5.3.18

Recomano l'entrevista del Crític a Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar”

Recomano l'entrevista del Crític a Genís Roca: “El canvi social per culpa de la revolució digital serà molt bèstia. No ens ho podem ni imaginar”

Faig alguns retalls però hi ha molt més:

[Amb l’arribada de la robòtica i de la intel·ligència artificial] hi haurà canvis, però seran durs. Per exemple, quan es parla del futur del treball, sorgeix el tema de la renda bàsica universal. Diuen que una solució seria redistribuir la riquesa que generem d’una manera diferent: podem garantir una renda bàsica per a tothom, però es necessita que els que acaparen avui molts diners en cedeixin una part per al bé comú. Crec, però, que no ho faran voluntàriament. Serà una crisi. De fet, en la història de la humanitat, les crisis han vingut acompanyades de guerres o de conflictes violents.

Hi ha sobre la taula dues grans qüestions que ens obliguen a canviar el model: els nous fluxos d’informació i el canvi climàtic. Aquesta nova situació demana canvis radicals. Però el que està en dubte és quin serà el model resultant. Qui tindrà el control? Qui tindrà el poder? [..] Hi haurà un govern autoritari? L’accés a la informació servirà per controlar més la ciutadania? Per tant, qui vulgui defensar un model social més democràtic i igualitari haurà de sortir al carrer a defensar-ho.

Totes les revolucions tecnològiques han necessitat una lluita social per corregir-ne els excessos. La Revolució Industrial va demanar el sindicalisme i l’Estat del benestar perquè hi havia pràctiques abusives pels que tenien el control de les fàbriques sobre els nous treballadors industrials. [...] Els sindicalistes que van fer les primeres lluites contra els abusos a les grans fàbriques d’Anglaterra també van ser uns pioners quan semblava que era impossible enfrontar-se als poderosos. Ara els primers lluitadors socials d’aquesta crisi digital ja han aparegut —es diuen Snowden, Assange, Manning, Falciani o Simona Levi— i, com va passar amb aquells primers sindicalistes, estan perseguits per la justícia, empresonats, putejats i en risc personal. Són els primers que s’estan trencant la cara pels nostres drets ciutadans. Necessitem renegociar ja la nostra relació amb la informació.

La clau de volta del nou model és l’ètica. [...] Tot aquest embolic només es pot resoldre si recuperem la confiança. [..]  Hem confiat en el grup l’educació dels fills, la meva salut, la justícia, la seguretat… Què acostuma a passar sempre que hi ha una crisi en la societat? Es perd la confiança en el grup. Jo ara mateix estic dubtant seriosament dels nostres jutges, dels nostres policies, dels empresaris, de si em pagaran la pensió… Dubto de tot. La clau per recuperar la confiança en el grup passa per la claredat de la informació. Jo et puc donar les meves dades, però només si sé què hi fas, on tens les dades o a qui les ensenyaràs. Ara dubto de si la policia està escoltant el meu telèfon. Ara dubto de si el jutge agafarà una frase fora de context i em posarà a la presó per rebel·lió i sedició. Em faig una anàlisi de sang i dubto si la companyia asseguradora hi tindrà accés, i em posarà problemes per la meva assegurança de vida. Sé que estan prenent decisions d’acord amb algoritmes a través de la multitud d’informacions que generem, però desconeixem totalment quines dades són i per a què les fan servir.

No és la tecnologia: és la llei del mercat. Les empreses volen maximitzar els seus beneficis i volen que consumeixis més, i per això apareix això de l’obsolescència programada i coses d’aquestes. Les empreses majoritàriament ja no són projectes socials. A la seva manera i en el seu context s’ha d’admetre que abans els grans empresaris muntaven un projecte social al voltant de l’empresa. Ara, no, la responsabilitat social corporativa és només màrqueting i només miren el compte d’explotació o la cotització a la borsa. Només importen els resultats.

El mòbil és només la interfície que necessitàvem per produir continguts. [...] L’important són els algoritmes, no les interfícies. Fixa’t que en el Mobile World Congress abans presentaven interfícies com el mòbil d’última generació, les ulleres virtuals, la realitat augmentada o les atmosferes envoltants… Ara, però, parlen d’algoritmes. Tindran les nostres dades, i del que estan parlant és de què fan amb les nostres dades. El mòbil ara és més important com a caixa amb sensors que permet saber on ets, què has comprat, què has llegit, quant has caminat… que com a interfície per parlar amb tu. No volen saber la teva opinió a Twitter. No els importa. El que realment fan és pensar quins algoritmes apliquen per fer coses amb les teves dades. [...] És el que anomenen la Internet de les coses. La teva creativitat ja no dota de continguts Internet; és la teva activitat.

Anar a l'entrevista