances, ha destacat que Catalunya és un país socialment responsable perquè des de sempre hi ha hagut empreses i organitzacions que han optat per un compromís amb la societat.
Ha presentat l'associació Respon.cat com un fòrum obert a totes les empreses però que té una especial vocació per acollir les petites i mitjanes ja que les empreses grans ja disposaven d'altres espais. La majoria de les empreses són pimes i cal evitar que el desenvolupament de la responsabilitat social els quedi allunyat. Precisament, una de les virtuts dels Premis Respon.cat és que es reconeixen moltes pimes, sovint desconegudes, que mostrem a la comunitat empresarial.
Santacreu ha defensat que des de l'RSE cal pensar en el territori i comptar amb aliances estretes entre empreses i entitats socials. La responsabilitat social ha de formar part de la manera catalana de fer empresa, ha afegit. Segons el president de Respon.cat, les empreses han de fer front a tres grans reptes: ser innovadores, internacionalitzar-se i abocar-se a la responsabilitat per ser sostenibles a llarg termini, comptant que tot allò que passa al voltant d'una empresa l'afecta, l'equip humà, els proveïdors i distribuïdors, els clients i la societat, etc. En aquest sentit, ha animat les empreses a repensar la cadena de valor, amb la convicció que fer el bé no és incompatible amb els bons resultats sinó més aviat al contrari.
Finalment, Santacreu s'ha referit al Seminari TSR+10, que va tenir lloc el 2017 a Vilanova i la Geltrú, i que va ser una fita en la promoció de territoris socialment responsables que emprenguin col·lectivament el repte d'assumir els valors de la responsabilitat i aspirin a una visió de sostenibilitat. Les cent organitzacions tan diverses que s'hi van reunir van ser un exemple d'allò que Respon.cat vol fomentar, creant espais de diàleg responsable i de projectar un futur sostenible.
El coordinador de Respon.cat,  Josep Maria Canyelles, ha presentat les característiques i les modalitats dels Premis, que es convoquen des del 2015 i tenen la col·laboració del Consell General de Cambres de Comerç i el suport del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya. Els premis s’atorguen a la trajectòria del compromís en RSE per a pimes i grans empreses i, a més, es fan reconeixements a bones pràctiques en cinc àmbits de la responsabilitat social empresarial, en voluntariat. col·laboracions ambientals, gestió de la diversitat d’origen, reforma horària, i territoris socialment responsables. A més, des de l'any passat, s'incorpora el reconeixement a una persona pel seu compromís amb la responsabilitat social.
Cal dir que l'any passat, Trias Galetes-Biscuits, amb seu a Santa Coloma de Farners, va merèixer el Reconeixement al Programa empresarial ambiental de col·laboració, mentre que al 2015 la comarca de la Garrotxa va obtenir el primer Reconeixement al territori socialment responsable.
Canyelles ha explicat que les empreses no s'hi poden presentar directament sinó que són les organitzacions empresarials i socials que formen part del Consell social de Respon.cat les que fan les propostes per al Jurat. Finalment, també ha convidat les pimes gironines a participar al programa RSE.Pime. L’RSE.Pime s ﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽﷽oper dilluns /grama RSE.Pime
 Generalitat de Catalunya.uarta edicii aprendre.Girona.ats, 5 ajuntaments, 5 universitatsés el programa de referència en Responsabilitat Social per a les pimes catalanes i ofereix de manera gratuïta per a les pimes seleccionades l’oportunitat d’elaborar un pla d’acció d’RSE en 5 sessions.
A l'acte també ha intervingut Maria Rosa Terradellas, directora de la Càtedra RSU de la Universitat de Girona, que s'ha sumat a l'agraïment pel fet que s'hagi triat Girona, i ha explicat que des de la Càtedra s'està fent un esforç per donar un impuls a la responsabilitat social i ha posat com a exemple la guia publicada fa uns mesos on es va voler que s'hi referenciessin pimes compromeses de totes les comarques gironines. A més, ha destacat que la comarca del Gironès està treballant per impulsar el territori socialment responsable (TSR) i ha indicat que els agradaria algun dia poder merèixer el reconeixement com a tal.
Terradellas ha situat la voluntat d'esdevenir un territori socialment responsable en el Seminari TSR+10, que va tenir lloc el 2017 a Vilanova i la Geltrú, i on l'UdG hi va convidar l'Ajuntament per mostrar les aliances mútues i obrir les portes del repte compartit. Sortint de l'esdeveniment van tenir clar que calia caminar cap aquí, van subscriure el Manifest de Vilanova per uns TSR i ja han començat a treballar-hi, de manera que aquest acte se suma a la seva aspiració de donar força a la responsabilitat social al territori.

17.7.18

El CTESC presenta la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2017 amb el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani

  • El CTESC elabora, dins el primer semestre de cada any, una memòria en què es reflecteixen les sevesconsideracions i recomanacions respecte a la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya.
  • La inauguració anirà a càrrec del conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani.

El proper 25 de juliol el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) presenta la Memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya 2017. L’obra analitza l’evolució de la situació socioeconòmica i laboral de Catalunya en els cinc àmbits següents: l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les condicions de vida i la sostenibilitat ambiental. A més, el CTESC emet una sèrie de consideracions i recomanacions relacionades amb cadascun d’aquests àmbits.

URL de l’acte: http://ctesc.gencat.cat/conferencies/2018/mslc_2017/index.html
Places limitades. Les inscripcions s'admetran per rigorós ordre d'arribada. Entrada gratuïta.
Inscripció
  • Dimecres 25 de juliol, a les 9.00h
  • Sala de Plens del CTESC

16.7.18

[ACTE] Respon.cat us convida divendres a Girona: “La responsabilitat de les pimes envers el territori i la societat”

  • Divendres 20 Respon.cat celebra un acte a Girona on es donarà a conèixer la celebració del lliurament dels Premis Respon.cat 2018 que tindrà lloc el 27 de novembre.
  • En l’acte es convidarà les empreses gironines a participar s l’RSE.Pime, un programa que permet implementar un pla d’acció en RSE en cinc sessions.

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i el president de Respon.cat, Josep Santacreu presidiran l’acte, que comptarà amb les següents intervencions:

  • Il·lma. Sra. Marta Madrenas, alcaldessa de Girona
  • Dr. Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
  • Sr. Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
  • Sra. Maria Rosa Terradellas, directora de la Càtedra RSU de l’UdG
L’acte tindrà lloc divendres 20 de juliol a les 11.15 a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament de Girona

Us preguem inscripció prèvia a través d’aquest enllaç

14.7.18

Podeu participar a la Consulta pública europea relativa a les disposicions sobre l'horari d'estiu


  • Responsabilitat Global ha traduït el document anglès amb la informació contextual per facilitar que pugueu donar resposta a l'enquesta.  
  • Podeu donar-hi resposta fins al 16 d'agost
Arran de diverses sol·licituds dels ciutadans, del Parlament Europeu i de certs Estats membres de la UE, la Comissió ha decidit investigar el funcionament de les disposicions actuals relatives al canvi de l'hora d'estiu i avaluar si han de quedar-se com estan o si s'han de modificar.

En aquest context, la Comissió està interessada a conèixer les opinions dels ciutadans europeus, les parts interessades i els Estats membres relatives a les disposicions actuals sobre l'hora d'estiu a la UE i la possible modificació d'aquestes disposicions.


Període de consulta: 4 de juliol de 2018 - 16 d'agost de 2018 

En reportatge al diari ARA expliquen que:
Almenys dos de cada deu europeus estan a favor d'abolir el canvi horari. "He parlat amb mares que tenen nens petits, amb gent gran a qui el canvi horari els suposa moltes dificultats, i el personal mèdic també ens ha alertat", assegura l'eurodiputada holandesa Annie Schreijer-Pierik (PPE), una de les grans defensores de posar fi al canvi horari.

Els experts no es posen d'acord sobre l'abast dels efectes sobre la salut, més enllà dels canvis en el bioritme, la somnolència o la falta de concentració. Però hi ha estudis que afirmen que els accidents de trànsit i el risc de patir problemes cardiovasculars, entre d'altres, augmenten amb el canvi d'hora. "Els estudis demostren que s'incrementen els accidents a les carreteres i els problemes amb la son a conseqüència del canvi horari", ha afirmat l'eurodiputada Karima Delli.

Qüestionari

El qüestionari és molt breu: us demanen que puntueu la valoració del sistema actual, que indiqueu si voleu modificar-lo, que marqueu la motivació o indiqueu si en teniu una altra, i si prefeririu l'horari d'estiu o el d'hivern. Finalment teniu la possibilitat d'adjuntar algun document.

https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/2018-summertime-arrangements?surveylanguage=ES

Text traduït de la Comissió (font):

Disposicions de l'horari d'estiu de la UE: de què va?
 
Les disposicions sobre l'horari d'estiu a la UE requereixen que els rellotges es canviïn dues vegades l'any per tal d'atendre els patrons canviants de la llum del dia i aprofitar la llum del dia disponible en un període determinat.

La majoria dels Estats membres de la UE tenen una llarga tradició de modificació d'horaris d'estiu, la majoria dels quals es remunten a la Primera i Segona Guerres mundials o a la crisi del petroli dels anys setanta. En aquest moment,
les disposicions de l'horari d'estiu es van dissenyar principalment per estalviar energia. Tanmateix, també hi ha hagut altres motivacions, com ara la seguretat viària, l'augment de les oportunitats d'oci derivades del dia més llarg als vespres o simplement per alinear les pràctiques nacionals amb els veïns o els principals socis comercials.

Les
disposicions sobre de l'horari d'estiu a nivell de la UE existeixen des dels anys vuitanta i actualment es regeixen per la Directiva 2000/84/CE. La Directiva estableix l'obligació dels estats membres de canviar l'horari d'estiu l'últim diumenge de març i tornar a l'horari d'hivern l'últim diumenge d'octubre. L'objectiu de la legislació comunitària sobre l'estiu era unificar els horaris nacionals d'estiu existents que estaven divergint, garantint d'aquesta manera un enfocament harmonitzat de l'intercanvi de temps dins del mercat únic.

Paral·lelament, i independentment dels acords de l'estiu de la UE, els Estats membres s'agrupen en tres zones horàries o horaris estàndard diferents. La decisió sobre l'hora estàndard no afecta, com a tal, les normes de l'estiu de la UE (o cap canvi d'aquestes). (Els estats membres de la Unió Europea s'estenen avui en tres zones horàries: Hora de l'Europa occidental o Temps mitjà de Greenwich (GMT), Hora central europea (GMT+1) i Hora de l'Est d'Europa (GMT+2). Vuit països membres de la Unió (Bulgària, Xipre, Estònia, Finlàndia, Grècia, Letònia, Lituània i Romania) apliquen GMT+2 com a hora estàndard. 17 Estats membres (Àustria, Bèlgica, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, França, Alemanya, Hongria, Itàlia, els Països Baixos, Polònia, Eslovàquia, Eslovènia, Estat espanyol i Suècia) apliquen GMT+1 i tres Estats membres (Irlanda, Portugal i Regne Unit) apliquen GMT). Es determina en relació amb GMT (Hora mitjana de Greenwich) o UTC (Temps Cordinat Universal).

També cal assenyalar que la disponibilitat de llum diària varia segons la ubicació geogràfica dels Estats membres de la UE. Els Estats membres de la UE del nord tenen un canvi de temporada relativament gran en la llum del dia durant tot l'any, caracteritzat per hiverns foscos amb poca llum natural i estius lluminosos amb nits curtes. Per als Estats membres del sud de la UE, la distribució diürna i nocturna de la llum del dia amb prou feines es modifica durant l'any (vegeu calendaris solars als Estats membres de la UE).


Estan funcionant les disposicions sobre els horaris d'estiu actuals de la UE?

Durant anys s'han dut a terme diversos estudis per avaluar les disposicions sobre l'horari d'estiu de la UE. L'evidència disponible indica el següent (Per obtenir més informació, consulteu la llista de documents de referència principals al final. Es refereix als documents i informes oficials de la Comissió, així com els més recents meta-estudis que analitzen els informes i estudis científics disponibles sobre aquest tema):

Mercat interior: en aquest moment, l'evidència només és concloent en un punt: que permetre canvis en el temps no coordinats entre els Estats membres perjudicarien el mercat interior a causa dels majors costos del comerç transfronterer, els inconvenients en el transport, les comunicacions i els viatges, i més baixos productivitat en el mercat interior de béns i serveis.


Energia: tot i haver estat un dels principals impulsors de les disposicions actuals, la investigació indica que l'efecte global d'estalvi d'energia de l'estiu és marginal. Els resultats també tendeixen a variar depenent de factors com la ubicació geogràfica.


Salut: es calcula que les disposicions sobre l'horari d'estiu generen efectes positius vinculats a activitats d'oci més a l'aire lliure. D'altra banda, els resultats de la recerca cronobiològica suggereixen que l'efecte sobre el biorritme humà pot ser més greu del que es pensava anteriorment. L'evidència sobre els impactes generals de la salut (és a dir, el balanç dels efectes positius i negatius assumits) continua sent inconclusa.


Seguretat viària: l'evidència continua sent inconclusa pel que fa a la relació entre les disposicions de l'horari d'estiu i els accidents de trànsit. En principi, la privació del son per avançar el rellotge a la primavera podria augmentar el risc d'accidents. Al mateix temps, es considera que l'ampliació de les hores de llum durant els vespres d'estiu tenen un efecte positiu en la seguretat viària. Tanmateix, generalment és difícil atribuir directament l'efecte dels acords de l'horari d'estiu sobre les taxes d'accidents en comparació amb altres factors.


Agricultura: les preocupacions anteriors sobre el biorritme interromput dels animals i el canvi dels horaris de munyir a causa del canvi horari semblen haver desaparegut en gran mesura a causa del desplegament de nous equips, il·luminació artificial i tecnologies automatitzades. Una hora de llum extra durant l'estiu també pot ser un avantatge que permetrà treballar amb horaris prolongats per realitzar activitats a l'aire lliure, com treballar en camps i collir.
 


La Comissió rep informació periòdica dels ciutadans sobre la qüestió de l'horari d'estiu, que sovint es refereix a allò que perceben com a impactes negatius per a la salut del canvi de temps disruptiu relacionat amb la privació del son i altres tipus de conseqüències negatives. Tanmateix, alguns també demanen que es mantingui el sistema actual, ja que creuen que té efectes positius.

Alguns estats membres han abordat recentment el tema de l'horari d'estiu en cartes a la Comissió. Més concretament, Finlàndia ha demanat que s'elimini el canvi bianual i Lituània ha demanat una revisió del sistema actual per tenir en compte les diferències geogràfiques i regionals.

El Parlament Europeu va aprovar una resolució el febrer de 2018 que demanava a la Comissió que realitzés una avaluació exhaustiva de la Directiva i, en cas necessari, formulés una proposta de revisió. Al mateix temps, la resolució va confirmar que "és essencial mantenir un règim unificat de temps de la UE fins i tot després del final del canvi bianual".
 

Passos a fer?

L'evidència disponible suggereix que les normes comunes en aquesta àrea són fonamentals per garantir el bon funcionament del mercat interior. Això també està recolzat pel Parlament Europeu, que en la seva resolució va declarar que és crucial mantenir un règim unificat de temps de la UE.

En resposta a la resolució del Parlament Europeu, la Comissió s'ha compromès a avaluar les dues principals alternatives polítiques disponibles per assegurar un règim harmonitzat d'aquest tipus, que són:

Mantenir els actuals acords de l'horari d'estiu de la UE establerts a la Directiva 2000/84/CE, o
Modificar els canvis actuals bianuals de tots els Estats membres i la prohibició dels canvis periòdics; de nou, això no afectaria l'elecció del fus horari, i en última instància, quedaria la decisió de cada Estat membre de triar l'horari d'estiu o d'hivern permanent (o un horari diferent).
 


Enllaços relacionats

Contacte

move-summertime@ec.europa.eu


Nota relacionada:

Pueden participar en la Consulta pública europea relativa a las disposiciones sobre el horario de verano

  • Se puede participar hasta el 16 de agosto
A raíz de varias solicitudes de los ciudadanos, del Parlamento Europeo y de ciertos Estados miembros de la UE, la Comisión ha decidido investigar el funcionamiento de las disposiciones actuales relativas al cambio de la hora de verano y evaluar si deben quedarse como están o si se deben modificar.

En este contexto, la Comisión está interesada en conocer las opiniones de los ciudadanos europeos, las partes interesadas y los Estados miembros relativas a las disposiciones actuales sobre la hora de verano en la UE y la posible modificación de estas disposiciones.


Periodo de consulta: 4 de julio de 2018 a 16 de agosto de 2018 

En reportaje en el diario ARA explican que:
Al menos dos de cada diez europeos están a favor de abolir el cambio horario. "He hablado con madres que tienen niños pequeños, con gente mayor a la que el cambio horario les supone muchas dificultades, y el personal médico también nos ha alertado", asegura la eurodiputada holandesa Annie Schreijer-Pierik (PPE), una de las grandes defensoras de poner fin al cambio horario.
Los expertos no se ponen de acuerdo sobre el alcance de los efectos sobre la salud, más allá de los cambios en el biorritmo, la somnolencia o la falta de concentración. Pero hay estudios que afirman que los accidentes de tráfico y el riesgo de sufrir problemas cardiovasculares, entre otros, aumentan con el cambio de hora. "Los estudios demuestran que se incrementan los accidentes en las carreteras y los problemas con el sueño consecuencia del cambio horario", afirmó la eurodiputada Karima Delli.

Cuestionario

El cuestionario es muy breve: se pide que puntue la valoración del sistema actual, que indique si desea modificarlo, que marque la motivación o indique si tiene otra, y si preferirá el horario de verano o el de invierno. Finalmente tiene la posibilidad de adjuntar algún documento.

https://ec.europa.eu/eusurvey/runner/2018-summertime-arrangements?surveylanguage=ES


¿En qué consiste la hora de verano de la UE?

En la UE, las disposiciones sobre la hora de verano contemplan el cambio de hora dos veces al año para tener en cuenta la evolución de la luz diurna y aprovechar su disponibilidad en un determinado periodo.

La mayoría de los Estados miembros de la UE tienen una larga tradición de hora de verano, que puede remontarse a la crisis del petróleo de la década de 1970, o incluso a la Primera o la Segunda Guerra Mundial. En su momento, las disposiciones sobre la hora de verano perseguían primordialmente el ahorro de energía. Sin embargo, también cabían otros objetivos como la seguridad vial, el aumento de las oportunidades de ocio derivadas de la prolongación de las jornadas o, simplemente, la adaptación a las prácticas de los países vecinos o de los principales socios comerciales.

Las disposiciones sobre la hora de verano en la UE, que existen desde la década de 1980, se rigen en la actualidad por la Directiva 2000/84/CE. Conforme a la Directiva, los Estados miembros están obligados a cambiar a la hora el último domingo de marzo y a volver al horario de invierno el último domingo de octubre. La legislación de la UE en la materia tenía por objeto unificar unos horarios de verano nacionales divergentes y garantizar con ello un enfoque armonizado del cambio de hora dentro del mercado único.

Por otra parte, y al margen de las disposiciones de la UE sobre la hora de verano, cabe señalar que los Estados miembros están distribuidos en tres husos horarios diferentes. El mantenimiento de un determinado huso horario es independiente de las disposiciones sobre la hora de verano, o de cualquier modificación de las mismas. [En la actualidad, los Estados miembros de la UE se extienden por tres husos horarios:hora de Europa occidental (UTC), hora de Europa central (UTC +1) y hora de Europa oriental (UTC+2). En ocho Estados miembros de la Unión, la hora oficial es UTC+2: Bulgaria, Chipre, Estonia, Finlandia, Grecia, Letonia, Lituania y Rumanía. En 17 Estados miembros, la hora oficial es UTC+1: Alemania, Austria, Bélgica, Chequia, Croacia, Dinamarca, Eslovenia, España, Francia, Hungría, Italia, Luxemburgo, Malta, Países Bajos, Polonia, República Eslovaca y Suecia. Tres Estados miembros aplican la hora UTC: Irlanda, Portugal y Reino Unido.] El huso horario se determina en relación con la hora UTC (Tiempo Universal Coordinado), coincidente con la hora GMT (Greenwich Mean Time).

Hay que señalar también que la disponibilidad de luz diurna varía en función de la localización geográfica de los Estados miembros de la UE. A lo largo del año, los Estados miembros septentrionales experimentan un importante cambio de disponibilidad de luz diurna, caracterizado por inviernos con pocas horas de luz y veranos luminosos con noches cortas. En los Estados miembros más meridionales, el reparto entre horas diurnas y nocturnas apenas cambia durante el año (ver: horas de luz en los Estados miembros de la UE).

¿Son adecuadas las disposiciones actuales sobre la hora de verano en la UE?

A lo largo de los años se han realizado diversos estudios para evaluar la hora de verano. Las pruebas disponibles permiten concluir lo siguiente (para más información, consulte la lista de documentación de referencia que figura al final y que incluye documentos e informes oficiales de la Comisión, así como los últimos metaestudios en los que se analizan los informes y estudios científicos disponibles sobre la materia):
  • Mercado interior - Por el momento, los datos con que se cuenta solo respaldan una conclusión: permitir cambios horarios descoordinados entre los Estados miembros iría en detrimento del mercado interior, como consecuencia del aumento de costes en el comercio transfronterizo, los inconvenientes para el transporte, las comunicaciones y los desplazamientos y la menor productividad en el mercado interior de bienes y servicios.
  • Energía - Los estudios indican que el efecto global de ahorro de energía que se deriva de la hora de verano es marginal, a pesar de haber sido una de las principales justificaciones para su adopción. Los resultados también tienden a variar en función de factores como la localización geográfica.
  • Salud - Se considera que la hora de verano genera efectos positivos vinculados el incremento de las actividades de ocio al aire libre. Sin embargo, los estudios cronobiológicos parecen indicar que su impacto en lo biorritmos humanos podría ser más importante de lo que se suponía. Los datos sobre los efectos globales en la salud (esto es, el saldo entre las repercusiones positivas y negativas) no son concluyentes.
  • Seguridad vial - Los datos son poco concluyentes con respecto a la relación entre la hora de verano y los accidentes de tráfico. En principio, la privación de sueño que conlleva el adelanto de la hora en primavera podría incrementar el riesgo de accidentes. Por otra parte, se considera que el aumento de las horas de luz vespertina durante el verano tendría un efecto positivo en la seguridad vial. No obstante, y a diferencia de lo que ocurre con otros factores, suele ser difícil determinar el efecto directo de la hora de verano en los índices de accidentes.
  • Agricultura - La utilización de nuevos equipos, sistemas de iluminación artificial y tecnologías de automatización parece haber disipado la mayoría de los recelos que suscitaban la perturbación de los biorritmos animales y los cambios en las rutinas de ordeño como consecuencia del cambio de hora. Una hora extra de luz durante el verano también puede ser una ventaja, ya que permite ampliar la jornada laboral para actividades de exterior, en tareas de labranza o recolección.
La Comisión recibe periódicamente observaciones de los ciudadanossobre la hora de verano, que a menudo guardan relación con lo que se percibe como impactos negativos para la salud (como privación del sueño y consecuencias adversas de otro tipo). Sin embargo, en otros casos se pide el mantenimiento del sistema actual, que se considera como positivo.

Algunos Estados miembros han abordado recientemente la cuestión de la hora de verano en escritos dirigidos a la Comisión. Más concretamente, Finlandia ha pedido que se ponga fin al cambio de hora semestral y Lituania ha solicitado una revisión del sistema actual que permita tener en cuenta las diferencias regionales y geográficas.

En febrero de 2018, el Parlamento Europeo adoptó una resoluciónen la que pedía a la Comisión que realizase una evaluación exhaustiva de la Directiva 2000/84/CE y, en caso necesario, presentara una propuesta para su revisión. Al mismo tiempo, la resolución confirmaba que es "esencial mantener un régimen horario unificado en la Unión, incluso después de que finalicen los cambios de hora bianuales".

Perspectivas de futuro

Los datos disponibles indican que las normas comunes en este ámbito son esenciales para garantizar el correcto funcionamiento del mercado interior. El Parlamento Europeo respalda este extremo en su resolución, donde se afirma que es fundamental mantener un régimen horario unificado en la UE.

En respuesta a la resolución del Parlamento Europeo, la Comisión se ha comprometido a analizar las dos opciones principales para garantizar un régimen armonizado, a saber:
mantener de las actuales disposiciones sobre la hora de verano en la UE con arreglo a la Directiva 2000/84/CE poner fin a los actuales cambios de hora semestrales en todos los Estados miembros y prohibir los cambios periódicos (es importante notar que esto no afectaría a la elección de huso horario y que, en último término, sería decisión de cada Estado miembro mantener una hora de verano o de invierno permanente u optar por otra hora).

Enlaces relacionados

Contacto: move-summertime@ec.europa.eu

12.7.18

Canyelles, creador del model TSR, reflexiona a Alacant amb motiu de la iniciativa del govern valencià de fomentar els Territoris Socialment Responsables


Josep Ochoa, director general de Responsabilitat Social i Foment de l'Autogovern del Generalitat valenciana ha presentat la jornada i ha explicat que la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació ha organitzat aquesta acció per establir un diàleg directe i obert amb la ciutadania i grups d'interès en el moment en què està a punt de publicar-se la llei valenciana de responsabilitat social, la primera que promourà els teritoris socialment responsables.

La ponència de Josep Maria Canyelles ha iniciat la sessió, que ha estat seguida d'una taula rodona i un col·loqui. Canyelles ha començat explicant els orígens del terme, quan algunes institucions públiques catalanes van començar a usar-lo però com a sinònim de la responsabilitat social de les pimes o, més en concret, en relació a les accions de foment que es portaven a terme des de les administracions locals en aquest sentit. Canyelles ha explicat que, juntament amb un altre expert, Xavier Agulló, van considerar que es perdia tot el potencial de l'expressió, la qual van creure que s'havia de relacionar amb la responsabilitat social de tots els agents d'un territori. En un moment en què el sector públic no havia parlat mai de la necessitat de gestionar la pròpia responsabilitat social, van creure que calia començar a parlar de l'RS de les Administracions i de les Organitzacions Socials per avançar en els territoris socialment responsables.

Aprofitant una col·laboració amb l'Associació per les Nacions Unides, Canyelles va organitzar el Seminari collaboratio de TSR, i va elaborar el marc conceptual sobre el sentit i la metodologia dels territoris socialment responsables, el model TSR que ha inspirat les diferents experiències tant a Catalunya com a fora ja que la xarxa Retos del Ministeri de Treball va fer un marc dels TSR basat en l'anterior si bé no incorporava amb detall la proposta metodològica. Aquell seminari ha tingut continuació 10 anys després, ja que Respon.cat va organitzar el 2017 el Seminari TSR+10 que, seguint el mateix criteri del primer, va comptar amb la participació de representants molt diversos: 5 d'empreses petites, 5 d'empreses mitjanes, 5 d'empreses grans, 5 d'entitats culturals, 5 d'ajuntaments, 5 d'universitats, i així fins a 100 organitzacions. D'aquest seminari va sortir-ne el Manifest de Vilanova i la Geltrú, amb una actualització de la definició de TSR:
Entenem el Territori Socialment Responsable (TSR) com un ecosistema de valors ètics, compromisos responsables i actituds sostenibles localitzats en un territori a partir de la suma, interacció i corresponsabilització de les organitzacions i de les persones, que permeten abordar-hi els reptes de sostenibilitat amb solucions que creen valor compartit.  
El ponent ha presentat diverses experiències, entre les quals, la Garrotxa, el barri del Raval de Barcelona, o el Penedès, entre d'altres. Tot seguit, donat que el concepte de TSR es va desenvolupar com una projecció de la responsabilitat social, ha explicat què és metodològicament l'RS, fet que li ha permès fer el salt a explicar la proposta metodològica de gestió d'un TSR.

Com a exemple de gestió d'un TSR, Canyelles ha proposat els Focus de l'RSE a Catalunya, liderats per l'associació empresarial Respon.cat. Canyelles també ha presentat la iniciativa Edificis positius, que Vector5 està portant a terme amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, com una manera d'aterrar els TSR i els ODS al nivell més proper a la ciutadania a partir de les comunitats de veïns. Finalment, Canyelles ha destacat que els TSR permeten un colideratge més distribuït per part dels diferents agents per contribuir a abordar els grans reptes que té una societat o un territori, sense perjudici de les responsabilitats que pugui tenir una administració: el fet és que avui dia certs reptes de la societat tenen una complexitat tan elevada que no poden ser abordats amb efectivitat per cap agent al marge de l'establiment de sinergies amb molts altres agents concurrents.


Després del descans, ha tingut lloc la taula rodona, amb les següents intervencions:

José Mª Martínez, representant de Paterna Ciutat d'Empreses, una associació creada per l'ajuntament que inclou els diferents agents econòmics d'aquest municipi de 70.000 habitants. Ha explicat algunes de les iniciatives que porten a terme des de l'ajuntament de Paterna: des del 2008 aplica clàusules social de contractació;  al 2016 van fer el primer pla quadriennal d'igualtat homes-dones;  divulguen els ODS a 1r d'ESO i després els alumnes fan accions d'Aprenentatge-Servei a la comunitat; bonificacions a pimes per foment de l'ocupació; foment de l'economia social; foment de l'RSE entre les pimes; han creat el segell social de Paterna, de qualitat, que inclou criteris d'RSE. En el futur voldrien valorar el segell en la contractació. En col·laboració amb la Fundació Èxit, han fet el projecte Coach Pyme, de voluntariat corporatiu per millorar l'ocupabilitat dels joves. El voluntari atén durant sis sessions els joves i els ajuda a descobrir les seves vocacions. Han promogut el Pacte Local de Paterna per la Innovació, per fer de la innovació un motor de desenvolupament econòmic i social, i han implementat un media lab social com un sistema de cerca de solucions als reptes socials del municipi.
José Antonio Navarro, representant del Consorci Pactem Nord, un consorci públic que atenen la ciutadania tant per temes socials com d'ocupació. Explica que la crisi i la desocupació va afectar de manera molt greu el territori i que van desaparèixer les accions públiques. Van fer un Pacte territorial per a la creació d'ocupació Pactem Nord 2011, i van tenir com a font d'inspiració l'experiència del pacte territorial del Vallès Occidental, que tenia una dotació important. Entenen la corresponsabilitat territorial com una concepció estructural de l'RSE i el seu model de territori socialment responsable parla de territori relacional -que integri i responsabilitzi-, iniciativa local i resiliència territorial. Van ser impulsors de la xarxa RETOS, inicialment orientada a la integració de col·lectius amb dificultats i després més oberta a l'RSE i als TSR. Van fer un manifest de TSR inspirat en el del Seminari collaboratio de Sitges del 2007. Fomenten el teixit associatiu de dones i el de comerços. Lliuren els Distintius Pactem Nord a la corresponsabilitat territorial en matèria d'ocupació. Fomenten el teixit associatiu de dones i el de comerços. Van fer un manual d'RSE. Coordinen el programa Incorpora de l'Obra Social de la Caixa de Pensions.

Remedios Pavón, representant de l'Ajuntament de Castelló de la Plana, explica que aposten per un TSR però que són conscients que encara no se'n poden dir, ja que és un repte difícil. Volem anar cap aquí, amb paraules de Ciceró, per crear una societat per viure i conviure. Van impulsar la xarxa Retos, que actualment agrupa 29 territoris i han recollit 178 bones pràctiques, i que inicialment van haver de fer front a la dificultat d'entrar en matèria. Respecte a la llei valenciana que s'ha d'aprovar, demana que es posi l'èmfasi en com s'arriba a un TSR. Explica que han estat molt exigents amb el recull de bones pràctiques i que, de vegades, cal formar més a la gent perquè potser algunes bones pràctiques ambientals avui dia s'haurien de recatalogar com a economia circular. Respecte a clàusules socials van agafar el model pioner d'Avilés. Mentre que un grup cercava bones pràctiques, altres portaven el codi ètic, la comunicació, o el marc conceptual, el qual es va inspirar en el marc conceptual dels TSR elaborat al 2007 per Josep Maria Canyelles. Els processos estratègics que han fet a Castelló ho han fet amb molt diàleg i escoltant els diferents grups d'interès, que són els que en saben de cada matèria. Per exemple, amb la federació de cooperatives van pactar com fer una cooperativa d'emprenedors, Beta.coop. Finalment, respecte als TSR, ha dit que és important ser-hi tots però sobretot amb molta il·lusió.

Jorge Villar, representant de l'Ajuntament d'Elx, forma part de l'equip de la regidoria de Comunicació, transparència i responsabilitat social. Inicialment l'RS era una mirada cap enfora, cap a les empreses, però també han de mirar portes endins, entre altres coses per la incoherència que pot suposar respecte a algunes polítiques públiques que es propugnen. Han volgut passar d'algunes bones pràctiques a una gestió més ordenada i transversal, ja que pot ser que en una àrea facin servir paper reciclat perquè un regidor ho ha decidit però cal fer un pas més, com a desplegament ordenat dels valors del govern. Per no fer un protocol imposat des d'una àrea al conjunt de l'Ajuntament, es va encarregar a la Universitat, donat que ja en tenien un de propi. En paral·lel han format els treballadors en la compra ètica i verda. Calia ser prudents amb les exigències en clàusules socials per no expulsar les pimes de la contractació pública. Internament hi havia una certa prudència o reticències per la por que no es burocratitzés massa els procediments, però calia fer-ho. 

Josep Vicent Mascarell, representant de Baleària, ha començat afirmant que Sèneca deia que el món està ple de coses que no tenen nom i nosaltres avancem a partir de posar nom a les coses. A Baleària fan RSE però la intervenció es vol centrar en el projecte de la Marina Alta. Fa cinc anys es va presentar un llibre de Dani Jover i van parlar de territori socialment responsable. Posteriorment van fer unes jornades, on va venir Josep Maria Canyelles i altres ponents. Van considerar que una manera d'avançar en un TSR és que hi hagi algú que sigui gran i sigui exemplar i atragui les altres, i el fet que Baleària sigui l'empresa més gran de la comarca fa que se sentin responsables de tibar el llençol per portar les altres empreses del territori cap a l'RSE. Baleària va començar al 2008 a fer informes d'RSE i no els publicaven, fins que en una licitació internacional a Miami va preguntar si disposaven de memòria d'RSE. A partir d'aquell moment van començar a parlar-ne publicament. Inicialment basaven l'RSE en la Fundació, com va passar amb moltes empreses, sota un model que ha caracteritzat com que l'empresa guanya diners i la Fundació compra indulgències, que en el seu cas han anat superant. 

 
Mascarell ha volgut destacar un concepte, l'exemplaritat, del qual no es parla prou i és molt important: cal ser exemplar per canviar les coses, i és el que et dona el capital moral per poder actuar: no pots sortir a dir coses que no fas perquè quedaràs en evidència. Un altre concepte important és el lideratge, i perquè funcioni cal un líder, un projecte i uns seguidors. Quan el projecte està difús o cadascú l'utilitza per a interessos espuris no funciona. L'altre concepte és la connectivitat, molt estudiat per la neurociència, que es relaciona amb l'exploració. El cervell i les institucions són més productius en funció de si ets més capaç de connectar les idees i els elements. Però això no és suficient si sempre connectes les mateixes coses: cal portar idees de fora. És la diferència entre Atenes i Esparta, ha dit, remuntant-se a la Grècia clàssica. Ara a la Marina Alta tenen un grup de TSR després de les jornades del 2017 en què van convidar Josep Maria Canyelles a fer uns seminaris, i han fet servir una adaptació dels ODS. En col·laboració amb la Universitat, treballaran amb indicadors i els mesuran. Finalment, Mascarell ha dit que millorar la governabilitat és important però no suficient, cal la praxis, que et permet anar trobant l'encaix per al millor model: no s'avança molt si no reflexiones sobre el que fas; es parla molt d'ètica empresarial des de fora de l'empresa, cosa que és impossible, ja que finalment has de prendre una decisió ara i les teories serveixen de poc.