12.12.17

La rendició de comptes es dissocia de l'RSE, segons Canyelles

Col·legi Censors Jurats de Comptes de Catalunya


Ahir va tenir lloc la V Jornada d’RSE del Col·legi d'Auditor, enguany sobre “Reporting i Verificació externa de la sostenibilitat". Josep Maria Canyelles va intervenir en la sessió sobre diferents formes de reporting, i va ser l'encarregat de complementar les intervencions sobre GRI i informe integrat aportant una visió complementària fruit d'altres tendències.

Canyelles va començar establint el seu model conceptual d'RSE, que pressuposa entre altres que una organització que gestiona la responsabilitat social ha d'haver expressat un compromís de manera explícita a partir d'uns valors ètics, a més de generar sostenibilitat i rendir comptes, entre d'altres.

A partir d'aquí va llançar una afirmació provocativa declarant que s'havia dissociat definitivament la rendició de comptes de l'accountability. L'explicació de la contradicció aparent ve donada perquè el concepte anglòfon d'accontability porta incorporada a la idea de rendició de comptes la d'assumpció de les responsabilitats. En aquest sentit, donat el nou marc d'obligatorietat de rendir comptes en informació no financera, ja no es pot pressuposar que el fet de rendir comptes hagi d'anar associat a una gestió de l'RSE. Així, una organització que gestioni l'RSE ha de fer rendició de comptes però una que faci rendició de comptes ja no es podrà intuir que gestioni l'RSE.

Canyelles va comparar aquest moment de dissociació amb el que es va produir quan moltes empreses van elaborar codis ètics per tal que poguessin servir d'eximent amb motiu de la reforma del Codi penal.

Feta aquesta reflexió inicial, va indicar que mentre que els estàndards de GRI constitueixen un model metodològic molt perfeccionat però on la càrrega ideològica és més neutra, altres iniciatives han optat per tenir una càrrega més ideològica, com seria el cas del Balanç social de la XES o l'Economia del Bé Comú (EBC).

En el cas del Balanç social de la XES és un sistema d'indicadors fins i tot amb correspondència amb els de GRI, però els complementa de manera que ofereix un model adaptat a l'economia social i solidària. En el cas del Balanç del Bé Comú la intenció no és oferir un sistema d'indicadors de repòrting equiparable a GRI sinó una matriu d'anàlisi de l'organització que permeti establir una puntuació de 0 a 1.000 i marcar-se objectius de millora. A més, l'EBC pretén que els productes i serveis puguin anar identificats amb aquesta numeració o un codi de color equivalent de manera que el consumidor pugui prendre una decisió de compra informada, i en darrer terme que la fiscalitat dels països i els criteres de compra pública puguin afavorir un mercat ètic. En aquest sentit, l'expert es va referir al dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu sobre el tema «L'Economia del Bé Comú: un model econòmic sostenible orientat a la cohesió social».

Per concloure la reflexió, Canyelles va explicar que la rendició de comptes a partir d'indicadors que mostrin també el valor social creat pot tenir conseqüències rellevants en l'evolució del mercat si els diferents operadors i especialment el regulador i la contractació pública ho van integrant. Un exemple més de quina pot ser aquesta tendència vindria donada per la voluntat de la Generalitat de Catalunya de regular les empreses d'economia social a partir no de la fórmula jurídica sinó del compliment en base a indicadors, fet que permetria tenir avantatges per accedir a certes contractacions públiques, per exemple. Així, mentre que una fundació o una cooperativa podrien no complir determinats requeriments com ara una participació democràtica i bona governança, es podria donar el cas que una societat limitada sí que ho complís. Vector 5, precisament, va participar en el programa pilot d’acompanyament a la millora de la participació interna i gestió democràtica a les organitzacions del Tercer Sector Social de Catalunya.

0 comentaris: