15.10.17

Institucions europees sense arguments

Jean-Claude Junker va dir que estava en contra de la independència de Catalunya perquè -segons el president de la Comissió Europea-  si Catalunya s’independitzava, hi hauria més territoris que també voldrien independitzar-se, de tal manera que la Unió Europea podria passar en els propers quinze anys de 27 a 90 estats.

L'afirmació és patètica i diu molt de la manca d'arguments d'unes institucions europees que es pensaven que Espanya actuaria com una estat de dret, democràtic i modern, i que sabria establir els processos necessaris de diàleg i de negociació per reconduir el malestar dels catalans.
  1. La creença que els estats es podrien trencar fins a tal nivell -cada estat dividit en tres, de mitjana- suposaria una feblesa immensa de la unitat i cohesió dels actuals estats.
  2. L'argument pel qual cal evitar que Catalunya pugui accedir a la independència és que altres també hi voldran optar és d'una pobresa absoluta i tan lamentable com en altres èpoques es podia defensar que si uns treballadors accedien a més salari i millors condicions també els altres ho reclamarien.
  3. La realitat ens indica que solament Catalunya, Escòcia i Flandes tenen possibilitats reals d'independència en el curt termini, i sols Còrsega i Euskadi podrien ser possibles candidats en el futur.
  4. La dimensió dels estats no té cap rellevància. El cal és trobar en cada realitat territorial quina és la dimensió ideal per poder disposar d'un bon govern, que pugui representar de manera justa el seu poble.
  5. Juncker ni tan sols va tenir la decència d’explicar que ell venia precisament d’un dels estats més petits i amb menys població de la Unió Europea.
  6. Si cal avançar cap a una UE més unida, el paper dels estats perd rellevància o l'hauria de perdre en termes d'eficiència. I encara més, en termes polítics, en els casos en què es tracta d'estats que acullen diferents realitats nacionals i quan l'estat no sap actuar amb equanimitat. 
  7. Si algú creu que un estat europeu del segle XXI ha de garantir la seva integritat territorial per la via de la coerció és que no té una mentalitat europea del segle XXI. 
  8. Si algú creu que les institucions europees han de consentir o fer la vista grossa a l'aplicació de mesures de coerció en un estat per a garantir la futura unitat de cadascun dels estats es consolida fins a un límit indecent que la UE és sols un club d'estats que no se'n fot d'uns valors socials i humanístics malgrat l'ús formal que en fa.
Conseqüentment, Europa no ha de tenir por que el cas català provoqui un descontrol de processos de secessió. Però sí que el procés català apel·la els estats a millorar la capacitat de recollir les aspiracions de les nacions que acullen dins les seves fronteres, com a manera precisament de garantir la pau i el progrés i mantenir la cohesió necessària perquè la via rupturista no sigui una opció a considerar.

0 comentaris: